Mostrando entradas con la etiqueta Bolivia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bolivia. Mostrar todas las entradas

27/12/10

La nueva llei d'educación boliviana afita como llingua vehicular la que predomine en cada fastera


Bolívia aprova una llei d'educació que estableix com a llengua vehicular aquella que predomini a cada zona.
A les poblacions on el quítxua, l'aimara o el guaraní hi sigui predominant, l'educació passarà a fer-se en aquella llengua, en comptes del castellà · La llei estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària · L'església catòlica s'hi oposa frontalment perquè estableix la laïcitat de l'educació.

El govern de Bolívia, presidit per Evo Morales, va aprovar la nova llei d'educació, denominada "Avelino Siñani-Elizardo Pérez", que estableix que "la llengua predominant serà la que s'usarà a les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" s'hi parli de manera predominant, l'educació s'hi farà en aquella llengua, en comptes de fer-se en castellà, com fins ara. Contràriament, si el castellà és predominant, continuarà sent la llengua vehicular. A les comunitats on se n'hi parlin més de dues, els consells comunitaris definiran quina s'utilitzarà preferentment a l'escola.

Ara per ara, a Bolívia s'hi parla castellà, quítxua, aimara, guaraní i més de trenta llengües indígenes més, tot i que compten amb molt pocs parlants. Estadístiques oficials apunten que un 87,4% de la població entén i parla el castellà; un 34,4%, pot entendre i parlar el quítxua, i un 23,5%, l'aimara. En les regions on aquestes llengües minoritzades siguin predominants, la nova llei els permetrà ara ser també llengua predominant a l'escola.
La llei -que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària, com fins ara- també té cura de les llengües en perill d'extinció, afirmant que "s'implementen polítiques lingüístiques de recuperació i desenvolupament amb participació directa dels parlants d'aquestes llengües, motiu pel qual es dissenyaran estratègies pedagògiques i lingüístiques específiques per a cada regió o comunitat".
Quant a l'ensenyament d'idiomes estrangers, estableix que s'ensenyaran "des dels primers nivells d'escolaritat de manera gradual", per bé que no especifica quin o quins seran aquests idiomes.

Conscientment, la llei s'anomena "Avelino Siñani-Elizardo Pérez" en honor als dos mestres pioners en l'educació per a indígenes a principi del segle XX, que van assajar un tipus d'educació intercultural que promovia el coneixement i els drets dels pobles indígenes des d'una perspectiva alliberadora.
Educació "alliberadora"Morales va afirmar que la llei pretén "descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alineada, sotmesa i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar Morales.
Tot i haver-se elaborat de manera participativa, implicant-hi tant educadors com famílies, experts i autoritats, perquè fos el més consensuada possible, compta amb l'oposició frontal de l'església catòlica i de les escoles confessionals, perquè proposa una formació laica i no-confessional, per bé que garanteix "la llibertat de consciència i de fe, i de l'ensenyament de la religió."

La llei compta de 92 articles i 12 disposicions transitòries. Com a eixos estratègics, hi destaca l'educació productiva, l'equitat de gènere, l'enfortiment de la qualitat educativa i la qualitat de l'ensenyament.

Fonte: Nationalia

16/9/09

25 llingües natives tán en riesgu de desaniciu en Bolivia


Unes 25 llingües de les 34 qu’esisten en Bolivia cuerren el riesgu de desaniciase na presente centuria, según un llibru de los investigadores holandeses Pieter Muysken y Mily Crevels.
"La mayoría de les llingües natives de Bolivia tán seriamente amenazaes. La esperanza ye que fasta la fin d’esti sieglu sobreviva malpenes el 20% o poco más. Calculamos qu’unes nueve, como máximu", afitó Muysken. Según los investigadores –qu’espublizaron el conteníu de les sos indagaciones nel llibru 'Lenguas de Bolivia: ámbito andino'-, son solo nueve los idiomes que sobrevivirán nel tiempu.

Les llingües con posibilidaes de sobrevivir son el quechua y l’aimara -les mayoritaries en Bolivia, país con fuerte influyencia indíxena-, pero tamién el chipaya, guarayu, guaraní-chiriguanu, weenhayek, tsimane, yurakaré y besiru.

Los espertos aleguen sides económiques o el menospreciu por elles, como les causes cimeres del desaniciu. "Nel pasáu munches llingües natives foron 'mataes' pol menospreciu, porque la xente camentaba que si les falaben la sociedá diba a tratala con detrimentu", caltuvo Muysken.