6/10/16

Abrese’l plazu pala Axenda Didáctica Escolar

  Acordies coles normes de participación na Axenda Didáctica Escolar, nel mes d’ochobre (del 1 al 31, dambos inclusive) va tar abiertu’l plazu pa que les empreses del ámbitu cultural presenten proyectos pa les distintes etapes educatives.
  Van poder presentar proyectos toes aquelles empreses privaes d’ámbitu asturianu acordies con:
  • Resolución de 28 de xineru de 2013, de la Conseyería d’Educación, Cultura y Deporte, pola que s’establecen les normes de participación na Axenda Didáctica Escolar.
  • Resolución de 24 de setiembre del 2014, de la Conseyería d’Educación, Cultura y Deporte, pola que se modifica la Resolución de 28 de xineru del 2013, pola que s’establecen les normes de participación na Axenda Didáctica Escolar.
Fonte: asturnews.com

L’ALLA reclama una presencia digna del asturianu na RTPA

   La RTPA lleve meses apregonando, y lluciendo en toles sos emisiones, un anagrama especial conmemorativu de los 10 años de la so esistencia y l’Academia de la Llingua albidra que ta bien cumplir diez años pero que nun val un res si nun sirve pa dignificar la llingua y la cultura d’Asturies.
  Nuna nota de prensa asoleyada esti día, l’Academia de la LLingua diz felicitase porque “el qu’un ente públicu de radiotelevisión asturiana algame los 10 años ye un fechu ensin dulda relevante pa la vertebración d’una comunidá autónoma que, como Asturies, ta somorguiada nuna fonda crisis económica, social y cultural”. Pero al mismu tiempu, l’ALLA fai alcordanza de que “apocayá, va unos años, la RTPA sofrió una fuerte crisis estructural que tuvo a piques de facela desapaecer. Nesi momentu, tanto los sos trabayadores como la direición del ente quixeron treslladar a la opinión pública asturiana la importancia del so llabor social y cultural, mesmamente polo que cinca al usu y caltenimientu de la llingua asturiana como patrimoniu común de tolos asturianos”.
D. Antonio Virgili Rodríguez, Direutor Xeneral de la RTPA
  Y ye que, “a lo que paez, la crisis pasó y el compromisu de la RTPA cola dignificación del asturianu siguió como siempres; ye dicir, ensin sobrepasar el 5% de la emisión selmanal y con una programación temática que da una visión del asturianu ente etnográfica y costumista”. El propiu Conseyeru d’Educación y Cultura del Gobiernu del Principáu d’Asturies criticaba díes atrás les insuficiencies d’esti modelu.
  Convién saber, en tou casu, pala Academia “qu’una presencia digna del asturianu na RTPA nun ye namái una cuestión de sensibilidá cultural de dellos sectores asturianos, sinón que deriva direutamente del marcu llegal que la enconta (Llei d’Usu del Asturianu de 1998 y Llei de Segunda Reestructuración del Sector Públicu Autómicu de 2014). Pues bien, los mandaos calteníos nes anteriores son dafechu desatendíos pola direición de la RTPA, magar tolos indicadores d’audiencia afiten l’aceutación popular de la presencia del asturianu na radio y televisión publiques d’Asturies”.
  L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) camienta nesti sen “qu’una presencia granible del asturianu na RTPA esixe d’un compromisu claru d’esta pa col procesu de recuperación llingüística n’Asturies y pide, darréu d’ello, que se dean pasos urxentes nel emplegu del asturianu con un enclín nidiamente comunicativu. Esto ye y como una propuesta de mínimos, un espaciu informativu na tv. (el del meudía o la nueche) dafechu n’asturianu, xunto con otros programes que dignifiquen l’usu social de la llingua (magacines, restrasmisiones deportives, documentales de temática actual, etc.); espacios informativos con un usu cotidianu del asturianu na radio y, dende llueu, un periódicu dixital dafechu n’asturianu (o con una opción doble de llectura n’asturianu y en castellán)”.
  L’Academia de la Llingua Asturiana da anuncia, a lo cabero, que pa treslladar estos encamientos al ente públicu, acaba de solicitar una entrevista urxente con D. Antonio Virgili Rodríguez, Direutor Xeneral de la RTPA.                                              Fonte: asturnews.com

5/10/16

L’asturianu llega a iOS

Aplicaciones de iOS n’asturianu con Apple

  Disponer de delles aplicaciones de iOS n’asturianu yá ye posible cola última actualización del sistema operativu d’Apple , que dexa escoyer la llingua asturiana como idioma predetermináu pa los sos dispositivos.
  D’esta manera, los usuarios qu’asina lo deseyen podríen disponer de forma automática de dellos servicios de iPhone y iPad, como’l calendariu o la fecha de les fotografíes y los vídeos na galería, en llingua asturiana.
  iOS nun ye’l primer sistema operativu que dexa utilizar la llingua asturiana. El teléfonu d’Ubuntu ta totalmente disponible n’asturianu, anque la so presencia nel mercáu ye escasa  por cuenta que’l so sistema operativu nun ye, pol momentu, compatible con aplicaciones como WhatsApp.                                                          Fonte: asturnews.com

4/10/16

Marta Mori participa en Bimenes nun alcuentru con llectores

La escritora xixonesa Marta Mori

  L'eventu, que forma parte de los Talleres de Llectura n'Asturianu 'Comarca de la Sidra', céntrase na obra 'Histories familiares'.
  Esti alcuentru entámalu'l Serviciu de Normalización Llingüística de la 'Comarca de la Sidra' en collaboración col Conceyu de Bimenes y l'asociación Ente Muyeres, con aniciu previstu pa les 17,30 hores nel Centru Social de Martimporra. 'Histories familiares' trátase d'una colleición de rellatos dividíos en dos partes, a caballu ente la ficción y lo autobiográficu, qu'indaga na historia de la familia de Marta Mori y la so infancia.
  La escritora xixonesa ye doctora en Filoloxía Hispánica y tien espublizaos, amás d'una cantidá grande d'artículos d'historia y crítica lliteraria, poemarios como 'Pórticu', 'El tiempu de la espera', 'La mio voz' o 'L'alcordanza', colos que tien algamaos premios como'l Teodoro Cuesta y el Xuan María Acebal.                                                                  Fonte: asturies.com

3/10/16

Iniciativa entrega en presidencia un llibru sobro’l protocolu de drechos llingüísticos


   Va unes selmanes Iniciativa pol Asturianu entregaba al traviés de rexistru una carta y un llibru esplicativu del procesu de creación del que va ser un documentu internacional de gran importancia pa les llingües minorizaes, del que la entidá foi representante n’Asturies y que va aprobase en Donostia enantes de que remate l’añu 2016:el protocolu de drechos llingüísticos.
 El llibru esplica’l procesu y los problemas comunes que viven les llingües europees minorizaes, como l’asturianu, que pola falta d’oficialidá vive una situación especialmente grave. Y los grupos parllamentarios de la Xunta Xeneral y el Conseyeru d’Educación y Cultura recibieron tamién una copia. Los receptores concretos d’esta información fueron el presidente d’Asturies, Javier Fernández, el conseyeru d’Educación y Cultura, Genaro Alonso, y tolos grupos políticos de la Xunta Xeneral (PSOE, PP, Podemos, IX, Foro y C’s)

 La única respuesta llegó de momentu de la Conseyería d’Educación 
y Cultura, cola solicitú d’un conceyu per parte del Direutor Xeneral de Política Llingüística, que se producirá esti martes a les 11 la mañana.

 El mes de xunu pasáu Iniciativa pol Asturianu organizó en Xixón una charra na que se presentó énte organizaciones de la sociedá civil asturiana, el procesu de redacción del Protocolu pa la Garantía de los Drechos Llingüísticos que va aprobase dientro de los actos organizaos con motivu de la capitalidá europea de la cultura Donostia 2016, un documentu internacional que quier ser una continuación de la Declaración Universal de los Drechos Llingüísticos aprobada va agora venti años.       Fonte: asturnews.com

“Tamos encantaos cola respuesta de la xente”, afirma Reciella

Día de la Reciella 2016

  Más de mil persones pasaron el domingu pelMuséu del Pueblu d’Asturies pa disfrutar de les munches actividaes pol IV Día de la Reciella. “Tamos encantaos cola respuesta de la xente”, afirma Iris Díaz Trancho de ‘Reciella. Families pol Asturianu”, como amuesa que munches actividaes escosaren les places en minutos.
  Les actividaes entamaron a les once de la mañana cola celebración de “Entaína, I Carrera de families pol asturianu” onde cuasi 200 persones de toles edaes participaron nuna carrera que quier reconocer la tresmisión xeneracional del nuesu idioma. Dempués  continuó cola exhibición de fútbol a cargu de la escuela del U.C. Ceares, el partíu foi retrasmitíu n’asturianu por Nacio González. Les actividaes de la mañana continuaron con xuegos tradiciones cola collaboración de la Tertulia Cultural El Garrapiellu, talleres de llambiotaes por Miel et canelle y xuguetes con material reclicao por EMULSA,  y cuentacuentos con Olga Cuervo.
  Un datu que dexa bien nidio la gran respuesta de públicu dende primer hora de la mañana, cuando se celebró la carrera de families pol asturianu ‘Entaína’, foi l’ésitu del chigre. “Llevemos más del doble de comida del añu pasáu y a la una yá quedamos ensin esistencies, lo que nos llevó a tener que facer más encargos pa poder atender la demanda”, esplica Iris Díaz Trancho.
  Na tarde continuaron los cuentacuentos con “Samalandran, Islla de lleendes” y talleres cola Asociación Apasos. Amás d’otres actividaes pel práu del Tendayu del Pueblu d’Asturies. La música llegó cola actuación de la Banda de Gaites Infantil de Villaviciosa y la Escuela de Música Tradicional de Ribeseya. Les actividaes finaron col conciertu de “Bestiariu” y una Danza Prima.
  En resumen, un Día de la Reciella cargáu d’actividaes pa tola familia que medra añu a añu. “Tolos talleres escosaron les sos places a lo poco d’abrir la inscripción ”, espliquen dende Reciella, que quier “agradecer a tola xente de l'asociación y collaboradores que participaron na organización y a los patrocinadores el so apoyu pa que saliera perbien esta folixa que tien como oxetivu la socialización n'asturianu de les xeneraciones nueves”.     Fonte: asturies.com

2/10/16

Anabel Santiago llogra'l Premiu al Meyor Cantar 2016

Premiu al Meyor Cantar 2016 pa Anabel Santiago

  La so canción "La Lloca", con lletra de Xulio Arbesú, foi la escoyida pol xuráu.
  Esti viernes nel auditoriu de La Pola Siero celebrose la gala del Premiu al meyor cantar en llingua asturiana y gallego-asturiano. l'actu tuvo guiáu por l’actriz María Cotiello y el cantante Xune Elipe,  y actuaron los cinco finalistes más  la Banda Gaitas El Tr asno, ganadora de la última edición del premiu.
  Los cinco artistes y bandes que pasaron el primer corte del xuráu y que defendieron los sos temes fueron: 'La lloca', d'Anabel Santiago (lletra de Xulio Arbesú); 'Teatro valleiro', de Bacotexo (Ricardo Saavedra); 'A mano izquierda del mundu', de Fernando Valle Roso (Ismael Arias); 'Tuntu', de La Tarrancha (Delfín Valdés); y 'Avérate', de Vrienden (Juan Ramón Duarte).
  La ganadora, por unanimidá del xuráu, foi Anabel Santago col so tema "La Lloca" con lletra de Xulio Arbesú. Esta canción ta incluida nel so discu Llances de papel (2015), discu poéticu-musical onde axunta parte de los sos éxitos, dende tonaes clásiques hasta tangos como ye la canción ganandora.
  Darréu, la Banda Gaitas El Trasno, ganador de la octava edición del premiu con 'Volviche', va actuar mientres el xuráu tomaba la decisión final sobre quién merez ser ganador del Premiu al Meyor Cantar que resultós ser el tema d'La Pola Siero. El premiu que-y entregaron ye una obra orixinal de l’artista asturiana María Jesús Rodríguez.
  Anabel Santiago ye una de les voces más potentes de la tonada asturiana actual. Nos sos venti años de trayectoria, esta artista publicó los discos Tierra de sueños (2001), Al son de la lluna 82003), Anabel Santiago canta a Diamantina Rodríguez (2005), Desnuda (2007),  Agora (2010) y Llances de papel (2015). Ente munches otres reconocencies y gallardones llograos por Anabel Santiago, pueden destacase'l premiu Nacional de la Música al meyor cantar en llingua asturiana pol tema "Agora" (2010), o los premios AMAS a  meyor cantar folk, meyor discu folk y meyor voz.                                                              Fonte: asturies.com

1/10/16

L’Asociación d’Escritores Noveles anuncia’l so III Congresu


  Entamáu pola Asociación d’Escritores Noveles, Uviéu va acoyer l’III Congresu de Escritores los díes 29, 30 y 31 d’ochobre. Esti alcuentru va cuntar cola presencia d’autores, críticos, direutores editoriales, axentes lliterarios y demás actores del sector pa compartir esperiencies y ampliar perspeutives.                                  Fonte: asturnews.com

30/9/16

Iniciativa pol Asturianu organiza un nuevu club de llectura nel Pub Corner’s d’Uviéu


  Iniciativa pol Asturianu entama los díes 3 y 17 d’ochobre la segunda edición del so Club de Llectura n’asturianu. La obra a la que tará dedicáu esta vegada va ser “Los solevaos de la Bounty”, de Jules Verne (torna de Xesús González Rato).
  Esta actividá va facese nel Pub Corner’s d’Uviéu (cai Xeneral Zuvillaga, 6) magar les 20:30 hores los dos díes.  Tien un preciu de 20 euros qu’inclúi dos consumiciones y un exemplar del llibru espublizáu pola editorial Trabe.  La matrícula pue faese nel propiu chigre.
L’oxetivu ye ameyorar la conocencia d’asturianu asina como encamentar a los participantes a consumir lliteratura na nuesa llingua.

  Con esta propuesta Iniciativa pol Asturianu quier averar la lliteratura a espacios onde nun ye vezu atopala, polo que nun ye necesario tener degún conocimientu previu del idioma p’apuntase a l’actividá.                                     Fonte: asturnews.com

29/9/16

DESCUIDU: Viñetes d'Efrén d'Andrés

DESCUIDU:
L´humor asturianu n'asturianu
Fonte: asturnews.com

La obra completa de Ausiàs March tará espublizada’l branu que vien

 
El filólogu Pablo Suárez García

  El filólogu Pablo Suárez vieno acabante de completar la traducción al asturianu de la obra completa del poeta valencianu Ausiàs March (Beniarjó, 1397 – Valencia, 1459) y confía en que puea espublizase enantes del branu de 2017. 
  Pablo Suárez ye tamién autor de la versión n’asturianu del Quixote y tuvo trabayando nesti proyeutu nos dos últimos años, y confía en qu’Ediciones Saltadera saque la obra al mercáu’l próximu añu. El so llabor yá vio la lluz n’Internet. Les más de 500 poesíes que traduxi del lliteratu valencianu fueron apaeciendo nel so blogue Al alta la lleva.
  Suárez yá ficiere una traducción en versu llibre de les creaciones de March. Sicasí, optó agora por facer una nueva, respetando la métrica endecasílaba del orixinal. El traductor remembra que la obra orixinal cuenta con un aparatu críticu llargu a esgaya que decidiera suprimir pa dexar solo los poemes llimpios.                         Fonte: asturnews.com

28/9/16

L'ALLA abre'l plazu pa presentar candidatures al primer Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana

 
Ana María Cano y Xosé Antón González Riaño

'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA)presentó esti martes el Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana. Esti premiu tendrá calter triañal y con él buscase "facer pública reconocencia del llabor normalizador que representa la creación lliteraria nel idioma d’Asturies".
D'igual forma, según esplicó Ana María Cano, presidenta de l'ALLA, que tuvo acompañada pol vicesecretariu Xosé Antón González Riaño, con esti gallardón anunciáu mientres el pasáu Día de les Lletres Asturianes la institución pretende tamién poner en valor "el fundamental papel que xueguen los y les escritores en llingua asturiana nel caltenimientu de la cultura del pueblu asturianu". Asina, van poder presentase candidatures hasta'l 1 d'avientu d'aquelles persones vives que tuvieren una destacada trayeutoria lliteraria nel nuesu idioma a lo llargo del tiempu.
El ganador o ganadora recibirán el premiu coincidiendo cola celebración del Día de les Lletres Asturianes. El premiu consiste nun Medayón distintivu del Premiu, fechu pol escultor Adolfo Manzano, una dotación económica de 3.000€  y l'ALLA espublizará una antoloxía representativa de la produccción lliteraria del autor con una edición exclusiva y qu'espeye la importancia del premiu.
Con esti premiu dende l'Academia quieren "suplir una carencia institucional" 
Les bases del premiu son les siguientes:
Primera
El Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana, que tendrá calter triañal y cuntará con una dotación económica de 3.000 €, nun podrá xebrase en más d’un autor o autora, nun podrá ser declaráu ermu nin concedese a títulu póstumu.
Segunda
Premiaráse al conxuntu de toa una trayeutoria lliteraria, fecha a lo llargo del tiempu en llingua asturiana.
Tercera
Podrán presentar candidatures al premiu:
L’Academia de la Llingua Asturiana.
Les instituciones culturales y llingüístiques asitiaes nel territoriu del dominiu llingüísticu ástur.
Cualquier de los miembros del xuráu.
La presentación fairáse al traviés d’escritu empobináu a l’ALLA nel que se conseñarán los méritos lliterarios de los autores propuestos, asina como una amuesa representativa de la so producción escrita (al rodiu de 50 páxines).
Les propuestes y la documentación habrán apurrise enantes del día 1 d’avientu anterior al añu de la convocatoria.
Cuarta
El xuráu del Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana formaránlu:
El Presidente o Presidenta de l’ALLA.
3 miembros de númberu de la institución.
1 representante de la Conseyería d’Educación y Cultura del Gobiernu d’Asturies.
2 personalidaes de reconocíu prestixu del mundu universitariu especialistes en lliteratura asturiana.
La presidencia de l’ALLA fairá tamién el llabor de presidencia del xuráu, mentanto que la representación de la Conseyería d’Educación y Cultura llevará la secretaría del mesmu. La xera deliberadora del xuráu ha ser secreta y del resultáu daráse anuncia a lo cabero del mes de xineru del añu de la convocatoria.
Quinta
El ganador o ganadora recibirán el premiu coincidiendo cola celebración del Día de les Lletres Asturianes. Arriendes de la dotación económica, el premiáu o premiada recibirá un Medayón Distintivu del Premiu. L’ALLA espublizará una pequeña antoloxía representativa de la producción lliteraria del autor.                                                                 Fonte: asturies.com

El videu del cantar ‘Entaína’ suma 10.000 reproducciones en menos de 48 hores



  • 28 Setiembre, 201
  • Pablo R. Guardado
     El recibimientu del cantar ‘Entaína’, de Skama la Rede, ta siendo estraordinariu. En menos de 48 hores el tema que promociona’l Día de la Reciella y la carrera familiar pol asturianu del domingu yá suma más de 10.000 reproducciones na páxina de Facebook d’Asturies.com. “Tamos desbordaos con estes cifres”, asegura’l cantante Miguel Fernandi ‘Burilo’.
     Escueles de tol país tán proyeutando’l videu nes sos clases y inclusive pue vese nes pantalles de los autobuses municipales de Xixón. El videu de ‘Entaína’, realizáu por Pablo Quiroga d’Algamar Producciones, ta llegando a miles de persones en tol país, que queden cola lletra prestosa compuesta por David Guardado, miembru de ‘Reciella. Families pol Asturianu'.
     “Tamos desbordaos con estes cifres. Tamos flipándolo”, afirma Burilo, qu’apunta que dalgunos de los cantares de la banda en YouTube llleguen a les 25.000 reproducciones pero nun periodu más llargu de tiempu. “Amás, prestónos muncho facer la canción. Miembros de la banda sonlo tamién de Reciella y la grabación del videu colos guaḥes, que se portaron perbién, tamién foi mui prestosa”.
     La prueba en direuto col cantar resultó igualmente satisfactoria. “Tocámosla’l vienres en Santurtzi y a la xente gustó-yos, polo que tamos pensando incluyila ente los temes qu’interpretaremos nos conciertos próximos”, apunta’l vocalista de Skama la Rede. De momento, ta confirmáu ún en Morea’l día 8 y l’actuación nel XIII Asturies Nun Escaez de Sama qu’entama Darréu’l día 15.
    Debú en ‘Bestiariu’
     ‘Entaína’ nun ye’l primer cantar infantil de Skama la Rede, que fixera una versión de ‘El coche’l maestru’ de Xentiquina pal discu homenaxe ‘Xentiquina Crew!’ (Algamar Producciones), y tampoco nun va ser el caberu. La banda ta trabayando nun cantar “qu’espero que nos quede igual de prestosu” pal segundu discu de ‘Bestiariu’, que va tar dedicáu “al cámbaru”, anuncia Burilo.
    Fonte: asturies.com
    Fonte: asturies.com

    La Federació Llull renova a Randa el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes

    La Federació Llull ha presentat un manifest que reclama “que les institucions d’autogoven de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha una clara voluntat de cooperació..."

    El monestir de Randa de Mallorca ha acollit aquest diumenge un acte nacional de la Federació Llull. Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear (OCB) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) han renovat el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, amb la presentació d’un manifest conjunt que demana la constitució d’un Consell de la Llengua i de les Lletres per disposar d’una veu conjunta i potent que defensi la comunitat cultural i lingüística.
    Un centenar de persones han assistit a l’acte central, que ha comptat amb la lectura del manifest i els parlaments dels presidents de les tres entitats que formen la Federació: Jordi Cuixart d'Òmnium, Joan Francesc Mira d’ACPV i Jaume Mateu de l'OCB. “Demanem el compromís amb la normalització lingüística als nostres governs, l’acció per assegurar els drets lingüístics en àmbits com els mitjans, la justícia o el comerç”, ha dit Mateu. 
    “El procés sobiranista no anirà mai en detriment dels Països Catalans. Perquè no seríem on som sense referents com Fuster, Alcover o Oliver. Tenim la voluntat persistent de compartir llengua, cultura i futur”, ha afirmat Cuixart. Finalment, Joan Francesc Mira, president d’ACPV, ha destacat l’aportació universal de Ramon Llull, malgrat la manca d’un Estat propi, d’una política cultural que l’hagi posat en valor.
    Les principals entitats culturals dels Països Catalans han fet una reunió prèvia de treball per a impulsar diferents projectes comuns. La Federació s’ha sumat al 700è aniversari de la mort de Ramon Llull al Santuari de Cura de Randa, el puig lul·lià per excel·lència, en el marc de la trobada anual de socis de l'OCB.

    El Manifest de Randa

    La Federació Llull ha presentat un manifest que reclama “que les institucions d’autogoven de les Balears, el País Valencià i Catalunya, ara que hi ha una clara voluntat de cooperació, coordinin les seves polítiques relatives a la llengua catalana en tots els àmbits, tal com va plantejar ja fa 30 anys el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i que es constitueixi amb les principals  institucions acadèmiques, professionals i associatives del nostre àmbit lingüístic el Consell de la Llengua i de les Lletres que hi era previst, a fi de disposar d’una veu social conjunta i potent, que pugui defensar els drets de la nostra comunitat lingüística i cultural a tots els nivells”.
    Davant “la persistència de les polítiques adverses a la llengua catalana i al plurilingüisme igualitari a l’Estat espanyol, malgrat les aparences democràtiques, especialment en les institucions en què predomina el Partido Popular”, demanen “que els representants parlamentaris dels nostres territoris elevin la més enèrgica protesta a l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i al Parlament Europeu”. 
    El manifest recorda la proclamació, ara fa vint anys, de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona i denuncia l’incompliment constant de la Carta Europea de les Llengües Regionals per part de l’Estat. “No entenem com és possible, davant d’aquestes polítiques escandaloses, que el cap de l’Estat afirmi que Espanya se sent orgullosa de la seva diversitat”, rebla el text conjunt.

    Fonte: Llibertat.cat

    27/9/16

    20/9/16

    Vanessa Gutiérrez va impartir un cursu de creación lliteraria





    Iniciativa pol Asturianu va entamar los sos yá tradicionales cursos d'asturianu, a los que va sumar como novedá ún de creación lliteraria. La escritora Vanessa Gutiérrez va encargase d'impartilu nel Conseyu de la Mocedá de Xixón d'ochobre a abril.
    El cursu va centrase n'ampliar les habilidaes del alumnáu y afalar la so creatividá al traviés d'exercicios de creación y traducción, llectura y tamién conocencia de la hestoria de la lliteratura asturiana, con especial atención a les décades últimes. Les clases van desendolcase los xueves, de 19 a 21 hores, pudiendo formalizar la matrícula mientres el mes de setiembre al traviés de la web de la organización. El costu del cursu ye de 60 euros, con tolos materiales incluyíos.
    D'igual forma, tamién ta abierta la matrícula pa les clases d'asturianu y gallego-asturiano qu'Iniciativa pol Asturianu pon nos meses próximos en Xixón, Uviéu, Avilés, Llangréu, Villayón, Ḷḷena, Villaviciosa y Mieres. Tamién ye posible facelo a distancia.
    L'enllaz p'atopar información sobre horarios y inscribise pa los mesmos, ye'l siguiente.
    Fonte: Asturies.com

    17/9/16

    Una carrera de families pol asturianu, novedá nel IV Día de la Reciella



    El domingu 2 d'ochobre'l Muséu del Pueblu d'Asturies va acoyer una edición nueva del Día de la Reciella. La novedá principal d'esti añu va ser la celebración de la carrera de families pol asturianu 'Entaína', que pretende simbolizar la entrega del testigu de la tresmisión del idioma.
    Deportes, conciertos, gastronomía, ecoloxía, talleres, lliteratura, xuegos, comida, bébora y pintacares son los ingredientes d'esta xornada qu'entama 'Reciella. Families pol Asturianu' con un ésitu grande dende hai cuatro años y de la qu'Asturies.com ye empresa collaboradora. Cola programación definitiva entovía pendiente de zarrar, 'Entaína' va ser la principal atracción d'esta edición, como se destaca nel cartelu de la folixa, diseñáu por Marco Recuero.
    Nél cartel pue vese la entrega d'un testigu en forma de 'A' d'una persona adulta a una neña, en referencia al "propiu idioma y la tresmisión de xeneración en xeneración, aspectu nel que tamos especialmente enfotaos y enfotaes dende los entamos de l’asociación". La xente interesao en participar pue inscribise cubriendo'l formulariu disponible na web de Reciella.
    Fonte: Asturies.com

    16/9/16

    L'Estat accepta finalment la prova d'accés a l'advocacia en català

    No han parlat del procés, ni del referèndum en els aproximats 45 minuts en què el ministre de Justicia, Rafael Catalá, i el conseller homòleg, Carles Mundó, s'han reunit a Madrid. Però l'Estat ha decidit fer una picada d'ullet a Catalunya acceptant que la prova d'accés a l'advocacia es pugui fer a partir d'ara en català. La qüestió feia tres anys que era un clam per part de la Generalitat, y només requeria voluntat política. La mateixa que ha exhibit Catalá pel que fa a "col·laboració" i ganes de "resoldre problemes", segons ha afirmat davant dels rellotges i les làmpades barroques del Ministeri i el blanc polar de les parets de l'edifici.

    Catalá no aporta a les trobades entre conselleries i ministeris la mateixa èpica que el seu company de gabinet, el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a les reunions amb el vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras. Els diners són un punt de tensió entre Barcelona i Madrid, però la llengua tampoc és una qüestió menor. Així les coses, el ministre ha signat sense embuts un acord per garantir la presència d'aquesta llengua oficial –el català– en els exàmens per ser advocat i procurador. Aquest tindrà la seva primera aplicació per a aquells graduats que es presentin a la prova el 29 d'octubre.

    Fonts de la conselleria afirmen que s'ha produït aquesta cessió "perquè han volgut". Tanmateix, no només ha estat voluntat política, com han exhibit ambdós. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va adreçar-se fa temps al govern espanyol en relació amb l'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La pressió internacional va prendre forma de recomanació datada del 20 de gener d'aquest any, on hi feia constar que "s'identifiquessin les mesures pràctiques" per garantir la presència de les llengües cooficials.

    Per aquest motiu, els catalans no són els únics que podran fer ús de l'acord, sinó també els juristes valencians. Mundó creu que el procediment "hauria d'haver format part de la normalitat des de bon principi". Crític s'ha mostrat també el conseller afirmant que "l'acord arriba tard" perquè des del 2014 ja s'han fet tres avaluacions exclusivament en castellà. La "imposició" de la llengua estatal també havia causat el rebuig del Consell de l'Advocacia catalana i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Sobre això, Mundó ha rematat que "quan les coses es volen resoldre, es resolen".

    No han parlat tampoc de la politització de la Justícia, que ha estat motiu de pregunta per part dels periodistes. El diputat del Partit Demòcrata Francesc Homs assistirà dilluns a declarar al Tribunal Suprem per la consulta del 9-N. Tanmateix, no han compartit l'anàlisi de vies alternatives per tractar el tema. Mundó ha estat taxatiu demanant una resposta política, no "una resposta judicial" i ha afegit que era una "mala notícia" que les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i l'expresident Artur Mas també hagin d'anar als tribunals "per posar les urnes".

    Fonte: El Nacional

    8/9/16

    La novena d'Europa


    Xuan Porta
    El catalán ye la novena llingua de la Xunión Europea y entá nun tien calter oficial na mesma. Dicen que si Andorra entrara nel club comunitariu yá taría llograo automáticamente al ser un estáu miembru. Pero pa la oficialidá n’Europa sedría enforma con qu’España lo demandare, yá que’l catalán ye llingua cooficial de parte del territoriu. Nesti casu tamién habría de pidilo pal eusquera y pal gallegu. Poro, l’asturianu y l’aragonés tendríen entá más sides pa desixir la so cooficialidá.
    La llingua catalana fálase nun área de 68.000 km2, nos cualos viven unos 13.529.000 de persones. D’elles saben falala 9.119000 y la pescancien 11.011.000 persones. Anguaño, ta dividida en siete territorios distribuyíos en cuatro estaos: Andorra, España, Francia ya Itàlia. Los estatutos de Cataluña (1979) y de les Islles Baleares (1983) reconocen el catalán como la llingua propia d’estos territorios y la declaren llingua oficial xuntamente col castellanu, y tamién lo fizo, cola denomación llegal de valencianu, el de la Comunidá Valenciana (1982). Amás, la Constitución d’Andorra (1993) establez que’l catalán ye la llingua oficial del Estáu. Asinamesmo, los parllamentos autónomos de Cataluña, les Islles Baleares y la Comunidá Valenciana aprobaren lleis de sofitu a la llingua catalana, que la introduxeren na escuela, l’alministració y los medios de comunicación institucionales. Tamién creáronse medios de comunicación como TV3 y Catalunya Ràdio en Cataluña, IB3 nes Islles Baleares o la Canal 9 en Valencia, y un gran númberu de radios y televisiones llocales, amás de recuperar presencia na prensa. La edición en llingua catalana aportó a cotes mui altes de títulos editaos, miles, con un total de millones d’exemplares. En rellación coles llingües oficiales de la Xunión Europea, Cataluña, Islles Balears y Comunidá Valenciana, (onde ye oficial) tienen más población que los territorios en que son oficiales ocho de les llingües oficiales na Xunión Europea. Si namái consideramos  el númberu de persones que saben falalu, el catalán ye más faláu n’Europa que’l portuguès, el checu, l’húngaru, el suecu, el búlgaru, el danès, l’eslovacu, el finès, el croata, el gaélicu irlandès, el lituanu, el letón, l’eslovenu, l’estoniu y el maltès. Poro, ye la llingua minorizada con más falantes d’Europa. Rique un estatus d’oficialidá na Xunión Europea a pola mor de la so entidá. L’asturianu fálase nun territoriu con más falantes que dos estaos miembros: Luxemburgu y  Malta. Poro, amerita la so oficialidá nel estáu español y también na Xunión Europea, al mesmu nivel que tean les llingües cooficiales d’España. Onde 4 de cada 10 ciudadanos viven en comunidaes autónomes con más d’una llingua oficial. 
    La bayura de les llingües tien que tar n’ayén a los alderiques políticos. Son patrimoniu cultural pa valorizar ente toos. Fonte: La Voz de Asturias

    4/9/16

    113 famílies demanen l’ajuda econòmica per escolaritzar en castellà

    El Ministeri d’Educació ha rebut un total de 113 peticions d’alumnes catalans per estudiar en castellà i no sota el programa d’immersió en català.
    A hores d’ara, el Ministeri ha acceptat 50 d’aquests requeriments, de la mateixa manera que n’ha desestimat 9. La resta estan a l’espera de resolució.
    La Generalitat ha recorregut la cinquantena de peticions estimades pel Ministeri, perquè no hi estan d’acord, en paraules de la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, aquest dijous.
    Així mateix, el Ministeri de moment no ha descomptat de les seves aportacions al Govern els 6.000 euros per alumne que va advertir que faria, però la Generalitat no sap si les famílies han rebut els diners.
    Fonte: El Nacional