Eleiciones europees por Efrén d'Andrés

Eleiciones europees

   Caún y caúna que traduzan ya interpreten al so gustu y bon entender l'humor n'asturianu de la viñeta d'Efrén d'Andrés énte los comicios europeos d'esti domingu n'España espublizáu por    Asturies.com

Ana Cano recuerda a los partíos énte les eleiciones europees que la XE encamienta protexer les llingües minoritaries

La presidenta de l'Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, aprovechó la coincidencia del actu institucional del Día Les Lletres, nel Teatru Campoamor, cola campaña electoral pa los comicios europeos del 25 de mayu, pa recordar que la Xunión Europea encamienta y toma abondes midíes pa la protección de les más de 30 llingües minoritaries que tien reconocíes el continente, ente elles l'asturianu. Fízolo nel so discursu, ante un teatru tremáu de xente, ente la que taben numberosos políticos de cuasi tolos partíos que se presenten a les eleiciones europees n'Asturies. Cano recordó que'l Reinu d'España robló l'adhesión a la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d'Europa'l 5 de payares de 1992 y perafitó esta adhesión el 9 d'abril de 2001. "L'asturianu ta ente les llingües que protexe esta Carta, qu'obliga a los estaos signatarios a llevar darréu polítiques actives de proteición, usu y dignificación de les llingües minoritaries o rexonales y a acreitar énte les instancies europees tales polítiques", señaló la presidenta de l'Academia. Recordó asina que'l pasáu mes d'ochobre de 2013 "féxose públicu'l Tercer Informe del Comité d'Espertos del Conseyu d'Europa sobre l'aplicación n'España de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries nel que se faen una serie de consideraciones y encamientos, tanto al gobiernu español como al asturianu, sobre la llingua asturiana nel terrén educativo, nel tarrén de los medios de comunicación, nel de la política d'infancia y mocedá, etc. incluyendo la demanda d'oficialidá de los sos usuarios". Asina, pidió a les fuerces polítices "actuar en consecuencia: ye Europa la que demanda a España y a Asturies una política llingüística axustada y axeitada a les necesidaes de la llingua asturiana". Dempués, la presidenta de la institución fizo un repasu a los diferentes ámbitos nos que demandó meyores pa la llingua, ente ellos l'educativu, encamentando a aprovechar la neuva llei d'educación p'aumentar la carga horaria y pa que se reconoza la especialidá docente d'asturianu. Criticó la falta d'espacios informativos n'asturianu na TPA, y encamentó potenciar l'usu del asturianu nesti mediu na nueva llei del ente que se ta debatiendo. Tamién calcó na promoción de la lliteratura y la música n'asturianu, asina como visualización d'esti idioma na alministración autonómica, al traviés de les páxines web, el BOPA, la publicidá institucional o la documentación, dalgo que "tien un coste cero". Recordó amás que la sociedá asturiana "maduró" y ta espectante ante los pasos que se dean a favor de la meyor de la situación de la llingua. La cuestión lligüística, dixo, "ye fondamente popular". Antes del discursu de Cano intervinieron les dos nueves académiques de númberu, la investigadora Carmen Muñiz Cachón y la decana de la Facultá de Filosofía y Lletres, Cristina Valdés Rodríguez. También actuó'l gaiteru Diego Pangua y el grupu Felpeyu, que zarró la ceremonia. Próspero Morán y Sonia Avellaneda fueron los encargaos de presentar l'actu y de lleer dellos poemes. Tamién se presentó'l númberu 30 de la revista Lliteratura, que cumplió nesta edición los 25 años. PRESENCIA D'ABONDOS POLÍTICOS Ente los políticos presentes, tuvieron el diputáu Vicente Herranz, la conceyala del Conceyu d'Uviéu, Laura Díez, y l'alcade de Colunga, Rogelio Pando, per parte del PSOE. De Foru Asturies, tuvo'l senador Isidro Oblanca, y les diputaes Cristina Coto y María del Mar García Poo, amás del presidene de la Comisión de Economía d'esti partíu, Inaciu Iglesias. Del PP tamién hubo representación: la diputada Susana López Ares, l'alcalde d'Uviéu, Agustín Iglesias Caunedo. Y per parte d'Izquierda Unida d'Asturies, tuvieron ente otros, el senador Jesús Iglesias, el coordinador autonómicu, Manuel González Orviz, y les diputaes de la Xunta Xeneral Noemí Martín y Emilia Vázquez. Fuera d'Asturies vino Jon Iñarritu, diputáu d'Amaiur nel Congresu, convidáu nel marcu de la so campaña eleutoral, pola organización Andecha Astur. Representantes institucionales fueron Ana Fueyo, directora xeneral de Política Llingüística, y Reinerio Álvarez, de la Delegación de Gobiernu. Amás, tuvieron presentes los vicerrectores de la Universidá d'Uviéu Vicente Domínguez (Estensión Universitaria) y Paz Rendueles (Investigación), amás del decanu de la Facultá de Química (José M. Fernández). Fonte: Europa Press

El català treu el nas a la pàgina oficial del Parlament Europeu

Jaume Duch: "El català no és oficial de la UE, però s'intenta fer les coses el millor possible" La campanya promocional de les eleccions també es fa oficialment en català Bernat Ferrer

L'opció de 'català' apareix en algun submenú de la web oficial de l'Eurocambra per als comicis. Foto: Parlament Europeu Les eleccions europees del 25 de maig tornen a posar sobre la taula el debat sobre la no-oficialitat del català a les institucions comunitàries. El Parlament Europeu ja es troba plenament immers en la campanya de foment de la participació, i ha creat tot un seguit de material imprès i audiovisual que està difonent arreu del continent. I, per aquesta via, la llengua català apareix tímidament a la web oficial de l'Eurocambra per informar dels comicis, al mateix nivell que l'alemany, el danès, el búlgar o el maltès, tots ells idiomes plenament oficials i, per tant, amb interfície web pròpia. El portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch, explica a Nació Digital: "La versió catalana de la web central no existeix perquè el català no és llengua oficial de la Unió Europea. Ara bé, s'intenta fer les coses el millor possible i, com que el Parlament Europeu es va autoobligar a utilitzar el català sempre que s'adreci als ciutadans catalans, tota la campanya per informar sobre les eleccions també es fa en català." Deixant de banda la impossibilitat que el ciutadà consulti la web oficial de l'Eurocambra en català, Duch recorda que la institució compta amb una oficina permanent a Barcelona "que informa de l'activitat en català", i que tan edita llibrets informatius com emet notes de premsa en aquesta llengua, de manera oficial. Així mateix, també disposa d'una web on l'internauta catalanoparlant hi pot trobar informació de les institucions comunitàries en la seva llengua. Segons Duch, la situació actual de la llengua catalana a Europa "no és una contradicció". És a dir: en tant que llengua no-oficial, perquè així ho determina l'Estat espanyol, és una llengua tan externa a les institucions comunitàries com ho podrien ser el rus, el coreà o el quítxua. Però, en tant que uns deu milions de ciutadans europeus la parlen, la institució mira de comunicar-s'hi en aquells àmbits en què l'afecten directament, com els comicis del 25 de maig. Fonte. Nació Digital