18/4/09

Les llingües autonómiques na universidá


La Universidá ye’l la estaya educativa superior y la que xenera los cuadros más preparaos pa empobinar la normalización social d’una llingua minorizada. Pa la so propia normalización fai falta que les enseñances obligatories seyan na llingua propia. Nesta llista, tolos casos correspuenden a autonomíes onde la llingua propia ye cooficial col castellanu, sacante Asturies onde entá nun tien esi estatus llegal.

Galicia
El gallegu ye l’ idioma alministrativu oficial. La so presencia nes aules ye d’un 20%. Varies llicenciatures son en castellanu dafechu.

Euskadi
La ufierta n’euskera cubre’l 79% de les asignatures obligatories de primeru y el 57% en segundu.

Cataluña
Las carreres cúrsense en catalán.

Islles Baleares
La mayoría de les clases son en catalán.

Valencia
De les cinco universidaes, cuatro ufierten clases en catalán. La que más ye la Jaume I de Castellón con un 24% de los créitos.

Asturies
Les carreres son en castellanu, sacante estudios de Filoloxía Asturiana y Maxisteriu.

2 comentarios:

  1. Pero meyor ho. Asina los asturianos podemos salir a trabayar fora, non cumo Vascos ou Catalanes que, nestos tiempos de crisis na que'l capital humanu yía tan importante, siguen en País Vascu ou Cataluña.

    Amái, tamos meyor preparaos; dicen que los meyores opositores son asturianos ya gallegos.

    En fin, pa meixar ya nun char gota.

    ResponderEliminar
  2. Doncs no, Diestru: molts catalans (o bascos), a més de viatjar i treballar per Espanya, França, Portugal, Sudamèrica i Centreamèrica, per aquest ordre, també viatgem i sortim a treballar al Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Estats Units... I saps per què? Doncs perquè quan parles fluïdament dues llengües, la tercera és més fàcil. A més també és una bona profilaxi mental intentar pensar per un mateix i no pel que digui la POPE (ai, no, la COPE).

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.