19/11/11

Diccionari jurídic català

L'elaboració d'un DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és, sens dubte, un projecte de gran interès per a Catalunya, atès que el dret català —i el coneixement que se'n té (històric i present)— és un element cultural essencial del país i que forma part d'una cultura mil·lenària.

Breu història

El 1996, la Fundació Jaume Callís va promoure la iniciativa d'elaborar un DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ. Josep M. Mas i Solench, aleshores patró de la Fundació i també president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, promogué la col·laboració d'ambdues institucions mitjançant un conveni que se signà l'1 de desembre de 1999 i en el qual intervingué també l'Institut d'Estudis Catalans.

Superats diversos períodes de paralització a causa de l'escassetat o de la pura manca de recursos per a fer avançar el projecte del DICCIONARI, fou la Societat Catalana d'Estudis Jurídics qui se'n féu càrrec finalment i n'assumí la gestió científica i econòmica.

Al llarg dels anys transcorreguts des de l'inici del projecte, el DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya, d'Alter Mútua d'Advocats de Catalunya i, en la darrera etapa, de l'Obra Social de Catalunya Caixa. Aquests ajuts han permès concloure la primera fase del projecte, que ha culminat amb la publicació de la pàgina web que avui presentem. L'edició en línia del DICCIONARI ha estat possible gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans.

La intenció de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics és poder continuar aquest projecte i anar ampliant i millorant el contingut del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ en futures fases de treball.

Què és i què conté

El DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és un diccionari enciclopèdic especialitzat que vol recollir els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, com ara el dret públic, el dret civil, el dret penal, el dret processal, el dret canònic, el dret ambiental i el dret mercantil, entre altres. També inclou termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes —ja difunts i que tenen una certa producció científica— i les expressions llatines més emprades en dret.

Val a dir que el DICCIONARI també recull un gran nombre d'entrades fraseològiques del llenguatge juridicoadministratiu, que poden ajudar els usuaris d'aquest llenguatge especialitzat a emprar correctament verbs, locucions i concurrències.

Els articles es divideixen en dues parts ben diferenciades: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme (llevat del cas de les biografies), i, en segon lloc, l'ampliació enciclopèdica corresponent, que pot arribar a ser molt extensa i que comprèn informacions des del punt de vista de la doctrina, la legislació, la jurisprudència, i, pel que fa als termes històrics, l'explicació de les circumstàncies històriques i socials que han envoltat i permès el desenvolupament del dret català.

Altres informacions que contenen els articles i que poden ser útils són: les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l'entrada consultada —i que permeten fer-se una idea global de l'abast del terme— i els sinònims.

Finalitat

La finalitat del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ és recollir el lèxic jurídic, antic i modern, del dret català, i omplir així el buit lexicogràfic existent en aquesta disciplina.
Aquesta tasca esdevé necessària i ha de servir per a orientar els estudiosos del dret català, sobretot en un moment com l'actual, en què el Parlament de Catalunya adequa i actualitza el dret català per tal d'adaptar-lo a la realitat social i cultural del país.

Destinataris

El DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ està principalment destinat a un ampli sector de professionals del dret i de la història de les institucions del dret —magistrats, jutges, notaris, procuradors, advocats, professors i estudiants universitaris—, i també a centres d'investigació i de recerca.

D'altra banda, atès que es tracta d'una obra lexicogràfica d'un interès general indubtable, també ha de ser profitosa per a qualsevol usuari o professional de la llengua catalana —traductors, correctors, assessors lingüístics.

En aquest sentit, són especialment útils les informacions pròpiament lingüístiques que conté l'obra: la categoria gramatical de l'entrada, la flexió de gènere, la llengua d'origen i, en alguns casos, l'etimologia.

Com s'ha elaborat

En l'elaboració del DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ han participat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi catalans i d'altres països, coneixedors del dret i de les institucions catalanes. Els coneixements aprofundits dels autors asseguren la gran qualitat tècnica i científica de l'obra.

Difusió

Per acabar, hem volgut aprofitar les possibilitats que ofereixen els avenços tecnològics actuals i, per aquest motiu, s'ha decidit publicar el DICCIONARI JURÍDIC CATALÀ en línia. Aquesta opció permet l'accés gratuït a l'obra i, sobretot, fer cerques ràpides i diverses —per exemple, segons l'àrea temàtica, la llengua d'origen; dins la definició o bé la informació enciclopèdica, etc.—, avantatges que l'edició en paper no ofereix. Tanmateix, no volem renunciar a la possibilitat de fer-ne una edició en paper quan l'obra sigui més completa.

Societat Catalana d'Estudis Jurídics


Fonte: IEC

18 comentarios:

  1. Felicidaes! Esta obra ye un sofitu perimportante pal catalán. Naguo pa que lo pongan en práutica ceo, porque camiento qu'agora nel xulgáu falen más en castellanu que'n catalán.

    ResponderEliminar
  2. Esta noticia no interesa absolutamente a nadie...

    ResponderEliminar
  3. Sí, actualment el castellà continua sent la llengua predominant en la judicatura.

    Com a mínim, amb aquesta i d'altres iniciatives, si no dicten sentència en català no serà perquè no tenen instruments.

    Ara falta el diccionari jurídic asturià.

    ResponderEliminar
  4. Creo que tamos pasando damdo a esta tema una importancia que nun tien nin merez.

    ResponderEliminar
  5. Efectivamente, estoy de acuerdo con Nieves y con Bruno Cenciella, hay muchos temas más interesantes que este.

    ResponderEliminar
  6. Doncs per no tenir cap interès has entrat tres vegades a llegir-lo i a mentar-lo, eh?

    ResponderEliminar
  7. ¡¡¡Vaya paliza con las superexcelencias del catalán!!! no seais tan plastas que ya está bien, hombre.
    Ya sabemos de requetesobra que en Cataluña todo, absolutamente todo, es muy bueno, todo se hace muy bien, son los mejores en todo, que le catalán es la mejor lengua del mundo, que lo merecen todo y los demás, nada.
    Pero por favor ya vale ¿no?

    ResponderEliminar
  8. I si en comptes d'entrar aquí a queixar-te de l'enveja que et causem els catalans, fessis alguna cosa per l'asturià?

    Va home, que a Catalunya, fa 35 anys, també estàvem molt malament però treballant amb perseverança, sense enveja i sense por, avui fins i tot tenim un diccionari jurídic.

    Tu també pots.

    ResponderEliminar
  9. És així, David. Molt bé argumentat.

    ResponderEliminar
  10. Y sobre todas las virtudes que les adornan la más notoria y que mejor se les da es la solidaridad.

    ResponderEliminar
  11. Ramón, Veguellina de Órbigo25 de noviembre de 2011, 14:37

    ¡¡¡ya!!!... ja, ja, ja... ¡qué risa!

    ResponderEliminar
  12. Ramón de Veguellina25 de noviembre de 2011, 18:15

    ...Y la de empatizar con el resto de españoles y la de compartir espíritu de unión y progreso con los demás?

    ResponderEliminar
  13. Amb tu, el que signa amb noms diferents, especialment, empatitzo molt i sóc solidari amb la teva família que t'ha d'aguantar.

    ResponderEliminar
  14. ...mu finu, pero que mu finu, el David esti ye un fiera n'asuntus como la filosofía de la comunicación y como siempres faciendu amiguinos pol mundu. ¡Grandón!

    ResponderEliminar
  15. entaína a facer daqué col asturianu folganzan de los coyones25 de noviembre de 2011, 20:15

    tu sí que yes grandón poniendo faciendu y asuntus,¿qué xíriga ye eso? ¿de qué lloqueru andes escapáu?.
    Tien tola razón David.Demientres nós criticamos por envidia,por mentalidá de país pequeñu,por nun tener ciñu colo nueso,por tragar la Hestoria manipulao que nos endilgaron,... y por acomplexaos a los otros -sobre too a los catalanes- lo nueso ta como ta.

    ResponderEliminar
  16. ¡Probes catalanes! tol mundu contra ellos, nun hai derechu... nin torcíu que yo sepa.

    ResponderEliminar
  17. ¡Más respeto y más moderación por parte de todos...! ¿no os parece? este blogue está concebido para comentar y tratar problemas y sacar adelante a las lenguas en desventaja, no para provocaciones y casi-insultos. Sensatez.

    ResponderEliminar
  18. a Nieves y al enésimu anónimo-yos diría que menos criticar y más faer país.Nun ye que tol mundu tea en contra de los catalanes,lo que choca ye que tamién seyan los asturianos los que los odien cuando tenemos problemes asemeyeaos a ellos como la reconocencia y supervivencia de la nuesa llingua y la nuesa cultura.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.