El català es cola al Parlament Europeu per la desobediència d'un grup d'eurodiputats

Sense fer cas a les ordres del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que va vetar la petició de l'Intergrup de Minories de l'Eurocambra per permetre i oferir interpretació "excepcionalment" de les llengües no oficials en el ple el dia 12 de juny, un grup d'eurodiputats catalans va tirar pel dret i va parlar en català.

El primer a desobeir-lo va ser Francesc Gambús, que durant gairebé quatre minuts (amb interrupcions) va parlar en català sobre el projecte europeu, el programa Erasmus o la fi del roaming. Quan només feia 30 segons que parlava va ser interromput per Tajani, que li va deixar anar que li oferia l'oportunitat de tornar a començar —ara en castellà— perquè a l'Eurocambra no gaudeixen de traductor en català.

Sense fer ni cas a aquestes paraules, Gambús va tornar a començar el seu discurs, altra vegada en català. No van passar ni 15 segons més, que el president del Parlament Europeu el va tornar a tallar. "Senyor Gambús, vostè està parlant en català?", li va preguntar, i ell li va respondre que "sí". Tajani, doncs, va recordar-li que havia rebutjat la petició de parlar en llengües minoritàries, i va tornar a demanar-li que parlés en espanyol o en una altra llengua oficial. "Li demanem que no intervingui en català", li deia de nou.

Aquesta vegada en castellà, l'eurodiputat català independent va etzibar-li que el reglament li dona dret a fer ús d'una llengua oficial, però va recordar-li que en cap cas prohibeix utilitzar una de no oficial. "That's the rule" ("aquesta és la norma"), li deixava anar, ara en anglès. 

Assumint que no seria traduït—encara en castellà—, i després que el president europeu li donés via lliure finalment per parlar en català encara que fos sense interpretació, Gambús va tornar al seu discurs en català.

L'ànima d'Europa

Aquest juny es compleixen 25 anys de l'aprovació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML) i, precisament per això, aquest grup d'eurodiputats catalans va voler retre homenatge parlant en català a l'Eurocambra. "Les llengües ens serveixen per aprendre", va recordar Gambús, al mateix temps que va posar damunt la taula que totes les llengües els "fan falta per reflectir l'ànima d'Europa".

Intervenció al ple del @Europarl_CAT en català reivindicant poder fer servir la nostra i altres llengües no oficials a la UE. #25ECRML pic.twitter.com/r8EhpC9hRD

— Josep-M. Terricabras (@jmterricabras) 12 de juny de 2017

La iniciativa de parlar en català va ser de l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que ja al maig va escriure una carta a Tajani demanant-li de parlar en català en el ple del 12 de juny. A l'escrit li recordava que la petició havia rebut l'aval de l'assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin.

Fonte: ElNacional.cat

L’asturianu nel ámbitu internacional

Repitímoslo munches vegaes, los problemes del asturianu tán n’Asturies y nos nuesos representantes políticos, asina como pasa nel restu de territorios onde ye llingua propia. La oficialidá sigue siendo’l camín precisu pa poner en marcha un cambiu. Sicasí, pa Iniciativa pol Asturianu trabayar el campu internacional ye dende qu’entamamos el nuesu llabor, un trabayu imprescindible y al que pensamos que nun se pue renunciar. De mano porque la situación del asturianu nun ye única, y ye importante conocer la situación d’otres llingües en momentos asemeyaos del so procesu de normalización.

Del camín d’estos cinco años nes entidaes internacionales nes que participamos (ELEN y ALCEM) yá llegaron dellos frutos: Güei ye muncho más conocida la situación del asturianu n’otros movimientos de reivindicación llingüística europeos, tenemos rellaciones más fuertes con otres comunidaes llingüístiques minorizaes, pero sobre too, l’asturianu ta en tolos foros europeos en pie d’igualdá con otres llingües en situaciones de minorización, oficiales o non.

Esti cambiu reforció la conocencia de la situación del asturianu nel ámbitu estatal, onde la falta d’oficialidá fai tan difícil visibilizanos. Los movimientos reivindicativos d’otres llingües en meyor situación que la de nueso tiénenmos agora más en cuenta.

Pero si hai un llabor importante nesti camín ye’l d’abri-y a la llingua asturiana’l camín de les grandes instituciones internacionales. Gracies a la nuesa participación activa nestes entidaes europees, la llingua asturiana pudo reivindicase en foros como’l Parllamentu Européu o l’Altu Comisionáu de Drechos Humanos de la Organización de les Naciones Xuníes, ente otros.

Güei, magar que’l trabayu principal sigue siendo buscar soluciones a los problemes que tien l’asturianu equí, nos territorios onde ye llingua propia, les presiones esternes nel ámbitu internacional tienen cada vegada más ecu ya incomoden más a los gobiernos d’Asturies, Castiella y Lleón y España.

La última d’estes ferramientes ye’l Protocolu pa la Garantía de los Drechos Llingüísticos, del que participamos na so redacción y que vamos firmar esti sábadu en Donostia en representación de la comunidá asturfalante. Sedrá una ferramienta clave pal llabor reivindicativu y de normalización nos vinientes años, y l’asturianu tuvo’l so papel nesti campu. Aguardemos agora que los nuesos representantes políticos sepan acoyelu como un documentu que los ayude a faer meyor el so trabayu nel ámbitu de la normalización del idioma.

Fonte: Iniciativa pol Asturianu

Denúncia a l'Eurocambra: "La discriminació lingüística és racisme"

Ramon Tremosa (CDC), Jordi Valencià (Compromís),

Josep Maria Terricabras (ERC), Liadh Ní Riada (Sinn Féin),

Davyth Hicks (ELEN) i Josu Juaristi (Bildu)

© ACN

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística proposa elaborar una directiva de llengües per “protegir la llengua i la cultura”

ACN Brussel·les .- El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), Davyth Hicks, ha denunciat aquest dimecres al Parlament Europeu que “la discriminació lingüística és un tipus de racisme”. Hicks, juntament amb eurodiputats i representants de la societat civil de Catalunya, València, Euskadi, Gal·les, Irlanda o de les minories hongareses a Eslovàquia i Romania participa a Brussel·les en un seminari que pretén aglutinar suport polític per elaborar una directiva europea de llengües. L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha explicat a l’ACN que volen promoure una normativa “com cal i que es pugui implementar”.

El seminari, organitzat per Liadh Ní Riada i amb el suport d’ELEN i els grups de l’Esquerra Unitària Europea (GUE) i els Verds-Aliança Lliure Europea, s’allargarà tot el dia, i compta amb la participació, entre d’altres, de la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres. “El que demanem és que les institucions europees considerin les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals”, ha explicat Mestres a l’ACN.

Els Estats no s’ho prenen seriosament

Segons ella, alguns estats no es prenen encara prou seriosament la situació, tot i que en el cas del català hi ha “casos greus, agressions fins i tot físiques i insults”. “Els estats membres no s’ho prenen seriosament, caldrien sancions i que cada vegada més es vagin coneixent aquests casos, que es posin sobre la taula”, ha recordat.

“Hem de mantenir la pressió”, ha explicat Davyth Hicks, que considera “brillant” l’informe que a elaborar la Plataforma per la Llengua, titulat ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta’, i que ja es va presentar a Brussel•les el 17 de març. “Aquesta situació no és acceptable a l’Europa del segle XXI, necessitem mesures per protegir la gent”, ha remarcat Hicks. 

Racisme ètnic

Segons ell, la UE ja obre procediments d’infracció per qüestions de racisme ètnic i això s’ha d’ampliar a les qüestions lingüístiques. “Volem els mateix tipus de mesures, procediments d’infracció, contra Espanya i fins i tot França, per aquestes discriminacions a llarg termini que veiem com sistèmiques”, ha remarcat. Davyth Hicks ha remarcat que la qüestió “està esdevenint un tema de drets humans”. “Així com teníem el racisme i vam lluitar-hi en contra durant anys, creiem que la discriminació lingüística és un tipus de racisme i tothom, tant la societat civil com la UE, ha d’actuar en contra, perquè és inacceptable”, ha reiterat. 

Diferents partits, mateix objectiu

L’organitzadora del seminari, Liadh Ní Riada, ha celebrat que tot i que són de “diferents partits polítics” hi ha eurodiputats que comparteixen “l’espai comú” de protegir les diverses llengües europees. “Volem una directiva de llengües, una com cal, que es pugui implementar. Fem molt per protegir espècies en perill d’extinció de tot tipus, i hauríem de mirar de protegir les nostres llengües, és la nostra cultura, la nostra herència, hem de celebrar la diversitat i garantir no només que la protegim, sinó que es manté per a les properes generacions”, ha afirmat a l’ACN. Ní Riada considera que impulsar una “estratègia col•lectiva” pot arribar a ser “molt útil al Parlament Europeu” per arribar a assolir aquesta normativa. 

L’eurodiputada irlandesa, del Sinn Féin, ha destacat que els parlants de llengües com el català o l’irlandès no les haurien de descriure com a “llengües minoritàries” perquè llavors sembla que se la consideri “de segon rang”. Ní Riada ha lamentat la situació del català que considera “absolutament inacceptable”. “El que s’ha fet és horrible, hi ha probablement molt més problemes en termes de drets humans, la situació és pitjor, que el que veiem a Irlanda”, ha indicat en referència a les denuncies plantejades per la Plataforma per la Llengua.

Respecte per la diversitat lingüística?

Al seminari, titulat ‘Respecte per la diversitat lingüística? La discriminació de la llengua a la UE’, hi han participat els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (CDC), el valencià Jordi Sebastià (Compromís) i el basc Josu Juaristi (Bildu), entre d’altres. També hi han participat els experts català i valencià Miquel Strubell i Ferran Suay.

Fonte: Directe.cat

Andecha Astur lleva la discriminación llingüística al Parllamentu Européu

Una delegación d’Andecha Astur participa nes “Xornaes de trabayu estratéxicu n’Europa – Los Pueblos Deciden”, y aconceya con representantes de la Comisión y el Parllamentu européu.

La delegación va tratar de los temes qu’agora mesmo tán activándose nel Parllamentu Européu al traviés del eurodiputáu de Los Pueblos Deciden, Josu Juaristi. Concretamente na xornada del miércoles, Llucía Fernández taba esponiendo la situación de discriminación que vive la llingua asturiana, exemplarizándola col reciente casu de discriminación elleutoral de les pasaes elleiciones nacionales y de conceyu nes que se retiraren les papeletes d’Andecha Astur por tar n’asturianu. Fonte: Asturnews

La discriminación del asturianu aporta al Parllamentu Européu otra vuelta

Ferran Suay​, vicepresidente d’European Language Equality Network (ELEN)​, organización al que pertenez Iniciativa pol Asturianu​, tuvo falando de la situación de les llingües penínsulares nel Intergroup for Traditional Minorities, National Communities and Languages (Intergrupu poles minories tradicionales, comunidaes nacionales y llingües), del Parllamentu Européu.Suay esplicó la situación de discriminación de la llingua asturiana dientro d’un conceyu organizáu por esti Intergrupu esti xueves 8, recordando les situaciones de discriminación llingüística que se viven los falantes d’asturianu nel so día a día.

L’intergrupu ye un equipu formáu por diputaos de diferente partíos europeos que s’axunten pa trabayar pol futuru de les minories culturales y llingüístiques. Nesta llexislatura, una eurodiputada asturiana, Estefanía Torres, de Podemos, que tamién intervieno defendiendo la necesidá de camudar la situación de la llingua asturiana.

Fonte: Asturnews

Un eurodiputat flamenc reclama l'ús del català a Brussel·les

Mark Demesmaeker (N-VA) renya el president, Martin Schulz, per incomplir la promesa que va fer el 2012

Laura Alberch

El debat sobre el català a Europa torna a rebrotar. I, en aquesta ocasió, no pas per iniciativa de cap representant català, sinó d'un independentista flamenc. L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) Mark Demesmaeker ha reclamat aquest dimecres l'ús del català al Parlament Europeu en la sessió plenària d'aquest matí a Estrasburg, on s'ha debatut la presidència semestral de la Unió Europea (UE), que toca a Luxemburg. Demesmaeker ha interpel·lat el president del Parlament, Martin Schulz, perquè permeti l'ús del català tal com va prometre l'any 2012. "És una llengua amb més de deu milions de parlants", ha dit Demesmaeker, qui va ser un dels observadors del 9-N.
"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari. I encara no està permesa en una cambra que se suposa que és oberta i democràtica", ha continuat el belga. "Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic. L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha lamentat el diputat, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.

En aquest sentit, Schulz va ratificar el mes de juny passat que no es pot parlar català al Parlament Europeu mentre no sigui llengua oficial de la UE. Ho va fer arran d'una demanda de la Plataforma per la Llengua amb el suport d'alguns parlamentaris catalans.

Va ser el gener del 2012 quan Schulz va anunciar que permetria el català a les intervencions dels eurodiputats, tot i no ser oficial. El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries.                                                                        Fonte: Nació Digital

El Parlament Europeu manté el veto al català

El president de la institució ratifica per carta a la Plataforma per la Llengua la impossibilitat que es pugui parlar el català a la cambra mentre no sigui oficial a la Unió Europea

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha ratificat que no es pot parlar català al Parlament Europeu mentre no sigui llengua oficial de la UE. Ho ha fet arran d'una demanda de la Plataforma per la Llengua amb el suport d'alguns parlamentaris catalans.  

Schulz assegura a la carta que és "conscient de la importància del català com a llengua regional parlada per molts ciutadans de la Unió", però que no pot fer-se servir al Parlament atès que no és oficial.

La Plataforma per la Llengua denuncia al seu web que "cap dels successius governs espanyols no ha tingut una mínima voluntat per demanar que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea" i que això comporta "restriccions en centenars de disposicions europees que l'exclouen, limiten o imposen l'ús d'altres llengües".

Fonte: Nació Digital

Estefanía Torres de Podemos xura como Eurodiputada en llingua asturiana nun xestu significativu

Xunta Daniel Ripa ya Iglesias La nueva eurodiputada de Podemos, l'asturiana Estefanía Torres, va xurar güei n'asturianu'l so cargu pa sustituyir na Eurocámara al dirixente de Podemos Pablo Echenique, qu'arrenunció al escañu pa ser cabeza de llista nes eleiciones autonómiques del próximu 24 de mayu n'Aragón. El xestu yera bien acoyidu ayeri nes redes sociales onde l'asturianismu sigue desixendo un pronunciamientu sobro la oficialidá. Según informó la formación política que llidera Pablo Iglesias, col que va compartir escañu en Bruxeles, pidió tar na Comisión d'Agricultura y Desenvolvimientu Rural y tamién na de Mediu Ambiente, Salú Pública y Seguridá Alimentaria. Coles mesmes, tamién va formar parte d'un intergrupo parllamentariu de Minoríes Llingüístiques «pa da-y voz a otra minoría escaecida como ye la llingua asturiana». Estefanía Torres, que se va convertir asina al pie de Tania González na segunda eurodiputada asturiana de Podemos, comprometióse a cobrar el salariu mínimu belga, 1.502 euros al mes. Estefanía Torres La eurodiputada, politóloga y venceyada a Somos Asturies, aseguró ayeri que va tar nel Parllamentu «al serviciu de los de baxo, de les invisibles y los desanunciaos», y qu'espera contribuyir col so trabayu «a devolve-y el so poder llexítimu a los nuesos pueblos». Fonte: Asturnews

Una directiva europea para las lenguas minorizadas

Escola Valenciana pide en el Parlamento Europeo que proteja el valenciano y los derechos lingüísticos

Los representantes de la Escola Valenciana nel Parllamentu Européu

  "Somos dos de los 10 millones de parlantes de nuestra lengua, ciudadanos europeos que no pueden expresarse en valenciano en muchas instituciones de nuestro Estado ni tampoco aquí, en el Parlamento Europeo". Así se expresaba este jueves en Estrasburgo Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d’Educació de la federación de asociaciones Escola Valenciana, ante  el Intergrupo de Minorías tradicionales, Comunidades nacionales y Lenguas del Parlamento Europeo.
"Somos dos de los 46 miilones de europeos a los que se les vulneran los derechos lingüísticos", ha añadido Fullana, que ha acudido a Estrasburgo con Emili Gascó, "dos de los 46 milliones de europeos a los que se nos discrimina por razones de lengua”.

  En su intervención ante la comisión parlamentaria europea, Escola Valenciana ha reclamado una directiva comunitaria que garantice los derechos lingüísticos y proteja las lenguas minoritarias en Europa, como es el caso del valenciano.

  Fullana y Gascó han denunciado la situación de "vulneración de derechos lingüísticos" que a su juicio sufren los valencianohablantes por parte de los gobiernos autonómico y central.

  Del mismo modo, han pedido que se "vele" por los derechos lingüísticos de los 46 millones de hablantes de lenguas minoritarias en Europa por ser aquellos "derechos humanos". Han presentado, asimismo, un análisis del sistema educativo valenciano y expuesto el documento "Model de l'escola que volem".
Al igual que las instituciones "intentan velar por la flora y fauna del planeta" que están el peligro de extinción, Fullana ha pedido se tomen "seriamente la diversidad lingüística y la riqueza de las lenguas como formas de mirar el mundo".

  La intervención de Escola Valenciana en el Intergrupo de Lenguas del Parlamento Europeo forma parte de la ronda europea de esta organización para exponer ante las instancias internacionales la discriminación lingüística de los valencianohablantes, que se inició el pasado mes de enero en la ONU, en Ginebra.
Fonte: El País digital

Vaga lingüística per a denunciar la discriminació de l'irlandès a la Unió Europea

Una diputada del Sinn Féin només parlarà irlandès durant dues setmanes a les institucions europees per a visibilitzar els impediments en l'ús de l'idioma · "O usa una altra llengua o no li puc donar la paraula", li van dir en una reunió parlamentària la setmana passada · El govern de Dublín té el dret de reclamar l'ús oficial ple de l'idioma, però des de 2007 no ho ha fet

"O usa una altra llengua o, malauradament, no li puc donar la paraula". Això és el que va dir-li dilluns passat Roberto Galtieri, president de la reunió d'un comitè del Parlament Europeu, a l'eurodiputada Liadh Ní Riada quan aquesta va començar la seva intervenció. Ní Riada parlava en irlandès, però no estava previst un servei de traducció simultània en aquest idioma. "Vaig avisar que parlaria irlandès [a la reunió], i la resposta que em van donar va ser: 'Per què ho hauries de fer, si ja parles anglès?'", explica Ní Riada. L'eurodiputada va decidir de no continuar amb la seva exposició si no la podia fer en irlandès.

La intervenció de Ní Riada era la primera que feia durant la vaga lingüística que aquesta eurodiputada de la República d'Irlanda està duent a terme fins al 17 de març: no parlarà cap altra llengua que l'irlandès en cap sessió parlamentària. "Ho faig per a cridar l'atenció sobre el fet que no puc usar la meva llengua nativa al Parlament".

Ní Riada considera que ho hauria de poder fer: des de 2007, l'idioma és oficial a la UE. Però també des de 2007 és vigent una derogació -pactada entre la UE i el govern irlandès- segons la qual les institucions europees no estan pas obligades a garantir el dret d'usar l'irlandès en el mateix grau que ho fan amb les altres 23 llengües oficials de la Unió. L'objectiu de Ní Riada és aconseguir "que s'aixequi la derogació i que els parlants d'irlandès tinguin els mateixos drets que tothom al Parlament".

El partit de Ní Riada -el Sinn Féin- i els defensors de la llengua irlandesa demanen al govern de la República d'Irlanda que reclami la fi de la derogació, que és vigent fins al final de 2016. Només així, asseguren, l'irlandès tindrà els mateixos drets que la resta de llengües oficials. L'organització Conradh na Gaeilge recorda que demanar que la derogació no es renovi "depèn del Govern irlandès" i que ho ha de fer "aviat" perquè, altrament, no hi haurà temps per a contractar el personal necessari. Conradh na Gaeilge assegura que la fi de la derogació crearia més de 180 llocs de treball relacionats amb la implementació de la plena oficialitat de l'idioma a Europa.

(Imatge: Ní Riada durant la sessió de dilluns passat / fotografia: captura de YouTube.)

Fonte: Nationalia

Bruxeles acueye un alderique sobre llingües minoritaries

Esti martes 24 de febreru celébrase nes sales del Parllamentu Européu un alderique políticu alrodiu de la situación na que s'alcuentren les llingües minoritaries n'Europa, nel que van participar numberosos representantes de minoríes llingüístiques de toa Europa. El casu asturianu nun va formar parte de les conferencies principales, pero Andecha Astur tien encamentao al eurodiputáu de Los Pueblos Deciden, Josu Juaristi, que presente'l casu de la llingua asturiana pa que seya considerada col debíu procuru. A les 9 la mañana ya se pronunciaron les pallabres d'apertura de la Conferencia que corrieron al cargu de Csaba Sógor, miembru del Parllamentu Européu pol Grupu del PPE; Herbert Dorfmann, Miembru del Parllamentu Européu pal EPP; y Jill Evans, miembru del Parlamentu Européu pelos Verdes-ALE. Tres del entamu, a les 9,30 tuvo llugar el discursu d'introducción, que versara nsobre "El panorama llegal pa la protección de les llingües minoritaries n'Europa", al cargu de Vicent Climent-Ferrando, de la Rede pa la Promoción diversidá llingüística (NPLD). El restu del programa entamó 10 minutos depués col primer panel: Idioma, Identidá y Poder, nel que de faló de "La política llingüística na construcción de narratives nacionales", por parte de Zoltán Kántor, Institutu d'Investigación de les comunidaes húngares nel Esterior. Tamién s'aldericó sobre "La preservación de la llingua minoritaria y la identidá, nel casu de la comunidá turca en Grecia" por Sebahattin Abdurrahman, Federación de Tracia occidental turcos n'Europa (ABTTF) y del "Llinguaxe y la política en Bélxica: ¿llecciones que deprender?" Por Rudi Janssens, de la Universidá Llibre de Bruxeles - BRIO. El segundu panel "Afalagando la diversidá: Caminando p'alantre", incluyía les conferencies "La Comunidá Laden en Tirol del Sur: l'aprendizaxe d'idiomes y el diálogu social" por Paul Videsott, de la Universidá Llibre de Bolzano; "Revitalizar el llinguaxe de la Baxa Serbia: el proyeutu Witaj: esperiencies y ventayes del métodu d'inmersión" por Hannes Wilhelm-Kell, Lausatian Alianza; y "Lo que la XE pue y tien de faer pa les llingües minoritaries" por Johan Häggman, espertu multillingüismu, enantes na Dirección Xeneral de Traducción de la Comisión Europea. A les 11 fízose'l pieslle d'esti alderique que tuvo llugar nel Parllamentu Européu (Bruxeles) Sala A5Y-3, na Rue Wiertz 60-1047 de Bruxeles. Esti seminariu ye una iniciativa de la UNPO en collaboración col Centre Maurits Coppieters, l'Alianza Llibre Europea, el Grupu de los Verdes-ALE nel Parllamentu Européu y el Grupu del PPE nel Parllamentu Européu. La Conferencia tuvo sofitada financieramente pol Parllamentu Européu. Fonte: Asturnews

El Parllamentu européu va tener un Intergrupu en Minoríes Nacionales Tradicionales, Rexones Constitucionales y Llingües

Entamará a funcionar nesti 2015

 

Una sesión nel Parllamentu Européu

   El Parllamentu européu va tener un Intergrupu en Llingües Rexonales pal periodu lexislativu d'anguañu que va hasta'l 2019, depués de que'l pasáu 11 d'avientu, la Conferencia de Presidentes s'apautara n'establecer l'Intergrupu en Minoríes Nacionales Tradicionales, Rexones Constitucionales y Llingües Rexonales. Esti Intergrupu sedrá una organización multipartidista empobinada a trabayar dafechamente pa promover llingües rexonales nel parllamentu européu y va entamar a funcionar nesti 2015, anque entá nun se decidiere quien lu va lliderar.

   Magar ye cierto qu'un Intergrupu nun tien poder lexislativu "per se" y nun puede representar al Parllamentu européu oficialmente, tá formáu pa promover intercambios de puntos de vista estremaos ente les formaciones con representación parllamentaria. Amás, tamién tienen l'efeutu d'unificar nel Parllamentu européu les posiciones de los partíos que van dende la izquierda radical a los lliberales pa trabayar nun asuntu específicu. Nesti sentíu, ye altamente positivo que les families polítiques distintes d'Europa finalmente algamaran esti alcuerdu pa trabayar xuntos na promoción de les llingües rexonales d'Europa.                                             Fonte: Asturnews

El català treu el nas a la pàgina oficial del Parlament Europeu

Jaume Duch: "El català no és oficial de la UE, però s'intenta fer les coses el millor possible" La campanya promocional de les eleccions també es fa oficialment en català Bernat Ferrer

L'opció de 'català' apareix en algun submenú de la web oficial de l'Eurocambra per als comicis. Foto: Parlament Europeu Les eleccions europees del 25 de maig tornen a posar sobre la taula el debat sobre la no-oficialitat del català a les institucions comunitàries. El Parlament Europeu ja es troba plenament immers en la campanya de foment de la participació, i ha creat tot un seguit de material imprès i audiovisual que està difonent arreu del continent. I, per aquesta via, la llengua català apareix tímidament a la web oficial de l'Eurocambra per informar dels comicis, al mateix nivell que l'alemany, el danès, el búlgar o el maltès, tots ells idiomes plenament oficials i, per tant, amb interfície web pròpia. El portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, explica a Nació Digital: "La versió catalana de la web central no existeix perquè el català no és llengua oficial de la Unió Europea. Ara bé, s'intenta fer les coses el millor possible i, com que el Parlament Europeu es va autoobligar a utilitzar el català sempre que s'adreci als ciutadans catalans, tota la campanya per informar sobre les eleccions també es fa en català." Deixant de banda la impossibilitat que el ciutadà consulti la web oficial de l'Eurocambra en català, Duch recorda que la institució compta amb una oficina permanent a Barcelona "que informa de l'activitat en català", i que tan edita llibrets informatius com emet notes de premsa en aquesta llengua, de manera oficial. Així mateix, també disposa d'una web on l'internauta catalanoparlant hi pot trobar informació de les institucions comunitàries en la seva llengua. Segons Duch, la situació actual de la llengua catalana a Europa "no és una contradicció". És a dir: en tant que llengua no-oficial, perquè així ho determina l'Estat espanyol, és una llengua tan externa a les institucions comunitàries com ho podrien ser el rus, el coreà o el quítxua. Però, en tant que uns deu milions de ciutadans europeus la parlen, la institució mira de comunicar-s'hi en aquells àmbits en què l'afecten directament, com els comicis del 25 de maig. Fonte. Nació Digital

El sofitu européu a les llingües amenazaes ye un puntu de partida

EUROPARLAMENTARIOS Y EXPERTOS PLANTEAN LAS MEDIDAS A ADOPTAR EN LA UE PARA FORTALECER LA PLURALIDAD LINGÜÍSTICA. BEATRIZ SOTILLO-

"Las lenguas minoritarias deben tener un hueco en la Europa del futuro" "Es necesario ser proactivo contra esas actuaciones que atacan las lenguas" BILBO - La resolución del Parlamento Europeo del 11 de septiembre sobre Lenguas europeas amenazadas de desaparición y la diversidad lingüística en la UE significa "un hito" y "un punto de partida" para lograr más apoyos, medios y reconocimiento de las lenguas minoritarias. Los co-presidentes del Intergrupo de Minorías de la cámara europea, François Alfonsi y Csaba Sándor Tabajdi presentaron ayer en Bilbao el documento y propusieron que en la nueva Comisión Europea haya un comisario encargado de las lenguas amenazadas. Además de Alfonsi y Tabajdi, en el seminario organizado por Sabino Arana Fundazioa y Euskaltzaindia participaron los europarlamentarios Izaskun Bilbao, Iñaki Irazabalbeitia y Ramón Tremosa, así como el viceconsejero de Política Lingüística del Gobierno vasco, Patxi Baztarrika, y numerosos representantes de instituciones y organizaciones vascas relacionadas con la educación, la cultura y el euskera. A partir del contenido del informe europeo sobre diversidad lingüística, todos estos expertos confirmaron la importancia y la necesidad de políticas de apoyo de las lenguas minoritarias, en especial las que se hablan en territorios que no tienen el reconocimiento de Estados, y aportaron propuestas sobre los próximos pasos que deben dar las instituciones europeas para garantizar la pluralidad lingüística. En este sentido, el eurodiputado húngaro Csaba Sándor Tabajdi propuso "la iniciativa Bilbao" con el objetivo de que "el nuevo presidente de la Comisión Europea asigne a un comisario la labor concreta de defender las lenguas amenazadas". Tabajdi explicó que "en Europa se hablan más de 255 lenguas, de las que 128 están consideradas como amenazadas y 90 como gravemente amenazadas". NUEVOS PASOS François Alfonsi, autor y ponente del informe, afirmó que "cada vez que desaparece un idioma se debilita el patrimonio europeo" y que "las lenguas minoritarias son fruto de una historia legítima, por lo que los pueblos que las hablan deben tener un hueco en la Europa del futuro". Alfonsi opinó que las instituciones de la UE deben ser proactivas combatiendo situaciones que supongan una regresión para algunas lenguas. Sobre la importancia del acuerdo europeo a favor de las lenguas amenazadas, la eurodiputada del PNV Izaskun Bilbao señaló que "hace apenas tres o cuatro años una resolución como esta era solo un sueño" y que tras conseguirla en tan corto espacio de tiempo hay que seguir trabajando para lograr "la aprobación de un marco jurídico estable de defensa de las lenguas minoritarias en Europa". Bilbao confía en conseguir más avances en la próxima legislatura y mencionó objetivos concretos como la incorporación del euskera al listado de idiomas contemplados en el programa de becas Erasmus Plus. JUAN MARÍA ATUTXA Fonte: Deia

Iniciativa pol Asturianu pide a los gobiernos d'Asturies y España cumplir colos mandatos del Parllamentu Européu

Tres la cabera resolución del Parllamentu Européu sobre les llingües europees en peligru d'estinción y la diversidá llingüística na Xunión Europea, Iniciativa pol Asturianu quier amosar el so prestu por esta resolución y faer una llamada por un cumplimientu del documentu dafechu. Dende l'asociación señalen que "pesie de que l'Estáu español ye miembru de la Xunión Europea, y, pesie de que robló y ratificó la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries (ECRML), inda hai munches evidencies de la falta de compromisu del Gobiernu español pa col cumplimientu de toles resoluciones y aiciones llegales que s'esixeron al mesmu col enfotu de protexer y promover les llingües rexonales o minoritaries, especialmente no que cinca a aquelles qu'escarecen d'un estatus oficial, l'asturianu y l'aragonés". Amás dende Iniciativa destaquen "la indiferencia amosada poles Comunidaes Autónomes d'Aragón y el Principáu d'Asturies, faciendo casu dalo de toles llamaes del Conseyu d'Europa, el Parllamentu Européu y toles autoridaes rexonales, nacionales ya internacionales encamentando a una rápida rempuesta pa la preservación del so patrimoniu llingüísticu y el cumplimientu de les sos responsabilidaes llegales pa col asturianu y l'aragonés". Poro, recuerden "tantu al Gobiernu español como a toles Comunidaes Autónomes y los gobiernos llocales arreyaos que son los únicos responsables de la inconcebible ya imperdonable situación na qu'estos idiomes s’atopen anguaño, y píde-yos que pongan toles sos escuses y prexuicios a un llau d'una vegada por toes y se xunan a les sos comunidaes na llucha por revitalizar un llegáu de valir incalculable de tolos europeos". Asina, finen manifestando que "tal como establez esta nueva resolución del Parllamentu Européu, la meyor manera de revitalizar una llingua básase nuna fonda planificación y coordinación n'actividaes crítiques como la educación, los medios de comunicación, les nueves tecnoloxíes, l’alministración y toles formes de vida pública. Nesti sen, dende Iniciativa pol Asturianu queremos destacar el papel cimeru que toos estos elementos xueguen en caltener viva una llingua y reafitamos nel nuesu compromisu pa cola preservación y promoción de la llingua asturiana y la nuesa absoluta disposición a collaborar con cualesquier institución dimpuesta a asumir un papel más activu nesti duru pero fundamental llabor". Fonte: Infoasturies

La Eurocámara pide proteición pa evitar el desaniciu de les llingües minoritaries de la XE

BRUXELES, El plenu del Parllamentu Européu aprobó esti miércoles un testu que reclama fondos comunitarios y midíes específiques de los Estaos miembros pa protexer les llingües minoritaries de la Xunión Europea, como'l catalán y el vascu, p'asina favorecer el multillingüismu y evitar el so desaniciu. El documentu inclúi delles enmiendes promovidas por PNV y CiU, ente elles la idea de que la definición de llingües en peligru de desapaición contemple aquelles en zones tresfronterices que tean en riesgu "en parte del territoriu del que son propies, anque dispongan de proteición n'otres zones del continente, y tengan o non reconocimientu oficial". La eurodiputada del PNV Izaskun Bilbao celebró'l sentíu del votu porque considera que supón un llamáu d'atención a los Estaos miembros o rexones que "tán poniendo en peligru, coles sos polítiques, la supervivencia de llingües" nel so territoriu. Una alusión que Bilbao interpreta como una "referencia clara" a polítiques llingüístiques como les aplicaes por Francia y Navarra sobre'l vascu. La representante jeltzale na Eurocámara confió en que l'informe "ayude a despolitizar" el debate llingüísticu que, al so xuiciu, ta "enlleno de tópicos", polo que destacó que'l Parllamentu Européu ve nel multillingüismu qu'inclúi llingües minoritaries "un valor européu". El testu de la Eurocámara apunta que la diversidá llingüística y cultural ye ún de los pegollos fundamentales de la Xunión Europea y considera que "numberoses" llingües europees tienen que ser consideraes como llingües "amenazaes de desapaición", polo qu'encamienta a tomar midíes. Tamién pide a los Estaos miembros y a les instituciones europees que "sían más conscientes de la amenaza grave sobre'l futuru de numberoses llingües n'Europa" y reclamen esfuercios pa salvaguardar y afalar la diversidá del patrimoniu llingüísticu y cultural de la XE, por exemplu apoyando polítiques de salvaguarda nel senu de les comunidaes afectaes. Nesti sentíu, apuesten por emplear los fondos que dexe la XE nel periodu 2014-2020 pa apoyar estes llingües, al traviés de programes pa educación y formación, mocedá y deporte, los fondos estructurales y de cohesión o otros preseos rellacionaos coles teunoloxíes nueves y les plataformes multimeda. Amás planteen que la XE apoye los programes que dexen "l'alquisición de dos llingües maternes dende la infancia" porque va ayudar a la persona nel aprendizaxe ulterior d'otros idiomes y porque ufiertaría un respaldu concretu pa "revitalizar la tresmisión interxeneracional ellí onde tea amenaciada". Fonte: Europa Press

La XDLA pide al Gobiernu d’Asturies qu’aplique les recomendaciones sobre diversidá llingüística aprobaes pola Comisión de Cultura del Europarllamentu

El 18 de xunu pasáu, la Comisión de Cultura del Parllamentu européu aprobó un informe sobre diversidá llingüística realizáu pol diputáu corsu François Alfonsi. Depués d’un procesu d’enmiendes, el documentu aprobóse por unanimidá.

Según l’Atles de les llingües del mundu en peligru de la UNESCO, l’asturianu ye ún de los idiomes europeos que ta nuna situación d’alerta encarnada. La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) vien pidiendo dende hai años una política llingüística rigorosa, progresiva y evaluable que cumpla coles recomendaciones del Conseyu d’Europa sobre l’aplicación de la Carta Europea de les Llingües Minoritaries, qu’aconseyó yá en tres ocasiones a les autoridades asturianes un ameyoramientu del rangu llegal del nuestru idioma. Agora ye la Unión Europea, al traviés de la Comisión de Cultura, la qu’acaba d’aprobar un informe que recueye delles recomendaciones pa protexer la diversidá llingüística del Continente.

El documentu, que garra como base’l mesmu Tratáu de Lisboa y que recueye que la protección de la diversidá ye ún de los principios fundacionales de la Unión Europea, afirma que tolos idiomes del Continente son iguales en valir y dignidá porque reflexen la riqueza d’Europa. Por eso, l’informe pide a les autoridaes que sían más conscientes de l’amenaza grave que sufren munches llingües y que se comprometan coles polítiques pa preservar la diversidá cultural d’Europa, apoyando polítiques ambicioses de salvaguarda.

Asina, el testu diz qu’identificar nación y llingua única, o l’intentu d’establecer dinámiques de sustitución llingüística pa tratar d’implantar rexímenes monollingües ye un arcaísmu, una llimitación y una vulneración de los valores fundacionales de la Unión. La Comisión de Cultura fala de la importancia de revitalizar les llingües minoritaries al traviés del sistema educativu -cola educación preescolar y primaria como principal activu, amás de la formación pa los padres-; l’establecimientu de procedimientos d’evaluación; programes pa los medios de comunicación -cola posibilidá de crear y desarrollar emisores de radio y televisión-; y l’impulsu nes artes y en toles formes de la vida pública. De la mesma manera, recuerda’l papel importante de los medios de comunicación comunitarios pa salvaguardar y tresmitir estes llingües.

Too esto choca cola política llingüística del Executivu asturianu, que pon toles trabes posibles a que l’asturianu espoxigue nes escueles; obliga a RTPA a tener un porcentaxe d’emisión nel nuestru idioma perbaxo del 5%; y que ta afogando la industria cultural del país con recortes que medren añu tres añu y que tán dexando a munches persones na cai, mentes qu’invisibiliza l’idioma na so actividá pública. Otra manera, la Xunión reconoz el papel de los medios de comunicación comunitarios, pero’l Gobiernu asturianu tien secuestrada la llicencia d’emisión de Radio Sele, lo que fai que la única emisora n’asturianu tea en peligru y pueda tener que dexar d’emitir.

Por eso, la XDLA pide al Gobiernu d’Asturies que siga les recomendaciones de la Xunión Europea pa la recuperación de les llingües en peligru. Estes estructúrense en tres exes: un estatus xurídicu afayadizu centráu nel reconocimientu de los drechos llingüísticos de los falantes; l’encargu de la so salvaguarda polos poderes públicos; y una política llingüística activa pa fomentar el conocimientu y usu de la llingua pola ciudadanía.

Fonte: Inofoasturies

Puertes abiertes al catalán nel Parllamentu Européu

El català té les portes obertes al Parlament europeu.
El seu futur president, el socialista alemany Martin Schulz, anuncia en públic que hi permetrà les intervencions, tot i no ser oficial.

El socialista alemany Martin Schulz serà elegit aquest dimarts president del Parlament Europeu i ja s'ha compromès a permetre-hi per primer cop l'ús del català. Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, Schulz ha assegurat recentment que podran intervenir en el ple en la seva llengua, tot i que no tingui l'estatus d'oficial a la UE.

Schulz substituirà el conservador polonès Jerzy Buzek i té garantida l'elecció gràcies a un acord entre socialistes i populars, que es reparteixen la legislatura. La liberal britànica Diana Wallis i el 'tory' Nirj Deva també són candidats, però no tenen prou suports. Llibreter abans de dedicar-se a la política, Schulz és un coneixedor de la literatura catalana.
Schulz ha confirmat als eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB) que els autoritzarà a fer discursos en català i èuscar a l'hemicicle. El popular Alejo Vidal-Quadras, que és un dels catorze vicepresidents de l'Eurocambra i aquest dimarts serà reelegit, ha vetat fins ara l'ús de la llengua catalana a Estrasburg, al·legant "dificultats tècniques". Buzek i el seu predecessor, el democratacristià alemany Hans-Gert Pöttering, han fet cas de Vidal-Quadras i mai no han cedit a les pressions dels eurodiputats catalans. Schulz, però, no comparteix color polític amb l'eurodiputat popular.

Schulz, exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Renània del Nord-Westfàlia, té sensibilitat cap a Catalunya i el català, segons expliquen els eurodiputats catalans que hi han tractat. Fins i tot ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i Jaume Cabré. Les intervencions en català al plenari no suposarien cap despesa extra, perquè els mateixos lingüistes que tradueixen al castellà (molts són catalans) podrien encarregar-se de fer les traduccions de la llengua catalana. S'espera que aquest dilluns al vespre els eurodiputats catalans facin una roda de premsa conjunta per anunciar que votaran plegats a favor de Schulz.

L'eurocambra, de fet, és l'única institució comunitària que mai no ha volgut signar cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar a que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries. "Estem molt oberts al multilingüisme, però ¿com ens podeu demanar poder fer servir a Brussel·les una llengua que ni tan sols no us deixen parlar al vostre Congrés dels diputats?", va replicar Buzek en una entrevista a l'ACN, aclarint que Catalunya ha de resoldre l'anomalia del català a Madrid i no a Brussel·les.

Fonte: Nació Digital

Pol usu del catalán n’Europa

Un jove de Lleida ha creat la web www.europarl.cat per demanar l'ús de la llengua pròpia al Parlament Europeu.

Un correu electrònic està causant furor. En ell, es demana la "col.laboració en favor del català" entrant al web www.europarl.cat i utilitzant la pestanya corresponent.
La pàgina web és una traducció calcada de la web oficial del Parlament Europeu que - segons les mateixes fonts - l'ha realitzat un jove de Lleida.

De moment, el Parlament ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Però en el correu electrònic s'assegura que si no s'ha fet fins ara és perquè "s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent".

Les persones que estan fent circular el missatge expliquen que "llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès - que no arriben al mig milió de parlants - tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement".

Fonte: La Vanguardia

Les llingües nel Parllamentu Européu

El primer reglamentu aprebáu poles Comunidaes Europees en 1958 afitaba que les llingües oficiales de les sos instituciones sedríen les cuatro llingües (alemán, francés, italianu y neerlandés) de los países fundadores (Alemaña, Bélxica, Francia, Italia, Lluxemburgu y los Países Baxos).
Nes sucesives ampliaciones incorporáronse les llingües de los nuevos Estaos miembros. En 1973 añediéronse l’inglés, el danés y l’irlandés, esti caberu namái como «llingua de los Trataos» (namái se tornaron a esta llingua l’acta d’adhesión d’Irlanda y los testos fundamentales rellativos a dichu país). Más sero convirtiéronse en llingües comunitaries: el griegu, en 1981; l’español y el portugués, en 1986; el finés y el suecu, en 1995; el checu, l’eslovacu, l’eslovenu, l’estoniu, l’húngaru, el lletón, el llituanu, el maltés y el polacu, en 2004.
Dende’l 1 de xineru de 2007, tres la xuntanza de Rumanía y Bulgaria, la Xunión Europea cunta oficialmente con 23 llingües; nesa mesma data, l’irlandés convirtióse en llingua oficial de la XE.

Ventitrés llingües oficiales permiten más de 506 combinaciones llingüístiques, yá que cada llingua pue tornase a les otres 22. Pa facer frente a esti desafíu, el Parllamentu Européu cunta con eficaces xunidaes d’interpretación, torna y control de los testos xurídicos y afitó normes mui estrictes pa garantizar la calidá de los sos servicios y caltener los costos dientro de llendes presupuestaries razonables.

Too ello, amás de tener el catalán, el vascu y el gallegu como parcialmente utilizaes, a la espera de la so oficialidá europea dafechu. Como estensible al asturianu automáticamente en cuantes que seya llingua oficial n’Asturies.