Segons la UIB
A Balears es parlen més de 160 llengües
PALMA DE MALLORCA, 22 Sep. (EUROPA PRESS)
A Balears es parlen més de 160 llengües, entre les quals figuren l'alemany, l'anglès, l'àrab o el xinès, a més del català i del castellà, que són la llengua materna de la majoria de ciutadans illencs, una situació que resulta de la gran transformació que han viscut les illes durant les últimes dècades, terra d'acollida d'immigrants i destí de vacances per excel·lència.
Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi 'Les llengües a les Illes Balears. Anys 2008-2010', fet per Linguamón-Casa de les Llengües i la UIB, amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), de la universitat balear. Aquest treball ha estat presentat en roda de premsa aquest dimecres pel director del projecte, Joan Melià; el director de la Linguamón, Antoni Mir; i la rectora de la UIB, Montserrat Casas.
L'estudi assenyala que l'evolució de les llengües a l'arxipèlag ha vingut provocada en bona part pel turisme i l'arribada d'immigrants. Així, indica que cada any hi ha milions de turistes de tot el món que arriben fins a les illes buscant treball i una millor qualitat de vida.
En aquest sentit, apunta que estudis anteriors van mostrar que el 42 % d'illencs sap parlar fluidament una llengua diferent del català i el castellà, mentre que en les Pitiüses el percentatge arriba al 49 %.
Respecte a la diversitat lingüística de les illes, l'estudi destaca que les llengües més parlades a Balears com llengua primera, a més del català i el castellà, són l'alemany, l'anglès i l'àrab, amb més de 20.000 parlants. En segon lloc, estan el francès, el gallec i el romanès, amb més de 10.000 parlants. En la tercera posició, amb més de 5.000 parlants, es troben l'italià, el búlgar, el amazic i el portuguès. Finalment, les llengües amb més de 1.000 parlants són el polonès, el neerlandès, el rus, el wòlof, el mandarí, el quítxua, el suec, el guaraní, l 'ucraïnès, el wu, el igbo, el tagal, el bambara, el panjabi i l'eslovac.
L'estudi afirma que aquesta nova realitat, amb una diversitat lingüística tan important, afecta "positivament" el desenvolupament econòmic de les Balears, basat en el turisme. A més, afegeix que "tenint en compte que a la societat actual el coneixement de llengües ha deixat de ser només una eina per esdevenir-se amb molta probabilitat un treball, conviure en un entorn multilingüe és sinònim de coneixement i riquesa econòmica, laboral i cultural".
CONEIXEMENT DEL CATALÀ ENTRE ESTRANGERS
Pel que fa al coneixement del català que tenen els estrangers residents a les Balears, cal dir que el castellà és la llengua que primer aprenen i parlen la majoria de persones que arriben de fora, si bé (especialment a les zones rurals i en ambients amb més vida comunitària) hi ha moltes que al cap de poc temps aprenen també el català.
De fet, en l'amalgama lingüística actual a l'arxipèlag, "el català té un paper molt important en la necessària cohesió social", assenyala. Així, segons dades de l'estudi, "les generacions més joves són les que tenen un coneixement més elevat del català, seguides de les franges d'edat més madures, que són les que fa més temps que resideixen a Balears. La franja de 25 a 34 anys, fruit d'una immigració més recent, és la que té un coneixement més baix de la llengua".
A partir dels resultats de l'estudi, Linguamón-Casa de les Llengües i la UIB faran a Palma l'exposició 'Petit cafè del món', una mostra que recull la transformació lingüística que es viu a les illes actualment.
L'exposició, que es podrà veure des del 25 de setembre fins al 17 d'octubre al casal [Solleric] de Palma, també té la col·laboració de la Conselleria d'Educació i Cultura i del Ajuntament de Palma.
Fonte: europapress
