La Universidá d'Uviéu entama una xornada sobre l'espardimientu y impautu del asturianu

Celébrase esti xueves nel Aula Rector Alas.
A lo llargo de día van ser delles les conferencies, meses redondes y talleres que se van celebrar dientro d'estes xornaes de nome 'Espardimientu ya impactu de la Llingua Asturiana'. Nella collaboren la Conseyería d'Educación y Cultura, el Seminariu de Filoloxía Asturiana, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, Ediciones Trabe y Saltadera.
L'actividá principió a les 9.30 hores cola participación de la direutora xeneral d'Universidades y Investigación, Cristina Valdés; el vicerrector d'Estudiantes, Luis J. Rodríguez Muñiz; el vicerrector d'Estensión Universitaria y Comunicación, Leopoldo Sánchez Torre; el direutor xeneral de Política Lingüística, Fernando Padilla; y el presidente del Comité Organizador, Raúl Carbaja. Darréu, Xulio Viejo dio la lleición inaugural, entitulada 'La presencia de la Llingua Asturiana na Universidá d'Uviéu: historia, actualidá y perspectives'.
El restu d'actividaes son les siguientes:

• 12 hores: mesa redonda 'La Llingua Asturiana como llingua vehicular nos distintos medios d'espardimientu y divulgación', cola moderación de Ramón d'Andrés y la participación d' Ana Isabel González, direutora del Serviciu de Publicaciones de la Universidá d'Uviéu; José Muñiz Fernández, direutor d'espublizaciones; Xuan Xosé Sánchez Vicente, escritor y ensayista; Antón García, ensayista, traductor y editor; Esther Prieto, representante de la Editorial Trabe.
• 15.15 hores: taller 'Deprendemos llingua asturiana cola Xunta pola Defensa de la Llingua.
• 16 hores: esperiencia didáutica 'La Llingua Asturiana nel procesu d'enseñanza-aprendizaxe de la Conocencia Social, Natural y Cultural', a cargu de Jesús García Albá, caderalgu de la Escuela Universitaria de Maxisteriu.
• 16.45 hores: presentación del llibru 'Nel ríu la fame', de Pilar Arnaldo. Presenta la profesora y escritora Marta López Fernández.
• 17.30 hores: recital de poesía n'asturianu con Pablo Texón, Xuan Bello, Marta Mori, Fame Poétika y Alejandro Fernández Osorio.
• 19 hores: lleición de clausura 'Nós tamién tenemos historia', a cargu de María Belén San Pedro, profesora del Departamentu de Ciencies de la Educación de la Universidá d’Uviéu y investigadora.

Adxuntu	Tamañu
programa_dactividaes_de_les_xornaes_espardimientu_ya_impactu_de_la_llingua_asturiana.jpg	275.58 KB

Més de 150 universitats de tot el món imparteixen docència en català

L'estudi de la llengua i la cultura catalanes arriba a més de 6.000 alumnes aquest curs

Més de 150 universitats de tot el món imparteixen docència en català als seus centres i l'estudi de la llengua i la cultura catalanes arriba a més de 6.000 alumnes. Aquesta difusió de la llengua i la cultura catalanes a l'exterior es fa a través l'Institut Ramon Llull (IRL) que, conjuntament amb la Xarxa Vives d'Universitats, aquest divendres han organitzat l'acte inaugural del curs 2014-2015 dels estudis catalans a les universitats exteriors. El director de l'IRL, Àlex Susanna, ha destacat que poques llengües mitjanes com el català tenen una xarxa tant potent a l'estranger que permet fer difusió de la llengua i la cultura.

L'acte s'ha fet a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i ha servit per fer un repàs de l'estat de l'ensenyament en català tant dins com fora del domini lingüístic. Amb l'arribada de la crisi i la davallada dels pressupostos de les institucions, ha calgut reduir el nombre d'universitats on el català hi és present. Actualment, n'hi ha més de 150 arreu del món que imparteixen alguna assignatura en català. Aquest curs hi haurà 6.000 alumnes que tindran l'opció de fer alguna d'aquestes assignatures.

El president de la Xarxa Vives d'Universitats i rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, ha destacat durant l'acte d'inauguració del cus que cal "posar en valor els territoris de parla catalana, la tasca del professorat que treballa arreu del món amb la llengua i la literatura catalanes".

Durant l'acte també s'ha donat detall de la memòria de la docències d'estudis catalans del curs passat. El director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, Andreu Bosch, ha remarcat que, malgrat la conjuntura actual, des de l'IRL estan treballat per consolidar els estudis catalans a les universitats de l'exterior buscant el suport de les universitat. Com a novetats, durant el darrer curs es van incorporar a la docència en català la Tokyo University of Foreign Studies (TUFS) i, de cara al curs vinent, està previst iniciar estudis de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Sao Paulo. El curs passat també es va aconseguir l'aprovació i implantació de tres minors en estudis catalans a les universitats d'Amèrica del Nord de Mont-real, al Quebec, i Chicago i Massachusetts, als EUA. 

Fonte: Nació Digital

La premsa generalista diària en català augmenta un 83% la seva difusió en dos anys

La premsa generalista diària en català ha augmentat la seva difusió en un 83,3% en els últims dos anys i ja representa al voltant d'un terç dels exemplars que es venen en territori català, segons revela la setena edició de l'Informe de la Comunicació a Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza l 'evolució del sector al llarg del 2011 i 2012. La coeditora de l'informe Marta Civil ha explicat en roda de premsa que aquest augment de la difusió de la premsa generalista en llengua catalana també s'ha produït en el consum de ràdio i televisió a Catalunya, amb més influència de les emissores i canals en català. Malgrat això, encara flaquegen a l'ús del català la premsa esportiva, les publicacions de periodicitat no diària, el cinema i els videojocs, ha afegit Civil, que ha destacat la "necessitat de les nacions sense Estat d'especialitzar-se en comunicació i cultura com via per a la seva supervivència a mitjà termini". Durant el període en el qual se centra l'informe els mitjans de comunicació han patit un empobriment de l'oferta, el que ha fet "perillar" la qualitat informativa i ha deixat en atur a centenars de professionals. El 2011 i 2012, el sector ha experimentat una caiguda de la inversió publicitària del 26%, després d'una "tímida" recuperació registrada el 2010, i en el mateix període la televisió ha deixat de ser el líder dels suports publicitaris per volum d'inversió, superada per la publicitat personalitzada. La reducció publicitària ha provocat la reestructuració interna dels grups de comunicació, que també han hagut d'afrontar deutes, el que ha tingut "conseqüències sobre el pluralisme i la independència del sector". L'estudi també percep una tendència dels mitjans de comunicació a incorporar el pagament per continguts, especialment en les edicions digitals dels principals mitjans impresos, i un augment del consum de continguts culturals gratuïts. QUALITAT ACADÈMICA El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Sancho, ha exalçat la qualitat acadèmica de l'informe i ho ha valorat com una peça imprescindible perquè Catalunya "s'autoconstrueixi a poc a poc". "La informació social és una estructura d'Estat, tot i que jo prefereixo denominar-la estructura social", ha afirmat Sancho, que ha apostat per utilitzar l'anàlisi de l'informe per elaborar estratègies que permetin millorar el sector de la comunicació català. El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, ha coincidit amb Sancho a l'ús pràctic de l'informe: "Es tracta d'una eina útil per planificar les polítiques de comunicació a Catalunya". De fet, l'informe assenyala la necessitat d'impulsar un "pla nacional de comunicació" que compti amb les aportacions del sector, l'administració pública, la societat civil i les universitats. Al marge de la valoració de l'informe, Martí ha constatat que es treballa "sota molta pressió" per poder donar subvencions als mitjans de comunicació privats, que aquest any rebran 6,5 milions d'euros davant dels nou del 2012, tot i que ha mostrat el seu desig de tornar a aquesta xifra el 2014. 30 INVESTIGADORS El director de l'Incom-UAB, José Luis Terrón, ha ressaltat el caràcter "interuniversitari" de l'informe, en l'elaboració del qual han participat un total de 30 investigadors --21 homes i 9 dones-- de nou universitats públiques i privades, set d'elles catalanes. El director general de Comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural Fenosa, Jordi García Tabernero, ha exalçat la col·laboració públic-privada en l'elaboració de l'informe, que ha permès constatar que "la maleïda crisi no fa excepcions i afecta a tots els sectors". També ha destacat que el document permet reflexionar sobre el sector en un moment de canvi en el qual "tot va molt ràpid", i ha apostat per aprofundir en el comportament dels mitjans de comunicació i el seu impacte social. Gas Natural Fenosa és el principal patrocinador privat de l'informe del sector, que també té el suport econòmic de la Generalitat. Fonte: Europa Press