Mostrando entradas con la etiqueta xuristes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta xuristes. Mostrar todas las entradas

19/11/11

Diccionari jurídic català

L'elaboració d'un DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és, sens dubte, un projecte de gran interès per a Catalunya, atès que el dret català —i el coneixement que se'n té (històric i present)— és un element cultural essencial del país i que forma part d'una cultura mil·lenària.

Breu història

El 1996, la Fundació Jaume Callís va promoure la iniciativa d'elaborar un DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ. Josep M. Mas i Solench, aleshores patró de la Fundació i també president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, promogué la col·laboració d'ambdues institucions mitjançant un conveni que se signà l'1 de desembre de 1999 i en el qual intervingué també l'Institut d'Estudis Catalans.

Superats diversos períodes de paralització a causa de l'escassetat o de la pura manca de recursos per a fer avançar el projecte del DICCIONARI, fou la Societat Catalana d'Estudis Jurídics qui se'n féu càrrec finalment i n'assumí la gestió científica i econòmica.

Al llarg dels anys transcorreguts des de l'inici del projecte, el DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya, d'Alter Mútua d'Advocats de Catalunya i, en la darrera etapa, de l'Obra Social de Catalunya Caixa. Aquests ajuts han permès concloure la primera fase del projecte, que ha culminat amb la publicació de la pàgina web que avui presentem. L'edició en línia del DICCIONARI ha estat possible gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans.

La intenció de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics és poder continuar aquest projecte i anar ampliant i millorant el contingut del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ en futures fases de treball.

Què és i què conté

El DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és un diccionari enciclopèdic especialitzat que vol recollir els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, com ara el dret públic, el dret civil, el dret penal, el dret processal, el dret canònic, el dret ambiental i el dret mercantil, entre altres. També inclou termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes —ja difunts i que tenen una certa producció científica— i les expressions llatines més emprades en dret.

Val a dir que el DICCIONARI també recull un gran nombre d'entrades fraseològiques del llenguatge juridicoadministratiu, que poden ajudar els usuaris d'aquest llenguatge especialitzat a emprar correctament verbs, locucions i concurrències.

Els articles es divideixen en dues parts ben diferenciades: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme (llevat del cas de les biografies), i, en segon lloc, l'ampliació enciclopèdica corresponent, que pot arribar a ser molt extensa i que comprèn informacions des del punt de vista de la doctrina, la legislació, la jurisprudència, i, pel que fa als termes històrics, l'explicació de les circumstàncies històriques i socials que han envoltat i permès el desenvolupament del dret català.

Altres informacions que contenen els articles i que poden ser útils són: les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l'entrada consultada —i que permeten fer-se una idea global de l'abast del terme— i els sinònims.

Finalitat

La finalitat del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és recollir el lèxic jurídic, antic i modern, del dret català, i omplir així el buit lexicogràfic existent en aquesta disciplina.
Aquesta tasca esdevé necessària i ha de servir per a orientar els estudiosos del dret català, sobretot en un moment com l'actual, en què el Parlament de Catalunya adequa i actualitza el dret català per tal d'adaptar-lo a la realitat social i cultural del país.

Destinataris

El DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ està principalment destinat a un ampli sector de professionals del dret i de la història de les institucions del dret —magistrats, jutges, notaris, procuradors, advocats, professors i estudiants universitaris—, i també a centres d'investigació i de recerca.

D'altra banda, atès que es tracta d'una obra lexicogràfica d'un interès general indubtable, també ha de ser profitosa per a qualsevol usuari o professional de la llengua catalana —traductors, correctors, assessors lingüístics.

En aquest sentit, són especialment útils les informacions pròpiament lingüístiques que conté l'obra: la categoria gramatical de l'entrada, la flexió de gènere, la llengua d'origen i, en alguns casos, l'etimologia.

Com s'ha elaborat

En l'elaboració del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ han participat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi catalans i d'altres països, coneixedors del dret i de les institucions catalanes. Els coneixements aprofundits dels autors asseguren la gran qualitat tècnica i científica de l'obra.

Difusió

Per acabar, hem volgut aprofitar les possibilitats que ofereixen els avenços tecnològics actuals i, per aquest motiu, s'ha decidit publicar el DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ en línia. Aquesta opció permet l'accés gratuït a l'obra i, sobretot, fer cerques ràpides i diverses —per exemple, segons l'àrea temàtica, la llengua d'origen; dins la definició o bé la informació enciclopèdica, etc.—, avantatges que l'edició en paper no ofereix. Tanmateix, no volem renunciar a la possibilitat de fer-ne una edició en paper quan l'obra sigui més completa.

Societat Catalana d'Estudis Jurídics


Fonte: IEC

19/7/10

Xuristes afiten que'l catalán pue ser el "centru gravedá" del enseñu


El comité de juristas consultados por la Generalitat reafirma que el catalán se mantiene como lengua vehicular y "centro de gravedad" de la enseñanza, sin excluir el castellano, a la luz de la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) sobre el Estatut.
En su informe, consultado por Europa Press, el grupo de expertos señala que el fallo del Alto Tribunal sostiene que los padres no tienen derecho a escoger la lengua oficial en que se debe impartir la enseñanza de sus hijos.
Recuerda que en 1994 el TC ya resolvió esta cuestión en una sentencia que, en la misma línea, indicaba que "no se reconoce este derecho, sino que corresponde a los poderes públicos, en el ámbito de sus competencias, regular esta materia".
Además, "permite que la Generalitat determine una mayor presencia de la lengua catalana como lengua vehicular de la enseñanza", añade el conjunto de expertos, que recuerda que la regulación no excluye el castellano.
En su opinión, "el carácter cooficial de las lenguas y el principio de normalización lingüística de la lengua catalana han de comporta que las dos lenguas oficiales han de ser objeto de enseñanza y que el catalán puede ser el centro de gravedad del sistema educativo de Cataluña".

"RADICALIDAD SIN PRECEDENTES"
Los juristas han considerado que el TC ha aplicado una "radicalidad sin precedentes" al declarar inconstitucional el uso "preferente" del catalán en las administraciones y medios de comunicación. Para los juristas, esta igualdad declarada por el Constitucional cuenta con "matices".
Sin embargo, ha alertado de que el TC aplica una interpretación "descriptiva" de la realidad cuando acepta que el catalán es de uso "normal" --y en consecuencia no lo declara inconstitucional--, algo que no sucede con el "preferente", que es medido con otro rasero, considerando que no es un artículo descriptivo, sino de imposición.
En el mismo artículo (sobre el que el TC no acepta que exista el deber de conocer el catalán porque el castellano es la única lengua constitucionalmente exigible), el comité deduce que los poderes públicos pueden usar el castellano sin que los ciudadanos puedan exigir otra lengua. Asimismo, como los ciudadanos no tienen el deber de conocer otras lenguas cooficiales, la Administración tampoco tiene derecho a dirigirse a ellos en otros idiomas.

COMUNICADOS OFICIALES EN CASTELLANO, A PETICIÓN
El grupo de juristas ha interpretado que es de "difícil cumplimiento" la sentencia cuando insta a las administraciones catalanas a enviar las comunicaciones en castellano sin que los ciudadanos --que lo deseen así-- tengan que hacer formalidades extra.
Según éstos, la sentencia "no impone" que las administraciones públicas deban usar el catalán y el castellano al mismo tiempo, "sino que cada una de ellas constituye un medio normal de relación".
Con esto, es "posible" la normal utilización del catalán en las administraciones, que pueden optar por usar "normalmente" esta lengua siempre sin perjuicio de aquellos que desean recibir comunicación en castellano. De modo que este inciso es "difícilmente comprensible, contradictorio y, según como se entienda, de difícil cumplimiento", añaden.

USO DEL CATALÁN EN EL RESTO DE ESPAÑA
Sobre la lengua de la Administración estatal (los ciudadanos pueden dirigirse a ella en catalán, dice el Estatut), el TC asegura que este derecho no emana de la cooficialidad de esta lengua en Cataluña, pero admite que corresponde al legislador estatal regular esta posibilidad "con entera libertad".
Precisamente, el comité ha alertado de que el Constitucional "no da el paso de decir que el legislador estatal puede negar la existencia de este derecho", no pudiendo ignorar la existencia de este derecho "ya que no se ha declarado inconstitucional".
En cuanto a las relaciones lingüísticas entre particulares, el Constitucional dice que no se pueden establecer obligaciones individuales en relación con los titulares y los trabajadores, según el comité. Por ello, concluye que los particulares tienen el derecho a ser atendidos en cualquier lengua.
A su juicio, la interpretación de la sentencia sobre el artículo del Estatut que otorgaba plena competencia la Generalitat en materia de acogida de inmigrantes "coincide plenamente" con la que realizan las instituciones catalanas.

Fonte: Europa Press