Presentat el Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística perquè "Europa doni cabuda a totes les seves llengües"

La xarxa NPLD destaca el valor de tots els idiomes per a la cohesió social i el desenvolupament, i demana a la UE que doni suport actiu a les llengües "més vulnerables" · La Comissió recorda que la regulació lingüística és competència dels estats 

Un instant de la presentació. Autor/a: Govern de Catalunya

"Europa ha de donar cabuda a totes les seves llengües, no només a 24", deia ahir Patxi Baztarrika, president de la xarxa NPLD, a la presentació de la versió definitiva del Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística. Aquest document a favor de la igualtat de les llengües es va llançar oficialment ahir a Brussel·les amb l'objectiu que la Unió Europea l'assumeixi. Però de la intervenció de la representant de la Comissió no se n'extreu precisament un optimisme encomanador.

El Full de Ruta ha estat el fruit de quatre anys de treballs d'aquesta xarxa, quereuneix governs i parlaments subestatals, entitats i organismes del món acadèmic, favorables a la promoció de les llengües minoritzades d'Europa. Entre aquests hi ha el govern de Catalunya i, des d'aquest any, també el del País Valencià. També hi són representats Gal·les, Bretanya, el País Basc, Galícia, Frísia i el Friül, entre d'altres. A la presentació d'ahir també hi van acudir, a donar el seu suport al Full de Ruta, eurodiputats d'aquesta legislatura -Jordi Sebastià, Kinga Gal- i de l'anterior -François Alfonsi.

El document argumenta que totes les llengües "juguen un paper determinant en la cohesió social i en el desenvolupament personal, social i econòmic, així com en la mobilitat" al continent. Per aquest motiu, diu el Full de Ruta, la UE hauria de defensar totes les llengües que s'hi parlen i donar un suport actiu "a les llengües més vulnerables d'Europa, les llengües regionals, minoritàries i amenaçades".

"Les institucions europees s'haurien de posar al capdavant del foment del multilingüisme real i divers", va dir Baztarrika, que va citar Amin Maalouf per a recordar que el projecte comú europeu "només pot construir-se sobre la seva diversitat".

"Només el 3% de les llengües del món són autòctones d'Europa", va recordar el director de la NPLD, Meirion Prys Jones, "i la UE ha de fer alguna cosa per a aquest 3%. Per això aquesta idea de dissenyar un Full de Ruta per la Diversitat Lingüística".

La Comissió Europea: bones paraules però pocs compromisos

"Heu apuntat, correctament, que el respecte per als parlants de totes les llengües és important", va dir Sophie Beernaerts, cap d'unitat d'Escoles, Educadors i Multilingüisme de la Comissió Europea. "Però la protecció de les llengües més petites s'ha de garantir a escala nacional, regional i local, perquè la Unió Europea no té cap competència per a regular les llengües", va advertir. És a dir: qui vulgui oficialitat i drets lingüístics, que els vagi a reclamar a la capital del seu estat corresponent. Tot i així, Beernaerts va afegir que la Comissió farà "el que estigui a les nostres mans per a promoure aquesta visió holística" propugnada al Full de Ruta.

"És cert que l'oficialitat de les llengües és competència dels estats, però també ho és que la Comissió Europea pot fer força coses", va replicar Markus Österlund, secretari general del Folktinget, el Parlament de la minoria sueca de Finlàndia. "Aquest Full de Ruta pot conduir a [implementar] accions. Per exemple, a aprovar resolucions vinculants al Parlament Europeu que la Comissió Europea pugui assumir", va dir. Fonte: Nationalia

La xarxa NPLD reclama a la UE l'oficialitat de llengües com el català, el basc o el gal·lès

L'organització europea, que agrupa governs i entitats de la societat civil, vol que Brussel·les assumeixi que els idiomes no estatals són actius econòmics i culturals · Les peticions es basen en una resolució de 2013 del Parlament Europeu · La xarxa impulsarà el Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística durant els propers mesos

Totes les llengües no estatals que siguin oficials en algun territori de la UE també haurien de ser declarades oficials per les institucions comunitàries. És una de les demandes principals del Full de Ruta per a la Diversitat Lingüística, que la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, sigles en anglès) va presentar ahir al Parlament Europeu.

La mesura beneficiaria els parlants de llengües com el català, el basc, el gallec, el gal·lès o l'occità: es tracta d'idiomes que no disposen d'oficialitat a escala estatal, però sí que en gaudeixen en alguns dels territoris on es parlen tradicionalment.

El full de ruta de l'NPLD també demana que la UE fomenti l'ús de totes les llengües europees -i per tant no només les dels estats-, que treballi per a garantir el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i que assumeixi que les llengües no estatals són actius importants per al desenvolupament econòmic i cultural de la UE.

La proposta, segons l'NPLD, es basa en la resolució sobre les llengües amenaçades que el Parlament Europeu va aprovar el setembre de 2013. La moció reclamava a les autoritats de la UE i als estats membres que prenguessin accions serioses a favor de les llengües minoritzades del continent.

Procés d'aportacions

La presentació d'ahir marca l'inici d'un procés obert d'aportacions i discussió sobre el full de ruta. L'NPLD vol que, "durant els propers mesos", el full de ruta desemboqui en una "visió d'alt nivell d'una Europa multilingüe i lingüísticament diversa". La xarxa diu que això casa perfectament amb el lema de la UE: "Units en la diversitat".

La xarxa està formada per governs i per entitats de la societat civil. En el cas dels primers, hi són presents Catalunya, Galícia, Euskadi, Frísia, Gal·les, Navarra, Irlanda, Trentí, Bretanya, Friül-Venècia Júlia i el Parlament Suec de Finlàndia.

Fonte: Nationalia

La Asociación d'Usuarios d'Internet recomienda a les páxines qu'agreguen noticies qu'echen el pieslle darréu

Posibles consecuencies que puede tener l'aplicación de la Llei de Propiedá Intelectual (LPI) qu'entró a valir el 1 de xineru.

   Tres de facer un completu analís de los informes relativos a les posibles consecuencies que puede tener l'aplicación de la nefasta Reforma de la Llei de Propiedá intelectual (LPI) qu'entró a valir el 1 de xineru, la falta de respuesta del gobiernu a les entrugues que-y treslladó l'Asociación d'Usuarios d'Internet al traviés del Conseyu Asesor d'Avientu (CATSI) y de los escritos presentaos a los Ministerios d'Industria y Cultura y la falta de respuesta a la denuncia interpuesta ante la XE por defectos de forma na so tramitación concluyen que nesti momentu hai una "inseguridá xurídica" ensin precedentes que nos obliga a aconseyar el zarru preventivu de toes aquelles páxines y aplicaciones qu'amiesten noticies de medios de comunicación", no que cinca al Estáu español.

   En paralelu, l'AUI facía anuncia esti día de que van estudiase acciones llegales n'instancies Europees y Españoles porque entienden qu'esta llei afecta a Derechos Fundamentales d'Usuarios, Creadores y Empreses amás de tapar una ayuda a determinaos sectores al traviés de los trés canones que consagra (copia privada, agregadores y universidaes).
Fonte: asturnews

El sofitu européu a les llingües amenazaes ye un puntu de partida

EUROPARLAMENTARIOS Y EXPERTOS PLANTEAN LAS MEDIDAS A ADOPTAR EN LA UE PARA FORTALECER LA PLURALIDAD LINGÜÍSTICA. BEATRIZ SOTILLO-

"Las lenguas minoritarias deben tener un hueco en la Europa del futuro" "Es necesario ser proactivo contra esas actuaciones que atacan las lenguas" BILBO - La resolución del Parlamento Europeo del 11 de septiembre sobre Lenguas europeas amenazadas de desaparición y la diversidad lingüística en la UE significa "un hito" y "un punto de partida" para lograr más apoyos, medios y reconocimiento de las lenguas minoritarias. Los co-presidentes del Intergrupo de Minorías de la cámara europea, François Alfonsi y Csaba Sándor Tabajdi presentaron ayer en Bilbao el documento y propusieron que en la nueva Comisión Europea haya un comisario encargado de las lenguas amenazadas. Además de Alfonsi y Tabajdi, en el seminario organizado por Sabino Arana Fundazioa y Euskaltzaindia participaron los europarlamentarios Izaskun Bilbao, Iñaki Irazabalbeitia y Ramón Tremosa, así como el viceconsejero de Política Lingüística del Gobierno vasco, Patxi Baztarrika, y numerosos representantes de instituciones y organizaciones vascas relacionadas con la educación, la cultura y el euskera. A partir del contenido del informe europeo sobre diversidad lingüística, todos estos expertos confirmaron la importancia y la necesidad de políticas de apoyo de las lenguas minoritarias, en especial las que se hablan en territorios que no tienen el reconocimiento de Estados, y aportaron propuestas sobre los próximos pasos que deben dar las instituciones europeas para garantizar la pluralidad lingüística. En este sentido, el eurodiputado húngaro Csaba Sándor Tabajdi propuso "la iniciativa Bilbao" con el objetivo de que "el nuevo presidente de la Comisión Europea asigne a un comisario la labor concreta de defender las lenguas amenazadas". Tabajdi explicó que "en Europa se hablan más de 255 lenguas, de las que 128 están consideradas como amenazadas y 90 como gravemente amenazadas". NUEVOS PASOS François Alfonsi, autor y ponente del informe, afirmó que "cada vez que desaparece un idioma se debilita el patrimonio europeo" y que "las lenguas minoritarias son fruto de una historia legítima, por lo que los pueblos que las hablan deben tener un hueco en la Europa del futuro". Alfonsi opinó que las instituciones de la UE deben ser proactivas combatiendo situaciones que supongan una regresión para algunas lenguas. Sobre la importancia del acuerdo europeo a favor de las lenguas amenazadas, la eurodiputada del PNV Izaskun Bilbao señaló que "hace apenas tres o cuatro años una resolución como esta era solo un sueño" y que tras conseguirla en tan corto espacio de tiempo hay que seguir trabajando para lograr "la aprobación de un marco jurídico estable de defensa de las lenguas minoritarias en Europa". Bilbao confía en conseguir más avances en la próxima legislatura y mencionó objetivos concretos como la incorporación del euskera al listado de idiomas contemplados en el programa de becas Erasmus Plus. JUAN MARÍA ATUTXA Fonte: Deia