Mitjana europea

Ahir és va presentar a la conselleria de Cultura l’informe anual d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya del 2016. El conseller Santi Vila va declarar que “la nostra societat cada cop té uns costums més homologables a nivell europeu”, tenint en compte que un 67,8% dels catalans són lectors de llibres i la mitjana europea està en un 68%. Ara bé, això vol dir que un 32,2% dels catalans no llegeixen mai cap llibre, una xifra massa alta, tot i que en sis anys s’ha reduït 5,5 punts percentuals.

L’anunci estel·lar de la roda de premsa va ser que el Departament de Cultura destinarà 300.000 euros a la nova línia d’ajuts per a la traducció al català d’obres literàries i no literàries. Mostra “del moment dolç” de la relació de la conselleria i el sector del llibre, segons Vila, que hi va afegir que “cada cop hi ha menys bonisme i més ciència en les línies d’ajut”.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va donar les dades principals sobre aquest ajut. “Pretenem equilibrar el cost de les traduccions al català perquè tinguin un preu més competitiu amb relació al castellà”, tenint en compte que la despesa és la mateixa però no així el nombre de lectors potencials. Del 13 de juny al 30 de novembre estarà oberta la convocatòria i “de moment ja hi ha 55 sol·licituds d’11 editorials; 28 de títol literaris i 27 de no literaris”, va explicar Franquesa. Esperen donar suport a fins a 150 títols, que hauran de ser publicats abans del setembre del 2018.

Altres criteris que aplicaran són que l’ajut serà d’un 50% de la traducció en llibres literaris i un 70% per a no literaris; que hi hagi un màxim de 6 projectes per editorial; que la retribució mínima garantida per als traductors siguin 12 euros per cada 2.100 espais, i, en els literaris, el mínim de text siguin 75.000 espais, “menys en el cas del còmic, poesia i teatre”. Finalment, Franquesa va declarar que “es preveu mantenir la mateixa dotació fins al 2020”.

Continuant amb les xifres de l’informe –que parteix d’una enquesta telefònica a 1.200 persones de més de 10 anys i de les quatre demarcacions catalanes–, un 61,9% dels catalans llegeixen per oci i un 26,5%, per feina o estudis.

Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, que va anar desglossant el resum de l’informe, va desmentir un tòpic: “Diuen que els que llegeixen molt no tenen temps per a res més, però, segons l’enquesta, els lectors habituals escolten més música que els no lectors i també escolten més la ràdio, surten més a sopar i de copes, i fan més esport.”

Les dones, més lectores

Pel que fa a la mena de lectors, un 73,4% de les dones es declaren lectores per un 62% dels homes. I les persones amb estudis universitaris llegeixen en un 85,7% i els que tenen estudis primaris només ho fan en un 46,5%. Quant a la llengua, encara hi ha feina a fer, d’aquí l’impuls a la línia d’ajuts a la traducció, perquè un 27,4% tenen el català de llengua habitual i un 70,2% el castellà, tot i que el català ha guanyat en sis anys 6,2 punts percentuals.

Pel que fa a la lectura en suport digital, ha augmentat fins a un 23,70%. Per contra, els lectors només en paper han descendit fins a un 38,80%. Un 48,6% de la població va comprar una mitjana de 7,2 llibres (sense comptar els de text) el 2016.

Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, entre altres valoracions, va fer una crida a combatre la pirateria amb el següent argument: “Si dels 70 milions d’exemplars que es venen a l’Estat espanyol, prop d’un 24% és en digital, però segons facturació és només un 5%... vol dir que uns 8 milions d’exemplars es pirategen.” Mala peça al teler, és evident.

Fonte: ElPuntAvui.cat

Los porcentaxes na RTPA quedaron fuera del alcuerdu del plan de dignificación de la llingua

por Pablo R. Guardado

La FSA-PSOE argumentó l’autonomía del ente públicu de comunicación pa refugar la propuesta d’IX. La coalición pidía un 30 por cientu de programación n’asturianu en TPA y un informativu, y un 50 por cientu na RPA.

Los proposición non de llei d’Izquierda Xunida (IX) foi la base final del documentu qu’alcordaron FSA-PSOE, Podemos, Foro y la formación de Gaspar Llamazares, tres la presentación de delles enmiendes, y que s’aprobó ayeri na Xunta Xeneral colos votos en contra del PP y l’astención de Ciudadanos. Ésti insta al Conseyu de Gobiernu “a aprobar, enantes del final del periodu de sesiones próximu, un plan de dignificación y normalización de la llingua asturiana, que contenga un conxuntu d’aiciones urxentes col oxetivu d’algamar la so dignificación sociollingüística, la so proteición y el so puxu, con suficiente dotación presupuestaria pa cumplir tolos oxetivos, y nel que s’especifique la entidá responsable de la so execución, la previsión del costu de caúna de les aiciones, la so temporalización y los criterios pa la so evaluación”.

Del documentu orixinal l’ausencia única son los porcentaxes d’emisión na RTPA que pidía IX. “Emisión n’asturianu d’un 30 por cientu de la programación de la TPA en toles sos franxes horaries y en too tipu de conteníos, lo qu’incluyiría la emisión d’un informativu (el de la tarde o’l de la nueche) n’asturianu dafechu asina como la so utilización na programación infantil, programes deportivos, magazines, etc. El gallego-asturiano ha de tener el so espaciu proporcional nestos medios”, rezaba no que se refería a la televisión, mentes que pa la radio demandaba “la emisión n’asturianu d’un 50 por cientu de la programación de la RPA en toles sos franxes horaries y en too tipu de conteníos”. Pa la web del ente públicu de comunicación señala que ésta “ha d’aparecer por defeutu n’asturianu dafechu, ensin perxuiciu de que tamién pueda consultar la so versión en castellanu”.

Finalmente, el plan de dignificación de la llingua asturiana aprobáu ayeri queda reducíu a “puxar pola ampliación de la emisión d’espacios n’asturianu na programación de la RTPA, d’alcuerdu colos criterios de planificación y programación establecíos polos órganos rectores de la empresa pública RTPA”. Esta modificación nel documentu final vieno pol refugu de la FSA-PSOE, col argumentu de querer defender la autonomía de la direición del ente públicu de comunicación, que se va anovar próximamente.

Incorporaciones del restu de grupos

El restu de grupos parllamentarios incorporaron al documentu propuestes propies:  introducción del asturianu nel currículu d’Infantil; aprobar un reglamentu pa desarrollar la Llei d’Usu y Promoción del Bable/Asturianu y facer cumplir ésta a les alministraciones llocales; potenciar la capacidá de la direición xeneral encargada de la política llingüística; fomentar la industria cultural en llingua asturiana; fomentar la investigación científica; facilitar el conocimientu del idioma a los emplegaos públicos y a la población adulta en xeneral; y resaltar el valor de la llingua asturiana como marca identificativa d’Asturies y factor de la so promoción cultural y turística. Amás, incorporóse la demanda de Podemos de facer un tercer estudiu sociollingüísticu, que cuntaría cola collaboración de la Universidá d’Uviéu y que debería servir pa la ellaboración, xunto “coles organizaciones y axentes sociales más representatives del ámbitu llingüísticu”, del II Plan para la Normalización Social del Asturianu.

Fonte: Asturies.com

TPA tien d’emisión media un 4% n'asturianu

DAMIÁN BARREIRO. UVIÉU -
Programación n'asturianu
Según un estudiu ellaboráu por Kantar Media pa RTPA nel 2010 y al que tuvo accesu LES NOTICIES, el porcentaxe nel nuesu idioma na televisión autonómica queda ente los conteníos con menos presencia, namás perriba de les gales (0,95%), la música (0,85%) y mui averada de la publicidá (2,36%). Ye más: nos cuatro primeros años d’emisión, la canal pública emitió más hores de continuidá (4,62%) –normalmente autopromociones– que conteníos realizaos n’asturianu.

Dende’l 31 de marzu del 2007, fecha na que se estrenaron Camín de Cantares, Nós y Pieces, l’audiencia media d’estos espacios tuvo siempres un puntu perriba de la de la canal. Mesmamente, según los datos referíos a la primer metada del 2010, col apagón analóxicu y l’apaición de cadenes nueves de TDT, la media de TPA baxó de 7,6% al 7%, mentes que los programes n’asturianu perdieron namás dos décimes y quedaron nel 8,6%. Per otru llau, el númberu de persones que sigue la programación nel nuesu idioma pasó de 15.000 persones nel 2007 a 70.000 nos seis primeros meses del 2010, colo qu’en tres años l’audiencia medró un 54%. Sicasí, dende’l 2007, estos espacios ampliaron el porcentaxe d’emisión al rodiu del 1%.

A pesar de los resultaos d’audiencia, l’horariu y la temática de los espacios faen qu’esta programación nun llegue al públicu más mozu. Asina, los espacios más vistos n’asturianu, Sones y Camín de Cantares –los dos rellacionaos cola música tradicional–, coneuten cola audiencia mayor de 65 años; Nós tien una audiencia media formada por muyeres d’ente 54 y 65 años; Pieces venlo sobremanera muyeres de más de 45 años y homes d’ente 35 y 44; mentes qu’Al Aldu y Mirasturies, emitíos en díes llaborales a les nueve de la mañana, lleguen a muyeres de más de 45 años que trabayen en casa.

Fonte: Les Noticies