Mobilitzacions per la llengua i la cultura a València i Mallorca

Desenes de milers de persones es manifesten pel canvi polític · Els manifestants denuncien la marginació a què el PP ha sotmès la llengua catalana als mitjans, l'escola i l'administració · Els conservadors espanyolistes podrien veure's fora del govern dels dos territoris el mes vinent, segons les enquestes

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest cap de setmana al País Valencià i a les Illes Balears demanant la fi de la discriminació contra la llengua catalana, a un mes de les eleccions als parlaments dels dos territoris.

A la capital de Mallorca, Palma, una vintena d'associacions de la societat civil i sindicats van reclamar a les institucions que protegeixin i impulsin la llengua i la cultura pròpies de les illes, durant la celebració de la Diada per la Llengua, dissabte 25. Les entitats afirmen que el govern balear, en mans del Partit Popular (PP), ha soscavat els drets dels catalanoparlants, marginant la llengua a les escoles, a l'administració pública i als mitjans de comunicació, cosa que inclou el tall en la recepció dels canals 3/43 i 33 des de Catalunya.

Segons l'Ara Balears, al voltant de 8.000 persones es van reunir al centre de Palma, i unes altres 12.000 es van manifestar en la marxa per l'educació en llengua catalana. A Menorca, Eivissa i Formentera també van tenir lloc altres concentracions a favor de la llengua catalana i la cultura pròpia.

Mentre, el mateix dia Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va reunir milers de manifestants a la marxa pels carrers de València, demanant la fi de la "corrupció i la negligència" per part de les institucions valencianes. Els manifestants també van demanar un canvi en les polítiques lingüístiques i culturals, i van reclamar una acció renovada per a impulsar el valencià.

Des que el PP va arribar al govern valencià el 1995, els conservadors espanyols han marginat creixentment la llengua catalana de la vida pública valenciana. El govern valencià va tallar les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià el 2011, i va tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV) el 2013 sota arguments d'estalvi econòmic. Al mateix temps, el govern valencià no ha atès les peticions de desenes de milers de famílies perquè els seus fills i filles puguin estudiar en valencià.

(Imatge: la manifestació de València de dissabte 25 / fotografía: ACPV.)

Fonte: Nationalia

El Premi d'Honor Josep Massot denuncia les agresiones escontra'l catalán en Mallorca y Valencia

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, li entrega el guardó i defensa la unitat del català: "La nostra llibertat és la nostra llengua". Òmnium Cultural ha lliurat aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L'acte de lliurament, que ha comptat amb l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, ha estat un homenatge a la feina incansable que Josep Massot i Muntaner ha fet per la llengua catalana durant 50 anys. El monjo i lingüista mallorquí Josep Massot, s'ha mostrat "preocupat" per la situació de la llengua catalana en tots els territoris on es parla i ha llançat missatges als governants de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Massot ha denunciat que la unitat del català passa per moments "especialment difícils" a les Illes Balears i al País Valencià, però també a Catalunya, on considera que les retallades en cultura poden "desfer" una infraestructura treballada durant dècades. En el seu discurs, el monjo de l'Abadia de Montserrat s'ha "solidaritzat" amb els qui intenten aconseguir que el president balear, José Ramón Bauzá, "faci marxa enrere" amb les seves mesures "clarament lesives" contra el català, una llengua que, segons el seu parer, "necessita una protecció especial i no posa en perill llengües més consolidades i conegudes". En un sentit similar, el lingüista ha demanat "esforç" al president valencià, Alberto Fabra, per defensar "la llengua pròpia del País Valencià", portada allà per Jaume I per ser un "vehicle de comunicació" amb altres terres que "haurien de ser germanes i no rivals". No obstant això, les crítiques de Massot han anat més enllà dels governs del PP a València i Balears i el monjo ha demanat al govern nacionalista de CiU que reconsideri les retallades en Cultura, que poden "desfer" una infraestructura treballada durant "dècades". "Si les administracions i la societat civil no s'esforcen per defensar els èxits d'aquestes últimes dècades, es pot retrocedir a uns extrems dels quals mai no podríem recuperar-nos". La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha recordat les múltiples agressions que pateix la nostra llengua arreu del territori. Una llengua i una cultura, segons Casals, que "cal reivindicar d'una punta a l'altra del nostre llarg país" per no cometre un "suïcidi lingüístic i cultural". "La nostra llibertat és la nostra llengua", ha dit. Fonte: Ara