José Manuel Blecua afirma que el català "ha de sobreviure" davant la potència del castellà
El nou director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, fa 50 anys que viu a Catalunya i mai ha tingut "el més mínim problema" amb el bilingüisme, però és conscient que la situació del català "és molt feble, perquè el castellà és una llengua d'una potència tremenda".
José Manuel Blecua, a la Real Academia Española. Juan M. Espinosa | EFE
"El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure i la immersió lingüística és de les poques coses que li permet fer-ho", assegura Blecua (Saragossa, 1939), actual catedràtic emèrit del Departament de Filologia Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El filòleg, que va estudiar a Madrid amb Rafael Lapesa, es va traslladar a Barcelona, seguint els passos del seu pare, el gran mestre de filòlegs José Manuel Blecua Teijeiro. El nou director de la RAE va obtenir primer les oposicions de catedràtic d'institut el 1964 i després les d'universitat. "Jo sóc català per oposició, no per naixement, que no té cap mèrit per més que s'ho creguin ells", afirma aquest apassionat de la filologia.
Bromes a part, Blecua ha pogut comprovar en aquests anys que "el català i l'espanyol conviuen sense dificultat a Catalunya". I ho diu qui ha estat "el representant de la llengua espanyola a la universitat" autònoma de Barcelona des del 1968.
Més de 20 llengües diferents
Aquest expert en fonètica i fonologia creu que el model d'immersió lingüística a les escoles que s'aplica a Catalunya és necessari perquè, a més de "la potència del castellà", Catalunya és una societat on, a causa de la immigració, "hi ha més de 20 llengües diferents" als col·legis. I hi ha localitats on "els immigrants superen la població catalana".
"El català ha de sobreviure. Desgraciadament, un es passeja pels carrers i veu un diari en català i desenes en castellà. Un entra un a internet i passa el mateix: hi ha més de mil diaris en espanyol", comenta Blecua. És a dir, "la pressió és molt gran" i, per tant, "és necessari protegir el català, sobretot en la normalització lingüística". "L'única manera d'integrar-se a Catalunya és parlar el català", assegura.
A Blecua també li sembla bé que els legisladors hagin declarat oficials els topònims de ciutats com Lleida, Girona o la Corunya. "No hi ha problemes; són denominacions oficials", assenyala aquest filòleg, que recorda que els termes "Girona i Gerona van conviure en el català al XVI i al final va triomfar el primer".
Conservar la unió amb el món
"És lògic que els parlants de llengües diferents del castellà sentin que estan menyspreats els seus topònims" i vulguin que se'ls protegeixi, afirma el director, que creu que el viure en "una regió bilingüe o trilingüe" ajuda a comprendre aquests fenòmens. Blecua subratlla que "la identitat del parlant amb la llengua és el més propi que l'uneix amb el món, i això no ho pots prendre a ningú".
"Tots els hispanoparlants estem enamorats de la nostra llengua, i hem d'entendre que un català, un gallec o un basc també ho estiguin de la seva. Aquestes llengües permeten resar, enamorar-se i escriure", indica. Deia l'escriptora Carmen Martín Gaite que la llengua "és una joguina que mai s'espatlla". I Blecua afegeix: "Per això tots els parlants, com a senya d'identitat, pretenen conservar-la".
Ensenyament en crisi
Blecua no creu que els missatges de mòbils o els xats influeixin negativament en el llenguatge, però sí que el preocupa el deteriorament progressiu que experimenta la llengua espanyola perquè això "revela el fracàs de l'ensenyament primari i secundari". "No hi ha plans de formació lingüística adequats, i és prioritari ensenyar a llegir, a escriure i a parlar", afirma.
Quatre dies després d'haver estat elegit director, Blecua (Saragossa 1939) se sent "molt honrat", però li ha "augmentat el temor per la responsabilitat" que li cau al damunt. "És un honor molt gran. Jo que he sigut professor d'Institut, qui m'havia de dir a mi que després d'ensenyar a nois de 10 anys arribaria a dirigir l'Acadamia", diu Blecua, que, amb la seva modèstia habitual, ho atribueix a "una casualitat, una sort".
Fonte: El Periódico
Una persona sensata na RAE. Non como'l caberu presidente, que yera asturianu pero enxamás pidió la oficialidá de la nuesa llingua.
ResponderEliminarqué tomen nota los incendiarios demagógos y qu'odien el catalán por sistema:Los Santos,El Mundo,Pedro J.,Intereconomía,M.A.Rodríguez,el PP,César Vidal,... y dellos qu'entren nesti blog.
ResponderEliminarCreo que ye A Coruña y no la Corunya.Pero nada diz de los llexisladores asturianos cola oficialización de los topónimos Llangréu,Xixón,Cangues d'Onís,....
ResponderEliminar"Tots els hispanoparlants estem enamorats de la nostra llengua, i hem d'entendre que un català, un gallec o un basc també ho estiguin de la seva."
Otra vuelta los asturianos nun cuntamos pa nada, nin col maliayés Víctor de la Concha nin con esti.
Escaecíos: sí, vaig veure això que diusde l'asturià. És el que passa quan no apareix a "la llista".
ResponderEliminarSobre els noms oficials, efectivament és A Coruña, tot i que els noms tradicionals no s'han de canviar i en català direm La Corunya com en castellà, La Coruña. Això de dir, en castellà, Lleida, Girona, Ourense o A Corunha és un invent dels periodistes més puristes que l'INE.
Per cert, sempre m'ha fet gràcia que tots els gallecs diguin Coruña, sense article, i no A Coruña. Misteris de la toponímia.
Bon Nadal a tothom.
Hai grandes esperances puestes nel nuevu director de la RAE tantu como estudiosu y trabayador como no personal. Paez que la nueva edición Ortografía, legáu del maliuayu Víctor de la Concha, na so perbreve vida ta collechandu un monte de crítiques por tolos llaos bien especialmente n'España esto ye nel llugar d'orixe. Feliz Navidá a tol mundu.
ResponderEliminarYe que nun se puede contentar a toos y quedar bien con toos y en toos llaos. La llingua de Cervantes (el castellán o español) ye la que ye y non la que dellos quieren faenos ver y otros que quieren que sía. Tien qu'haber un referente el d'orixe de la mesma lingua como diz perbién Saintclaire. Dientro poco vamos falar y escribir nun idioma ensín determinar, desfigurau, desconocíu, con una ortografía que nun va apoderar nunca naide en dengún llugar y por pretender iguar un problema van surdir cientos d'ellos y claro ta tamién col español n'España. Probes profesores de llingua nes escueles y nos institutos. Feliz Navidá pa los compañeros y seguiores del blogue.
ResponderEliminarDavid:sí,el topónimu oficial ye A Coruña,la Corunya ye en catalán pero'l peridodista de la EFE Juan M.Espinosa(o'l traductor que fizo la traducción al catalán)pa poner exemplos de topónimos oficializaos y que na entrevista orixinal J.M.Blecua diría "A Coruña"(lo mesmo que diría Lleida y Girona) meyor escribiere "A Coruña" porque'l que nun s'oficializó ye "la Corunya" sinón "A Coruña".
ResponderEliminarSobre que los nomes tradicionales nun s'habríen de camudar,¿refiereste a la forma tradicional de dicir cada topónimu en cada llingua,non?.