El català es cola al Parlament Europeu per la desobediència d'un grup d'eurodiputats

Sense fer cas a les ordres del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que va vetar la petició de l'Intergrup de Minories de l'Eurocambra per permetre i oferir interpretació "excepcionalment" de les llengües no oficials en el ple el dia 12 de juny, un grup d'eurodiputats catalans va tirar pel dret i va parlar en català.

El primer a desobeir-lo va ser Francesc Gambús, que durant gairebé quatre minuts (amb interrupcions) va parlar en català sobre el projecte europeu, el programa Erasmus o la fi del roaming. Quan només feia 30 segons que parlava va ser interromput per Tajani, que li va deixar anar que li oferia l'oportunitat de tornar a començar —ara en castellà— perquè a l'Eurocambra no gaudeixen de traductor en català.

Sense fer ni cas a aquestes paraules, Gambús va tornar a començar el seu discurs, altra vegada en català. No van passar ni 15 segons més, que el president del Parlament Europeu el va tornar a tallar. "Senyor Gambús, vostè està parlant en català?", li va preguntar, i ell li va respondre que "sí". Tajani, doncs, va recordar-li que havia rebutjat la petició de parlar en llengües minoritàries, i va tornar a demanar-li que parlés en espanyol o en una altra llengua oficial. "Li demanem que no intervingui en català", li deia de nou.

Aquesta vegada en castellà, l'eurodiputat català independent va etzibar-li que el reglament li dona dret a fer ús d'una llengua oficial, però va recordar-li que en cap cas prohibeix utilitzar una de no oficial. "That's the rule" ("aquesta és la norma"), li deixava anar, ara en anglès. 

Assumint que no seria traduït—encara en castellà—, i després que el president europeu li donés via lliure finalment per parlar en català encara que fos sense interpretació, Gambús va tornar al seu discurs en català.

L'ànima d'Europa

Aquest juny es compleixen 25 anys de l'aprovació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML) i, precisament per això, aquest grup d'eurodiputats catalans va voler retre homenatge parlant en català a l'Eurocambra. "Les llengües ens serveixen per aprendre", va recordar Gambús, al mateix temps que va posar damunt la taula que totes les llengües els "fan falta per reflectir l'ànima d'Europa".

Intervenció al ple del @Europarl_CAT en català reivindicant poder fer servir la nostra i altres llengües no oficials a la UE. #25ECRML pic.twitter.com/r8EhpC9hRD

— Josep-M. Terricabras (@jmterricabras) 12 de juny de 2017

La iniciativa de parlar en català va ser de l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que ja al maig va escriure una carta a Tajani demanant-li de parlar en català en el ple del 12 de juny. A l'escrit li recordava que la petició havia rebut l'aval de l'assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin.

Fonte: ElNacional.cat

El programa ‘Comando Actualidad’ de TVE pon la so mirada na situación del asturianu

por Pablo R. Guardado

El miércoles próximu’l programa de reportaxes ‘Comando Actualidad’, que s’emite pela nueche en La 1 de TVE, va centrase nes llingües minoritaries del Estáu más allá de les oficiales más nomaes. Un equipu d’esti espaciu tuvo esta selmana n’Asturies pa conocer la situación del idioma.

El periodista catalán Ricard Sabaté contó pa ello con dos guíes de lluxu como Xune Elipe y Xosé María García Sánchez ‘Llábana’ nes dos xornaes de grabación que tuvieron llugar n’Asturies d’un programa que tamién va xirar sobre l’estremeñu, l’aragonés, l’aranés y la fala de Xálima. La grabación principió’l llunes de la mano d’Elipe, qu’acudía a la clase d’asturianu que pon la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana  pa dar una charra sobre música n’asturianu. Ehí, Sabaté pudo falar col profesor Héctor Xil y colos alumnos pa conocer les sos inquietúes, pa depués caleyar per Gascona de camín a Ediciones Trabe y pescanciase del usu del asturianu con normalidá n’establecimientos hosteleros y otros negocios.

Samuel Castro y Esther Prieto sirven nel reportaxe d’introductores de la situación de la lliteratura en llingua asturiana en compañía d’Elipe y Xil, qu’aprovechen el momentu pa mercar ‘La banda sonora del paraísu’, de Xandru Fernández, y ‘Venti negrinos’, de Xosé Nel Riesgo. La siguiente parada ye en Corvera, en Tutu Estudios, pa falar con Sergio Rodríguez y conocer la bayurosa producción musical en llingua asturiana. Pa zarrar la xornada, la cámara de TVE diríxese hacia la Fundación de Música Moderna d’Avilés a grabar un ensayu de Dixebra, banda qu’interpreta ‘La danza’ y ‘Caballu al verde’. Tres el mesmu, Sabaté tien la oportunidá de conversar col guitarrista y maestru Primi Abella, col que pudo tratar la situación del idioma nel sistema educativu, amás de col periodista, lletrista y biógrafu de la banda Paco Álvarez.

Na segunda parte de la grabación, que tuvo llugar el martes, el gaiteru Llorián García toma’l relevu d’Elipe y lleva a Sabaté a Caldones pa falar col so padre, Llábana, ún de los primeros profesores d’asturianu cuando nel 1984 principiaba l’enseñu del idioma na escuela. Darréu, acuden al mercáu de La Pola Siero, onde Llábana conversa n’asturianu coles responsables de los puestos.

Reportaxe de 10 o 12 minutos

Estes dos xornaes van resumise en 10 o 12 minutos, siguiendo’l formatu habitual d’esti programa que mira con seriedá temes d’actualidá al traviés de dellos reporteros y que s’emite pela primer canal de TVE. “La percepción que llevó’l periodista foi mui bona. Sorprendióse pola esistencia d’un verdaderu movimientu de recuperación llingüística n’Asturies”, señala Elipe, que cree qu’esti reportaxe ye importante pa dar a conocer una realidá bien desconocida pal restu del Estáu. El resultáu final va poder vese’l miércoles n’horariu nocherniegu.

Na semeya, Sabaté y Llábana xunto col cámara del programa en Caldones.

Fonte: Asturies.com