Protestes perquè el projecte de llei sobre la radiotelevisió italiana discrimina el friülà i el sard

Les dues llengües minoritzades més parlades a la República Italiana, excloses de l'articulat de la norma · El projecte, però, preveu emissions en llengües oficials d'estats veïns com el francès, l'alemany o l'eslovè 

Una seu de la RAI. Autor/a: Sailko

  Les llengües minoritzades surten malparades del projecte de llei de reforma de la radiotelevisió pública, la RAI, que està sent discutit al Parlament italià. L'articulat preveu la inclusió d'emissions en a certes llengües minoritzades dins de l'Estat italià, com són el francès, l'alemany, l'eslovè i el ladí, però ignora totes les altres, algunes de les quals amb centenars de milers de parlants, com el sard i el friülà. Precisament des del Friül i Sardenya s'alça la contestació a la norma.

  Crida l'atenció, de fet, que de les quatre llengües reconegudes pel projecte de llei, tres -francès, alemany i eslovè- siguin oficials en diversos estats veïns d'Itàlia. I en canvi, les llengües que no tenen oficialitat als estats fronterers -cas del friülà, del sard o del català- no apareixen en l'articulat de la llei. 

  Les crítiques des del Friül estan capitanejades pel president de la província d'Udine, Pietro Fontanini. Les ha expressades amb paraules dures contra el primer ministre, el socialista Matteo Renzi: “Sobre el friülà a la RAI ha arribat per enèsima vegada la presa de pèl del govern Renzi”. Ho ha afirmat després que hagi transcendit que el govern italià no hagi admès una proposta de la diputada friülana del mateix partit del govern, Gianna Malinasi, d'incloure en el nou ordenament de la RAI l'ús de la llengua friülana.

  Davant d'aquesta discriminació, Fontanini ha demanat que tots els diputats i senadors friülans que pressionin per a introduir en l'articulat de la llei una referència al friülà, en sintonia amb allò previst per la llei 482/99, que reconeix el friulà i les altres llengües minoritzades d'Itàlia.

  En cas que ni així es doni la correcció al projecte de llei, Fontanini es reserva el dret de recórrer a l'alt comissari europeu per a les minories i al Tribunal Constitucional, tot al·legant que el projecte de llei és una violació de l'article 6 de la Constitució italiana i dels tractats internacionals als quals està subscrit l'Estat italià.

Denúncies d'associacions i diputats sards       Pel que fa a l'omissió del sard, associacions com l'Institut Camillo Bellieni i la Coordinació d'Operadors de Llengua i Cultura Sarda han publicat denúncies similars, com també ho ha fet el diputat Luciano Uras (Esquerra Ecologia Llibertat), que el juliol va intentar esmenar la norma per a introduir-hi una referència al sard i no se'n va sortir. Uras va dir llavors que els sards "volen ser iguals entre els iguals. Això té a veure també amb la consciència de cadascú de nosaltres, la sensibilitat de cadascú de nosaltres, envers la comunitat que massa sovint és discriminada”.

  A les crítiques d'Uras s'hi va afegir un altre diputat, Roberto Cotti (Moviment 5 Estrelles), qui no sabia explicar-se per quin motiu el sard, “potser la llengua no italiana més parlada a Itàlia, era exclosa" de l'articulat.                                         Fonte: nationalia.cat

Morrió Sergio Marqués

Sergio Marqués en 2007
Morrió Sergio Marqués, el Presidente que fizo posible la Llei d’Usu del Asturianu
Na mañana de güei, martes 8 de mayu, l’abogáu y ex Presidente d’Asturies, Sergio Marqués, sufría un infartu al salir a la cai nel so despachu en Xixón. Tres atendelu na cai ye treslladáu al Hospital de Cabueñes mui grave, onde morría darréu a los 65 años. La so vida tuvo dedicada a l’abogacía y a la política, llegando a convertise en Presidente d’Asturies, ente 1995 y 1999, tiempu nel que fizo posible l’aprobación de la primer, y hasta agora única, Llei d’Usu del Asturianu, que se convirtió nun importante sofitu llegal pal idioma.
Sergio Rutilio Marqués Fernández, ñació en Xixón en 1946 y yera Llincencáu en Drechu pola Universidá d’Uviéu. En 1977 forma parte del grupu que funda Alianza Popular en Xixón. Ente 1987 y 1991 ye diputáu y en 1993 conviértese nel vicepresidente del PP d’Asturies, y dempués de la renuncia d’Isidro Fernández Rozada, ye nomáu candidatu a la Presidencia d’Asturies, venciendo por mayoría simple al socialita Antonio Trevín, entós presidente en sustitución del dimitíu José Luis Rodríguez-Vigil.
En 1998 el Partíu Asturianista de Xuan Xosé Sánchez Vicente aprovecha la mayoría simple de Marqués pa forzar l’aprobación d’una Llei d’Usu del Asturianu, mui criticada entós pol sector asturianista de la sociedá, pero que dende entós ye la única ferramienta llegal esistente. Amás aprueba importantes presupuestos pa política llingüísticos, que tardaríen diez años n’igualase.
Los sos problemes con Francisco Álvarez-Cascos, entós vicepresidente d’España y secretariu xeneral del PP estatal, faen que Marqués, alegando que nun se taba respetando l’autonomía del gobiernu asturianu, fuera espulsáu xunto a otros cuatro diputaos el Partíu Popular, creando la Unión Renovadora Asturiana (URAS), que gobernaría hasta 1999 nuna minoría absoluta.
En 1999 preséntase a les elecciones cola URAS, un partíu alredor del que s’axuntaron munchos ex populares pero tamién xente asturianista que venía d’otres formaciones. La URAS de Marqués defendó siempres la oficialidá del asturianu y consiguió trés diputaos, que nun podría revalidar en 2003. En 2007 Marqués foi candidatu per última vegada, xunto al PAS y Xuan Xosé Sánchez Vicente, colos que configuró la coalición Unión Asturianista URAS-PAS, que se fizo con 11 conceyales, pero quedo a unos miles de votos de facese col diputáu. En 2011 foi l’últimu de la llista nacional d’URAS-PAS, como soifitu al candidatu Sánchez Vicente, que tampoco pudo nesta ocasión tornar a la Xunta Xeneral.
Sobre la oficialidá del asturianu dixo, ente otres coses: “-Nun entiendo la oposición a esto, el bable ye unu de los sistemes llingüísticos más antiguos de la hestoria española, yo nun falo bable, pero gustaríame la cooficialidá y voi faer lo que tea na mio mano dende onde proceda pa consiguilo”(7 de marzu 2007,Villaviciosahermosa.com).Fonte:asturnews