Turquia amplia tres mesos l'estat d'excepció i tanca diversos mitjans de comunicació kurds

Entre les televisions clausurades n'hi ha una que emet dibuixos animats infantils · Els locals de diverses emissores han estat escorcollats i precintats

 
 

Autor/a: Zarok TV

El govern turc ampliarà tres mesos més l'estat d'excepció que va decretar just després de l'intent de cop d'estat del 15 de juliol. L'objectiu, ha dit el portaveu governamental Numan Kurtulmus, és eliminar les "organitzacions terroristes" que operen a Turquia. Dins d'aquest paquet s'inclou, segons Ankara, el moviment Gülen, però també el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El govern turc ha donat l'ordre de tancar més de 20 televisions i ràdios kurdes i de l'esquerra turca, acusant-les de fomentar activitats subversives.

El govern turc, prèviament, havia clausurat els mitjans de comunicació vinculats a Fetullah Gülen, l'empresari i clergue a qui el president turc Recep Tayyip Erdogan acusa d'haver organitzat el cop d'estat. També, l'agost, un tribunal turc havia tancat el diari prokurd Özgür Gündem per haver publicat "propaganda terrorista". Ara, Ankara ha aprofitat per estendre aquesta neteja mediàtica als canals de llengua kurda.

Crida l'atenció que entre els canals clausurats n'hi hagi un que només emet dibuixos animats per a infants, Zarok TV. La coordinadora del canal, Dilek Demiral, ha mostrat la seva estupefacció en declaracions a Al-Monitor: "Emetem dibuixos de Cartoon Network i canals similars després d'haver-los doblat al kurd i al zazaki. S'hi inclouen els Barrufets, Garfield i Bob Esponja. Com se suposa que podem estar implicats en activitats separatistes i subversives?".

Segons Al-Monitor, també s'han clausurats canals que emeten notícies en kurd, i només s'han salvat aquells que només programen vídeos musicals. Igualment, la difusió de la cadena per satèl·lit Med Nuçe ha estat suspesa per Eutelsat, una operadora de satèl·lits francesa. Ankara diu que Med Nuçe és el portaveu oficiós del PKK. La direcció de Med Nuçe ha emès un comunicat acusant Eutelsat de ser "còmplice de la repressió" d'Erdogan contra els mitjans de comunicació.

"Després d'haver silenciat molta de la premsa crítica, Turquia ara ha posat en el punt de mira bona part de l'expressió cultural i política mitjançant el tancament d'emissores minoritàries", ha dit el vicedirector executiu del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Robert Mahoney, que des de fa mesos segueix els esdeveniments a Turquia. "Quan el govern fins i tot veu la programació infantil com una amenaça per a la seguretat nacional, és evident que està abusant dels seus poders d'emergència", afegeix.

Escorcolls policíacs

L'agència de notícies JINHA, basada a Amed (Diyarbakir, Kurdistan del Nord), explica que hi ha hagut escorcolls de la policia a les oficines des les cadenes de televisió Azadî, Jiyan, Zarok i Özgür, així com també de l'emissora de ràdio Özgür. Les oficines han estat precintades.

Fonte: Nationalia

Turquía permitirá la llingua kurda nes televisiones privaes

Una nueva llei turca elimina delles llimitaciones nes emisiones, como por exemplu la obligatoriedá de sotitular los programes en turcu. La nueva llei abre les puertes a les otres llingües minorizaes nel Estáu turcu. L'executivu continúa centrando la so iniciativa kurda nel campu cultural y llingüísticu.

Paez que la marcha de midíes favorables a l'entendimientu ente l'Estáu turcu y el Kurdistán del Norte ye, de momentu, imparable. La llingua kurda foi una vegada más el centru d'una iniciativa d’Ankara, nesti casu una nueva llei que, en casu de ser aprebada, desaniciaría les restricciones sobre la emisión de conteníos en llingua kurda nes televisiones privaes.

El Conseyu Supremu de Radio y Televisión (RTÜK), reformó asina una llexislación que namái permitía l'usu del kurdu nos medios audiovisuales baxo una serie de condiciones mui estrictes, como por exemplu la obligatoriedá de sotitular tolos conteníos en turcu, lo qu’encarez considerablemente les emisiones, o la prohibición d'emitir programes pa enseñar l'idioma kurdu. Cola nueva llei propuesta pola axencia estatal, namái fadría falta sotitular en turcu los informativos. Fasta l'actualidá, práuticamente denguna empresa privada interesóse en facer les emisiones en kurdu, si bien hai un bon númberu qu’emite en kurdu les 24 hores del día, pero son toes o bien emisores clandestines, o bien cadenes de televisión cola sée nel estranxeru, y qu’aporten al Kurdistán vía satélite. Esti caberu ye’l casu de televisiones famoses como RojTV, Kurd1 TV o Kurdistan TV.

Dende l’entamu del 2009 esiste un canal públicu de Turquía qu’emite en kurdu dafechu, TRT 6, asina como la radio pública Radio 6. Ye dable qu’esta llexislación favoreza tamién a les otres llingües minorizaes en Turquía. Según Today's Zaman, delles corporaciones interesáronse en facer emisiones n’armeniu, árabe, circasianu o llaz.

Estes concesiones, que mizcu a mizcu retiren al kurdu la condición de llingua prohibida, s'enmarquen na iniciativa del primer ministru de Turquía, Erdogan, que tien por oxetivu finar col conflictu kurdu nel so mandatu.

Fonte: Nationalia