L'Academia Valenciana defende la valoración del valencianu

L'Academia Valenciana de la Llingua manifestó que sedría una "bona midida" que la competencia en valencianu se valorare como méritu dientro de la carrera docente nes universidaes.
La presidenta de la institución, Ascensió Figueres, pronuncióse d'esta manera, en declaraciones a los medios de comunicación, tres participar na presentación d'un informe ellaboráu poles universidaes valencianes en collaboración cola AVL pa conocer los usos llingüísticos ente'l profesoráu, los estudiantes y el personal d'alministración y servicios (PAS).
La presidenta de l'AVL afirma que na universidá "nun pue refugase a un profesor estranxeru por nun tener el requisitu" llingüísticu porque sería "tirar piedres contra'l nuesu teyáu", pero "lo que sí se podía facer ye que non estrictametne como requisitu pero sí como méritu que se valorare enforma". "Sedría una bona midida que se valorara enforma la competencia en valencianu dientro de la carrera docente", repostió. Coles mesmes, Figueres refugó pronunciase sobre la posibilidá de que s'introduza como requisitu l'inglés p'acceder a unes oposiciones docentes, dao que, según señaló, "tamos falando del valencianu". Nesti sen, calcó en qu'estableciendo un requisitu llingüísticu pa les universidaes "a lo meyor taríamos atándomos de manes y podríamos arrepentimos nun momentu dau". Defendió que tienen que ser los equipos rectorales los que, a la vista del informe presentáu, "vean cuáles tienen que ser les actuaciones", pese a que calcó en defender que'l méritu de la competencia en valencianu se valore "enforma dientro de la carrera docente universitaria". Sobre l'estudiu, señaló que si se compara "ónde tamos agora" cola época na qu'ella cursó los sos estudios universitarios "hai que tar bien contentos de la presencia del valencianu" nes entidaes académiques, "agora bien, si facemos una comparanza ente les dos llingües oficiales de la Comunitat vemos que'l valencianu ta claramente minorizáu". Al respecto, efaló a "poner echar el nuesu gabitu pa qu'esta situación cambie y cada vez seya más fácil poder estudiar en valencianu en toles universidaes". Señaló que, según l'estudiu, "hai carreres nes que la ufierta en valencianu ye del cien por cien y otres nes que ye del cero por cientu", polo que va haber que calcar nesti ámbitu, apuntó. Afirmó que puen ponese midíes pero tenemos que "ser tolos que podemos intervenir ehí". Asina, encamentó a que los que tienen fíos que van a la universidá que los animen a matriculase en valencianu y a los profesores a "perder de vez en cuando esi mieu a dar les clases en valencianu", de la que tamién reclamó "planes d'incentivación" pa "ampliar esi marxe". Nel actu, celebráu nel Monasteriu de San Miguel de los Reyes, tamién participaron el rectores de les universidaes de València-Estudi General (UV-EG), Esteban Morcillo; Alicante (UA), Ignacio Jiménez; Politécnica de Valencia (UPV), Julià Igual; y Jaume I de Castellón (UJI), Vicent Climent, según el vicerrector d'Estudiantes de la Miguel Hernández de Elx (UME), Fernando Borràs.

Fonte: asturies.com

el valencianu y el catalán son la mesma llingua

La Generalitat valenciana reconeix filologia catalana en les oposicions a cossos docents.
Amb tot, el govern del PP evita anomenar la carrera universitària i remet a un decret de l'Estat per referir-s'hi
La Conselleria d'Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d'oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià.Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.Acció Cultural i l’STE-PV, les associacions autores dels recursos judicials que han motivat les 35 sentències guanyades a la Conselleria, han valorat el fet com un èxit.Tal com informa l'associació Acció Cultural, en les resolucions només se citen pel seu nom les antigues llicenciatures de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana) i Filologia, Secció Hispànica (Valencià), que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l’esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l’àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l'única àrea existent i l'única vigent i reconeguda per l'Estat.El 1997 el Tribunal Constitucional ja va establir (sentencia 75/1997) que català i valencià eren denominacions equivalents i plenament constitucionals per referir-se a la llengua pròpia i que català era el nom acadèmic de la llengua que l'Estatut anomena valencià. Des d'aquell pronunciament, totes les successives sentències del TSJCV i el Tribunal Suprem han recordat al govern valencià que “aquella llicenciatura [de Filologia Catalana] avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta comunitat, denominada oficialment valenciana en el seu Estatut d'Autonomia i acadèmicament, catalana”.Malgrat això, en totes les convocatòries d'oposicions, el govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana. Acció Cultural assegura que el govern valencià "ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994”.

Fonte: avui.cat