Llengües Enverinades

LLENGÜES ENVERINADES

El passat 26 d'octubre (el mateix dia que, paradoxes del destí, ens deixava Joan Solà, un dels lingüístes més importants que mai s'hagin dedicat a posar ordre al batibull de la sintaxi catalana i un dels homes que, darrerament, havien parlat amb més lucidesa del fet que la situació del català no es resoldrà sense un cop de timó polític soberanista), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava una funesta sentència en contra de la normalitat de la nostra llengua. Aprofitant les escletxes que s'han reobert arran de les retallades del Tribunal Constitucional a un Estatut de per si prou prim, el TSJC va decretar una suspensió cautelar dels reglaments d'ús del català de l'ajuntament de Barcelona i de la diputación de Lleida. Es veu que el català no pot ser una llengua preferent.Mai. Ni tan sols en aquells casos en què s'intenta compensar, en uns àmbits (com les administracions més properes), la presència predominant del castellà en uns altres àmbits (premsa, televisió, esport, exèrcit, cinema o el mateix món judicial).

Aquesta suspensió cautelar és una nova demostració del ferm pròposit d'alguns (o de molts) d'impedir que el català pugui recuperar ni un pam del terreny perdut al llarg d l'últim segle. Amb la disfressa de defensors d'una causa tan noble com la d'impedir que el castellà desaparegui de Catalunya, els grups polítics i les associacions que hi ha al darrere de la denúncia que ha propiciat la suspensió cautelar per part del TSJC actuen, una vegada més, amb voluntat de tergiversar la realitat per afavorir el seu autèntic objectiu: que el castellà acabi imposant-se, d'una vegada i per totes, relegant la llengua pròpia catalana a un reducte folklòric que causarà admiració als amants de l'antropologia però que ja no trindrà cap mena de vitalitat social.

Un simple cop d'ull al nostre entorn demostra que si hi ha una llengua que no té cap mena de problema de supervivència a casa nostra és el castellà. Plantegeu-vos, si no, aquesta qüestió: si el català fos una llengua prou normalitzada entre els nostres conciutadans, creieu que els empresaris de les sales de cinema s'oposarien amb tanta vehemència a la nova llei que regula la paritat en el doblatge, argüint que l'exhibició de pel.licules en català els restarà espectadors? O aquesta altra: si fos cert, com afirmen alguns, que les escoles catalanes són una fàbrica de nacionalistes monolingües que no entenen la llengua de Cervantes perquè, maquiavèlics com som, els impedim aprendre-la, com és que la majoria dels anuncis de joguines que passen a TV3 són en castellà? Que potser els fabricants no en volen vendre? Més aviat és que ja saben que tots els nostres infants entenen a la perfecció una llengua que alguns encara tenen la barra de dir que està en perill.

Article De Reüll per Llorenç Capdevila

Suplement Dominical LECTURA, diari Segre, 14/XI/2010

Fonte: diari Segre