28/2/17

L'asturllionés II

Mapa de la estensión de la llingua asturlleonesa

 Variedaes asturlleoneses

El dialectu occidental del asturlleonés ye'l más estensu xeográficamente, en cuantes que demográficamente la variedá central ye la más falada en términos cuantitativos.

. Bloque occidental:  Tratar del bloque de mayor estensión territorial y abarca a los dialectos del occidente d'Asturies, Llión, Zamora, y en Portugal al conceyu de Miranda de Douru, y les poblaciones de Ríu de Onor y Guadramil. Característiques, frente al bloque central:
 - Caltenimientu de los diptongos decrecientes ou y ei (como en caldeiru y cousa).
 - Femeninos plurales en -as (les cases, les vaques), anque en San Ciprian de Sanabria tamién s'atopen plurales femeninos en -ye.
 - Tien trés posibles soluciones na diptongación d'o curtia tónica llatina (puerta, puorta, puarta).

. Bloque central:  Arrexunta a los dialectos del centru d'Asturies y a los de la contorna lleonesa de Argüellos. Anque la so estensión territorial ye menor, arrexunta al mayor númberu de falantes por cuenta de que la parte asturiana ye la más poblada de too el dominiu llingüísticu. Diferencies más notables respectu al bloque Occidental:
 - Terminación en -ye pa los femeninos plurales (cáseslos, -yos vaques).
 - Monoptongación de los diptongos decrecientes (calderu, cosa).
 - Única diptongación n'o (puerta).

. Bloque oriental:  Abarca a los dialectos del oriente d'Asturies y de la zona nororiental de la provincia de Llión. Una de les principales característiques que lo estrema frente a los otros bloques llingüísticos anteriores:
 - La f- inicial llatina convertir nuna h- aspirada.
 - Tien dos posibles soluciones na diptongación d'o curtia tónica llatina (puerta y puorta en Cabrales).

Árbol de variedaes llingüístiques y contornes qu'arrexunta
Asturllionés

Occidental
ASTURIES





Uviéu

LLIÓN

















ZAMORA











BRAGANZA










Central
ASTURIES



Xixón




Uviéu






LLIÓN






Oriental
ASTURIES



LLIÓN








Testu comparativu

  • Cabrales (Asturies oriental).- Era un díi fríu y andabin per un camín llenu d’elu. La muyer y el so hombri llegarin colos ñeños a la ḥuonti las Llameras pela ñochi. Entamó llover y garró-yos munchu agua y abellugarinse nuna de las cabañas ḥechas de ḥuoya del Llosu ondi aviarin un ḥuou nel llar y llechi con ñatas.
  • Infiesto – L’infiestu (Asturies central).- Yera un díe fríu y andaben per un camín llenu de xelu. La muyer y el so home llegaren colos ñeños a la ḥuente les Llameres pela ñuechi. Entamó llover y garró-yos muncho agua y abellugarense nuna de les cabañes feches de ḥueya del Llosu onde aviaren un ḥueu nel llar y llechi con ñates.
  • Oviedo -Uviéu –  (Asturies central).- Yera un día fríu y andaben per un camín llenu de xelu. La muyer y el so home llegaren colos neños a la fonte les Llameres pela nueche. Entamó llover y garró-yos muncho agua y abellugarense nuna de les cabañes feches de fueya del Llosu onde aviaren un fueu nel llar y lleche con nates.
  • Aller – Ayer (Asturies centro-meridional).- Yera un día fríu y andaban per un camín ḷḷinu de xilu. La muyer y el so home yegoren colos nenos a la fonte las Ḷḷameras pela nuitse. Entamó yover y garró-yos muntso agua y abeḷḷugorense nuna de las cabanas fetsas de fueya del Ḷḷusu onde avioren un fuíu nel ḷḷar y ḷḷetsi con natas.
  • Candamo (Asturies occidental).- Yara un día fríu y andaban per un camín llenu de xelu. La muyer ya’l sou home llegarun colos neños a la fonti las Llameiras pela nuochi. Entamóu llover ya garróu-ys muncha agua ya abellugarunse nuna de las cabanas fechas de fuoya del Llousu onde aviarun un fuou nel llar ya llechi con natas.
  • Luarca – Ḷ.ḷuarca (Asturies occidental).- Yara un día fríu y andaban pur un camín ḷḷen de xelu. La muyer ya’l sou home ḷḷegaran conos nenos a la fonte las Ḷḷameiras pula nueite. Entamóu ḷḷover ya garróu-ys muita augua ya abeḷḷugaranse nuna de las cabanas feitas de fueya del Ḷḷousu onde aviaran un fueu nu ḷḷar ya ḷḷeite con natas.
  • Degaña (Asturies suroccidental) y Palacios del Sil (Llión).- Yara un día fríu y andaban pur un camín chen de xelu. La mucher ya’l sou home chegonun conos nenos a la fonte las Ḷḷameiras pula nueite. Entamóu chover ya garróu-ḷḷes muita augua ya abeḷḷugonunse nuna de las cabanas feitas de fuecha del Chousu onde avionun un fueu nu ḷḷar y ḷḷeite con natas.
  • Cabrera – Cabreira (Llión).- Yera un día fríou y andaban pur un caminu chenu de xelu. La muyere y el sou home chegorun coñus ñeñus a la fuente las Llameiras pur la ñueite. Entamóu chovere y garróu-yis mueita augua y abellugarunse ñuna de las cabañas feitas de fueya del Chousu onde aviorun un fueu ñu llare y lleite con ñatas.
  • Galende (Zamora).- Yera un día fríu y andaban pur un caminu chenu de gelu. A mullere y el sou home chegonen coñus ñeñus a fuonte as Llameiras pur a ñuoite. Entamóu chovere y garróu-les muita augua y abelluganense ñuna das cabañas feitas de fuolla del Chousu onde avionen un fuou ñu llare y lleite con ñatas.
  • San Ciprián – San Cibrián (Zamora).- Yera un día fríu y andaben pur un caminu chenu de gelu. A mullere y el sou home chegonen coñus ñeñus a fuonte es Llameires pur a ñuoite. Entamóu chovere y garróu-les muita augua y abelluganense ñuna des cabañes feites de fuolla del Chousu onde avionen un fuou ñu llare y lleite con ñates.
  • Santa Cruz de Abranes – Santa Cruz d’Abranes (Zamora).- Yera un día fríu y andaban pur un caminu tsenu de xelu. A mullere y el sou home tsegonun coñus ñeñus a fuonte as Llameiras pur a ñuoite. Entamóu tsovere y garróu-lles muita augua y abelluganunse ñuna das cabañas feitas de fuolla del Tsousu onde avionun un fuou ñu llare y lleite con ñatas. Fonte: wikipedia.org

9 comentarios:

  1. Falten coses: Más al oriente fálase la variedá montañesa qu'entra pa Cantabria y más al occidente la fala gallego-asturiana.

    ResponderEliminar
  2. Y en Portugal ta la variedá oficial del mirandés.

    ResponderEliminar
  3.  No entenc el punt o els exemples:

    - Terminación en -ye pa los femeninos plurales (cáseslos, -yos vaques)

    ResponderEliminar
  4. El mirandés ye en Miranda de Douro

    ResponderEliminar
  5. Almítense y estímense aportaciones, collaboraciones, actualizaciones, y rectificaciones que puedan ayudar a completar y ameyorar estes esposiciones.

    ResponderEliminar
  6. Nun toi mui puestu. Pero creo que ye cosa de filólogos.

    ResponderEliminar
  7. Bien completu y sobremanera prestóme enforma comprobar les diferencies qu'esisten nel testu comparativu partiendo de la mesma base testual ensin entrar en disquisiciones académiques.

    ResponderEliminar
  8. Demasiao bonu pa una llingua que nun llogra ser oficial.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.