L'«estelada» independentista, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

L'actualització del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) inclou l'acceptació de l'article "estelat-ada", del substantiu femení "estelada", amb el sentit de "bandera que simbolitza el moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans". Aquest mot va ser escollit neologisme de l'any 2014 arran d'una crida oberta feta per l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'IEC. Fins ara, el diccionari normatiu només recollia aquest substantiu amb la definició "conjunt dels estels del firmament", com també l'adjectiu en els sentits "ple d'estels", "ornat amb un estel o més d'un" i "amb una clapa blanca al front".

Un total de 51 articles nou i prop de 300 modificacions -que poden afectar la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica o les definicions- s'han acceptat i introduït al DIEC2 en línia i a les aplicacions mòbils del diccionari. Entre tots, destaquen els femenins batlle, metge i jutge, com també els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional.

Hi ha altres exemples d'accepcions que s'han afegit perquè corresponen a sentits freqüents. És el cas del sentit "fer ascendir a un nivell més alt" del verb apujar; del sentit "que desperta un viu interès" de l'adjectiu candent; el verb concloure que remet a "acabar"; o del valor del mot "crac" referit a "persona que excel·leix en alguna cosa, as".

Modificacions a partir de propostes

D'altra banda, alguns canvis introduïts provenen de l'acceptació de propostes procedents de diverses institucions o particulars. Per exemple, a petició del Consello d'a Fabla Aragonesa s'ha modificat la definició d'aragonès, que ara diu "llengua romànica..." (abans "dialecte romànic..."). Aquesta modificació de "llengua romànica" també s'ha fet a la definició d'asturià, proposada per l'Iniciativa pol Asturianu, que abans deia "conjunt de parlars lleonesos...". També s'ha canviat el terme "criminologia" a petició de l'Associació Interuniversitària de Criminologia i l'Associació Catalana de Criminòlegs.

També s'ha modificat la definició del substantiu "flamenc" perquè també sigui la denominació del ball i la música d'aquest estil musical i no només del cant, arran d'una petició de la Societat Catalana de Terminologia i d'un professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya. Finalment, s'ha regularitzat la definició de totes les categories esportives: benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil, júnior i sènior.
 

Totes les modificacions del DIEC2 en línia (PDF)  

Fonte: Nació Digital

L'asturianu más cerca de ser definíu como llingua nel Diccionariu de la llingua catalana

Un momentu del conceyu nel IEC

El miércoles pasáu, 10 d’ochobre, Inaciu Galán, presidente d’Iniciativa pol Asturianu foi recibíu nel llar de la Secció Filològica del l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’academia de la llingua catalana, en Barcelona. Nel conceyu, Galán presentó l’informe “Definir el términu “asturianu” con xeitu. Informe sobre la presencia del vocablu “asturianu” y otros términos nos diccionarios normativos d’otres llingües”, que solicitá al IEC un cambiu na definición de los términos “asturià”, “lleonès” y “bable” nel so diccionariu, onde nun apaecen definíos a les clares como idioma. La respuesta de los miembros del IEC foi, según espliquen dende la organizaión "bien positiva" y anque esta enmienda ha pasar entá pel procesu correspondiente, "la disposición del Institut pa esti cambiu foi absoluta".

Nel conceyu participaron Lluïsa Castellón, Secretaria de la Secció Filològica, que disculpó l’ausencia del Presidente por tar asistiendo a un congresu en Girona, y Carolina Santamaria, Xefa de les Oficines Lexicogràfiques, que s’encarguen de la redacción y el caltenimientu del Diccionari de la llengua catalana. Nel mesmu falóse de la situación del asturianu y de la necesidá de reconocimientu de la llingua d’Asturies en tolos contestos posibles dientro y fuera d’Asturies y del restu de territorios onde ye llingua propia. Amás, Galán esplicó l’actividá d’Iniciativa pol Asturianu y dalgunos fechos hestóricos na rellación ente les llingües catalana y asturiana, como la primer torna del catalán al asturianu, que ye del sieglu XIX, o la gran cantidá de tornes feches ente les dos llingües nes décades últimes, ente otres cuestiones.

Iniciativa pol Asturianu califica esti conceyu como "mui positivu" y agradeció "la disposición del IEC pa cola so reclamación". Dende la organización camiente qu'"el reconocimientu del asturianu como llingua nos diccionarios d’otres llingües cercanes ye perimportante pal futuru del idioma, pues estos diccionarios son referencia pa millones de falantes d’otres llingües y que l’asturianu apaeza como lo que ye, un idioma, xenera un conocimientu más real sobre la situación de la llingua asturiana".

Darréu del conceyu ente miembros del IEC y el presidente d’Iniciativa pol Asturianu, convidóse al representante asturianu a facer una visita guiada per toles instalaciones del edificiu del Institut, esplicando’l funcionamientu del mesmu, asina como la hestoria d’esta entidá fundada en 1907.

Esta ye la segunda ocasión en qu’Iniciativa pol Asturianu solicita a una academia’l cambiu de la definición del términu “asturianu” d’un diccionariu. La primer petición elevóse a la Real Academia Española, que respondió a la organización asturiana que va estudiar el cambiu nel so diccionariu dientro de la so Comisión de Lesicografía. L’informe que se presentó a caúna de les entidaes llingüístiques inclúi un llistáu de sofitos firmáu por profesores y caderalgos del ámbitu de la filoloxía, pertenecientes a diez universidaes del mundu enteru.

Fonte: asturnews
Más info: IEC, Diccionariu IEC