Veny reivindica la unitat de la llengua catalana de Salses a Guardamar

Joan Veny, Artur Mas i Muriel Casals. acn

BARCELONA | EFE/DDG El filòleg mallorquí Joan Veny i Clar va rebre el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural al Palau de la Música. El guardonat va reivindicar la unitat del català: "La nostra llengua és una, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Per això hem denunciat i condemnat els governs que, dins la catalanofonia, han promogut desconnexions de canals mediàtics i han posat traves a l'ensenyament de i en la llengua pròpia. Amb la llengua no s'hi juga!", va alertar.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, va fer referència al 27-S ressaltant que "ara és l'hora de sumar. Cadascú amb la seva veu i amb les seves idees, actuant junts per fer realitat la il·lusió compartida".

L'acte, al Palau de la Música, va comptar amb les intervencions, entre d'altres, del periodista Joaquim Maria Puyal i el filòleg Joan Mas i Vives.
Filòleg, savi, estudiós, Veny és continuador de la ingent obra de Joan Coromines, de qui sempre s'ha declarat "admirador", i l'artífex, al costat de Lídia Pons, de l'Atles Lingüístic del Domini Català, un programa d'investigació sobre la llengua catalana centrat en la diversitat dialectal.
El jurat del premi va destacar el mes de febrer passat l'"excel·lència de la seva obra científica".

Fonte: Diari de Girona

El PP reconeix al Parlament la unitat del català i el valencià

El diputat Juan Milián, portaveu de Cultura i Ensenyament dels populars, nascut a Morella, admet que és “catalanoparlant, parlo català la llengua de tota la meua família” Quico Sallés, “Mirin, jo sóc catalanoparlant; el català és la meua llengua materna, és la llengua dels meus pares, la llengua dels meus avis, la llengua de tota la meua família, també de la política, és la llengua dels meus amics i el meu entorn, i consumeixo mitjans de comunicació en català”. Aquesta no és una declaració d'un destacat membre del catalanisme polític, sinó del portaveu parlamentari del PPC de Cultura, Exteriors i Ensenyament, Juan Milián, en la sessió d'ahir al Ple del Parlament. Milián, nascut a Morella, als Ports, admetia d'aquesta manera i amb tota solemnitat el que els seus companys de files al País Valencià o a les Illes neguen: la unitat de la llengua catalana. Una unitat que les darreres setmanes ha obert una agra batalla entre l'Institut Valencià i el govern de la Generalitat valenciana. La confessió de Milián va ser hàbilment aprofitada pel diputat de la CUP, David Fernàndez, que en torn de paraula va agrair-li la sentència. “ Permeti’m, perquè som Països Catalans, agrair-li al senyor Milián el que ha dit, però que vagi amb compte: celebro que un diputat nascut a Morella, nascut als Ports hagi dit que la seva llengua materna és el català. Ho celebro", va afegir Fernàndez. Per altra banda, el diputat cupaire no es va estar de demanar-li precaució per aquesta afirmació. "Però vigili, eh?, vigili amb el senyor Wert. Ho agraeixo moltíssim. I no li agraeixo tant que no digui que hi ha 126.000 persones al País Valencià que no poden estudiar en la seva llengua materna”, va concloure. Fonte: Nació Digital

El Premi d'Honor Josep Massot denuncia les agresiones escontra'l catalán en Mallorca y Valencia

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, li entrega el guardó i defensa la unitat del català: "La nostra llibertat és la nostra llengua". Òmnium Cultural ha lliurat aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L'acte de lliurament, que ha comptat amb l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, ha estat un homenatge a la feina incansable que Josep Massot i Muntaner ha fet per la llengua catalana durant 50 anys. El monjo i lingüista mallorquí Josep Massot, s'ha mostrat "preocupat" per la situació de la llengua catalana en tots els territoris on es parla i ha llançat missatges als governants de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Massot ha denunciat que la unitat del català passa per moments "especialment difícils" a les Illes Balears i al País Valencià, però també a Catalunya, on considera que les retallades en cultura poden "desfer" una infraestructura treballada durant dècades. En el seu discurs, el monjo de l'Abadia de Montserrat s'ha "solidaritzat" amb els qui intenten aconseguir que el president balear, José Ramón Bauzá, "faci marxa enrere" amb les seves mesures "clarament lesives" contra el català, una llengua que, segons el seu parer, "necessita una protecció especial i no posa en perill llengües més consolidades i conegudes". En un sentit similar, el lingüista ha demanat "esforç" al president valencià, Alberto Fabra, per defensar "la llengua pròpia del País Valencià", portada allà per Jaume I per ser un "vehicle de comunicació" amb altres terres que "haurien de ser germanes i no rivals". No obstant això, les crítiques de Massot han anat més enllà dels governs del PP a València i Balears i el monjo ha demanat al govern nacionalista de CiU que reconsideri les retallades en Cultura, que poden "desfer" una infraestructura treballada durant "dècades". "Si les administracions i la societat civil no s'esforcen per defensar els èxits d'aquestes últimes dècades, es pot retrocedir a uns extrems dels quals mai no podríem recuperar-nos". La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha recordat les múltiples agressions que pateix la nostra llengua arreu del territori. Una llengua i una cultura, segons Casals, que "cal reivindicar d'una punta a l'altra del nostre llarg país" per no cometre un "suïcidi lingüístic i cultural". "La nostra llibertat és la nostra llengua", ha dit. Fonte: Ara

El Supremu equipara nuna nueva sentencia'l catalán y el valencianu

El tribunal reconeix que amb la titulació de Filologia Catalana els coneixements de 'valencià' queden acreditats per opositar.

El tribunal Suprem ha condemnat la conselleria d’Educació valenciana per excloure la titulació de Filologia Catalana com a prova suficient per acreditar coneixements de valencià als opositors a places docents. Amb aquesta, ja són 19 les sentències –3 del Tribunal Suprem i 16 del Tribunal Superior de Justícia valencià– que reconeixen la validesa de la titulació i, per tant, l’equivalència de les denominacions de català i valencià per a la llengua pròpia del País Valencià i, per tant, "fan fracassar els intents secessionistes de la conselleria", segons afirma Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en un comunicat enviat als mitjans.

Així, l'associació ACPV es felicita per la nova decisió judicial a favor de la llengua i reclama al govern valencià que acati la llei i reconegui la denominació de català, alhora que denuncia que el conseller d'Educació "es nega sistemàticament a acatar les sentències, com si aquesta no obligués a tots els ciutadans en general i als responsables públics en particular".

ACPV ha anunciat que està estudiant la possibilitat de denunciar el conseller per prevaricació i incompliment sistemàtic i reiterat de la legalitat.

Fonte: Avui

Política Llingüística. Desendolcu llegal de la oficialidá del aranés.

L'occitanu tendrá una llei de política llingüística pa normalizar l'idioma.

L'artículu 6.5 del nuevu Estatut de Catalunya diz que “la llingua occitana, nomada aranés n'Aran, ye la llingua propia d'esti territoriu y ye oficial en Catalunya”. Al respective d'esta norma, el Govern desendolcó n'agostu de 2007'l programa pa llantar la Oficina Occitan en Catalonha, una entidá dirixida por Jusèp Louís Sans que se cuidará de diseñar l'espardimientu la oficialidá del occitanu en tol país y que, ente otros aspeutos, asoleyará una Llei de l’Occità a mou de preséu de llei de política llingüística col envís de sofitar la normalización del idioma. Dase'l casu de que Catalunya ye l'únicu territoriu que tien l'occitanu como llingua oficial. Pesie que l'occitanu tien un territoriu de más de 190.000 kilómetros cuadraos y más de 16 millones d'habitantes, l'idioma nun tien la reconocencia de la so oficialidá na mayor parte del dominiu llingüísticu pesie a tratase de la llingua los trovadores y que tien na so hestoria a un Nobel de Lliteratura como Frederic Mistral.
La Oficina Occitan en Catalunya tendrá dos sedes: una n'Era Val d’Aran –que sedrá la central– y otra en Barcelona. Anguaño, el programa pa la creación de la oficina trabaya en seyes estayes. La primera básase nel aspeutu de calter xurídicu, especialmente, na ellaboración de la Llei de l’Occità. Jusèp Louís Sans desplica qu'esta llei de política llingüística, qu'habrá de definir el procesu de normalización del occitanu y marcar la so aplicación, podría aprobase depués de la Llei del Règim Especial de la Val d’Aran. Sans diz qu'esta llei, ente otres cuestiones, afitará aspeutos como'l drechu de los ciudadanos a ser atendios n'occitanu y pon como exemplu'l casu que-yos pasó a tres estudiantes de la Pompeu Fabra que pidieron esaminase nésta llingua. Dende la universidá-yos retrucaron que teníen drechu a faelo pero que nun contaben con una infracadarma afayadiza pa “satisfacer esti drechu”. El segundu ámbetu nel que trabaya la futura oficina ye l'estrictamente llingüísticu. Sans desplica que ye importante saber cuál ye'l referente del occitanu que se tendrá en cuenta al aplicar la oficialidá. El responsable de la oficina destaca que l'occitanu ye una llingua con muncha frayaura dialectal y asegura que, ensin querer actuar como autoridá normativa, ye necesariu determinar que la llingua que se diz oficial básase nuna mena de “llinguadocian ampliu” al que llamaran“occitanu xeneral”. Sans afita que nun se-y llamará nin “occitanu referencial nin estándar”, pero afita que ye importante adautase al estándar el día que lu haiga. Paralelamente la oficina tamién deberá definir como encaxa l'aranés col “occitanu xeneral”.
Na estaya alministrativa, la oficina empobina agora les sos fuercies a esparder la oficialidá del occitanu ente tolos departamentos del Govern de la Generalitat. “Trátase de comunicar y suxerir actuaciones pa que la población entame a visualizar la oficialidá d'esta llingua”, diz Sans. Les publicaciones, la presencia del idioma nes webs y l'atención ciudadana son dalgunes de les estayes u incide la oficina.Anguaño tamién se tien en cuenta un cuartu ámbetu, l'empobináu a les entidaes y al aspeutu más social de la llingua. Per un llau, la futura oficina Occitan en Catalonha desendolca cursos d'aranés en Barcelona al traviés del CAOC, una de les entidaes que espoxiga l'hermanamientu ente la cultura catalana ya occitana. Trabayar pa que los medios de comunicación usen esti idioma y potenciar les producciones lliterariaes n'occitanu son otros de los obxetivos del algame de la oficialidá d'esta llingua, amás de les traducciones. Nel ámbetu políticu, la oficina propon la creación d'un consorciu ente la Secretaria de Política Llingüística, el Conselh y la Generalitat pa potenciar la oficialidá. Ye qu'el Conselh d’Aran ye'l gobiernu “llexitimáu” pa exercer el fomentu de la llingua y el so enseñu n'Aran. Arriendes d'ello, trabayarase tamién pa potenciar les relaciones con otres fasteres del dominiu llingüísticu d'Occitania y con países con situaciones asemeyaes.
Fonte: diari la mañana

Manifiestu pola xunidá de la llingua aragonesa

Col nome de "Chuntos por l'aragonés" ellaboróse un manifiestu de sofitu a la xunidá de la llingua aragonesa, na categoría "en pelligru" nel Atles de la UNESCO, que ye ún de los problemes más urxentes pa la sobrevivencia xunta la falta d'oficialidá. El manifiestu foi robláu por 44 ayuntamientos, 6 comarques, les diputaciones provinciales de Uesca y Zaragoza, 64 entidaes culturales y munches otres organizaciones de variada triba, empreses, grupos musicales, sindicatos y entidaes d'Internet.

"Les Asociaciones, colleutivos y persones que roblamos el presente Manifiestu facémoslo movíos pol respetu haza un riquísimu Padrimoniu Cultural y llingüísticu qu’esiste n’Aragón y cuya sobrevivencia ta en pelligru.Ye un fechu hestóricamente documentáu que n’Aragón individualizóse una llingua románica, derivada del llatín, que se denomó tradicionalmente aragonés y que tovía ta viva n’amplies fasteres del nuesu territoriu. Esta llingua esprésase en diverses modalidaes llingüístiques y fales llocales, cuya subsistencia ta seriamente amenazada y cuya proteición ye un deber moral y llegal. Nesti sen hai que recordar que tanto la Constitución Española, como l’Estatutu d’Autonomía d’Aragón, en sintonía cola Carta Europea de les Llingües reconocen esplícitamente los drechos de les minoríes llingüístiques. Diches variedaes son, polo tanto, constitutives del aragonés y falar caúna d’elles equival a falar de distintes formes el mesmu idioma.Tamos convencíos de que la única fórmula válida pa tentar d’evitar la desapaición del aragonés, con toles sos modalidaes, ye la reconocencia de la xunidá de la llingua, lo cualo lleva arreyao l’afitamientu d’un modelu cultu y referencial, consolidando un procesu que yá otres llingües como’l castellanu aniciaron nel so día. En definitiva, pidimos-y a la Sociedá aragonesa comprensión y sofitu haza esta llingua que ye padrimoniu de toos y constitúi un valiosu llegáu cultural de la humanidá."