L’esfuerciu d’El Trasno va permitir que’l gallego-asturiano tea representáu nel Liet International

Cartelu del X Liet International

   El X Liet International va contar con representación asturiana. La Banda Gaitas El Trasno va desplazase a la ciudá baxa-saxona d’Oldenburg pa participar el vienres día 12 nel festival, viaxe pal que namái cuenten con una ayuda del Conceyu de Cuaña.

   Javier Tejedor, direutor de la formación, trató entovía de contautar na mañana de güei, ensin ésitu, col viceconseyeru de Cultura, Alejandro Calvo, cola intención de buscar un apoyu económicu p’afrontar los gastos que-y supón a El Trasno’l desplazamientu de 23 músicos a Oldenburg. Tolos contautos cola alministración asturiana nun tuvieron respuesta positiva hasta la fecha, polo que la banda decidió hai un mes afrontar el viaxe pela so cuenta y mercar los billetes p’Alemaña. Asina, el día 10 partirá dende Cuaña a Bilbo pa garrar un vuelu que lleve a los ganador del VIII Premiu al Meyor Cantar por ‘Volviche’ hasta Minga/München, y d’ehí tomar rumbu hasta Oldenburg, asitiada a 759 quilómetros al norte.

   “La organización del Liet ta encantada con que vayamos. Llevamos un tiempu trabayando nesta actuación y, anque la nuesa idea ye pasalo bien, vamos pol premiu”, afirma Tejedor. Nengún representante asturianu consiguió hasta la fecha’l Liet International, festival européu de la canción en llingües minoritaries, y dende El Trasno son conscientes de que la espectacular puesta n’escena d’una banda de gaites va ser una baza al so favor. Tamién el potencial del cantar, ‘Volviche’, con lletra de Xosé Miguel Suárez Fernández ‘Tapia’ y voz del cantante del grupu xixonés Maurizios, Kike Dembinsky. N’Oldenburg, amás, van contar col apoyu de músicos asturianos de referencia, casu de Rubén Bada. “Teníemos que tar ellí. El Liet ye una oportunidá pa llevar la llingua asturiana, nesti casu el gallego-asturiano, lloñe; ye un eventu de gran importancia”, considera’l direutor de la formación con sede en Cuaña.

   Hasta l'añu pasáu, el ganador del Premiu al Meyor Cantar tenía como recompensa la presencia nel Liet International, dalgo que camudó nésti tres la suspensión del certame l'añu pasáu por decisión unillateral de la Cullittività Tarrituriale di Corsica cuando yá taben confirmaos el representante frisón, lapón y asturianu, que diba a ser Taranus con ‘Ensin ti’. L'esfuerciu de la organización del Liet consiguió recuperar el festival esti 2014 tres un periodu d'incertidume.

Diez participantes

   El teatru Kulturetage va ser el vienres día 12 la sede del X Liet International. Nesta ocasión van participar diez formaciones representando a diez llingües minoritaries: Banda Gaitas El Trasno (gallego-asturiano, Asturies), Adnoz (bretón, Breizh), Aila-Duo (sami, Laponia); Bandalheira (mindericu, Portugal), Bruno Rummler (frisiu, Fryslân), Forefingers Up!-A New Balentia’s Joint (sardu, Sardigna), Marina Sadova (mari, República de Mari-El); Martina Iori (lladín, Trentino-Sudtirol), Willie Campbell (gaélicu, Alba) y los llocales The Paintbox (baxosaxón).                          Fonte: asturies.com

El sorabu pue desaniciase pola falta profesores

La llengua sòrab s'enfronta a la desaparició per la manca de professors.

Els programes d'immersió lingüística a les guarderies de Lusàcia, a l'est d'Alemanya, no tenen prou personal capacitat per l'ensenyament d'aquesta llengua eslava · Entre 15.000 i 30.000 persones encara tenen el sòrab com a llengua materna, però el nombre de parlants baixa generació rere generació.

Alerta roja per la pervivència del sòrab, la llengua eslava més occidental d'Europa, a causa de la manca de professorat per al sistema d'immersió lingüística preescolar. Deu anys després de la posada en funcionament d'aquest sistema, anomenat Witaj ('Benvinguts') i inspirat en la immersió en danès al nord d'Alemanya, les guarderies de Lusàcia, als Estats alemanys de Saxònia i Brandemburg necessiten més professors capacitats per parlar en sòrab, alhora que s'enfronten a una retallada del finançament del Govern.

El portal alemany Deutsche Welle recull diversos testimonis d'institucions educatives d'arreu del domini sòrab, i el panorama és desolador, especialment a l'Estat de Brandemburg, on és freqüent que els professors mateixos hagin d'aprendre el sòrab abans de començar els programes d'immersió. Un dels responsables del programa Witaj en aquest Estat, Christian Elle, explica que es necessiten encara quatre o cinc professors sòrabs per al curs vinent. A Saxònia en calen de vuit a deu més.

Es calcula que al conjunt del territori hi ha 111 professors preparats per dur a terme l'ensenyament preescolar en aquesta llengua, que treballen en 25 centres diferents. D'altra banda, Elle explica que la solució a llarg termini seria la creació d'un programa d'educació de professorat a Chośebuz (Cottbus), però ara per ara no hi ha recursos per fer-ho.
Actualment, la població d'origen sòrab als dos Estats alemanys se situa sobre les 60.000 persones, en clara situació de minoria demogràfica respecte la població alemanya. La llengua sòrab, parlada per entre 15.000 i 30.000 persones, està dividida entre dos estàndards diferents: l'alt sòrab, proper al txec, i el baix sòrab, més emparentat amb el polonès. La situació d'aquestes dues parles està greument amenaçada a causa de la manca d'oficialitat i el poc ús per part de les generacions més joves, malgrat l'intent governamental de protegir la llengua i cultura sòrabs aquests darrers anys. La llengua té una presència desigual al llarg de tot el sistema educatiu, des dels programes d'immersió preescolars fins alguns estudis universitaris sòrabs a la Universitat de Lipsk (Leipzig).

Fonte: Nationalia