Un diccionari en línia recull més de 600 biografies de dones en zones de parla catalana.
El Diccionari Biogràfic de Dones és una eina gratuïta i està obert a futures actualitzacions
Pretén visualitzar la contribució de les dones que han viscut entre els segles I i XXI en la història dels Països Catalans.
El govern, el consell de Mallorca i la xarxa Vives d'universitats han posat en marxa el Diccionari Biogràfic de Dones, una eina pública en línia amb 655 biografies de dones de territoris de parla catalana que han viscut entre els segles I i XXI.
El Diccionari Biogràfic de Dones és una eina gratuïta i està obert a futures actualitzacions
Pretén visualitzar la contribució de les dones que han viscut entre els segles I i XXI en la història dels Països Catalans.
El govern, el consell de Mallorca i la xarxa Vives d'universitats han posat en marxa el Diccionari Biogràfic de Dones, una eina pública en línia amb 655 biografies de dones de territoris de parla catalana que han viscut entre els segles I i XXI.
El diccionari és un projecte viu i obert que s'anirà actualitzant amb noves fitxes biogràfiques, que els mateixos usuaris del diccionari podran suggerir. La conselleria de Vicepresidència de la Generalitat ha informat que pretén visualitzar la contribució de les dones en la història de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, Andorra i Sardenya.
Està elaborat per mig centenar d'experts de 12 universitats i ofereix el perfil de comtesses, religioses, mestresses de casa, sindicalistes, dirigents polítiques, actrius, escriptores i empresàries, entre d'altres.
L'acte de presentació del nou Diccionari Biogràfic de Dones, que s'ha fet al Palau de la Generalitat, ha estat presidit pel vicepresident del Govern en funcions, Josep Lluís Carod-Rovira, un dels seus màxims impulsors, i pel conseller de Cultura també en funcions, Joan Manuel Tresserras.
Segons Carod-Rovira, aquesta nova eina oferirà “noves perspectives” per actualitzar “la visió del nostre món” i serà un pas més en la lluita “per la igualtat”. Tresserras ha destacat que el diccionari “atorga a les dones el paper que han tingut en la construcció de Catalunya i ofereix una mirada més complexa de la cultura compartida per tots els territoris de parla catalana”.
Fonte: Avui
Ye bien bona idega la del Diccionariu Biográficu de Muyeres y exemplu a siguir, aunque tando pel medio atravesáu l'amigu Carod Rovira hai que creciar los deos y echase a tremecer, ye suxetu sospechosu y de mal agüeru p'Asturies y munchos más llugares.
ResponderEliminarY tanto... Nel quédase cortu, esti "hermanu" ye malu también pa Catalunya ¡vade retro!
ResponderEliminarnada,agora saldrá'l típicu babayu que diz que estes muyeres falen una llingua separatista.Nesti casu'l Carod presentó'l diccionariu nun de los sos caberos actos como vicepresidente.D'esta nun-y fizo falta escaecer l'asturianu.
ResponderEliminarAgora nun le fizo escaecer l'asturianu. Con Carod nun fai falta más enemigos, con políticos así... probes catalanes y probitinos toos.
ResponderEliminar¿por qué? ¿por qué ye independetista o por escaecer l'asturianu?
ResponderEliminarTien razón Xosefa X. en tolos sentíos, Carod = santu varón na tierra catalana (amás ye como d'una rara madera)
ResponderEliminara cada ún lo suyo. Nun ye custión de criticar porque seya separatista o non. Eso, sí,esti o'l que seya escaez l'asturianu, a criticalu.Lo que ye verdá ye que mira polo suyo.¿pue dicise esto de tolos asturianos?.
ResponderEliminar