"Això no funciona, o potser sí? "
Estrena, dimecres 8 de febrer de 2012.
Estrena, dimecres 8 de febrer de 2012.
El documental fa una aproximació a la realitat de les regions estats que integren Bèlgica. Els espectadors podran llegir en clau europea i catalana l'"embolic" belga. I s'adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d'Europa.
Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador. Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya.Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena.
El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel•les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra. Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l’“embolic” belga. I s’adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa.
Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador. Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya.Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena.
El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel•les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra. Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l’“embolic” belga. I s’adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa.
REGIÓ BRUSSEL•LES-CAPITAL
Més d’un milió de persones viuen als 19 municipis, un a tocar de l’altre, que formen la regió. Si bé l’àrea metropolitana, que traspassa les fronteres lingüístiques, n’aplega uns 2 milions. Les llengües oficials són el neerlandès i el francès.Una ciutat-regió cosmopolita i multicultural que arrossega problemes. Una taxa d’atur del 17’4%, la més alta de Bèlgica, i un terç dels joves menors de 24 anys sense feina.La regió de Brussel•les representa el 20% del PIB de Bèlgica i, segons els francòfons, està mal finançada. La situació s’agreuja per una raó: no tothom paga impostos al territori, uns ho fan a Valònia; d’altres, a Flandes; i els funcionaris de les institucions europees no cotitzen.
VALÒNIA
VALÒNIA
Namur és la capital d’aquesta regió que aplega 3’5 d’habitants. L’única llengua oficial és el francès. Als 60 van tancar les grans indústries de la siderúrgia i del carbó que havien estat el motor de l’economia belga des del segle XIX.Des de fa uns 6 anys, el govern való ha fet un gran esforç per aixecar l’economia i ha creat, al voltat de Lieja, tot un pol d’atracció de noves empreses que es beneficien d’una política fiscal baixa i bones comunicacions. El resultat és que, segons les últimes dades oficials, l’atur a Valònia és de l’11,5% quan, fins no fa gaire, ascendia al 17%.
COMUNITAT GERMANÒFONA
Integrada a la regió de Valònia, la Comunitat Germanòfona està formada per unes 75.000 persones que tenen l’alemany com a única llengua oficial. La capital és Eupen. L’origen d’aquesta comunitat lingüística és conseqüència dels moviments de frontera que van tenir lloc durant les guerres europees del segle XX.Els belgues germanòfons són els que es consideren més belgues, més monàrquics i més catòlics, però reivindiquen ser estat com Flandes i Valònia.
FLANDES
A Flandes hi viuen més de 6 milions de persones (són majoria a Bèlgica) en una extensió semblant a la província de Lleida. L’única llengua oficial és el neerlandès.Si bé la seva capital institucional és Brussel•les, seu del govern i el parlament flamenc, la capital econòmica és Anvers, el gran port d’Europa darrere de Rotterdam.A grans trets, Flandes significa el 60% de la facturació belga. I representa el 80% de les exportacions. I, si mirem el mercat laboral, constatem que l’atur se situa en el 5-6%.La gran reivindicació flamenca és posar fi a la transferència, via impostos, del nord al sud que quantifiquen en un 3% del PIB flamenc.
