Milers de persones reclamen el dret d'usar l'irlandès en igualtat amb l'anglès

Els manifestants demanen que s'ofereixin els serveis públics en l'idioma, i a Irlanda del Nord, que s'aprovi una Llei de la llengua · La mobilització arriba després de la dimissió d'un alt responsable governamental, qui veu l'idioma cada cop més marginat

Milers de persones van reclamar dissabte a Dublín als governs de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord que es faci efectiu el seu dret d'usar la llengua irlandesa, dret que els manifestants entenen que no se'ls està respectant. La manifestació, convocada per l'organització Conradh na Gaeilge, és el primer gran esdeveniment després de la dimissió del comissionat per la llengua irlandesa, Seán Ó Cuirreáin, el desembre passat. Ó Cuirreáin va abandonar el càrrec dient que l'idioma està cada cop més marginat, especialment a "la major part del sector públic".

L'entitat ha fet pública una llista de reivindicacions, algunes de les quals adreçades als dos governs d'Irlanda i d'altres, en particular a un d'ells. Entre les generals hi ha que els serveis de l'estat estiguin disponibles en irlandès amb la mateixa qualitat que es donen en anglès. Al govern de la República li reclamen que els serveis públics a les Gaeltacht (regions on l'irlandès és llengua habitual d'un part considerable de la població) es donin en aquesta llengua, mentre que a l'executiu nord-irlandès li demanen l'aprovació d'una Llei de la llengua irlandesa.

Segons el secretari general de Conradh na Gaeilge, Julian de Spáinn, la manifestació reflecteix el fet que els parlants d'irlandès al nord i al sud d'Irlanda "no esta contents amb cap dels dos governs" donat que no estan "donant suport ni protecció legal per al seu dret humà bàsic d'usar la seva llengua".

Llengua oficial a la República d'Irlanda

La comunitat de parlants d'irlandès entén que les institucions del país no fan prou per a complir l'esperit constitucional en relació amb les llengües. Així, la Constitució d'Irlanda diu que l'irlandès és "la llengua nacional" i "la primera llengua oficial" del país. L'anglès és considerat "segona llengua oficial".

Val a dir que la mateixa Constitució permet que, "per a fins oficials", qualsevol de les dues llengües pugui usar-se se forma exclusiva. Això s'acaba traduint sovint en l'ús únic de l'anglès en diversos serveis públics. Aquest idioma és parlat pràcticament per tota la població d'Irlanda. Per contra, l'irlandès el parlen el 40% dels habitants de la República. I això, malgrat que la llengua s'aprèn obligatòriament a les escoles.

(Imatge: tres joves simbolitzen els impediments per a parlar la llengua / fotografia: Seán Ó Mainnín/Conradh na Gaeilge.)

Fonte: Nationalia

New social network created for Irish speakers

The world’s first social network exclusively dedicated to the Irish language – Abair Leat! – is to launch in the new year. Its creators are busy testing it and are looking for anyone with an interest in the Irish language or interested in learning Irish to become beta testers.
Those interested are asked to log onto Abair Leat! and create an account with Abair Leat! - to be one of the first people to use the new social network outside the company.
The new network's launch date is now Wednesday 7 December.
Abair Leat! will be the world’s first social network/user-generated content application exclusively dedicated to Gaeilge.
The online network has the immediate effect of transforming learners into users. Abair Leat! uses custom-made software that checks the percentage of Irish language content in all updates and posts.
The network will be extremely useful for students, with built-in translation and spell check support. The site could also be a great way for students to interact with each other in Irish in preparation for their Leaving Cert or college examinations.

Social networking ‘as Gaeilge’
The genesis of Abair Leat! came about when staff of Irish college Coláiste Lurgan in Galway wished to work with new developments in IT to enable students to prepare for a cúrsa Gaeilge on their home PCs.
The Abair Leat! project was then undertaken by web designers Block 5 Design to develop a series of online Irish games. Since then, Abair Leat! has gone from strength to strength with a new partnership emerging in 2011 with world-renowned US-based online business Fantasy Interactive (FI) to create a unique social media site for the Irish language.
One of the world’s leading interactive agencies and operating out of New York, Fantasy Interactive specialises in interactive design, mobile and application development and social media for some of the biggest brands in the world, such as Google, Red Bull, CNN and Fox.
Abair Leat! aims to have up to 50,000 users by the end of 2012.
John Kennedy

Fonte: silicon republic

La metada los irlandeses proclamen falar irlandés fluyíu

By Gerard Cunningham
Almost half the Irish population claim to be fluent in the Irish language, according to a survey commissioned during Seactain na Gaeilge.
Just under half (47 percent) of those questioned said they could speak Irish fluently, with the number increasing to 56 percent among those aged between 18 and 25.

A little over three-quarters (78 percent) said they had spoken Irish during the last year, while five percent said they last spoke Irish for their Leaving Certificate.
The survey was conducted for travel company lastminute.com by research company iReach to coincide with Seachtain na Gaeilge and St Patrick’s Day. One thousand people throughout Ireland were interviewed.

According to the last official census, a total of 1,656,790 people claimed the ability to speak Irish.
And as the national stereotype of the drunken Irish drowning the shamrock gets another outing for St Patrick’s day, the survey also asked if Irish people had knowledge of foreign languages, measured by their ability to order a drink abroad.
According to the survey, 50 per cent know how to ask for a drink in three languages, and one in eight can order a pint in five or more languages.

Fonte: NewsWhip.ie

Periódicu nacional cola llingua irlandesa

La nueva güeyada 'Foinse' sedrá distribuyíu por llibre col Irlandés Independiente cada selmana de miércoles. Los bonos falantes irlandeses y aquellos col cupla focal agora puen lleer 'Foinse', el mayor dirariu del país en llingua irlandesa, por llibre col so Irlandés Independiente cada miércoles.

El nuevamente revitalizáu 'Foinse' distribúise cada selmana de miércoles, asegurándolo llogra más de 150,000 persones pol Irlandés Independiente, el más grande vendiendo calidá nacional diariamente n’Irlanda. L’editor Emer Ni Cheidigh dixo que yera una placer aquel 'Foinse' voluntariu, pal primer tiempu, ser quién a algamar un llector nacional nuna escala bien más allá de lo que foi a algamar nel pasáu. "Esta ye la primer vegada na hestoria de diarios de llingua irlandesa que sedremos quién a llograr esta cantidá de persones. Cuando finamos a últimos de xunu, tuvimos una circulación de 4.500. Llogrando esti númberu de persones ye enorme pa los periódicos," dixo.

'Foinse', Ta basáu nel Connemara Gaeltacht, y foi forzáu a cesar la so espublización en xunu. El nuevu 'Foinse' foi realizáu pa da-y una güeyada fresca y contemporánea d’Irlanda, la llingua irlandesa y la cultura. Na so primer edición, los llectores revisaron conseyos de moda de 'Paisean Faisean' presentador de Blathnaid Ni Dhonnchadha, un blogue de pista internacional y l’atleta de campu David Gillick y una idega a la Visita de Lleones de viaxe de Hector O hEochagain. Contribuciones selmanales del presentador Daithi O Se, MP O Conaola y Gemma Ni Chionnaith, persones con práuticamente dengún irlandés, nada pue meyorar el so poder de pallabra en Gaeilge con una seición especial llamada 'Cupla Focal'. "Hai una llercia haza l’irlandés y delles persones puen sentir que nun son enforma pa mercar una espublización de llingua irlandesa. Agora que ye más accesible, les persones puen ver que son más competentes de lo qu’esperaron," dixo la señora Ni Cheidigh. Estudiantes y profesores escolares puen continuar xirarando a les páxines regulares apuntaes n’aquellos. Pero’l 'Foinse sa Rang' la seición foi estendida a siete páxines atrautives presentaes pa deprender ferramientes y testos qu’incluyen los artículos naguaos como recursu pa estudiantes escolares primarios. La señora Ni Cheidigh dixo: "El nuevu 'Foinse' ye un sofitu a la espublización sola y tou control d’editorial continúa cola espublización y empresa." Nel anováu 'Foinse', la espublicación emplegará cinco persones a tiempu completu y utiliza una rede de corresponsales, collaboradores y servicios.

Grainne Cunningham

Fonte: Irish Independent

L'allugamientu del irlandés

L’irlandés ye la primer llingua oficial de la República d'Irlanda o Éire, delantre del inglés y llingua oficial de la Xunión Europea. Pertenez al tueru celta goidélicu del greyu de llingües indoeuropees.
L'irlandés pue lleese en tol país, pues la siñalización n'Irlanda ye billingüe por llei. Nes fasteres u inda vive un porcentax altu de falantes (Gaeltacht) namái hai lletreros n'irlandés.
Nes fasteres de fala irlandesa (Gaeltacht), asitiaes sobre manera na costa oeste ye común oyer irlandés. Pa estos falantes y pa tolos irlandeses que deprenden la llingua (ye obligatoria pa tolos escolinos) hai una emisora de radio pública (Raidió na Gaeltachta) y otra privada (Raidió na Life), una canal de televisión (Teilifís na Gaeilge) y delles revistes selmanales.
El númberu persones que pue falar n’irlandés xorreció al rodiu 90.000 persones según la Oficina Central d’Estadística d’Irlanda, datos del censu fechu nel 2006.
Más de 1.660.000 persones yeren quién a falar n’irlandés, pero emplégalu namái’l 40 % d’ellos. Fálase más ente les muyeres qu’ente los homes. An Daingean nel condáu de Ciarraí ye la ciudá con más falantes. N’Irlanda del Norte al rodiu d’un 10 % la población pue falar n’irlandés. Pesia ello, ta na categoría “en pelligru” nel Atles de les llingües en pelligru del mundiu” porque nel 2007 censóse namái a 44.000 falantes nativos nes arees de fala irlandesa (Gaeltacht) na islla.