La premsa generalista diària en català augmenta un 83% la seva difusió en dos anys

La premsa generalista diària en català ha augmentat la seva difusió en un 83,3% en els últims dos anys i ja representa al voltant d'un terç dels exemplars que es venen en territori català, segons revela la setena edició de l'Informe de la Comunicació a Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza l 'evolució del sector al llarg del 2011 i 2012. La coeditora de l'informe Marta Civil ha explicat en roda de premsa que aquest augment de la difusió de la premsa generalista en llengua catalana també s'ha produït en el consum de ràdio i televisió a Catalunya, amb més influència de les emissores i canals en català. Malgrat això, encara flaquegen a l'ús del català la premsa esportiva, les publicacions de periodicitat no diària, el cinema i els videojocs, ha afegit Civil, que ha destacat la "necessitat de les nacions sense Estat d'especialitzar-se en comunicació i cultura com via per a la seva supervivència a mitjà termini". Durant el període en el qual se centra l'informe els mitjans de comunicació han patit un empobriment de l'oferta, el que ha fet "perillar" la qualitat informativa i ha deixat en atur a centenars de professionals. El 2011 i 2012, el sector ha experimentat una caiguda de la inversió publicitària del 26%, després d'una "tímida" recuperació registrada el 2010, i en el mateix període la televisió ha deixat de ser el líder dels suports publicitaris per volum d'inversió, superada per la publicitat personalitzada. La reducció publicitària ha provocat la reestructuració interna dels grups de comunicació, que també han hagut d'afrontar deutes, el que ha tingut "conseqüències sobre el pluralisme i la independència del sector". L'estudi també percep una tendència dels mitjans de comunicació a incorporar el pagament per continguts, especialment en les edicions digitals dels principals mitjans impresos, i un augment del consum de continguts culturals gratuïts. QUALITAT ACADÈMICA El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Sancho, ha exalçat la qualitat acadèmica de l'informe i ho ha valorat com una peça imprescindible perquè Catalunya "s'autoconstrueixi a poc a poc". "La informació social és una estructura d'Estat, tot i que jo prefereixo denominar-la estructura social", ha afirmat Sancho, que ha apostat per utilitzar l'anàlisi de l'informe per elaborar estratègies que permetin millorar el sector de la comunicació català. El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, ha coincidit amb Sancho a l'ús pràctic de l'informe: "Es tracta d'una eina útil per planificar les polítiques de comunicació a Catalunya". De fet, l'informe assenyala la necessitat d'impulsar un "pla nacional de comunicació" que compti amb les aportacions del sector, l'administració pública, la societat civil i les universitats. Al marge de la valoració de l'informe, Martí ha constatat que es treballa "sota molta pressió" per poder donar subvencions als mitjans de comunicació privats, que aquest any rebran 6,5 milions d'euros davant dels nou del 2012, tot i que ha mostrat el seu desig de tornar a aquesta xifra el 2014. 30 INVESTIGADORS El director de l'Incom-UAB, José Luis Terrón, ha ressaltat el caràcter "interuniversitari" de l'informe, en l'elaboració del qual han participat un total de 30 investigadors --21 homes i 9 dones-- de nou universitats públiques i privades, set d'elles catalanes. El director general de Comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural Fenosa, Jordi García Tabernero, ha exalçat la col·laboració públic-privada en l'elaboració de l'informe, que ha permès constatar que "la maleïda crisi no fa excepcions i afecta a tots els sectors". També ha destacat que el document permet reflexionar sobre el sector en un moment de canvi en el qual "tot va molt ràpid", i ha apostat per aprofundir en el comportament dels mitjans de comunicació i el seu impacte social. Gas Natural Fenosa és el principal patrocinador privat de l'informe del sector, que també té el suport econòmic de la Generalitat. Fonte: Europa Press

«La Razón» escontra les sovenciones al asturianu

El diariu La Razón publica na edición del 8 de setiembre una noticia onde se critiquen les subvenciones pa la normalización del asturianu. Pal diariu conservador, «gastar» 32.000 euros pa rotular «etiquetes de morciella y quesu» ye un gastu chocante nun momentu de crisis «y nun parez el más afayadizu pa normalizar una llingua, que per otru llau, nun ta reconocida como oficial».


El periódicu dirixíu por Francisco Marhuenda afirma que, no que va d'añu, el Gobiernu asturianu dedicó 320.000 euros a promocionar l'asturianu y el gallego-asturianu na lliteratura, nos medios y na sociedá, anque afirma que ye dalgo «chocante» que l'Executivu autonómicu decida promocionar el nuestru idioma «al traviés de les etiquetes de los embutíos, los quesos o los menús de los chigres». Depués, la noticia de La Razón fai un repasu peles empreses que recibieron una partida pa etiquetar n'asturianu o pa ufrir dalgún serviciu a los veceros nesti idioma.

Desque Francisco Marhuenda ye director, el diariu foi protagonista de delles polémiques, sobre too por dalgunes portaes. La edición del 9/05/2012 llegó a ser criticada pol prestixosu diariu francés Le Monde, porque aparecíen les fotografíes de cinco estudiantes con nomes y apellíos y debaxo de les imaxes un testu calificándolos d'axitadores por llamar a la participación na manifestación contra los recortes educativos. Nesi momentu, el sindicatu d'estudiantes d'España decidió denunciar al periódicu.

Fonte: Les Noticies

ARA, l'únicu diariu en catalán en Valencia

L'ARA omple el buit de la premsa diària en català al País Valencià.
El dia 26 el diari desembarca als quioscos enmig d'un panorama on totes les publicacions diàries en paper són en castellà.

L'arribada de l'ARA als quioscos del País Valencià (excepte a les comarques alacantines en un primer moment) permetrà omplir el buit existent de premsa diària en català. Des del dia 26 de febrer els lectors valencians podran accedir a un rotatiu pensat i escrit íntegrament en aquesta llengua i l'ARA serà, doncs, l'única capçalera implantada en aquest territori que expliqui el món d'aquesta forma.

Dels principals diaris valencians, 'Información', 'Mediterráneo', 'Las Provincias' i 'Levante', només aquest últim reserva la seva pàgina 'Panorama' a la informació en català. Aquests quatre periòdics amb implantació en el País Valencià cobreixen una audiència de més de 750.000 lectors diaris. Tampoc les capçaleres d'àmbit estatal afavoreixen una major presència d'informació elaborada en llengua pròpia i només 'El País' publica setmanalment unes pàgines en català en el seu suplement 'Quaderns'. Històricament l''Avui' s'havia distribuït al País Valencià, i també 'El Punt' va intentar fer una edició valenciana.

A partir del dia 26, l'ARA se sumarà a l'escassa oferta mediàtica en català a la qual es pot accedir des del País Valencià, sobretot a partir del tancament del senyal de TV3 ara fa un any. Internet és l'excepció i ha obert la porta a l'aparició de mitjans i portals de notícies com 'L'Informatiu', 'ARA Multimèdia' i 'Comarques Nord' –editats al País Valencià– o 'Vilaweb', que, encara que des de Barcelona, ofereix una àmplia informació de la realitat valenciana.

Fonte: Ara.cat

Ámbitu anuncia'l fin de la edición impresa del periódicu 'Les Noticies'

La prensa en llingua asturiana queda estos díes ensin una de les sos principales publicaciones en papel, col anunciu del periódicu 'Les Noticies' de que pieslla'l so formatu físicu, pa siguir en contautu colos llectores namás que na so edición dixital. El númberu 769, que saldrá espublizáu la prósima selmana, será l'últimu que llegue a la so cita selmanal nos kioskos.
El proyeutu editorial entamó n'agostu de 1996, cuando Publicaciones Ámbitu presentaba'l proyeutu de 'Les Noticies' na Feria Muestres d'Asturies. Unos díes depués, el 6 de setiembre, asoleyábase'l primer númberu.
Inaciu Iglesias, editor y primer direutor del periódicu, recuerda la ilusión del entamu, onde «tuviemos qu'aprender trabayando, teorizar practicando y crear onde nun había», a la vez que «inventemos un productu singular -un selmanariu xeneralista n'asturianu- que, en realidá, yera más propiu del sieglu XIX que d'anguaño». L'editor anuncia que l'apuesta del formatu dixital será fuerte pa encarar el futuru: «Son tiempos duros pero, faciendo alcordanza, nun tengo otro qu'una sensación sincera d'arguyu y agradecimientu a tolos que fixeron posible esta aventura irrepetible».
Son munches les amueses de sofitu y tristura pol fin del formatu en papel de Les Noticies y organizaciones como Iniciativa pol Asturianu y la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana fixeron públicos comunicaos nos que se reconoz el llabor d'esti mediu nel procesu de normalización de la llingua.

Fonte: El Comercio

Númberu especial 15 años de Les Noticies

LES NOTICIES, l'únicu periódicu impresu escritu n'asturianu, espubliza esti vienres 7 d'ochobre un númberu especial pa cellebrar 15 años de presencia de contino nos quioscos de toa Asturies. Trátase d'un númberu especial de 32 páxines a tou collor que s'abre con una entrevista n'esclusiva a Francisco Álvarez-Cascos, presidente del Gobiernu asturianu, onde analiza la situación actual del país y les espeutatives de la so formación pa les eleiciones del 20 de payares.

Per otru llau, nesta edición d'aniversariu inclúinse dellos reportaxes onde s'analiza'l poder d'influyencia qu'algamó l'asturianismu nos últimos años, la presencia del nuesu idioma nos medios de comunicación –dende l'apaición d'Ixuxú, en 1901, hasta anguaño–, un análisis sobre la situación actual de los estudios d’asturianu na Universidá, la evolución del nacionalismu asturianu contestualizao con otros movimientos asemeyaos n’Europa y nel Estáu español o les perspeutives de futuru del seutor agroalimentariu asturianu.

Otra manera, na seición Cultura dellos artículos analicen la evolución de la lliteratura y la música asturiana a lo llargo d'estos 15 años. Estos son dalgunos de los conteníos que van poder alcontrase nesti númberu col que se quier conmemorar 15 años de fidelidá cola llingua asturiana y colos llectores.

Fonte: Les Noticies
Información apurrida por Manuel

El XXXII Día de les Lletres Asturianes na prensa del país

La Nueva España
“La Academia propone oficializar el asturiano de forma “planificada gradual y razonable”
http://www.lne.es/sociedad-cultura/2011/05/07/academia-propone-oficializar-asturiano-forma-planificada-gradual-razonable/1071207.html

El Comercio
“Un día de les Lletres contra el silencio”
http://www.elcomercio.es/v/20110507/cultura/lletres-contra-silencio-20110507.html

La Voz de Asturias
“A la calle por la oficialidad”
http://www.lavozdeasturias.es/culturas/calle-oficialidad_0_476352459.html

Les Noticies
“Asturies celebra’l día grande de la so llingua”
http://www.lesnoticies.com/lesnoticies/noticies/asturies-celebra'l-dia-grande-llingua/8166

Ñaz la edición en catalán de La Vanguardia

Vic serà una de les primeres ciutats de Catalunya elegides pel diari La Vanguardia per presentar la seva edició en llengua catalana. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, l'acte tindrà lloc el dia 28 de febrer, segurament a l'Atlàntida.

Es comptarà amb la presència a la mesa de l'alcalde Josep Maria Vila d'Abadal i d'algun articulista de renom, entre els que sona Quim Monzó.

L'aparició d'aquesta edició, de la qual se'n porta anys parlant, està fixada per una data entre el 25 d'abril i el dia de les eleccions municipals, el 22 de maig. Només alguns problemes tècnics podrien endarrerir la seva arribada als quioscos fins el mes de juny.

Fonte: Nació Digital.cat

El castellanu "ye una llingua estranxera pa munchos españoles"

'The Economist' defiende el catalán en el Senado y recuerda al PP que en otros países "normales" hay diversidad lingüística.

El semanario The Economist publica un artículo en defensa del uso en el Senado de las lenguas cooficiales del Estado español, entre ellas el catalán, e ironiza sobre las declaraciones que hizo el líder del PP, Mariano Rajoy, criticando la traducción simultánea en la cámara alta, con las que afirmaba que "esto en un país normal no pasa".

The Economist se ha hecho eco de la polémica sobre el uso de la lengua catalana en el Senado español, con un artículo titulado "Hablen español, already", publicado en uno de los blogs más influyentes del semanario. Entre otros aspectos, pone ejemplos de otros países "normales" -haciendo referencia a la expresión empleada por el líder del PP, Mariano Rajoy- que cuentan con situaciones de más respeto por la diversidad de lenguas dentro de su Estado (Canadá, Nueva Zelanda , Bélgica, Sudáfrica-con 11 lenguas oficiales-, India y muchos otros), y también recuerda que el español es una lengua extranjera para muchos ciudadanos del Estado español.

El artículo concluye afirmando que "decir que los senadores sólo tienen que hablar la lengua común es olvidar que esta lengua 'común' es una lengua extranjera para muchos españoles. Recordar esto y tomar en serio los agravios es la mejor manera de mantenerlos contentos dentro de España".

Fonte: e-notícies

La Voz de Asturias ufre un cursu d'asturianu y cultura asturiana

El diariu La Voz de Asturias entamó un cursu básicu de llingua y cultura asturianes tituláu "Avérate". Nel cursu van confrotase “ciertes cuestiones carauterístiques de la llingua asturiana que la confrontian col castellán pa consiguir una mayor conciencia llingüística”. Col cursu guétase que los usuarios del mesmu seyan a espresase curiosu n'asturianu al traviés del trabayu cola gramática, la fonética y la sintaxis de la llingua asturiana. Amás de distintos campos semánticos del vocabulariu.

Amás, el cursu va dar a conocer la cultura popular y les costumes tradicionales asturianes. Veránse, por exemplu, mitos, lleendes, música, gastronomía, oficios tradicionales y construcciones asturianes, faciéndose tamién con conocencies básiques de la hestoria de la llingua asturiana: d'una manera cenciella esplicaráse l'asoceder hestóricu de la nuesa llingua. La lliteratura asturiana dende los sos oríxenes fasta l'actualidá sedrá tamién un tema a trabayar nel cursu.

El cursu va enseñar les normes de l’Academia de la Llingua Asturiana, con exercicios y xuegos pa prauticar.

Fonte: Asturnews

Periódicu nacional cola llingua irlandesa

La nueva güeyada 'Foinse' sedrá distribuyíu por llibre col Irlandés Independiente cada selmana de miércoles. Los bonos falantes irlandeses y aquellos col cupla focal agora puen lleer 'Foinse', el mayor dirariu del país en llingua irlandesa, por llibre col so Irlandés Independiente cada miércoles.

El nuevamente revitalizáu 'Foinse' distribúise cada selmana de miércoles, asegurándolo llogra más de 150,000 persones pol Irlandés Independiente, el más grande vendiendo calidá nacional diariamente n’Irlanda. L’editor Emer Ni Cheidigh dixo que yera una placer aquel 'Foinse' voluntariu, pal primer tiempu, ser quién a algamar un llector nacional nuna escala bien más allá de lo que foi a algamar nel pasáu. "Esta ye la primer vegada na hestoria de diarios de llingua irlandesa que sedremos quién a llograr esta cantidá de persones. Cuando finamos a últimos de xunu, tuvimos una circulación de 4.500. Llogrando esti númberu de persones ye enorme pa los periódicos," dixo.

'Foinse', Ta basáu nel Connemara Gaeltacht, y foi forzáu a cesar la so espublización en xunu. El nuevu 'Foinse' foi realizáu pa da-y una güeyada fresca y contemporánea d’Irlanda, la llingua irlandesa y la cultura. Na so primer edición, los llectores revisaron conseyos de moda de 'Paisean Faisean' presentador de Blathnaid Ni Dhonnchadha, un blogue de pista internacional y l’atleta de campu David Gillick y una idega a la Visita de Lleones de viaxe de Hector O hEochagain. Contribuciones selmanales del presentador Daithi O Se, MP O Conaola y Gemma Ni Chionnaith, persones con práuticamente dengún irlandés, nada pue meyorar el so poder de pallabra en Gaeilge con una seición especial llamada 'Cupla Focal'. "Hai una llercia haza l’irlandés y delles persones puen sentir que nun son enforma pa mercar una espublización de llingua irlandesa. Agora que ye más accesible, les persones puen ver que son más competentes de lo qu’esperaron," dixo la señora Ni Cheidigh. Estudiantes y profesores escolares puen continuar xirarando a les páxines regulares apuntaes n’aquellos. Pero’l 'Foinse sa Rang' la seición foi estendida a siete páxines atrautives presentaes pa deprender ferramientes y testos qu’incluyen los artículos naguaos como recursu pa estudiantes escolares primarios. La señora Ni Cheidigh dixo: "El nuevu 'Foinse' ye un sofitu a la espublización sola y tou control d’editorial continúa cola espublización y empresa." Nel anováu 'Foinse', la espublicación emplegará cinco persones a tiempu completu y utiliza una rede de corresponsales, collaboradores y servicios.

Grainne Cunningham

Fonte: Irish Independent