El Govern cors presenta un pla per promoure la llengua corsa entre els funcionaris.
La Carta de la Llengua Corsa, signada per l'òrgan central del funcionariat públic francès, preveu cursos en aquesta llengua per als treballadors públics de les oficines territorials i per als professors de primària · El president cors, el socialista Paul Giacobbi, s'ha felicitat per la proposta i ha defensat 'accions concretes' per desenvolupar l'idioma a tots els camps.
Còrsega ha fet aquesta setmana una passa més en direcció al bilingüisme efectiu. El president del Govern autònom, Paul Giacobbi, i el president del Centre nacional de la funció pública territorial (CNFPT), l'òrgan responsable del funcionariat al conjunt de l'Estat francès, han signat la Carta de la Llengua Corsa, un document que té per objectiu "reforçar l'ús i la visibilitat de la llengua corsa a la vida social i a l'espai públic".
Aquesta notícia significa un compromís important per part d'un òrgan Estatal, que es materialitzarà sobretot l'oferta de cursos de llengua per als treballadors públics de diversos sectors, especialment els que fan referència a l'educació. També inclourà l'ús del cors en la retolació en les oficines del CNFPT, entre d'altres novetats. Aquesta estructura estatal no ha signat cap document similar als altres territoris amb llengua pròpia diferent del francès.
Pla estratègic per la llengua
La Carta de la Llengua Corsa s'emmarca dins del Pla estratègic de planificació i de desenvolupament lingüístic per la llengua corsa, llançat per part de l'Assemblea de Còrsega el juliol de 2007 i que s'allargarà fins l'any 2013. L'alcalde d'Ajaccio i delegat del CNFPT, Simon Renucci, afirma que el Pla pretén "afirmar la importància de la llengua corsa en tant que lligam social, perquè mobilitza el conjunt dels actors insulars al voltant d'un consens relatiu sobre la difusió de la llengua en tots els camps de la vida social". Fins avui, 49 municipis de l'illa s'han adherit a l'estratègia lingüística.
D'altra banda, Giacobbi demostra amb aquesta mesura al començament de la legislatura -va guanyar les eleccions el mes passat- una aposta clara a favor de la llengua pròpia de l'illa. És més, segons informa Corse-Matin, el líder de l'executiu cors i el president de l'Assemblea, Dominique Bucchini, han fet una crida a París perquè ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Actualment l'idioma cors, amb entre 125.000 i 175.000 parlants segons Linguamón, gaudeix només d'un reconeixement legal genèric a Còrsega. El juliol passat la majoria de diputats de l'Assemblea van votar en contra de la moció presentada per Còrsega Nació Independent, que establia l'oficialitat del cors.
La Carta de la Llengua Corsa, signada per l'òrgan central del funcionariat públic francès, preveu cursos en aquesta llengua per als treballadors públics de les oficines territorials i per als professors de primària · El president cors, el socialista Paul Giacobbi, s'ha felicitat per la proposta i ha defensat 'accions concretes' per desenvolupar l'idioma a tots els camps.
Còrsega ha fet aquesta setmana una passa més en direcció al bilingüisme efectiu. El president del Govern autònom, Paul Giacobbi, i el president del Centre nacional de la funció pública territorial (CNFPT), l'òrgan responsable del funcionariat al conjunt de l'Estat francès, han signat la Carta de la Llengua Corsa, un document que té per objectiu "reforçar l'ús i la visibilitat de la llengua corsa a la vida social i a l'espai públic".
Aquesta notícia significa un compromís important per part d'un òrgan Estatal, que es materialitzarà sobretot l'oferta de cursos de llengua per als treballadors públics de diversos sectors, especialment els que fan referència a l'educació. També inclourà l'ús del cors en la retolació en les oficines del CNFPT, entre d'altres novetats. Aquesta estructura estatal no ha signat cap document similar als altres territoris amb llengua pròpia diferent del francès.
Pla estratègic per la llengua
La Carta de la Llengua Corsa s'emmarca dins del Pla estratègic de planificació i de desenvolupament lingüístic per la llengua corsa, llançat per part de l'Assemblea de Còrsega el juliol de 2007 i que s'allargarà fins l'any 2013. L'alcalde d'Ajaccio i delegat del CNFPT, Simon Renucci, afirma que el Pla pretén "afirmar la importància de la llengua corsa en tant que lligam social, perquè mobilitza el conjunt dels actors insulars al voltant d'un consens relatiu sobre la difusió de la llengua en tots els camps de la vida social". Fins avui, 49 municipis de l'illa s'han adherit a l'estratègia lingüística.
D'altra banda, Giacobbi demostra amb aquesta mesura al començament de la legislatura -va guanyar les eleccions el mes passat- una aposta clara a favor de la llengua pròpia de l'illa. És més, segons informa Corse-Matin, el líder de l'executiu cors i el president de l'Assemblea, Dominique Bucchini, han fet una crida a París perquè ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Actualment l'idioma cors, amb entre 125.000 i 175.000 parlants segons Linguamón, gaudeix només d'un reconeixement legal genèric a Còrsega. El juliol passat la majoria de diputats de l'Assemblea van votar en contra de la moció presentada per Còrsega Nació Independent, que establia l'oficialitat del cors.
Fonte: Nationalia
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.