La comunitat deline vota a favor d'assumir "l'autogovern indígena més ampli del Canadà"

Part del poble sahtú, als Territoris del Nord-oest, es dota d'un nou govern amb competències en llengua, cultura, serveis socials, educació i impostos · Els delines han signat l'acord d'autogovern amb el govern territorial i el canadenc · La llengua sahtú, declarada oficial

Una comunitat del poble sahtú, als Territoris del Nord-oest del Canadà, ha ratificat en referèndum un acord d'autogovern amb el Canadà que li permetrà disposar de capacitat legislativa i competències en llengua, cultura, serveis socials, educació, espiritualitat i impostos. Així, la comunitat deline (una de les quatre que formen part del poble sahtú)disposarà de la seva pròpia Constitució, president, consell legislatiu i executiu i tribunal propi. Aquestes institucions estaran agrupades sota el nom de Govern Deline Got'ine. L'acord ha estat ratificat per 449 dels 699 membres amb dret de vot, és a dir, el 64,5%.

Segons ha explicat el cap negociador dels delines, Danny Gaudet, l'acord d'autogovern és fruit una negociació que ha durat 18 anys. Fins ara, diverses agències autòctones gestionaven algunes de les competències que ara passaran a l'autogovern deline. A banda d'aquestes competències, el Govern Deline Got'ine n'assumirà de noves, entre les quals la capacitat de legislar en afers locals (incloent-li l'educació) i en afers aborígens. També li serà transferida la responsabilitat d'implementar programes i serveis que són competència del Canadà i dels Territoris del Nord-oest. Tot amb tot, Gaudet ha dit que els delines tindran "l'autogovern indígena més ampli del Canadà".

Segons Gaudet, l'autonomia estarà finançada per tres vies: fons federals canadencs, fons dels Territoris del Nord-Oest i fons propis, que l'autonomia deline recaptarà a través d'impostos propis. L'autogovern "combinarà el sistema públic amb el component aborigen", de manera que els no aborígens que visquin a les comunitats delines també estaran subjectes l'autonomia autòctona.

Un altre objectiu de l'acord d'autogovern era augmentar la transparència de l'autonomia indígena. De forma que es crearà una assemblea -que es reunirà un cop l'any- on l'executiu haurà de retre comptes de la seva obra de govern, i els ciutadans delines podran fiscalitzar-ne les accions.

Tot plegat, explica Gaudet amb una metàfora, mira de crear un nou sistema més adaptat a les necessitats dels delines: "Som un cercle i hem entat intentant encabir-nos en una capsa. I no podem".

Oficialitat de la llengua autòctona

La Constitució del Govern Deline Got'ine preveu que les institucions d'autogovern funcionaran amb l'anglès i en sahtú (North Slavey, en anglès), la llengua pròpia dels delines, com a idiomes oficials. Tots els ciutadans delines tindran dret a comunicar-se amb les institucions governamentals en qualsevol de les dues llengües.

De fet, el sahtú té reconeixement oficial als Territoris del Nord-oest des de 1988, juntament amb l'anglès i unes altres nou llengües autòctones parlades en aquest territori federal canadenc.

El poble sahtú viu a la regió del Gran Llac dels Óssos (cliqueu al mapa per a ampliar-lo), i està organitzat en quatre grups: el deline, el behdzi ahda, el begade shotagotine i el k'sasho go'tine.

Fonte: Nationalia

El ministru Asuntos Aboríxenes del Canadá pide que s'introduza l'enseñu billíngüe pa los inuits

Rètol en anglès, inuktitut i francès/Imatge: Zanna Lyons

16/06/2011
El ministeri considera que la mesura pot contribuir a aturar el 75% d'absentisme escolar actual · El Govern de Nunavut, a l'Àrtic canadenc, impulsa des del 2004 una estratègia lingüística per impulsar la llengua inuktitut · El canvi climàtic és el principal perill per a la supervivència del poble inuit, que també lluita perquè la seva cultura recuperi espais perduts
El ministre d'Afers Aborígens del Canadà, John Duncan, presentarà un nou informe al Parlament del Canadà on demana una nova estratègia per tal que els infants inuits rebin l'educació infantil en la seva llengua, a més de francès o anglès. Segons l'informe que es presentarà, la proposta vol ser una eina per intentar eradicar el 75% d'absentisme escolar que afecta als infants inuits. Per la seva banda, la presidenta de l'organització nacional Inuit Tapirisat Kanatami, Mary Simon, es va alegrar de la notícia i va declarar que "la proposta és una estratègia per al segle XXI, amb deu recomanacions, on la de la llengua és la primera i més important".
Situació similar al Quebec
De fet, l'ensenyament en inuktitut (la llengua dels inuits del Canadà) fa anys que està sent debatut i ja es va impulsar des del govern de Nunavut, entre els anys 2004-2008, una estratègia d'educació bilingüe en el qual es contemplaven tres models per adoptar. En primer lloc, la immersió lingüística en zones on la llengua inuit està en clara recessió i on s'alternarà amb l'educació en anglès amb el batxillerat. En segon lloc, hi hauria un model per a les comunitats amb una forta presència de l'inuktitut, on s'ensenyaria a l'alumnat a escriure i a llegir en la seva llengua, però també amb una forta presència de l'anglès. Finalment, el tercer model on les dues llengües s'intercalarien sense problemes.
Nunavut és un territori autònom dins del Canadà des de l'any 1999. Abans, estava adscrit als Territoris del Nord-oest. Dins del Quebec també hi ha una regió de majoria inuit, Nunavik, on algunes veus també demanen que es doni a l'inuktitut el mateix tracte que el Quebec dispensa al francès en la seva educació.
Un poble en perill
La població inuit que està sota l'administració del Canadà està vivint un revifament de la cultura pròpia d'ençà dels anys 60 del segle passat. Des dels anys 80 té un cert grau d'autonomia política. Tot i així, les dificultats socials que envolten el poble inuit com a conseqüència dels anys de desculturalització són diverses, com l'alcoholisme, el desarrelament, una elevada taxa de suïcidis, l'absentisme escolar... A tots aquests problemes cal afegir el més perillós actualment: el canvi climàtic, el qual està canviant dràsticament l'entorn dels inuits, cosa que podria portar molts inuits a ser refugiats climàtics. En un apunt del seu bloc, Mary Simon s'hi refereix, i alerta que les terres, cases i infraestructures inuits corren el risc de desaparèixer en els propers anys.

Fonte: Nationalia

Morrió Miguel Siguan

Fallece Miquel Siguan, padre de la imersión lingüística

Barcelona EFE

Miguel Siguan, psicólogo de la lengua, precursor de la inmersió lingüística, modelo que trajo de la provincia canadiense de Quebec y que se acabaría aplicando en el sistema escolar catalán, falleció el sábado 8 de mayo en Barcelona a la edad de 82 años. Siguan murió el sábado 8 en la Clínica Sagrada Familia de la capital catalana en donde estaba ingresado y su capilla ardiente quedó instalada el domingo día 9 de mayo en el tanatorio de Sant Gervasi, según fuentes familiares.
Creador de la pionera Facultad de Psicología de la Universidad de Barcelona(UB), Siguan fue enterrado el lunes 10 de mayo en el cementerio de Sant Gervasi de la capital catalana.

Fonte: diari La Manyana