Toc d'alerta per la caiguda de l'ús del català a la Franja

Preocupació entre els filòlegs per la disminució de l'ús del català a l'Aragó en l'àmbit particular i social. Segons les conclusions de l'Enquesta dels Usos Lingüístics en la Franja de les comarques catalanoparlants de l'Aragó, el català cada vegada es parla menys a la Franja, mentre el castellà s'imposa dominant al territori. 

Els aragonesos que reconeixen parlar català no arriben al 50% i, segons l'estudi, hi ha dos motius clars: la presència de més residents estrangers a la comunitat i, també, el descens de la transmissió de la llengua de pares a fills. Però, també, el factor que no sigui una llengua cooficial, ni d'obligat estudi a les escoles, està comportant que aquells que realment tenen interès per aprendre'l es llancin a la lectura i escriptura en català. Molts d'ells, acaben venint a estudiar a Catalunya.

L'investigador Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, posa damunt la taula en aquest sentit que "ve a ser el mateix" que a Catalunya o Balears si es fa referència a "l'ús real de la llengua", el problema és que en aquesta comunitat "no és cooficial", ni és llengua d'ensenyament obligada a les escoles.

Canviar el rumb

Precisament per això, Giralt ha reclamat "un reforç institucional perquè tot pogués funcionar d'una altra manera", però, tot i així, ha mostrat la seva preocupació per la situació del català a l'Aragó d'aquí a 10 anys. El filòleg, però, no ha estat l'únic a demanar un reforç en aquest sentit.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, ha posat de manifest que "si troba la manera d'atorgar a la llengua que és pròpia d'aquest territori l'estatus jurídic que li correspon com a llengua pròpia, com a mínim també oficial, seria bo per al territori i per al conjunt del domini lingüístic". Domini lingüístic que, ha opinat, és millor que sigui de dues llengües o més, que no només d'una.

Les llengües "mai s'exclouen entre elles" i poder dominar dos és sempre millor que dominar només una. "Aquí hi ha moltes persones que poden parlar català i algunes que no poden encara", ha dit.

Més política

Franquesa, al contrari que Giralt, s'ha mostrat "optimista" respecte al resultat d'aquest estudi, que dona "molt bons resultats en relació amb el coneixement de la llengua" en la Franja i ha valorat la percepció existent que es parla "una única llengua" que rep diferents noms segons el territori, però que comparteix amb Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

I ha explicat que les crítiques realitzades per plataformes o partits polítics que consideren que s'imposa el català "van més enllà de la política lingüística i són més política" quan el que es pretén és "la cooperació perquè la llengua tingui un present i un futur més sòlid i més fort", que "no té res a veure amb la catalanitat que un sent ni amb sentiments identitaris".

En resposta a la possibilitat llançada per Franquesa que el català sigui cooficial a l'Aragó, el director general de Política Lingüística de l'executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha asseverat que "l'Aragó té el seu propi govern i la seva pròpia direcció general" i qui porta a terme la política lingüística en aquesta comunitat "és el Govern de l'Aragó".

Fonte: ElNacional.cat

Declaració de Mequinensa. El català de l’Aragó

Tal dia com avui de l'any 1984, fa 33 anys, es reunien a Mequinensa (Saragossa) 17 alcaldes –que representaven el 60% de la població aragonesa de llengua i cultura catalanes– i signaven un document conjunt comprometent-se a normalitzar l'ús de la llengua pròpia en l’àmbit municipal. Al mateix temps sol·licitaven al Govern d'Aragó la creació d'una llei de llengües que reconegués la realitat sociolingüística de la Franja. Havien passat 277 anys des que el primer Borbó havia suprimit les institucions aragoneses i, a la Franja, el català havia perdut la seva condició de llengua oficial. Des del 1707 la llengua catalana havia estat prohibida i perseguida.

Però sobretot havia estat negada. Els alcaldes van insistir molt en el punt que definia el nom de la llengua. Van rebutjar els termes localistes –com fragatí o maellà– i els termes col·loquials –com xapurrejat o patuès–,  emparant-se tant en la lògica històrica com en el posicionament coincident de la comunitat acadèmica filològica. Tant els lingüistes castellans –Menéndez Pidal (de reconeguda ideologia nacionalista espanyola)–, com els catalans –Badia i Margarit, Nadal, Prats–, com els aragonesos –Andolz, Miral, Saroïhandy– coincidien plenament que la llengua de la Franja era catalana. El català d'Aragó es el resultat de l'evolució del llatí als antics comtats catalans de la Ribagorça, del Pallars i d'Urgell.

El procés expansiu d'aquests comtats –liderats per Barcelona– i la repoblació catalana va portar la llengua cap a Benavarri, Tamarit, Fraga, Maella, Vall-de-Roures, i les seves respectives comarques. En la etapa històrica de la Confederació catalano-aragonesa (1137-1707) la ratlla que separava Catalunya i Aragó va ser modificada en moltes ocasions. I mai va afectar la totalitat de la Franja. Des del 1707, definitivament, la Franja forma part d'Aragó i la seva societat està plenament identificada amb la realitat aragonesa. Una identitat que, els alcaldes signants, volien explicar en català. La llengua de les seves societats locals i comarcals. En la mesura que s'explicava en castellà i es reivindicava també –en un altre entorn– ser explicada en aragonès. Un país i tres llengües.

Fonte: El Nacional

L’Aragó es queixa perquè l’atenció sanitària de l’Arnau només és en català

Segons publica el diari ABC, el govern aragonés presentarà una queixa davant de la Generalitat

 Imatge de l'entrada principal de l'Hospital Arnau de Vilanova

A l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida arriben molts pacients residents en àrees limítrofes de les regions de Catalunya i l’Aragó. Per aquest motiu, i a causa d’un protocol de col.laboració entre ambdues comunitats, l’hospital lleidatà fa les funcions de centre de referencia per a un determinat nombre d’aragonesos.

Aquesta setmana a través d’algunes publicacions s’ha pogut saber que el govern aragonés es queixarà pròximament a la Generalitat al tenir la constancia que pacients aragonesos reben els seus informes clínics exclusivament en català, i no en castellà. El conseller de Sanitat del govern aragonés, Sebastián Celaya, va respondre a una pregunta parlamentària plantejada pel PP sobre el protocol de col.laboració que “exigirà a les autoritats sanitàries catalanes que els informes mèdics de pacients aragonesos estiguin escrits en castellà”. Celaya asegura que “a vegades els informes mèdics que redacten els especialistes están en català” i que “no es facilita en castellà”. Alguns mitjans de comunicación s’han posat en contacte amb l’hospital de Lleida, la Direcció del qual ha assegurat que “en aquests moments no consten queixes per aquest motiu”, i que “les poblacions de la Franja(Aragó) parlen les dues llengües, i si algú demana l’informe en castellà, sí que se’l facilita”.

A banda d’aquest assumpte, diverses publicacions fan ressò del problema que causen algunes de les receptes facilitades pels especialistes de l’Arnau, que, segons han denunciat el afectats, no segueixen el model oficial i els pacients de l’Aragó no podien utilitzar-les en les seves corresponents farmàcies. Celaya va informar que la qüestió ja va ser traslladada a les autoritats catalanes durant l’última reunió el 7 de novembre, les quals van asegurar que “es donarien les instruccions pertinents perquè no tornés a pasar”. A més, va mostrar l’interès de la Comunitat en mantener el "Conveni Específic per l’assistencia sanitària a urgències i emergències de la zona limítrof entre ambdues comunitats”, que venç l’abril del 2017.

Fonte: la ciutat de Lleida

Denuncien el «setge al català» a la Franja de Ponent

Plataforma per la Llengua critica els "atacs" del govern aragonès i "l'absurd" d'anomenar lapao a la llengua catalana

La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per denunciar la situació del català a la Franja i denunciar "l'absurd" que suposa el lapao en la realitat lingüística de la zona. La campanya simula un joc a través del web estimoelcatala.cat que convidarà els usuaris a "aprendre" lapao i a traduir-hi algunes paraules del català. Es tracta d'una acció de sensibilització amb la qual l'entitat pretén alertar sobre "l'atac" al català a la Franja de Ponent i aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa, "tenint en compte els intents repetits dels governs espanyol i aragonès per aniquilar el català a la zona".

La plataforma denuncia que el lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) "no existeix" i subratlla que és una denominació "creada artificialment" per al català pel Govern d'Aragó, amb l'objectiu "gens dissimulat d'anorrear" aquesta llengua a la Franja de Ponent. L'entitat considera el lapao "el primer pas per acabar amb el català en aquest territori", i denuncia que s'han començat a fer públics casos d'escoles de la zona que s'han queixat que el govern aragonès de Luisa Fernández Rudi està substituint progressivament el lapao pel català en els currículums escolars.

"L'objectiu és clar: dividir, segregar i esborrar de l'imaginari col·lectiu cap rastre de català, en la línia d'altres polítiques equiparables que els governs del Partit Popular estan aplicant en els diversos territoris de parla catalana", asseguren.

En aquest context, la campanya que Plataforma per la Llengua posa en marxa a través del web estimoelcatala.cat vol denunciar "l'absurd de la invenció d'aquesta nova llengua". Els usuaris que hi accedeixin hauran de respondre una pregunta traduint una paraula del català al lapao, que serà la mateixa.

També s'aprofita per explicar a les persones que participen en la campanya la situació del català a la Franja i se'ls demana que s'adhereixin a un manifest que es vol enviar al Parlament Europeu per "evidenciar el setge" al català en aquest territori.

Fonte: Nació Digital

CHA va denunciar al Gobiernu Aragón énte Europa por nun cumplir la Carta de les Llingües Minoritaries

CHA denunciará al Gobierno de Aragón ante Europa por incumplir la Carta de las lenguas minoritarias / CHA denunziará á o Gubierno d’Aragón debán d’Europa por incumplir a Carta d’as luengas minoritarias

El Presidente de CHA, José Luis Soro, advierte, ante el anuncio del Gobierno de Aragón de limitar más todavía la Ley de Lenguas, que se vulnera “la lógica de lo que existe en realidad en Aragón, el Estatuto de Autonomía y la Carta Europea de las Lenguas regionales y minoritarias”.
O Presidén de CHA, José Luis Soro, albierte, debán de l’anunzio d’o Gubierno d’Aragón de limitar más encara a Lei de Luengas, que se bulnera “a lochica d’o que esiste en reyalidá en Aragón, o Estatuto d’Autonomía e a Carta Europeya d’as Luengas rechionals e minoritarias”.
CHA denunciará en el Consejo de Europa las previsiones del Gobierno de Aragón respecto a la Ley de Lenguas porque vulneran la Carta Europea de las lenguas minoritarias. José Luis Soro, Presidente de CHA, considera que la política de recortes también ha llegado a los derechos lingüísticos de los aragoneses/as y explica que “no solo se está produciendo el incumplimiento de una Ley aprobada sino que se anuncia un cambio que restringirá todavía más el derecho a usar y aprender las lenguas de Aragón”.
La denuncia que se presentará en los próximos días en el Consejo de Europa tiene como objetivo demostrar que el Gobierno de Aragón está incumpliendo la Carta Europea de lenguas minoritarias que ratificó el Estado español. Esta normativa europea reconoce aquellas lenguas oficiales y también aquellas que los Estatutos protegen, como sería el caso de Aragón. En este sentido, las pretensiones del PP-PAR, “en una muestra de complejos y miedos ante lo que supone una riqueza cultural”, vulnerarían los puntos del artículo siete, que habla de fomento de las lenguas, empleo de las mismas, reconocimiento de las mismas como riqueza cultural…
José Luis Soro confía en que “el Consejo de Europa pueda dar un toque de atención al PP-PAR para advertirles de que las políticas que pretenden poner en marcha van en contra de la un Tratado internacional”.
El Estatuto de Autonomía de Aragón reconoce la existencia de lenguas y modalidades lingüísticas. Por lo tanto, hablar sólo de modalidades lingüísticas como pretende el Gobierno PP-PAR, es contrario a lo que el propio Estatuto reconoce. La amenaza de eliminar la posibilidad de que los aragoneses/as puedan dirigirse a las Administraciones en cualquiera de las tres lenguas vulnera también directamente el Estatuto de Autonomía.
..................................................................................

CHA denunziará en o Consello d’Europa as prebisions d’o Gubierno d’Aragón respeuto á ra Lei de Luengas porque bulneran a Carta Europeya d’as luengas minoritarias. José Luis Soro, Presidén de CHA, considera que a politica de retalles tamién ha plegato á os dreitos lingüisticos d’os aragoneses/as y esplica que “no solo ye produzindo-se o incumplimiento d’una Lei aprebata sino que s’anunzia un cambeo que restrinchirá más encara o dreito á fer serbir e aprender as luengas d’Aragón”.
A denunzia que se presentará en os prosimos días en o Consello d’Europa tiene como oxetibo amostrar que o Gubierno d’Aragón ye incumplindo a Carta Europeya de luengas minoritarias que emologó ro Estato español. Ista normatiba europeya reconoxe aqueras luengas ofizials e tamién aqueras que os Estatutos protechen, como estarba o causo d’Aragón. En iste sentito, as pretensions d’o PP-PAR, “en una muestra de complexos e medranas debán d’o que suposa una riqueza cultural”, bulnerarban os puntos de l’articlo siete, que fabla d’o fomento d’as luengas, emplego d’as mesmas, reconoximiento d’as mesmas como riqueza cultural…
José Luis Soro confita en que “o Consello d’Europa pueda dar un toque d’atenzión á o PP-PAR ta albertir-les de que as politicas que gosan meter en marcha ban en cuentra d’un Tratato internazional”.
O Estatuto d’Autonomía d’Aragón reconoxe a esistenzia de luengas e modalidaz lingüisticas. Por lo tanto, fablar nomás de modalidaz lingüisticas como pretende o Gubierno PP-PAR, ye contrario á lo que o propio Estatuto reconoxe. A menaza d’eliminar a posibilidá de que os aragoneses/as puedan endrezar-sen á ras Almenistrazions en cualsiquiera d’as tres luengas bulnera tamién direutamén o Estatuto d’Autonomía.

Fonte: blogue de CHA nel Parlamentu Europeu

Tenten desaniciar toa referencia del catalán na Franja de Ponent

Intenten eliminar tota referència del català a la Franja

Els promotors de la campanya diuen que a la Franja es parla “aragonès oriental”

Un sector del Partit Aragonès Regionalista (PAR), que governa Aragó en coalició amb el PP, ha posat en marxa una intensa ofensiva política per canviar la llei de llengües d'Aragó aprovada la legislatura passada i eliminar-ne tota referència a la llengua catalana, parlada per unes cinquanta mil persones a la Franja de Ponent, segons informa el Punt AVUI. Des de la tardor, diversos comitès locals del PAR (Fraga, Benavarri, Calaceit i d'altres municipis de la Franja) han aprovat una declaració en què s'exigeix al govern d'Aragó que “deixi enrere les seves pors i complexos i aprovi una nova llei de llengües” en la qual no es reconegui l'existència del català sinó tan sols de l'espanyol i l'aragonès, que divideixen en l'altaragonès, al nord, i l'aragonès oriental, dividit en diverses parles locals com ara el fragatí o el lliterà.
Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d'Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.
El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.
Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d'altres de totalment contraris al català.
A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l'Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l'any 1984, d'un històric manifest d'alcaldes de la Franja a favor del català.

Una plataforma en contra del català

La "Plataforma Aragonesa No Hablemos Catalán" que ha protagonitzat diverses mobilitzacions contra el català a la Franja, ara ha anunciat una congelació de la concentració que tenia previst organitzar el proper mes de març per exigir el reconeixement de l'aragonès i la supressió de qualsevol referència de la llengua catalana en la Llei de Llengües com a conseqüència del bon enteniment que està havent-hi amb Partit Popular, Partit Aragonés i la major part d'associacions aragoneses pel que fa a la modificació de la Llei de Llengües.

El català, reconegut però no oficial

La llei de llengües, que reconeix l'aragonès i el català però que no els fa oficials, es va aprovar la legislatura passada amb els vots del PSOE i la Chunta Aragonesista. El PP i el PAR s'hi van oposar per la denominació de català a la llengua, i IU s'hi va oposar pel contrari: perquè no protegeix prou els drets dels parlants del català i l'aragonès. La llei va dividir el govern. El PSOE de Marcel·lí Iglesias governava en coalició amb el PAR. La Chunta, tot i considerar que la llei era insuficient, va donar un cop de mà al PSOE.

L'Ajuntament de Tamarit de Llitera, un dels pobles de la Franja

Fonte: llibertat.cat

Más info: diari Avui

Plataforma no Hablamos Catalán

La non reconocencia del catalán n'Aragón

mapa: Comarca Baix Cinca

Cridem que hi som-Marta Alòs, escriptora

De vegades em pregunto què hauria estat el nostre país sense els herois i les heroïnes. Com qualsevol país del món, també nosaltres, Catalunya, en tenim un bon planter: Carrasclets de tota mena i condició han posat a disposició d'una causa noble, temps, hisenda, patrimoni i, fins i tot, molts, la pròpia vida. Tot plegat, a molts d'ells, la història no els ha fet justícia. Hi ha, però, en aquesta qüestió un punt d'inflexió que, com acostuma a passar, divideix el món en dues categories: els països amb estat i els països sense estat, com és el cas de Catalunya. El nostre és un país que encara necessita persones heroiques. "Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!", va dir Miquel Martí i Pol, talment com l'any 1907 escrivia Joan Maragall. I no deixa de ser tràgic com una nació amb tots els trets que la defineixen com a tal, encara necessita herois que s'immolin per defensar el sentit comú. D'aquests també en tenim un bon grapat que, sense fer gaire soroll i sense posar-se medalles al pit, fan país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Precisament, fa una setmana em vaig trobar a la bústia de casa el díptic de les jornades del dia 11 i 12 d'aquest mes que, com cada any, organitza l'Institut d'Estudis del Baix Cinca. Aquesta gent de la Franja és lluitadora, pals de paller de les causes invencibles que viuen i conviuen amb governs hostils. Enguany, les jornades giren al voltant d'un ideal etern: la dignificació lingüística. L'ànima de les jornades, el psicòleg Quim Gibert, denuncia que la no-oficialitat del català a la Franja és una injustícia pròpia d'etapes colonials. Afegeix que no ens ha de fer por, per tant, escampar als quatre vents el tracte humiliant que rep la Franja com a grup humà diferenciat. Si l'energia eòlica pot desfer blocs de pedra, esventar arreu la discriminació que pateixen contribueix a sacsejar el pensament únic, les mentalitats inflexibles. Gibert cita l'opinió general de molts fragatins que es queixen del tracte que reben per part del Govern aragonès. Jornades com aquestes són, ja ho sabem, uns polsims de sorra en un immens desert. Però, el poder d'aquests grans de sorra són inabastables alhora que generen una ona que traspassa les fronteres mentals. Per aquestes jornades hi ha passat el bo i millor del pensament actual. Gent diversa, amb pensament divers, però compromesa amb un país.

Fonte: diari Segre

Llengua catalana a Aragó

Un libro de Milenio se adentra en la toponimia de las Vilas del Turbón

Lleida - Francesc Guillaumet 2010-02-16
Las Vilas del Turbón es una población especialmente frecuentada por los leridanos para tomar sus aguas a las que atribuyen propiedades curativas para las dolencias de riñón. Esta población es, también, una de las que más nombres aportan a Toponimia de Torre la Ribera, un libro del profesor de Huesca Jesús Vázquez publicado en Milenio que se adentra en la toponimia de todo el municipio y explica el origen de algunos de sus nombres.
El profesor Jesús Vázquez aclara que en las Vilas del Turbón se habla un “dialecto de transición” más próximo al catalán que al aragonés. Paradójicamente, su toponimia tiene más rasgos del aragonés, lo que demostraría, según el autor, que antiguamente esta lengua se extendió más al este de lo que está hoy. El autor recopila la toponima mayor y menor de todo el municipio formado por siete pueblos, que agrupa no sólo el nombre de los pueblos, sino también de las fuentes, los ríos, los barrancos, las partidas y los montes de las Vilas del Turbón, Torrelarribera, Villacarli, Brallans, Magarrofas o San Aventín. En el caso de los nombres de pueblo, Jesús Vázquez se adentra también en la explicación de la etimología. Es el caso de las Vilas del Turbón, un topónimo del que defiende su origen latino (de turbo-turbonis), que significa borrasca o tempestad. Es evidente que en la zona del Turbón se forman “grandes tormentas”, afirma el autor, que también señala que otra hipótesis habla de que Turbón podría hacer referencia a un nombre de raíz céltica que significa “elevación, monte o roca”. Para este trabajo, que se enmarca en la colección Toponimia de la Ribagorza que dirige el catedrático de la UdL Xavier Terrado, el autor recoge la toponimia y la confronta con los censos del siglo XV o con el cartulario del Monasterio de Obarra. “Muy pocos nombres se corresponden”, afirma Vázquez, que destaca nombres como La torcida, el barranco de donde fluye el agua que luego recala en el Balneario. En este caso, el autor dedica dos páginas a explicar su hipótesis que confronta con la de Joan Corominas, que atribuía un origen vasco a este nombre que significaría “el lugar donde emanan las fuentes”.Otros de los nombres que recopila el autor están dedicados a los nombres de las casas, como Casa Ariño o Chaumesu, dos hogares que se encuentran en el primer núcleo de Vilas apodadas Cercurán y que se ubican el lugar que precede al balneario.En otras ocasiones, el autor también recoge otro tipo de topónimos curiosos, como los apodos que han encuñado los veraneantes catalanes que durante muchos años han acudido a las Vilas del Turbón, como la plaza Catalunya o el Sepu, una casa del Turbón donde servían comida y se podían encontrar todo tipo de enseres.