Campanya al Friül per a incentivar la transmissió del friülès de pares a fills

L'Agència de la Llengua Friülesa comença a informar els progenitors a la maternitat de Palmanova que saber la llengua beneficiarà els nounats al llarg de tota la seva vida · El director de l'Agència vol “esborrar tots els prejudicis sobre l'ús simultani de diverses llengües durant els primers anys de vida” Per tal d'assegurar la continuïtat de l'idioma a les noves generacions, l'Agència Regional de la Llengua Friülesa (ARLEF) ha iniciat una campanya informativa a la maternitat de Palmanova (Friül) que posa l'accent en els beneficis de transmetre la llengua pròpia del país als nounats. La iniciativa, estrenada enguany, s'emmarca en un projecte més ampli que mira d'afavorir el plurilingüisme al Friül. El projecte es podria ampliar a d'altres maternitats, unitats de pediatria i centres de vacunació del Friül. El director de l'ARLEF, William Cisilino, ha explicat a Nationalia que la idea és evidenciar que el plurilingüisme "només aporta beneficis i cap contraindicació". Es tracta, segons Cisilino, "d'esborrar tots els prejudicis sobre l'ús simultani de diverses llengües durant els primers anys de vida". I és que en situacions de minorització lingüística (com la que pateix el friülès en relació amb l'italià), és habitual que s'hagi estès la idea que ensenyar als fills la llengua minoritzada els pot arribar a ser perjudicial. Així, es distribuiran 20.000 tríptics informatius (vegeu imatge) que expliquen els avantatges de transmetre la llengua friülesa. Donat per descomptat que qualsevol infant al Friül sabrà italià, el document diu que ensenyar friülès convertirà els infants en plurilingües des de ben petits. Això, diu el tríptic, els ajudarà a aprendre més llengües en el futur, els farà més intel·ligents i en retardarà el deteriorament cognitiu quan siguin vells. Igualment, els pares reben consells sobre la convivència de les llengües al nucli familiar, totes les quals "han de ser apreciades". Pel que fa al friülà, el document de l'ARLEF anima els pares a parlar-lo "en totes les situacions" i tant a casa com a fora. El tríptic insisteix que el friülès ha de ser transmès als fills encara que només el sàpiga parlar un dels dos progenitors. Si tots dos són parlen friülès, es recomana que aquesta sigui la llengua habitual de la família, "passant a una altra llengua quan sigui necessari". Segons l'ARLEF, el friülà era parlat al final del segle passat per 430.000 persones de forma habitual als territoris del domini lingüístic. El govern del Friül-Venècia Júlia eleva a 700.000 les persones que el saben parlar. Fonte: Nationalia

FETEN 2014

FETEN 2014 trai 70 compañíes de 7 países a Xixón
La Feria Europea de l'Artes Escéniques pa neños y neñes va enllenar los escenarios xixoneses en febreru    Setenta compañíes procedentes de siete países van amosar los sos últimos espectáculos na ventitrés edición de FETEN 2014, na que van ser en total ocho los espectáculo a estrenar nel marcu d'esta Feria Europea d'Artes escéniques pa Neños y Neñes de Xixón, FETEN, que va tener llugar ente los díes 16 y 21 de febreru de 2014. Compañíes procedentes d'Arxentina, Bélxica, Francia, Gran Bretaña, Holanda, Italia y de 15 comunidaes autónomes del nuesu país van protagonizar un alcuentru escénicu que, dirixíu a los más pequenos, va ufiertar alredor de 150 representaciones.    Dancia, ópera, teatru d'actores, títeres y oxetos, maxa, espectáculos musicales, circu, clown o adaptaciones de cuentos, ente otres disciplines, van protagonizar   la programación de la cita escénica asturiana, consolidada como unu de los principales alcuentros pal analís, la reflexón y conversación ente profesionales del sector escénicu.    La Feria Europea d'Artes Escéniques pa Neños y Neñes de Xixón, FETEN 2014, que va celebrar so ventitrés edición ente los díes 16 y 21 de febreru del próximu añu, va cuntar cola participación de setenta compañíes nacionales ya internacionales que van amosar na ciudá asturiana les sos últimes producciones escéniques, dirixíes a la infancia. Los distintos escenarios oficiales de la Feria van acoyer alredor de 150 representaciones de la mano de compañíes procedentes d'España, Arxentina, Bélxica, Francia, Gran Bretaña, Holanda ya Italia. Ente tolos trabayos, destaquen los ocho estrenos absolutos que la organización incluyó na programación de la nueva edición. Consolidáu como un alcuentru de referencia y de xunta pa los numberosos programadores, distribuidores y ceadores qu'alleguen a Xixón mientres estes feches, FETEN 2014 va sirvir a toos estos profesionales p'analizar los nuevos enclinos creativos y trabayar pa impulsar un mercáu cultural que fortaleza'l sector, frente a les dificultaes de sostenibilidá de les artes escéniques. Amás de cuntar con una importante presencia internacional, la Feria Europea d'Artes Escéniques pa Neños y Neñes escoyó los espectáculos de compañíes procedentes de 15 comunidaes autónomes del nuesu país. Les casi 150 representaciones, creaes a partir de diverses disciplines artístiques, como la danza, los títeres y oxetos, la música, el circu o la maxa, ente munches otres, van tener llugar nos distintos escenarios oficiales de la Feria y en delles de les cais y places más emblemátiques de Xixón.    Como yá ye habitual, les compañíes escoyíes ente los más de 500 trabayos presentaos, van optar a los premios al Meyor Espectáculu, Meyor Dirección, Meyor Interpretaciones Masculina y Femenina, Meyor Testu, Meyor Escenografía y Meyor Vestuariu y Caracterización.    Amás, ocho compañíes españoles van amosar demientres FETEN 2014 los sos espectáculos empobinaos a los más pequenos en calidá d'estrenos absolutos. Ye'l casu de la compañía andaluza Ariane Proyectos Culturales, qu'acaba de producir ‘El elefante ocupó la catedral’ o de la formación asturiana Factoría Norte que va presentar l'espectáculu de cai ‘Llumeru’. Pela so parte, los castellanu-lleoneses Teloncillo Teatru, qu'apocayá llograben el Premiu Nacional d'Artes Escéniques pa la Infancia y la Mocedá, recalen en Xixón con una nueva producción de pequenu formatu, ‘Nidos’; ente que los cántabros La Machina Teatru van ufiertar en primicia ‘El niño puercospín’. Los valencianos Ibañez & Payá y La Pavana Compañía de Teatre van poner n'escena ‘Dong Dong Quixote’ y ‘El hombre invisible’, respectivamente. Completen l'apartáu d'estrenos les compañíes de Marina Bollaín (Madrid) y Marie de Jongh (País Vascu) que van llevar a los escenarios de Xixón el musical ‘El Duende Calcetín’ y el montaxe de títeres y actores ‘Kibubu’.    La Feria Europea d'Artes Escéniques pa Neños y Neñes de Xixón, FETEN, ta entamada pola Fundación Municipal de Cultura, Educación y Universidá Popular y el Conceyu de Xixón y cuenta, ente otros, col patrociniu del Institutu Nacional de les Artes Escéniques y de la Música del Ministeriu de Cultura (INAEM), la Conseyería d'Educación, Cultura y Deporte del Principáu d'Asturies y Liberbank.     Fonte:  Asturnews

La Fundación Ciclista Euskadi defenderá l'usu del eusquera nel deporte n'Italia

Miguel Madariaga, presidente de la Fundación Ciclista Euskadi, e Iñigo Urretxua, miembro de esta entidad, viajarán el próximo 19 de octubre a la localidad italiana de Udine, para tomar parte en un encuentro europeo sobre diversidad lingüística y el deporte ofreciendo una charla bajo el título 'Nuestro trabajo-Gure lana'.

"El objetivo es defender el uso del euskera en el deporte y promocionar nuestra tierra, Euskadi, a nivel internacional", señala Madariaga. "Son coloquios en los que ahondaremos sobre la importancia de la lengua y su unión con el deporte, sobre cómo por medio del deporte, se transmite la lengua, en este caso, nosotros hablaremos sobre el euskera", añade al respecto.

El dirigente indica que también hablarán del "trabajo con la base" que realiza el organismo, "especialmente con los niños". "Además de la encomiable labor que realizamos en el Aula Pedagógica con los más de 3.800 niños y niñas que pasan cada año por sus instalaciones, trataremos de explicar el trabajo de la Escuela de BTT Txorierri- Naturgas Energía", asegura.

Este es el tercer año que se realizan estas jornadas, apoyadas por la Unión Europea, en las que participarán clubes de entidad como el Udenese de la Serie A, el Arsenal inglés, equipos de trabajo procedentes de Galicia, así como de Eslovenia, entre otros lugares.

"Además, trataremos de explicar en el marco de la educación, cómo el pasado curso escolar el 65 por ciento de las matrículas en Euskadi se realizaron en Euskera (Modelo D - D Eredua), por lo que hay que seguir impulsando su uso por medio de este tipo de actividades", sentencia Madariaga.

Fonte: Europa Press

Pa Negre pieslla'l ciclu Catalunya Cinema n'Alguer con estraordinariu ésitu de públicu

Més d’un miler d’espectadors han assistit a la projecció dels 4 films catalans del cicle Catalunya Cinema, impulsat per la Società Umanitària de l’Alguer , en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals del Departament de Cultura i l’Espai Llull, la Representació de la Generalitat a l’Alguer
Aquesta setmana ha finalitzat el cicle Catalunya Cinema a l’Alguer, celebrat al llarg del mes de desembre a la ciutat catalana de Sardenya, amb la projecció del film Pa Negre, d’Agustí Villaronga, que va comptar amb la presència de la productora Isona Passola, que va debatre amb els assistents sobre el ressò internacional de Pa Negre i l’estat actual del cinema català.
El cicle Catalunya Cinema ha estat un èxit sense precedents a l’Alguer, ja que un nombrós públic ha participat a les quatre projeccions de les pel·lícules catalanes programades en el cicle: Elisa K. de Jordi Cadena i Judith Colell, Bicicleta, Cullera, Poma de Carles Bosch; Herois de Pau Freixas i Pa Negre d’Agustí Villaronga. En total, han estat 1.042 els espectadors assistents als 4 passis. Sala de Premsa

Fonte: vilaweb

Cerdeña: minoríes llingüístiques escluyíes del censu

''Esprimiamo la piu' viva protesta per la cancellazione della minoranza linguistica sarda e catalana d'Alghero dal questionario del Censimento generale della popolazione e delle abitazioni 2011 distribuito in Sardegna''. Lo ha detto all'Adnkronos Mario Carboni, coordinatore de 'Su Comitadu pro sa limba sarda', il Comitato per la lingua sarda, che sta conducendo ormai da tempo, una battaglia per la tutela della lingua dell'isola.

''In altre Regioni ad Autonomia speciale - spiega Carboni - ove sono presenti minoranze linguistiche come la Slovena, Sud tirolese, Valdostana e Ladina, pur in maniera differenziata in relazione alla loro Autonomia, queste sono state prese in considerazione o nella predisposizione dei moduli nella loro lingua o nel censimento delle minoranze linguistiche interne''.

''Sono plurilingui le istruzioni per i rilevatori - prosegue nella protesta Su Comitadu -, cosi' come i rilevatori stessi che sono stati a volte scelti anche in base alle competenze linguistiche di minoranza, mentre per quanto riguarda la Sardegna, che pur ospita la piu' numerosa minoranza linguistica della Repubblica (e totale maggioranza nell'Isola) la lingua sarda e' stata cancellata come se non esistesse. Assieme ad essa, sono scomparse le lingue alloglotte della Sardegna: Catalano d'Alghero, Sassarese, Tabarchino (genovese arcaico parlato nell'isola di San Pietro, nel Sulcis) e Gallurese (lingua del nel nord-est del'isola). Per evidenziare la discriminazione vale un dato che non e' solo statistico, il Gallurese che pur e' minoritario in Sardegna rispetto al sardo, e' parlato da una popolazione equivalente alla tedesca del Sud-Tirolo''.

Fonte: Libero-news

Retrobament a l'Alguer

Semeya d'Alguer
21/06/10-pius pujades
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.

Fonte: el punt

El Punt

La Generalitat negocia con Italia introducir el catalán en las escuelas de Alguer

A TRAVÉS DE LA EMBAJADA INAUGURADA POR CAROD-ROVIRA HACE UN AÑO
21/06/2010
Joan Elies Adell, representante de la Generalidad en Alguer, ha anunciado que la administración autonómica catalana está negociando con Italia la introducción de la lengua catalana en el sistema escolar de la ciudad sarda. El coste se repartirá entre el Gobierno de Cerdeña, el Estado italiano y la Generalidad.
En declaraciones a la Agencia Catalana de Noticias, Adell ha revelado que el objetivo no es únicamente que el alguerés -como allí se conoce al catalán, que es hablado de forma habitual por el 14% de la población- se estudie en las escuelas como segunda lengua, sino que “sea la lengua vehicular en la enseñanza de alguna materia”.
Según Adell, que lleva un año al frente de la embajada promovida por Carod-Rovira, “el alguerés está en peligro y queremos que se mantenga vivo”. El siguiente paso será seleccionar profesores para formarlos en catalán. Para ello, el Ayuntamiento de Alguer hará una encuesta en las escuelas para identificar a los maestros susceptibles de enseñar el alguerés, y la Generalidad les impartirá los cursos de perfeccionamiento pedagógico y lingüístico

Fonte: voz de barcelona
Voz de Barcelona

Cine n'occitanu

MÒSTRA DE CINÈMA OCCITAN 2010
La Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” nais
dels prèmis de cortmetratges del meteis nom, e vòl
contribuir a difusar la realitat de la lenga occitana, a
travèrs de creacions cinematograficas.
Per aténher aquel objectiu, la Mòstra 2010 presenta
una programacion divèrsa, tant per la procedéncia
dels trabalhs que s’i projectaràn, coma per çò qu’es
de la varietat de genres, d’estils e tecnicas expressivas,
o de durada de las òbras. Dobrir la programacion
a tota creacion audiovisuala, aital coma la mandar a
desparièras localitats catalanas e occitanas al cors
de l’an, contribuís a una melhor divulgacion de la realitat
actuala de la creacion en lenga occitana e la fai
mai prèpa a un màger nombre de personas.
La Mòstra de Cinèma Occitan “Llanterna Digital” es
una iniciativa de la Coordinadora de Serveis Lingüístics
de Lleida, integrada per representants de la Secretaria
de Política Lingüística; del Consorci per a la
Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis
territorials d’Educació, de Salut i de Justícia de la
Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la
Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de
Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres.
Tambè hi serà present el realitzador occità Amic Bedel que hi parlarà envers de la presentació del panorama audiovisual en lenga occitana, en l’actualitat, e las siás perspectivas de futur.
Ciutats de les projeccions:
Catalunya:
Lhèida: 7, 8 e 14 de junh
Tàrrega: 11 de junh
La Seu d’Urgell: 17de junh
Barcelona: 29 de setembre e 1 e 2 d’octobre

Occitània:
Vielha: 30 de junh e 1 de julhet
Ostana: 3, 6 e 10 d’agost
Tolosa: 14, 15 e 16 de setembre
Bèsiers: 18,19 e 20 de novembre

Projeccion dels films:
Adiu lo bonet
Amor de luènh, amor de...
Anem Òc
Camina en Armanhac
E l’aura fai son vir
Uei a noste
Lo pònt Mancant
Vòutz en viatge
POP in NY

Adiu lo bonet

Realizacion: Freddy Peyresaubes
Produccion: Per Noste
Mejans tecnics: Cumamovi
Ajuda tecnica: Christelle Véron
Ajuda a l’escritura: Jean-Paul Duchon
Genre: ficcion, comèdia.
Durada: 6’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Pichona reflexion,
en clau d’umor, sus
l’abandon o la vigéncia,
encara, del berret.

Amor de luènh,
amor de...
Realizacion: Mancino Marie
Idèa: Lugan Bedèl
Obra presentada als Premis
Llanterna Digital 2010
Genre: ficcion
Durada: 2’ 12”
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Jaufre, dempuèi
quauques temps,
cercava l’amna sòrre,
mas la cercava sus
internet, alara...

Anem Òc
Realizacion: Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc. 2009
Genre: documentari
Durada: 12’
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Brèu recuèlh d’images
e sensacions
reculhidas pendent
la multitudinària
concentracion que
se faguèt lo 24
d’octobre de 2009, a
Carcassona, en favor
de la lenga occitana.

Camina en Armanhac (en variant gascona)
Realizacion: Amic Bedel
Produccion: Piget , France 3 Sud.
2008
Genre: documentari
Durada: 26’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Quatren liurament
de la sèria “Camina”
que, a travèrs del
contacte dirècte amb
personatges anonimes,
en desparièrs
endrechs, arriba a las
expressions culturalas
que ja practicament se
transmeton solament
a travèrs de l’oralitat.
En aquela escasença,
lo territòri que se visita
es Armanhac, ont nos
trobam amb personas
que nos descobriràn un
mond de “posoèrs” e
d’ “hadetas”.

E l’aura fai son vir (en variant alpin vivarès)
Realizacion: Giorgio Diritti
Guidon: Giorgio Diritti, Fredo Valla
Produccion: Aranciafilm, Imago
Orbis Audiofisivi. 2005
Fotografia: Roberto Cimatti
Montatge: Edu Crespo,
Giorgio Diritti
Genre: ficcion
Durada: 110’
Lenga: occitan, francés, italian.
Sostítols: francés / italian
Sinòpsi:
Philippe, Un exprofessor
francés que
trabalha de pastor,
s’installa amb la
siá familha en una
pichona comunitat
occitana dels Alps
italians, a la recèrca
d’una nòva vida en
consonància amb la
natura.

Uei a noste (en variant gascó bearnès)
Realizacion: Cati Soubles
Benavente
Produccion: Per Noste
Veu en off: Maria Elena Cauhapé
Musica Olivier Soubles Benavente
Mejans tecnics: Cumamovi
Ajuda tecnica: Christelle Véron
Ajuda a l’escritura: Jean-Paul
Duchon
Genre: documentari
Durada: 5’
Lenga: occitan. Sostítols: francés
Sinòpsi:
Las images d’una
exposicion installada
dins un pichon pòble
del Bearn prigond
servís coma element
d’interrogacion sus la
realitat.

Lo pònt mancant
Realizacion: Paolo Ansaldi e
Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc
Obra presentada als Premis
Llanterna Digital 2010
Genre: ficcion
Durada: 3’ 10”
Lenga: occitan
Sinòpsi:
Doas personas ensajon
de comunicar de doas
ribas opausadas.
Las paraulas pèrdon
de sens e prenon de
caracters surreals.
L’espectador se sent
desplaçat devant la
fòrça violenta dal flum.
Un final sorprenent nos
repòrta a la solucion.

Vòutz en viatge (en variant alpin vivarès)
Realizacion: Elisa Nicoli
Produccion: Chambra d’Òc. 2010
Genre: documentari
Durada: 52’
Lenga: occitan. Sostítols: italian
Sinòpsi:
Un camin d’un mes
per las Valadas
Occitanas d’Itàlia,
d’Auribeta a Ensilha,
per descobrir un
territòri singular,
caracterizat per una
lenga e una cultura.
Una nòva iniciativa de
l’associacion Chambra
d’Òc, per aténher la
reconeissença de la
lenga occitana coma
patrimòni immaterial
de l’umanitat, per
l’UNESCO.

POP in NY (en variant lengadociana)
Realizacion: Stephane Valentin
Produccion: Piget (Amic Bedel) /
Ezberrit
Scenario: Eric Destout,
Stephane Valentin
Montatge son e mixatge: 1TiMiDé
Genre: OCNI (objècte cinematografic
non identificat)
Durada: 30’
Lenga: occitan. Sostítols: francés

Sinòpsi:
2010. Fòrt del constat
d’una societat de mai
en mai incontrarotlabla e
abastardida, lo Comtat
de Tolosa manda son
unitat especiala, la
brigada Besirenca, mai
coneguda amb l’escais
POP, Polícia Occitana
de Prosimitat, en
mission a Nòva Iorc.
La Mission de la POP:
tornar vivent amb un
equipament a la darrièra
mòda.

www.llanternadigital.cat
mostra de cinema en occitan