El Consell tomba el recurs del PP contra el topònim de València exclusiu en valencià

La Generalitat determina que només l'AVL és competent per a fixar la toponímia dels municipis

El Consell ha aprovat desestimar el recurs de reposició interposat pel regidor del PP a València, Eusebio Monzó, contra el decret pel qual es va aprovar el canvi de denominació de la ciutat de València per la seua forma exclusiva en valencià. Monzó té dos mesos per a presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió presa pel govern valencià.

En paral·lel, aquest divendres, l'executiu autonòmic ha aprovat un decret regulador dels criteris i el procediment per al canvi de denominació dels municipis valencians i altres entitats locals. Els municipis no podran utilitzar denominacions que no hagen sigut autoritzades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució competent per a fixar la toponímia dels municipis.

La norma aprovada pel Consell determina que la forma oficial dels municipis podrà ser en valencià o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen ubicats, o en totes dos llengües. En cas que s'aprove la doble denominació en les dos llengües, els dos noms apareixeran separats per una barra. Als municipis de territoris de predomini valencianoparlant anirà en primer lloc la forma valenciana i al revés als municipis de predomini castellanoparlant.

Fonte: DiariLaVeu.com

El PP, desautoritzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'AVL rebutja la pretensió popular de considerar el valencià com una llengua provinent de l'iber i reconeix que és el mateix idioma que el català

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer
(dreta) saluda el president de la Generalitat Valenciana, Alberto
Fabra, moments abans de jurar el seu càrrec Foto: ACN

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha traslladat aquest dilluns a la Mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es mostra contrària a la Proposició no de llei presentada pel PP relativa a l'origen del valencià com a llengua provinent de l'íber i on es reclamava a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola un canvi en la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana. L'entitat considera que el text presentat pel PP vulnera l'ordenament jurídic perquè ignora el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' emès per l'AVL i perquè no respecta la normativa lingüística oficial.

En la seva declaració institucional, l'AVL manifesta que amb el valencià "com ocorre en qualsevol altre idioma, s'ha configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l'actual territori valencià".

En aquest sentit però deixa clar que "el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis".

L'AVL emmarca aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat altres pobles als diferents territoris (l'àrab, l'aragonés, el castellà, el francés o l'occità) i deixa clar que "les relíquies dels pobles remots, com l'íber, són inexistents o imperceptibles".

L'Acadèmia recorda que el 9 de febrer de 2005 es va efectuar i aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' com a entitat normativa i reguladora de la llengua segons l'Estatut valencià i que aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes. L'AVL confia que els serveis de documentació del parlament valencià puguin fer arribar al portaveu del PP aquest dictamen.

L'entitat insta a la Mesa de les Corts a comunicar, tant al Grup Parlamentari Popular com a la resta de grups parlamentaris, que el text de la proposició no de llei "vulnera l'ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial -com el "Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià"- emès per l'AVL, la institució normativa de l'idioma valencià". L'entitat afegeix que no respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual "és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana" (segons l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia).

L'Acadèmia conclou reclamant "fermesa als grups parlamentaris que no s'utilitze la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians".

Aquest text respon a la Proposició no de llei d'especial urgència a les Corts Valencianes presentada pel PP el passat dia 13 de juny instant a que el govern valencià s'adreci a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui al diccionari que el valencià és una llengua pròpia diferenciada de la llengua catalana.

La proposició està escrita amb termes poc normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic com "ab", "llenguage", "aixina", "periodos", "bolletí" o "llingüistes", entre altres. Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist en l'època dels ibers, i que ha arribat fins a l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.

Fonte: Nació Digital

L'AVL robla un alcuerdu col IRL pa la promoción del catalán

La AVL firma por primera vez un convenio con una institución catalana para la promoción de la lengua


El Institut Ramon Llull aporta su financiación para que se mantengan tres lectorados en tres universidades europeas

M. TOMÀS /EFE VALENCIA Es un acuerdo tan simbólico como histórico y la demostración de que, a veces, la crisis también sirven para algo positivo. Es la primera vez que la institución normativa del valenciano, la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), y una institución catalana como el Instituto Ramon Llull (IRL), han firmado un acuerdo de colaboración en materia lingüística que permite financiar y mantener para el próximo curso tres lectorados de lengua y cultura valencianas en tres universidades europeas de Cambridge (Reino Unido), Turín (Italia) y Amiens (Francia).

La firma del convenio tenía lugar ayer en la sede de San Miguel de los Reyes entre el presidente de la AVL, Ramón Ferrer y su homólogo en el IRL, Vicenç Villatoro. Según afirmaron, el acuerdo «abre una larga trayectoria» de colaboración entre las dos instituciones en beneficio de la lengua y la cultura y en su proyección exterior.

Durante los últimos tres años, los lectorados —un total de siete— estaban financiados por la AVL, las universidades valencianas y la Generalitat, pero los recortes del gobierno valenciano amenazaban su continuidad para el próximo curso. De hecho, hay cuatro lectorados que desaparecen: un segundo en Cambridge y los de Kent, Messina y Basilea.

El presidente de la Acadèmia ha explicado que «en este momento, la Generalitat no puede seguir promocionando esta labor y la universidad también ha replegado su aportación», por lo que se hacía necesario encontrar un socio que pudiera financiarlos. «Era un crimen cortarlos», señalaba. Ayer Ramón Ferrer agradecía al IRL que haya venido «en su auxilio» y que la colaboración se pueda extender en el tiempo.

La cuantía del acuerdo asciende a 60.000 euros, 24.000 de los cuales son aportados por la AVL, con una aportación menor de la Universitat Jaume I de Castelló (4.000 euros) y la Universitat de València (6.000). El resto son financiados el Instituto Ramon Llull, cuya finalidad es la proyección exterior de la lengua y la cultura catalanas.

La misma lengua

El presidente de la institución catalana, Vicenç Villatoro, ha expresado que el acuerdo «tiene una doble importancia». En primer lugar, «su contenido es práctico, real y y efectivo». Además, ha subrayado que «posee un contenido simbólico, ya que es la primera vez que se firma un documento entre las dos instituciones». Según sus palabras, «si las dos instituciones vamos a la vez en la enseñanza de una lengua en una universidad extranjera es porque estamos hablando de la misma lengua» razonaba.

El director del IRL ha agradecido también a la Acadèmia «el esfuerzo, la buena voluntad y el interés por cerrar este acuerdo y encontrar espacios comunes» y ha abundando en la importancia de la reafirmación de una lengua compartida con sus diferentes denominaciones.

Finalmente, el representante del IRL se ha mostrado seguro de que los gobiernos catalán y balear «verían con buenos ojos» la posibilidad de que la Generalitat valenciana se incorporara a esta entidad.

Los lectorados valencianos son instrumentos que dan a conocer la historia, la sociedad y la cultura valencianas

Fonte: Levante-emv.com