La güela d'Europa

Xuan Porta

L’eusquera (euskera) ye la llingua viva más vieya de la Xunión Europea. D’orixe desconocíu entá. Sicasí, la voluntá de la sociedá na que s’inxerta ye tala que la so revitalización ye un fechu contrastáu. Anque nun ye homoxénea, porque ye bultable na comunidá autónoma d’Euskadi, mui moderáu en Navarra y negativu nel País Vascu francés. El vascu pasó del estereotipu folclóricu rural a ser la llingua d’usu d’una sociedá moderna. La diversidá europea ye un estímulu pa la sobrevivencia y la promoción del eusquera. La voluntá de los vascos de falala y escribila ye quién a vencer toles torgues y resistencies y debolar los pilancos. Son conscientes que como toles llingües, la de so fai parte de l’ayalga cultural de la humanidá. Ye amás la hestoria viva d’un pueblu, sofitada pola Carta Europea de les Llingües Minoritaries. Asina ye un grande esfuerciu’l que se fai na educación pública d’Euskadi, dando escedencies pagues qu’aporten a los trés años a los mayestros pa qu’alquieran conocencia fluyida y empleguen l’idioma. Poro, les edaes más moces son les que más utilicen l’idioma en tol País Vascu (Euskal Herria), algamando cuasi la metada los que tienen competencia llingüística dicá los 24 años. L’usu del eusquera xorreció ente los grupos d’edá menores de 50 años na comunidá autónoma vasca y ente los menores de  35 en Navarra y País Vascu francés. Dizse que’l presupuestu del Gobiernu vascu al eusquera ye mayor que’l de la totalidá de la Conseyería d’Educación y Cultura del Principáu d’Asturies. Qu’una llingua ensin parientes averaos tan estremada como l’eusquera tire p’alantre con tanta fuercia ha sirvir como estímulu pa da-y más puxu a la normalización del asturianu, abondo más fácil y averáu al castellanu, dende les alministraciones asturianes. Y sobremanera a la declaración de la so oficialidá dende la Xunta Xeneral, pa torgar la perda de la mayor ayalga inmaterial del nuesu pueblu. Nun ye enforma con cellebrar una Selmana de les Lletres Asturianes al añu. Hai de fomentar procesos de normalización efeutivos  tol tiempu porque fálase tolos díes y ye un drechu llingüísticu, amás d’un patrimoniu cimeru pal futuru.

Fonte: Asturias24

EQUO Asturies defende’l derechu de los padres y madres d’educar a los sos fíos y fíes n’asturianu

EQUO Asturies defende’l derechu de los padres y madres d’educar a los sos fíos y fíes n’asturianu. Creemos que tener una llingua propia ye bonu pal nuesu país y amás sirve a la xente mozo a abrise a otres llingües y cultures.

EQUO Asturies entiende que la finalidá de la educación nun ye crear trabayadores sumisos, sinón faer ciudadanos comprometíos, por eso creemos que la calidá de la educación nun ye namás l’informe PISA, tamién lo ye conocer d’onde venimos y como fueron, vivieron y falaron los nuesos güelos. Namás asina vamos poder entender meyor el mundu nel que vivimos. Ye por ello polo que sofitamos les reclamaciones de los y les profesores d’asturianu y gallego-asturianu y que se garantice el derechu al so estudiu en toles estayes del sistema educativu.

“Esta reforma ta marcada pol componente ideolóxicu, non por cuestiones técniques y nun busca’l consensu. El ministru Wert ta más ocupáu n’atender a los sos intereses políticos qu’a sirvir a la ciudadanía”, afirma Adrián Blanco coportavoz d’EQUO Asturies.

EQUO Asturies ta convencida de que la sociedá asturiana ye abondo madura y que sofita la oficialidá del asturianu, y del gallego-asturianu nel so ámbitu llingüísticu, polo qu’encamienta a les fuerces presentes nel Parlamentu Asturianu a entamar los trámites necesarios p’aprobala.

EQUO Asturies remite a tales fuerces a cumplir los alcuerdos y protocolos suscritos polos distintos gobiernos españoles ante organismos como la UNESCO o’l Conseyu d’Europa y  cumplir cola Carta Europea de les Llingües Minorizaes o Rexonales, recordando que la diversidá llingüística forma parte de la Biodiversidá.

Fonte: Equo Asturies

Què fem per la llengua?

«El conformisme és una actitud legítima, però també té, si més no, un inconvenient»

Víctor Alexandre 

Catalunya, com molts altres pobles amb Estat o sense, fonamenta els trets diferencials de la seva personalitat en els aspectes culturals i amb la llengua al capdavant. A Catalunya, la llengua pròpia no és només un tema habitual de debat, també és un dels temes que desperten més passió. De la nostra llengua, els catalans en parlem amb parents, amics, companys i coneguts i en tota mena de situacions, cosa que no és dolenta, ja que indica preocupació i interès.

Tot es complica, però, a partir del moment que algú ens demana que, a banda de parlar-ne, diguem quines aportacions estem disposats a fer per la llengua. Aquí, malauradament, no sovintegen les respostes. I no sovintegen, perquè la nostra defensa de la llengua acostuma a ser més emocional que no pas cerebral. Una cosa és queixar-se d’una realitat adversa, i una altra actuar per capgirar-la. I és que, de vegades, per poder respondre una pregunta, cal que l’interpel·lat s’hagi fet a si mateix moltes altres preguntes. En el nostre cas, aquestes en són algunes: Quin pla de xoc tenim per evitar que la llengua catalana sigui una llengua infrautilitzada? Per quina raó la xifra de productes etiquetats en català és tan petita? Que no diuen que els mercats es guien per la llei de l’oferta i la demanda? Quin és, doncs, en aquest sentit, el nivell de la nostra demanda en català? Fins a quin punt som conseqüents amb les idees que defensem?

El conformisme és una actitud legítima, però també té, si més no, un inconvenient, i és que resta dret moral a la queixa. La queixa perd tota autoritat si qui la formula no ha fet res per evitar el mal que denuncia. Hi ha qui pensa que mirar-se la vida des d’un balcó és una manera de no equivocar-se. I com que no s’equivoca mai, els únics que s’equivoquen són els qui fan alguna cosa. La vida, tanmateix, no és una obra teatral. La vida requereix un grau superior d’implicació que la de mer espectador. Som aquí per canviar les coses que no ens agraden, som aquí per ajudar a viure allò que encara és viu. I la llengua catalana encara és viva. Però res no la salvarà si no té utilitat. Concentrem la nostra energia en la seva funcionalitat. Donem sentit a la seva existència fent-la imprescindible. Exigim, senzillament, el dret a viure en català al nostre país.
 

Fonte: Nació Digital