La Diputació recorrerà "amb tota probabilitat" la sentència del TSJC en contra de l'ús "preferent" del català a la institució

Joan Reñé assegura que els efectes que la resolució tindrà per l'ens "seran absolutament mínims i insignificants"

Joan Reñé ha manifestat que "amb tota probabilitat" la Diputació de Lleida recorrerà la sentència del TSJC en contra de l'ús preferent del català a la institució tot i que de moment els serveis jurídics de l'ens ho estan valorant encara.

Així mateix, ha assegurat que els efectes que suposa la sentència per la Diputació "seran mínims i insignificants" pel fet que "en cap cas posa en qüestió el que és l'ús habitual i normal de la llengua catalana" en aquesta institució si no tot el contrari, ja que "de forma imperativa manifesta que s'han de continuar treballant els expedients administratius en llengua catalana dins la institució", ha remarcat Reñé. El president de la Diputació de Lleida ha deixat clar que en vint anys "no hi ha hagut cap problema ni ningú ha presentat cap requeriment ni sol·licitud perquè es fes d'una altra manera".

Tot i això, Joan Reñé ha expressat en nom de l'ens que presideix la "insatisfacció" i el "greuge" que suposa "no entendre que en aquests moments algú continuï generant problemes allà on no hi són" perquè la llengua catalana a la Diputació de Lleida "no suposa cap problema per la comunicació amb tots els ciutadans i amb totes les administracions amb què ho estem fent". A més, ha remarcat que de la vintena d'articles del Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa a la Diputació de Lleida que demanava modificar Convivencia Cívica Catalana, la sentència del TSJC "només ha modificat una paraula en un parell d'articles i dos articles més, fet que ha qualificat "d'insignificant". En concret, la resolució anul·la que el català pugui tenir la consideració de llengua "preferent" en el funcionament diari de l'ens i en les seves comunicacions i també elimina el fet que hagin de ser els ciutadans els que sol·licitin formalment si volen que se'ls contesti en castellà, com establia l'actual reglament.

Per Reñé, l'objectiu del recurs de Convivencia Cívica Catalana busca "derivar un cop més l'atenció allà on no hi ha problemes ni amb les banderes ni tampoc amb la llengua quan realment el que ens hauria de preocupar a tots és la situació que tenim al carrer i el patiment que tenen tants ciutadans per una situació econòmica complexa".

Fonte: La Vanguardia

El TSJC anul·la l'ús preferent del català a les diputacions de Girona i Lleida

També tomba el requisit que els ciutadans hagin d'explicitar amb una petició formal la seva opció lingüística

El tribunal estima en part un recurs de Convivència Cívica Catalana contra els reglaments lingüístics de les dues administracions en base a la jurisprudència creada per la sentència contra l'Estatut

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per Convivencia Cívica Catalana (CCC) i ha decidit anul·lar que el català sigui llengua “preferent” en aquestes dues administracions. El tribunal també ha tombat el requisit els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats, cosa que ha fet amb dues sentències amb data del 6 de març. En les seves sentències la sala contenciosa-administrativa es remet a jurisprudències com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona, que va anar en la mateixa línia.

El TSJC considera d'aquesta manera que la posició de les dues llengües oficials és de “paritat jurídica” als poders públics de Catalunya. Així, el tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, “de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística”. A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions “mentre no comporti imposició”, i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal “no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial”.

En el cas de la Diputació de Girona, s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en català; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.

Pel que fa a la Diputació de Lleida, també s'ha anul·lat l'article 2 –en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració–, així com els 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, es tomba la norma que estableix que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa.

Convivencia Cívica Catalana ha celebrat en un comunicat les sentències del TSJC que han estimat parcialment els recursos que va presentar perquè, al seu parer, “confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració”.

Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació davant de la sala contenciosa del Tribunal Suprem.

Fonte: Avui