Campanya al Friül per a incentivar la transmissió del friülès de pares a fills

L'Agència de la Llengua Friülesa comença a informar els progenitors a la maternitat de Palmanova que saber la llengua beneficiarà els nounats al llarg de tota la seva vida · El director de l'Agència vol “esborrar tots els prejudicis sobre l'ús simultani de diverses llengües durant els primers anys de vida” Per tal d'assegurar la continuïtat de l'idioma a les noves generacions, l'Agència Regional de la Llengua Friülesa (ARLEF) ha iniciat una campanya informativa a la maternitat de Palmanova (Friül) que posa l'accent en els beneficis de transmetre la llengua pròpia del país als nounats. La iniciativa, estrenada enguany, s'emmarca en un projecte més ampli que mira d'afavorir el plurilingüisme al Friül. El projecte es podria ampliar a d'altres maternitats, unitats de pediatria i centres de vacunació del Friül. El director de l'ARLEF, William Cisilino, ha explicat a Nationalia que la idea és evidenciar que el plurilingüisme "només aporta beneficis i cap contraindicació". Es tracta, segons Cisilino, "d'esborrar tots els prejudicis sobre l'ús simultani de diverses llengües durant els primers anys de vida". I és que en situacions de minorització lingüística (com la que pateix el friülès en relació amb l'italià), és habitual que s'hagi estès la idea que ensenyar als fills la llengua minoritzada els pot arribar a ser perjudicial. Així, es distribuiran 20.000 tríptics informatius (vegeu imatge) que expliquen els avantatges de transmetre la llengua friülesa. Donat per descomptat que qualsevol infant al Friül sabrà italià, el document diu que ensenyar friülès convertirà els infants en plurilingües des de ben petits. Això, diu el tríptic, els ajudarà a aprendre més llengües en el futur, els farà més intel·ligents i en retardarà el deteriorament cognitiu quan siguin vells. Igualment, els pares reben consells sobre la convivència de les llengües al nucli familiar, totes les quals "han de ser apreciades". Pel que fa al friülà, el document de l'ARLEF anima els pares a parlar-lo "en totes les situacions" i tant a casa com a fora. El tríptic insisteix que el friülès ha de ser transmès als fills encara que només el sàpiga parlar un dels dos progenitors. Si tots dos són parlen friülès, es recomana que aquesta sigui la llengua habitual de la família, "passant a una altra llengua quan sigui necessari". Segons l'ARLEF, el friülà era parlat al final del segle passat per 430.000 persones de forma habitual als territoris del domini lingüístic. El govern del Friül-Venècia Júlia eleva a 700.000 les persones que el saben parlar. Fonte: Nationalia

Los Jo No Kognos la voz del friulanu nel festival Liet International

Los Jo No Kognos sedrán la voz del friulanu nel festival Liet International

Imaxe del grupu friulanu.

Los Jo No Kognos son una banda de folk rock en llingua friulana, caracterizada por sonoridaes rítmiques dacuando melódiques. Les sos lletres tratan d'amistá, marxinación, amor y odiu. El grupu, compuestu por Luca D'Angela (voz y guitarra), Simone Mariotti (guitarra), Mauro Pontisso (baxu), Luca Morassutti (percusión) y Stefano Locatelli (batería), forma parte del sellu independiente Musiche Furlane Fuarte. Nel 2002 ganaron los premios Friul y depués foron nominaos a los premios Tor. Grabaron dos álbumes, Liendis y Discolcj, y producieron dellos vídeos musicales, amás de tocar per tola rexón. Con Mai mai esperen llevar el premiu pa la so llingua.

Asturnew sigue asina col repás a los participantes del Liet International, el conocíu como Eurovisión de les llingües minorizaes, qu’esti añu llega a Asturies. Ye la primer vegada nos diez años del festival en qu’esti va celebrase na Península.

La llingua friulana ye un idioma románicu, familia directa del romanche y el lladinu, que se falen nos Alpes centrales. Fálase en Friuli, rexón italiana asitiada na frontera noroeste d’esti estáu européu. Ta regulada pol Osservatori Regjonâl de Lenghe e de Culture Furlanis y reconocíu pol estáu italianu como llingua oficial, anque de forma mui parcial, dende 1999. Cunta con 720.000 falantes.

Esta ye la torna al asturianu del cantar:

NUNCA NUNCA

Lletra: Luca D'Angela.      Música: Luca D'Angela

Nunca, nunca te sintieres asina,
nunca, nunca, dime la verdá.
Vamos, vamos, una lluz va rellumar
perriba los años
perriba l'home que pensabes que yeres
o perriba de lo queda d'él.
Ai, ai, pue dicime daquién
si namás los llocos piensen como yo.
Nunca, nunca, naide va cuspir
perriba los años
perriba l'home que pensabes que yeres
o perriba de lo queda d'él,
la felicidá nunca vien a escontrate,
la felicidá fuxe.
Nunca, nunca me sintiera asina,
nunca, nunca, esa ye la verdá.
Vamos, vamos, una lluz va rellumar
perriba los años
perriba l'home que pensabes que yeres
o perriba de lo queda d'él,
la felicidá nunca vien a escontrate,
la felicidá fuxe.

Fonte:  Asturnews.