El primer divendres de maig se celebra a Astúries el Dia de las Lletres Asturianes, una jornada dedicada a la reivindicació de la llengua asturiana i les seves manifestacions literàries. És en el marc d’aquesta celebració que cada any s’organitza una manifestació en suport a una vella reclamació, la reforma estatutària que permeti a l’asturià, la llengua pròpia d’aquest territori, el reconeixement com a llengua oficial, una situació que reclama de fa anys una part significativa de la població sense que, fins al moment, hagi tingut resposta afirmativa de la classe política.
De fet, una de les principals entitats defensores de la llengua i la cultura asturianes, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, té previst aprofitar la manifestació convocada per a aquest divendres al vespre a Oviedo per anunciar una nova campanya, el Proyeutu 2018 pola oficialidá, que té com a objectiu aconseguir iniciar un procés de reforma de l’estatut d’Asturies amb la finalitat d’oficialitzar l’asturià.
La manifestació d'aquest divendres, 5 de maig a Oviedo (19.30h, Estación del Norte) té com a lema L’asturianu llingua oficial. El futuru, nes nuestres manes, i pretén ser el punt de sortida d’una sèrie de mobilitzacions destinades a l’aplicació de l’article 56.1 de l’Estatut del Principat d’Astúries que preveu iniciar una reforma estatutària amb el requisit que ho demanin “una quarta part dels membres de la Junta General”, és a dir, el Parlament asturià.
Ara bé, l’important d’aquesta campanya és que per primer cop en la història contemporània d’Astúries existeix aquesta quarta part del diputats decidits a exigir la oficialitat de la llengua asturiana, ja que dels 45 escons que té la cambra asturiana, hi ha 14 diputats -5 d’Izquierda Xunida d'Asturies i 9 de Podemos- disposats a secundar la petició.
De fet, com a prèvia de la manifestació, representants de les entitats que defensen l’asturià s’han desplaçat aquest dijous a Madrid per promoure la seva campanya, aconseguint el suport de diversos parlamentaris, entre els quals el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha fet un tuit de suport escrit en asturià.
Amb tot, que s’iniciï la reforma estatutària no pressuposa que s’arribi a aprovar un nou text que inclogui la oficialitat de l’asturià, ja que ni els dos grups més nombrosos a la cambra, PSOE i PP, amb 14 i 11 diputats respectivament, ni les formacions minoritàries Foro Asturias i Ciudadanos, amb 3 escons cada un, són favorables de la oficialitat.
Una llarga reivindicació
En tot cas, la reivindicació de la oficialitat de la llengua és una demanda recurrent de part de la societat asturiana, que veu com l’estatus de la seva llengua s’ha quedat, potser de forma permanent, a un pas de la oficialitat, ja que la vigent Llei d’ús i promoció del bable/asturià, del 1998, garanteix el dret dels ciutadans a utilitzar-la i avala la validesa en les comunicacions amb les institucions asturianes, i el mateix Estatut d’Autonomia, al seu quart article afirma que “el bable gaudirà de protecció” i que “es promourà el seu ús, la seva difusió en mitjans de comunicació i el seu ensenyament”, apuntant, això sí, que “es respectarà en tot cas les variants locals i la voluntarietat en el seu aprenentatge”.
Precisament per això la oficialitat continua sent l’assignatura pendent de l’asturianisme, ja que permetria donar una nova dimensió a la llengua que podria posar fi al “dèficit democràtic que suposa la negació dels drets lingüístics de la ciutadania asturiana”, segons ha apuntat la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana en un comunicat.
Val a dir que no és la primera ocasió en que s’intenta incloure l’oficialitat a l’estatut d’autonomia. Ara fa deu anys es van iniciar diversos treballs destinats a reformar l’estatut asturià, en el marc de la onada de reformes estatutàries que van seguir a l’Estatut de Catalunya de l’any 2006, però al final la reforma va quedar paralitzada i, en tot cas, no hi havia consens per oficialitzar l’asturià.
Asturià o bable?
En tot cas, l’asturià, una llengua llatina al mateix nivell que el castellà o el català, continua viu malgrat no aconseguir la plenitud de drets que li suposaria accedir a la cooficialitat. Aquest fet, acompanyat d’una minorització en la vida pública i en els mitjans de comunicació li suposen una invisibilitat només trencada per les campanyes sorgides des de la societat civil
De fet, una de les qüestions que encara avui suscita interès, és la del nom de la llengua, ja que tradicionalment se l’ha denominat bable. Ara bé, modernament s’aposta més per la denominació d’asturià, amb la intenció de donar-li més valor, al relacionar-la amb un territori concret, i alhora deslliurar-la del matís pejoratiu que se li ha volgut donar al terme bable.
Fonte: ElNacional.cat
