Mostrando entradas con la etiqueta XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes. Mostrar todas las entradas

16/5/16

García Oliva: “Los rapazos son el futuru de la llingua y la lliteratura; si nun los ganamos, tamos perdíos”

Na imaxe Vicente García Oliva

Nel marcu de la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes presentóse la edición de "Fontenebrosa III": el final’ (Trabe), VIII Premiu María Xosefa Canellada de lliteratura infantil y xuvenil. El so autor ye Vicente García Oliva (Xixón, 1944), que ta acabante d’espublizar un ensayu sobre lliteratura pa mozos na revista de l'ALLA ‘Lliteratura 32’.
¿Cómo foi l’actu de presentación en Xixón de la tercer parte de la serie Fontenebrosa celebrada’l día 4?
Mui divertíu. Dende’l momentu en que contamos con Severino Antuña como presentador, persabíemos que, amás d’un trabayu seriu d’estudiu de la novela, díbemos a pásalo bien coles sos ocurrencies. Tamién el formatu, en forma de diálogu ente los dos, dio munchu xuegu. Llueu les aportaciones de María Xosé Rodríguez y Cristina Valdés arriquecieron mui bien l’actu.
El xueves presentámoslu tamién n’Avilés, nel marcu del Festival de Llibros y Discos n’asturianu,  y nel actu intervinieron Damián Barreiro y Esther Prieto. Tuvo tamién mui bien y hubo bastante xente
Tratábase de dos de les munches actividaes d’un selmana cargada d’eventos. ¿Comparte la opinión de Padilla de que deberíen repartise a lo llargo del añu y non centralo too nuna sola selmana?
Claro. Pa min, que soi persona sedentaria (por nun dicir ‘culona’), fue una llocura tener una presentación el miércoles en Xixón, otra el xueves n’Avilés, el vienres l’actu académicu d’Uviéu, más entrevistes na RPA y la TPA. En fin, habría que facer un ‘mes de les lletres’ o, meyor, allargalo a  tou l’añu.
¿Qué valoración fai d’esta Selmana de les Lletres?
Prestóme la presencia del conseyeru nel actu del Campoamor, asina como la d’otra muncha xente que facía tiempu que nun diba perellí y esta vez fueron. Y prestó tamién ver a dellos alcaldes, al Rector Magníficu, políticos de tolos partíos, xente de la cultura… En fin, nesi sen esti añu abúltame que salió mui bien.
El Xosefa Canellada llevólu cola tercer parte de Fontenebrosa. ¿Ye la cabera de la serie o pue tener continuidá?
¿Cómo yera eso de ‘nunca digas nunca enxamás’? Home, yo creo qu’escribir una triloxía sobre un mesmu llugar míticu, llamáu Fontenebrosa, yá da pa bastante. Amás lo de los trés llibros ye un formatu mui  de moda de les grandes sagues del xéneru épicu o heróicu. Lo qu’enantes se llamaba de ‘espada y bruxería’. Vamos dexalo ehí por agora.
¿Qué asocede nesta historia?
Nesta historia quixi romper colos personaxes protagonistes de les dos primeres noveles y asitié los fechos unes cuantes xeneraciones depués. Nesi intre, Fontenebrosa pasó per munches penuries, sobre too Les Guerres del Sangre, llucha ente hermanos que cuasi acaba cola civilización esistente. Agora ye un territorio invadíu por otres races, onde los descendientes de los silentes lluchen por sobrevivir. Nesi marcu, cúntase una historia d’amor, de busca de la tumba d’un gran guerreru, d’aventures y lluches por recuperar la convivencia fendida y espulsar a los invasores. Tien, amás, bastante sentíu del humor. En fin, un poco de too, como en botica.
Ente la primer parte y la segunda hebo 25 años de diferencia y con ésta 31 años. ¿Cómo influyó’l pasu del tiempu a la hora d’afrontar el segundu y el tercer episodio?
Lo que pasa ye que Fontenebrosa nun taba pensada como una triloxía. Partió d’una novela que pretendía ser única, una novela d’aventures con aniciu y fin. Y fue abondu tiempu depués cuando, relleéndola pa una edición nueva, atalanté qu’aquello pedía una continuación y que, amás, había que ‘correxir’ delles coses de la novela anterior que nun acababen de préstame, como por exemplu el final. Goyo y Ximena nun podíen acabar asina. Cola segunda entrega yá quedare contentu. Pero llueu yá yera un retu facer una triloxía, que n’asturianu entovía nun teníemos. Y asina surdió’l tercer títulu, el más reciente.
El xéneru fantásticu nun ta mui trabayáu na lliteratura asturiana. ¿A qué se debe?
Nun toi del too d’alcuerdu con esa opinión. En lliteratura infantil xuégase muncho cola mitoloxía: Xanes, Ñuberu, Trasgos, Diaños más o menos burllones… ¿Qué ye eso si non fantasía…? En lliteratura xuvenil hai tamién delles noveles de xeitu fantásticu, como ‘La maldición de Llucescura’ o ‘Misión Pelayu’. Quiciás a lo que se refier ye a noveles del xéneru que se da en nomar ‘fantasía épica’, tipu ‘El señor de los aniellos’, ‘Xuegu de tronos’, etc. Y eso ye verdá. Sacante a Fontenebrosa nun recuerdo otres.
¿Cómo ve la salú de la lliteratura n’asturianu pa xente mozo?
Pues la verdá ye que non mui bien. Nestos caberos años nun sal más d’una  novela xuvenil al añu, y  eso gracies al Premiu María Xosefa Canellada. Ye mui probe que nun se convoquen más premios pa xente mozo. Nel País Vascu, por exemplu, convóquense na menos qu’ocho premios, dalgunos oficiales y otros de d’instituciones o asociaciones culturales. Eso tira muncho de la producción y posterior publicación. Ye un estímulu  qu’equí nun hai y  hai que pescanciar que los rapazos son el futuru de la llingua y de la lliteratura. Si nun los ganamos a  ellos, tamos perdíos. 
Últimamente vusté tamién espublizó na revista ‘Lliteratura 32’.
Sí, tengo un pequeñu ensayu precisamente sobre esti tema. Ye una comparanza de la nuestra lliteratura infantil y xuvenil cola d’otres comunidaes con llingua propia. Y, por cierto, la nuestra nun sal mui bien parada.
¿Ta trabayando anguaño en dalgún proyeutu?
Yo siempre digo que soi un poco ‘formiguina’ y préstame tar faciendo cosuques. Como dicen n’aldea: ‘andar trabayucando’. Pero la verdá ye que nun puedo adelantate nada. Igual un poco más alantre.                                                                                       Fonte: asturies.com

6/5/16

Padilla: "Habría d'esparder los actos de la Selmana de les Lletres Asturianes a lo llargo del añu pa tener más presencia"



Padilla: "Habría d'esparder los actos de la Selmana de les Lletres Asturianes a lo llargo del añu pa tener más presencia"
Munches actividaes en pocu tiempu. Asina definió esti xueves Fernando Padilla la Selmana de les Lletres Asturianes na inauguración de la IV Feria del Llibru y el Discu n'Asturianu que se celebra n'Avilés hasta'l domingu. "Habría d'esparder los actos de la Selmana de les Lletres a lo llargo del añu pa tener más presencia", aseguró.
25 actos y 35 actividaes conformen la XXXVII Selmana de les les Lletres Asturianes, "pal mio puntu de vista demasiaos", asegura'l direutor xeneral de Planificación Llingüística y Normalización, qu'apuesta por espardelo nun futuru a lo llargo del añu pa ganar en presencia y visibilidá. Fíxolo na inauguración de la cuarta edición de la Feria del Llibru y el Discu n'Asturianu, actu nel que tuvo acompañáu por Luis Martín, presidente de l’Asociación de Llibreríes del Principáu d’Asturies; José Antonio García Fernández, xefe de serviciu de Planificación Llingüística y Normalización; y Yolanda Alonso Fernández, segunda teniente d'alcalde y conceyala del Área de Promoción Social, Educación, Ciudá Saludable y Cultura.
Na so intervención, Padilla esplicó'l cambiu d'ubicacición de la Feria, que pasa de la Pescadería Municipal Antigua a una carpa na plaza Domingo Álvarez Acebal, pa ganar en visibilidá y centralidá. "Esperamos que la xente s'anime a comprar discos y llibros", señaló en defensa de la industria frente a les descargues d'Internet,  y afaló a los ciudadanos a disfrutar de toles actividaes de la Feria.
Hasta'l domingu
La carpa instalada nesta cuarta edición va abrir les sos puertes de 11 a 14 hores y de 17 a 21 hores, de güei al sábadu, mentes que'l domingu l'horariu ye, de siguío, de 11 a 19 hores. Amás de poder mercar discos y llibros con descuentu y llevar los llibros conmemorativos de la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes, 'Que nun se pierda nel aire' y 'Que nun se perda nel aire', con cada compra, los visitantes van poder disfrutar de delles actividaes a lo llargo de les cuatro xornaes de la Feria.
Esta tarde, a les 19 hores, va presentase 'Fontenebrosa III: el final', de Vicente García Oliva, Premiu María Xosefa Canellada de lliteratura infantil y xuvenil, mentes que mañana, a les 17.30 hores, habrá una sesión de cuentacuentos a cargu d'Ana Morán. Darréu, a les 18.30 hores, va entamase un taller infantil colos cantares de 'Bestiariu', el discu producíu por producíu por La Fabriquina y editáu por Araz.net, empresa editora tamién d'Asturies.com.
El sábadu l'actividá va principiar a les 12 hores con una sesisón de cuentacuentos a cargu d'Irene García, pa siguir con un taller infantil colos 'Mitos d'Asturies' del llibru de Paco Abril. García va repetir a les 17.30 hores, pa, a les 19 hores, ceder el turnu a Silvia Quesada y los sos cantares.
Na xornada cabera va tener llugar l'alcuentru 'Situación del teatru n'asturianu', con Antón Caamaño y Adolfo Camilo Díaz, al meudía, y a les 13.30 hores ta previstu un concierto de Fernando Valle Roso, que presenta'l so discu últimu, 'Con estes y otres palabres'. Yá de tarde, a les 17 hores, va falar del so llibru 'Nel ríu la fame', de Pilar Arnaldo, actu que va contar cola presencia de Luis Arias Argüelles-Meres.
Pa zarrar la Feria, Susana Sela va protagonizar una actuación colos temes del so discu 'Canciones y poemes' a les 18 hores.
Na semeya, García Fernández, Padilla, Alonso Fernández y Martín.
Fonte: Asturies.com

26/4/16

El sábadu entamen les actividaes de la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes



El sábadu comiencen les actividaes de la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes
35 eventos n'once conceyos conformen el programa entamáu pol Gobiernu pa celebrar la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes. L'actividá va principiar esti sábadu nel Muséu de Belles Artes y va tener la xornada principal el vienres 6, Día de les Lletres Asturianes.
Nesta ocasión la Selmana nun ta dedicada a nengún autor nin temática concreta como n'ediciones anteriores. Sicasí presenta un progama más ampliu qu'otros años, col que'l Gobiernu pretende homenaxar a la lliteratura y la música n’asturianu y en gallego-asturiano, asina como "reivindicar el valor y l’apreciu a les ferramientes comunicatives que faen posible eses producciones culturales y que son patrimoniu únicu d’Asturies".
La primer actividá va ser una visita guiada n'asturianu al Muséu de Belles Artes el sábadu al meudía, que va repetise'l domingu y la fin de selmana posterior, anque con itinerarios diferentes. Pa participar ye necesario reservar de manera previa nel teléfonu 985.10.67.41 o nel corréu lletrónicusplnormalizacion@asturias.org hasta'l vienres previu. Yá de tarde, a les 19 hores, va celebrase na Casa da Cultura d'A Veiga l'Homenaxe ás Nosas Letras, que va consistir na presentación del llibru de microrrellatos conmemorativu de la Selmana de les Lletres Asturianes 'Que nun se perda nel aire', con creaciones en gallego-asturiano de 40 autores, una llectura institucional y un conciertu del grupu de rock Bacotexo.
El Gobiernu pa esta edición tamién entama actividaes xunto col Institutu Asturianu de la Muyer y Política de Mocedá, como la prevista pal llunes 2, a les 20 hores, nel Teatru Nuevu de La Felguera, col espectáculu musical 'País malva' de l’Asociación Música Tradicional Muyeres, asina como la llectura musicada de testos n’asturianu 'Muyeres y fueyes' del miércoles 4 de mayu, a les 19 hores, nel Teatru Municipal de Samartín del Rei Aurelio, en L'Entregu.
Mentes, en collaboración cola Fundación Aula de les Metáfores de Grau va facese un actu’l martes 3, a les 19.30 hores, onde se van entregar los diplomes del III Premiu de Poesía pal alumnáu d’esi conceyu, amás de presentar 'Ferralla', d’Antón García, la obra ganadora del Premiu Xuan María Acebal de Poesía.
Actu institucional na Xunta Xeneral
El miércoles 4, al meudía, va celebrase la yá tradicional llectura institucional na Xunta Xeneral. Nesta ocasión los testos van corresponder a los dos llibros conmemorativos de la Selmana, 'Que nun se pierda nel aire' na so versión n'asturianu, na que participen 60 autores, y 'Que nun se perda nel aire' na so versión en gallego-asturiano. Mentes, el xueves va abrir les sos puertes IV Feria del Llibru y Discu n’asturianu, entamada col Conceyu d'Avilés y l'Asociación de Llibreríes del Principáu d'Asturies, qu'esti añu cambiu d'ubicación pa instalase nuna carpa na plaza Domingo Álvarez Acebal.
Tamién a lo llargo de la Selmana van presentase les obres premiaes nos Premios Lliterarios qu'entama la Conseyería d'Educación y Cultura,  'Fontenebrosa III: el final', de Vicente García Oliva, Premiu María Xosefa Canellada de lliteratura infantil y xuvenil; 'Vértigu. L’atracción del abismu na sociedá contemporánea', de José Ángel Gayol, Premiu Máximo Fuertes Acevedo d’ensayu; y 'Lluvia d’agostu', de Francisco Álvarez, Premiu Xosefa Xovellanos de novela.
XXXVII Día de les Lletres Asturianes
La xornada central del homenaxe a les nueses lletres ye'l vienres, Día de les Lletres Asturianes. L'actividá va principiar al meudía col actu escolar institucional de celebración, que nesta ocasión va tener como sede l'IES Valle d'Ayer, en Morea, nél que van entregase los premios de XXI Certame de Creación Artística/Lliteraria, del XIII Certame de Cartelismu y del V Certame de Creación Audiovisual.
Mentes, a les 20.30, l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) va celebrar nel uvieín Teatru Campoamor el so actu institucional, una xunta estraordinaria na que'l traductor y investigador Pablo Suárez García y Xosé Antón Suárez Puente, Doctor en Bioloxía y miembru destacáu del Institutu Universitariu d’Oncoloxía de la Universidá d’Uviéu van ser nomaos académicos. Enantes, a les 19.30 hores, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana entama la manifestación 'L'asturianu llingua oficial', con salida de la Estación del Norte (Renfe).
Nesta xornada tamién va celebrase'l Día del Llibru Asturiana, con un diez por cientu de descuentu na merca de llibros o discos n'asturianu en 55 establecimientos del tol país. Amás, con cada compra va entregase al veceru un exemplar de 'Que nun se pierda nel aire' o de 'Que nun se perda nel aire', según la zona.
Espectáculu musical 'Bestiariu'
Ente'l restu d'actividaes que completen la Selmana de les Lletres destaca l'espectáculu musical 'Bestiariu', basáu nel discu de mesmu nome producíu por La Fabriquina y editáu por Araz.net, empresa editora tamién d'Asturies.com. Asina, van interpretar el sábadu 7, a les 19 hores nel Teatru Vital Aza de La Pola Ḷḷena, los sos cantares del álbum los grupos FMM, Felpeyu, Los Bonsáis, Pauline en la Playa, Nacho Álvarez y el Quarteto Bendición, Guiller Momonje, Muga y el corín de Reciella, La Villana (Natalia Quintanal), Dixebra y David Varela con Pop Piquiñín.
La Selmana va zarrase'l martes 10 de mayu con teatru pal alumnáu d’Educación Secundaria nel Teatru de la Llaboral en Xixón; cola presentación en Villaviciosa de la obra ganadora del premiu Alfonso Iglesias de cómic, 'El viaxe a la lluz', de Ruma Barbero; y con un concursu pa xente mozo de microrrellatos improvisaos, de nome 'Entaína a escribir', na Sala Borrón d’Uviéu.
Fonte: Asturies.com

28/2/16

La Conseyería convoca los certámenes de la XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes


  Otra vegada más, dende la Conseyería d’Educación y Cultura del Principáu d’Asturies y por cuenta de la celebración de la 37 Selmana de les Lletres Asturianes, convóquense los certámenes de creacióna rtística y lliteraria, cartelismu y creación audiovisual.
  Los certámentes que vienen acabante de convocase son los que vienen darréu:
  • XXI Certame de Creación artística/lliteraria
  • XIII Certame de Cartelismu
  • V Certame de Creación audiovisual
  L’aire ye una de les temátiques que vamos alcontrar na XXXVII Selmana de les Lletres Asturianes y que va ser filu conductor en dellos certámenes. En tolos casos ye requisitu imprescindible pa caún de los certámenes que la llingua asturiana o’l gallego-asturianu seyan llingües vehiculares de les creaciones.
  Les bases pa caún de los certames puen consultase nos enllaces que vienen darréu: