Cymdeithas protesta pel projecte de llei de la llengua gal·lesa.
L'organització de defensa del gal·lès denuncia que la 'Welsh Language Mesure', l'esborrany proposat sobre la legislació lingüística, no estableix l'oficialitat de la llengua, ni garanteix el dret d'utilitzar-la, ni assegura la independència del nou Comissionat per la Llengua.
La celebració aquesta setmana de l'Eisteddfod, el principal festival de llengua, cultura i arts del país de Gal·les, ha coincidit amb el resorgiment de la qüestió de la llengua al debat públic. Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Societat de la Llengua Gal·lesa) ha aprofitat l'esdeveniment per fer pública la seva crítica de l'esborrany de llei de llengües, la 'Welsh Language Measure', fet públic recentment.
Amb el seu habitual estil mordaç, els membres de Cymdeithas van irrompre al festival encapçalats per un senyor encadenat a una enorme bola de ferro. Representava el Comissionat per la Llengua, una nova figura prevista per la llei de llengües que substituiria l'actual Welsh Language Board. Segons Cymdeithas, però, aquesta figura neix amb massa poca independència respecte del Govern, per això anava arrossegava una bola amb les inscripcions "sense estatus" i "sense drets".
A banda de la falta d'independència del futur Comissionat, a Cymdeithas critiquen que l'esborrany actual no contempli de forma clara la declaració d'oficialitat del gal·lès, d'una banda, i que no sigui prou explícit a l'hora de fixar els drets d'ús de la llengua.
Les preocupacions de Cymdeithas coincideixen en bona part amb l'informe fet públic la darrera setmana de juliol per una comissió de l'Assemblea de Gal·les, integrada per membres de tots els partits i que va donar la seva opinió per l'esborrany de llei proposat pel Govern. A més de la qüestió de l'oficialitat -també troba a faltar una definició menys ambigua-, l'informe presentat per aquesta comissió demanava que el pressupost destinat a la regulació i promoció de la llengua fos monitoritzat anualment per un comitè designat per l'Assemblea.
Pel que fa al Comissionat, l'informe troba a faltar més participació de l'Assemblea. Segons la seva opinió, aquesta figura, proposada pel primer ministre, hauria de ser aprovada en última instància pel conjunt de la cambra parlamentària gal·lesa.
L'organització de defensa del gal·lès denuncia que la 'Welsh Language Mesure', l'esborrany proposat sobre la legislació lingüística, no estableix l'oficialitat de la llengua, ni garanteix el dret d'utilitzar-la, ni assegura la independència del nou Comissionat per la Llengua.
La celebració aquesta setmana de l'Eisteddfod, el principal festival de llengua, cultura i arts del país de Gal·les, ha coincidit amb el resorgiment de la qüestió de la llengua al debat públic. Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Societat de la Llengua Gal·lesa) ha aprofitat l'esdeveniment per fer pública la seva crítica de l'esborrany de llei de llengües, la 'Welsh Language Measure', fet públic recentment.
Amb el seu habitual estil mordaç, els membres de Cymdeithas van irrompre al festival encapçalats per un senyor encadenat a una enorme bola de ferro. Representava el Comissionat per la Llengua, una nova figura prevista per la llei de llengües que substituiria l'actual Welsh Language Board. Segons Cymdeithas, però, aquesta figura neix amb massa poca independència respecte del Govern, per això anava arrossegava una bola amb les inscripcions "sense estatus" i "sense drets".
A banda de la falta d'independència del futur Comissionat, a Cymdeithas critiquen que l'esborrany actual no contempli de forma clara la declaració d'oficialitat del gal·lès, d'una banda, i que no sigui prou explícit a l'hora de fixar els drets d'ús de la llengua.
Les preocupacions de Cymdeithas coincideixen en bona part amb l'informe fet públic la darrera setmana de juliol per una comissió de l'Assemblea de Gal·les, integrada per membres de tots els partits i que va donar la seva opinió per l'esborrany de llei proposat pel Govern. A més de la qüestió de l'oficialitat -també troba a faltar una definició menys ambigua-, l'informe presentat per aquesta comissió demanava que el pressupost destinat a la regulació i promoció de la llengua fos monitoritzat anualment per un comitè designat per l'Assemblea.
Pel que fa al Comissionat, l'informe troba a faltar més participació de l'Assemblea. Segons la seva opinió, aquesta figura, proposada pel primer ministre, hauria de ser aprovada en última instància pel conjunt de la cambra parlamentària gal·lesa.
Fonte: Nationalia
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.