El Tribunal Suprem obliga la Generalitat a fer que el castellà també sigui llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, tal com va dictar el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l'Estatut. L'alt tribunal insta el govern català a adoptar les mesures que consideri oportunes per garantir una presència adequada del castellà i garantir el dret dels pares a rebre les comunicacions també en llengua castellana. L'alt tribunal ha fet aquestes consideracions en tres sentències en què dóna la raó parcialment a uns pares que volien que els seus fills rebessin classes a Catalunya en les dues llengües.
Tres sentències del Tribunal Suprem obliguen la Generalitat a reintroduir el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. L'alt tribunal, però, deixa en mans del govern català la manera en què això s'ha de fer i ho supedita tot plegat a l'estadi actual del procés de normalització lingüística.
Els magistrats fan servir com a argument la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, basant-s'hi, recorden que el castellà també gaudeix de la condició de llengua vehicular i docent en l'educació a Catalunya.
Els canvis, en mans de la Generalitat
El Suprem deixa en mans de la Generalitat els canvis que s'hauran de fer per garantir que el castellà torni a ser llengua vehicular a les escoles, però concreta algunes qüestions específiques.
Així, l'alt tribunal no concreta un full de ruta però exigeix al govern català prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Estableix que el castellà s'ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa amb el català i assenyala quins nivells educatius se'n veuran afectats: tots els de l'ensenyament obligatori.
El text, però, estableix que la presència del castellà i del català dependrà de l'estadi de normalització lingüística, és a dir, si la Generalitat considera que les dues llengües estan en condicions d'igualtat, la seva presència a l'ensenyament haurà de ser igual. En canvi, si el govern considera que el català es troba en una situació de desavantatge, permet un tracte diferenciat de les llengües però especifica que, en qualsevol cas, el castellà no pot quedar reduït a "objecte d'estudi d'una assignatura més" i insisteix que el tracte de favor al català seria transitori.
Les sentències són molt específiques en alguns aspectes com ara les comunicacions públiques dels centres educatius: les comunicacions als pares s'hauran de fer també en castellà, tant les circulars com les comunicacions orals. A més a més, la justícia obliga a canviar la preinscripció en educació infantil dels centres públics per preguntar als pares o tutors dels petits per la llengua habitual.
Els arguments dels pares
Els pares que van recórrer al Tribunal Suprem tenen fills que estudien en centres concertats de diferents poblacions de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- i en els nivells d'educació Infantil, Primària i ESO. Els progenitors argumentaven que si s'exclou el castellà com a llengua d'aprenentatge, hi ha una situació d'"immersió monolingüe" i l'ensenyament de la llengua castellana s'equiparava, per tant, al d'una llengua estrangera, cosa que consideraven contrària a la Constitució.
L'alt tribunal els ha donat parcialment la raó i ara els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
Els pares van decidir portar el cas al Tribunal Suprem després que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació i que els seus fills rebessin classes en les dues llengües i el departament s'hi va negar.
Derivades de la sentència del TC
Les sentències dictades aquest dimecres pel Tribunal Suprem no són les úniques que s'emparen en la sentència del TC sobre l'Estatut i que modifiquen regulacions de l'ús de la llengua. Ara fa dos mesos, el TSJC suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut que va modificar la consideració del català com a llengua preferent a les administracions i els mitjans públics per l'estatus de "llengua d'ús normal".
Els articles que es van suspendre establien que el català era la llengua preferent en alguns àmbits com ara en les comunicacions internes d'aquestes administracions, les actes del plens o els rètols. Tant la Diputació de Lleida com el consistori barceloní hi van presentar recurs.
Telenotícies tv3
Docents i pares insten el govern català a desafiar el Suprem i mantenir la immersió lingüistica
Portavoz de CGPJ
López tena de SI
E.Maragall PSC
Oriol Pujol CiU
Dolors Camats d'ICV
Carod d'ERC
El PPC es mostra satisfet per una sentència que "ratifica el que hem estat defensant"
ERC afirma que la sentència del Suprem és una seqüela de la del TC i en culpa CiU i el PSC
SI considera que "la immersió lingüística s'ha acabat" i insta Mas a no acatar la sentència
Dolors Camats creu que no s'ha de posar en dubte l'actual model educatiu que garanteix la "cohesió social"
Albert Rivera veu la sentència del Suprem com una molt bona notícia i exigeix a Mas que la compleixi
Ernest Maragall diu que les sentències del Suprem no obliguen a canviar la normativa educativa
CiU no veu perillar el model d'immersió lingüística després de la sentència del Suprem
Fonte: Telenotícies tv3
El Suprem deixa en mans de la Generalitat els canvis que s'hauran de fer per garantir que el castellà torni a ser llengua vehicular a les escoles, però concreta algunes qüestions específiques.
Així, l'alt tribunal no concreta un full de ruta però exigeix al govern català prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Estableix que el castellà s'ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa amb el català i assenyala quins nivells educatius se'n veuran afectats: tots els de l'ensenyament obligatori.
El text, però, estableix que la presència del castellà i del català dependrà de l'estadi de normalització lingüística, és a dir, si la Generalitat considera que les dues llengües estan en condicions d'igualtat, la seva presència a l'ensenyament haurà de ser igual. En canvi, si el govern considera que el català es troba en una situació de desavantatge, permet un tracte diferenciat de les llengües però especifica que, en qualsevol cas, el castellà no pot quedar reduït a "objecte d'estudi d'una assignatura més" i insisteix que el tracte de favor al català seria transitori.
Les sentències són molt específiques en alguns aspectes com ara les comunicacions públiques dels centres educatius: les comunicacions als pares s'hauran de fer també en castellà, tant les circulars com les comunicacions orals. A més a més, la justícia obliga a canviar la preinscripció en educació infantil dels centres públics per preguntar als pares o tutors dels petits per la llengua habitual.
Els arguments dels pares
Els pares que van recórrer al Tribunal Suprem tenen fills que estudien en centres concertats de diferents poblacions de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- i en els nivells d'educació Infantil, Primària i ESO. Els progenitors argumentaven que si s'exclou el castellà com a llengua d'aprenentatge, hi ha una situació d'"immersió monolingüe" i l'ensenyament de la llengua castellana s'equiparava, per tant, al d'una llengua estrangera, cosa que consideraven contrària a la Constitució.
L'alt tribunal els ha donat parcialment la raó i ara els pares que havien presentat els recursos poden sol·licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol·licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
Els pares van decidir portar el cas al Tribunal Suprem després que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació i que els seus fills rebessin classes en les dues llengües i el departament s'hi va negar.
Derivades de la sentència del TC
Les sentències dictades aquest dimecres pel Tribunal Suprem no són les úniques que s'emparen en la sentència del TC sobre l'Estatut i que modifiquen regulacions de l'ús de la llengua. Ara fa dos mesos, el TSJC suspenia de manera cautelar diversos articles del reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. La justificació també estava basada en la sentència del TC sobre l'Estatut que va modificar la consideració del català com a llengua preferent a les administracions i els mitjans públics per l'estatus de "llengua d'ús normal".
Els articles que es van suspendre establien que el català era la llengua preferent en alguns àmbits com ara en les comunicacions internes d'aquestes administracions, les actes del plens o els rètols. Tant la Diputació de Lleida com el consistori barceloní hi van presentar recurs.
Telenotícies tv3
Docents i pares insten el govern català a desafiar el Suprem i mantenir la immersió lingüistica
Portavoz de CGPJ
López tena de SI
E.Maragall PSC
Oriol Pujol CiU
Dolors Camats d'ICV
Carod d'ERC
El PPC es mostra satisfet per una sentència que "ratifica el que hem estat defensant"
ERC afirma que la sentència del Suprem és una seqüela de la del TC i en culpa CiU i el PSC
SI considera que "la immersió lingüística s'ha acabat" i insta Mas a no acatar la sentència
Dolors Camats creu que no s'ha de posar en dubte l'actual model educatiu que garanteix la "cohesió social"
Albert Rivera veu la sentència del Suprem com una molt bona notícia i exigeix a Mas que la compleixi
Ernest Maragall diu que les sentències del Suprem no obliguen a canviar la normativa educativa
CiU no veu perillar el model d'immersió lingüística després de la sentència del Suprem
Fonte: Telenotícies tv3
"L'alt tribunal ha fet aquestes consideracions en tres sentències en què dóna la raó parcialment a uns pares que volien que els seus fills rebessin classes a Catalunya en les dues llengües"
ResponderEliminarFonon tan solo los padres de 3 alumnos.Nun ye que foran una minoría, ye que tan solo yeren 3(trés)padres d'alumnos.
Pehí tamién ta metía CCC(Convivencia Cívica de Cataluña)asociación aragonesa que tarrez tolo relacionao con Cataluña y eso que tan allugaos en Cataluña.
Tamién ta'l profesor Caja, miembru de FACAO y/o de la Plataforma No Hablamos Catalán conocida polos sos miembros ex-falanxistes y con contautos anguaño con Democracia Nacional.
Normal hom, non podía ser de otra manera, el Supremo pon les coses nel so sitiu y da la razón al billingüismu llegal (español y catalán al 50% en drechos y deberes) como tá llexislau na Constitución, aparte bobaes de falanxistes y non sé cuántes coses rares d'un pasau que ya non esiste. Sentencia del too acertau, correutu, lóxicu y normal.
ResponderEliminarAnormal creyo yo. Porque si funciona bien la inmersión llingüística y nun hai conflictu llingüísticu pa que cambiar. Amás ye amenorgar les posibilidaes de normalización del catalán frente a una llingua que tien tolos medios ya instituciones tres d'ella. Mira les declaraciones nesti mesmu blogue del nuevu presidente de la RAE.
ResponderEliminarSedrá que tienen qu'adaptase los catalanofalantes a eses 3 famílies y non al revés.
Mira un padre castellanofalante que diz:
http://www.3cat24.cat/noticia/995466/catalunya/Docents-i-pares-insten-el-govern-catala-a-desafiar-el-Suprem-i-mantenir-la-immersio-linguistica
“Soy castellanohablante y doy mi pleno apoyo a la ley de immersión lingüística catalana. Yo he estudiado con este sistema de immersión lingüística y me jacto ante mis primos de Madrid (con carreras universitarias) que escribo mejor que ellos el español o castellano.”
Un profesor:
http://www.3cat24.cat/noticia/995287/catalunya/El-Suprem-obliga-la-Generalitat-a-fer-que-el-castella-tambe-sigui-vehicular-a-lescola
“Jo soc professor de secundària la immersió mai ha estat real al Baix Llobregat, en secundària les classes son en castellà en un 60 %a més l'autonomia que ens cal és la de PortugalDeclaració d'indepèndencia unilatral l'1 de gener no ens enviaran els tancs estan a l'afganistan.”
Albentestate aportes información bien completa, vese que yes estudiosu del tema llingüísticu y amás catalán de nacimientu y de corazón. Gracies pola to collaboración a la esplicación del fenómenu catalanista bien mal entendíu n'España, equí n'Asturies tamién tenemos dellos problemes col asturianu.
ResponderEliminarLa llingua castellana ye vehicular tamién Cataluña, ta reconocíu por T.S., ye llóxicu porque Cataluña ye un peazu (perdíscolu, perinsolidariu, y renegáu) d'España, pero... ye España. A lo meyor sedría meyor pa los españoles que non lu fuera, pero lo ye a tolos efeutos.
ResponderEliminarUna que yá ta fartuca, igual tu yes de les que diz pelres del tipu:"p..catalanes,separatistes,." pero depués diz eso de sois parte d'España y siempre lo sereís y nunca vos dexaremos ser independientes.
ResponderEliminarGracies Pili Cangas,sí préstame abondo la llinguística, la sociollingüística,los drechos llingüísticos.... Quiciabes por tener yo una llingua minoritaria. Pero soi carbayón, nun soi catalán.
ResponderEliminar