Mostrando entradas con la etiqueta Bretaña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bretaña. Mostrar todas las entradas

14/4/16

Un activista de 80 años anuncia una fuelga de fame pola falta d'una política llingüística y cultural en Breizh


Un activista de 80 años anuncia una fuelga de fame pola falta d'una política llingüística y cultural en Breizh
Yannig Baron tenía previsto aniciar una fuelga de fame esti domingu por mor de la falta de diálogu de les autoridaes bretones y d'una política llingüística y cultural en Breizh. Tres recibir un corréu del vicepresidente del Conseil régional de Bretagne, decidió posponela pa la primer selmana de mayu.
El pasáu 14 de marzu miembros de la iniciativaBreizh-ImPacte aconceyaron con responsables del conseyu rexonal qu'alministra la mayor parte del Breizh históricu cola fin aldericar sobre la necesidá d'una política cultural y llingüística nueva nel territoriu. La respuesta de l'Alministración foron bones pallabres y reuniones nueves pa enantes del branu, un plazu que pa esti coleutivu resulta inadmitible al considerar "que la situación en Breizh nun pue esperar selmanes y meses".
Breizh-ImPacte entiende que'l Conseil régional de Bretagne "nun tien visión, perspeutiva nin proyeutu pa la llingua y cultura en Breizh" y que les midíes tomaes hasta la fecha "son d'escasa relevancia". Énte esta situación, Baron, una personalidá cultural y política bretona nacida nel 1936, amenazó con entamar una fuelga de fame nel Eñvoradur Santez Anna Wened, con aniciu previstu pal domingu.
Finalmente, una comunicación vía corréu lletrónicu de Jean-Michel Le Boulanger, vicepresidente del Conseil régional de Bretagne y encargáu de Cultura, llevó a Baron a posponer dicha fuelga hasta la primer selmana de mayu pol compromisu del políticu d'afondar nesti tema a lo llargo d'esti mes.                                               Fonte: Asturies.com

24/2/16

Xulgáu un activista de la llingua bretona por una aición nel Festival Interceltique de Lorient

El militante del coleutivu de defensa del bretón Ai'ta! tuvo qu'acudir el martes al tribunal correicional de Gwened.
L'aición tuvo llugar na edición última del Festival Interceltique de Lorient, cuando un grupu d'activistes d'Ai'ta!, coleutivu cívicu que trabaya na defensa de la llingua bretona, acudió al stand de la Université de Bretagne-Sud pa protestar pola retirada de la opción 'Bretón y civilización celta' de la institución y pol peligru que cuerre tamién la de 'Llingua bretona'. L'actu simbólicu consistió nel tresporte d'unos paneles de la universidá asitiada en Gwened hasta An Oriant, el despliegue d'una pancarta y la colocación de delles pegatines.
Ún de los militantes bretones enfréntase agora a l'acusación de robu de dichos paneles pa celebrar esta aición reivindicativa que, como se pue comprobar nel videu incluyíu al final de la noticia, foi pacífica dafechu.
Fonte: asturies.com

18/1/16

Una votació escandalosa a l’Assemblea francesa atura la llei de llengües

S'han comptat els vots dels diputats absents per batre els partidaris de la llei


L’Assemblea francesa va rebutjar ahir al vespre la llei de llengües regionals que havia presentat el diputat Paul Molac, de la Unió Democràtica Bretona (integrat dins els Verds).
El text, que reclamava de fomentar l’ensenyament en les llengües no oficials de l’estat (català, occità, basc, cors, bretó, flamenc i alsacià) i la presència d’aquestes llengües en l’espai públic i en els mitjans de comunicació, fou refusat per 14 vots contra 13.
L’Assemblea ja havia tombat el 28 d’octubre un projecte de llei del govern que permetia la signatura de la Carta Europea de les Llengües Regionals.
Una votació molt polèmica
La votació d’ahir va ser molt polèmica perquè durant més de dues hores es van debatre i votar els tres primers punts, amb la qual cosa els partidaris de la llei aconseguiren una victòria de 13 a 10. Però tot seguit els diputats republicans, socialistes i ciutadans van demanar que la votació fos pública i es permetés de comptar els vots de quatre diputats d’aquests partits, absents físicament del debat. Aquests quatre diputats havien escrit cartes en què deixaven clar que estaven en contra de la llei, cosa que va permetre que els vots contraris fossin 14.
Com es veu al vídeo, la votació va causar estupor entre els partidaris de la llei:

















Fonte: Vilaweb.cat


14/1/16

La protecció de les llengües minoritzades, a debat a l’assemblea francesa

El diputat ecologista bretó Paul Molac presenta una proposició de llei per a la immersió lingüística i la presència de les llengües altres que la francesa als mitjans públics

11/8/15

Álvarez Fernández repite n'An Oriant como ganador del MacCrimmon


El gaiteru Álvaro Álvarez Fernández llevó’l trunfu nel prestixosu troféu qu’entama’l Festival Interceltique de Lorient. Asturies suma asina trés victores consecutives nesti concursu nel que participen músicos asturianos y gallegos.
D’esta forma, el sierense convirtióse’l sábadu nel primeru en ganar en dos años siguíos el Trophée Mac Crimmon pour Solistes de Gaita, concursu con 30 años de vida qu’enfrenta a participantes de les nomaes ‘naciones celtes del sur’, esto ye, Asturies y Galicia. Ésti consiste na interpretación de pieces asturianes, gallegues y bretones énte’l públicu y un xuráu conformáu por especialistes de los trés paíes, que nesta ocasión tuvo a Xuacu Amieva y Andrea Joglar como representantes de la nuesa delegación.
Álvarez Fernández superó na puntuación a los otros trés participantes asturianos, Daniel Meré, Fabián Fernández Fernández y Fernando Vázquez, y a los gallegos Xabier Pereira, Javier Vázquez, Xesús Rodríguez y Marcos Tella. El sierense, poro, repite premiu y aumenta’l dominiu d’Asturies nel concursu, con trés victores nos trés últimos años, yá qu’hai que sumar la de Jesús Fernández nel 2013.
Ésitu na nueche máxica y nel desfile
La participación asturiana estos primeros díes n’An Oriant ta siento bien destacada. Al ésitu nel MacCrimmon hai que destacar les intervenciones de Banda Gaitas El Trasno (Cuaña), la Banda Gaites LaKadarma (Nava) y l’Asociación de Baile y Danza Tradicional Filandón (Uviéu) na primer de les Nuit Interceltique Bretagne nel campu fútbol del Lorient, celebrada’l sábadu, y na Gran Parade des Nations Celtes del domingu, actividá que tornó a sacar a miles de persones a les cais de la villa.
El chigre asturianu, con sidra y productos del país y música en direuto, tornó a ser un añu más el más animáu de la Quai des Pays Celtes esta fin de selmana, sobre manera na nueche del sábadu, cuando vivió un enllenu absolutu.
Actuaciones asturianes nel restu del festival
A les 17.10 hores va tener llugar la proyeición del llargumetraxe en llingua asturiana ‘Bernabé’ nel Auditorium du Cercle St Louis, a lo que va siguir un alcuentru col so direutor, Pablo Casanueva. Mentes, a les 18 hores, va principiar na Quai de la Bretagne la primer sesión del Trophée de Musique Celtique Loïc Raison, enfocáu a grupos mozos, nel qu’Asturies va tar representada por Alienda. Esti certame va allargase hasta’l vienres, siempre a la mesma hora y nel mesmu llugar, siendo la final el sábadu.
El Trasno va participar mañana, a les 14.30 hores nel espectacular Espace Marine, nuna actuación xunto cola formación irlandesa Derryclavin Pipe Band y la escocesa Isle of Cumbrae Pipe Band. Yá de nueche, a les 21.30 hores nel Palais des Congrès, Xuacu Amieva y José Manuel Tejedor van ser los representanes asturianos de la gran nueche de la gaita xunto colos gaiteros Alberto Coya y Edelmiro Fernández (Galicia), Fred Morrison (Alba) y Patrick Molard (Breizh).
El miércoles, tamién a les 14.30 hores nel Espace Marine, va ser el turnu de LaKadarma, que va compartir escenariu cola Bagad de Lann Bihoué bretona y cola New Ross Pipe Band irlandesa. Mentes, el xueves, va actuar Cerezal a les 15 hores nel Palais des Congrès xunto coles irlandeses The Friel Sisters.
El día caberu con participación asturiana nel XLV Festival Interceltique de Lorient va ser el vienres, xornada que Javier Tejedor va abrir a les 10 hores nel Palais des Congrès con una clase maxistral d’acordión xunto cola irlandesa Sharon Shannon. Dambos van protagonizar un conciertu a les 21.30 hores nel mesmu llugar. Mentes, los bailles de Filandón van animar la sesión del Espace Marine de les 14.30 hores, na que tamién participen los escoceses Keltika Highland Dancers, los córnicos Keskowethyans, los maneses Ny Fennee, los irlandeses Planxty O Rourke y los gallegos Trebede. Por último, Cerezal va actuar a les 22 hores na Quai de la Bretagne xunto con Kendirvi Orchestra y Silabenn Trio.
Otra manera, a toes estes actuaciones musicales y la proyeición de ‘Bernabé’ hai que sumar la participación de l’artista Helena Toraño, Premio Asturies Moza d'Artes Plástiques, na esposición Euro Celtic Art cola so obra ‘Las cosas’. Ésta va tener como sede l’Hôtel Gabriel mientres los díes festival, esti añu dedicáu a Mannin y Kernow.
Na semeya, Álvarez Fernández toca una pieza mientres l’actu d’entrega de premios.
Fonte: Asturies.com

10/8/15

El Festival Interceltique de Lorient cunta con una representación asturiana amplia


El certame, que vive la so cuarentenu quinta edición, ta dedicáu esti añu a Mannin y Kernow. 140 asturianos conformen la delegación del país yá presente na villa bretona.
An Oriant conviértese dende güei, y hasta’l domingu 13, na capital de la cultura de raigaños celtes gracies al XLV Festival Interceltique de Lorient. Cientos d’artistes procedentes de toles naciones celtes y miles de visitantes dan vida a esta villa bretona nun ambiente de confraternización. Y, cómo non, Asturies torna a ser protagonista al llevar una amplia representación de primer calidá compuesta por casi centenar y mediu d’artistes. A ello hai que sumar la instalación, nel muelle de los países celtes, del tradicional chigre con productos del país, el más animáu y favoritu de llocales y turistes.
Xuacu Amieva va ser el primer músicu asturianu en participar na programación del festival con una clase maxistral de gaita. Va ser mañana, a les 10 hores, nel Palais des Congrès xunto col gallegu Edelmiro Fernández. Trés hores depués, na Quai de la Bretagne, va actuar el grupu astur-bretón Amieva, formáu por el violinista Yann Le Nay, el batería Erwan Ganier, la cantante Clara Diez-Marquez y l’acordionista Fañch Loric, xunto coles bandes llocales Kerdebig, Majan y Robic-Guillarme.
A partir de les 15 hores, tamién nel Palais des Congrès, va celebrase’l tradicional troféu Mac Crimmon, que vive la so trixésima edición. Nesta ocasión, Asturies va tar representada por Álvaro Álvarez Fernández, ganador del añu pasáu, Daniel Meré, Fabián Fernández Fernández y Fernando Vázquez. Tendrán que competir ente ellos y con cuatro gaiteros gallegos tocando temes asturianos, bretones y del país vacín pa ver cuál ye’l meyor gaiteru mozu d’Asturies y Galicia.
Yá pela nueche, a les 22 hores, va celebrase la primer Nueche Máxica (tamién hai sesiones el domingu, el martes, el miércoles y el xueves), llamada anguaño Nuit Interceltique Bretagne, nel campu fútbol del Lorient. Asturies va tar representada nella pola Banda Gaitas El Trasno (Cuaña), la Banda Gaites LaKadarma (Nava) y l’Asociación de Baile y Danza Tradicional Filandón (Uviéu). Estes trés formaciones tamién van poner el sellu asturianu a le Gran Parade des Nations Celtes, el domingu a partir de les 10 hores, el desfile que percuerre les cais de la villa y atrai a una mayor cantidá de visitantes a An Oriant.
Tejedor, Cerezal y Alienda
Tamién el domingu, a les 21 hores nel Grand Théâtre, va actuar el primer de los trés grupos folk asturianos convidaos pola organización del festival, dirixíu por Lisardo Lombardía. Trátase de Tejedor, que va compartir escenariu con los escoceses Breabach.
El llunes, a les 17.10 hores, va tener llugar la proyeición del llargumetraxe en llingua asturiana ‘Bernabé’ nel Auditorium du Cercle St Louis, a lo que va siguir un alcuentru col so direutor, Pablo Casanueva. Mentes, a les 18 hores, va principiar na Quai de la Bretagne la primer sesión del Trophée de Musique Celtique Loïc Raison, enfocáu a grupos mozos, nel qu’Asturies va tar representada por Alienda. Esti certame va allargase hasta’l vienres, siempre a la mesma hora y nel mesmu llugar, siendo la final el sábadu.
El Trasno va participar el martes, a les 14.30 hores nel espectacular Espace Marine, nuna actuación xunto cola formación irlandesa Derryclavin Pipe Band y la escocesa Isle of Cumbrae Pipe Band. Yá de nueche, a les 21.30 hores nel Palais des Congrès, Xuacu Amieva y José Manuel Tejedor van ser los representanes asturianos de la gran nueche de la gaita xunto colos gaiteros Alberto Coya y Edelmiro Fernández (Galicia), Fred Morrison (Alba) y Patrick Molard (Breizh).
El miércoles, tamién a les 14.30 hores nel Espace Marine, va ser el turnu de LaKadarma, que va compartir escenariu cola Bagad de Lann Bihoué bretona y cola New Ross Pipe Band irlandesa. Mentes, el xueves, va actuar Cerezal a les 15 hores nel Palais des Congrès xunto coles irlandeses The Friel Sisters.
El día caberu con participación asturiana nel Festival Interceltique de Lorient va ser el vienres, xornada que Javier Tejedor va abrir a les 10 hores nel Palais des Congrès con una clase maxistral d’acordión xunto cola irlandesa Sharon Shannon. Dambos van protagonizar un conciertu a les 21.30 hores nel mesmu llugar. Mentes, los bailles de Filandón van animar la sesión del Espace Marine de les 14.30 hores, na que tamién participen los escoceses Keltika Highland Dancers, los córnicos Keskowethyans, los maneses Ny Fennee, los irlandeses Planxty O Rourke y los gallegos Trebede. Por último, Cerezal va actuar a les 22 hores na Quai de la Bretagne xunto con Kendirvi Orchestra y Silabenn Trio.
Otra manera, a toes estes actuaciones musicales y la proyeición de ‘Bernabé’ hai que sumar la participación de l’artista Helena Toraño, Premio Asturies Moza d'Artes Plástiques, na esposición Euro Celtic Art cola so obra ‘Las cosas’. Ésta va tener como sede l’Hôtel Gabriel mientres los díes del festival.
El festival, que vive la so cuarentenu quinta edición, ta dedicáu esti añu a Mannin y Kernow. 140 asturianos conformen la delegación del país.
An Oriant conviértese dende güei, y hasta’l domingu 13, na capital de la cultura de raigaños celtes. Cientos d’artistes procedentes de toles naciones celtes y miles de visitantes dan vida a esta villa bretona nun ambiente de confraternización. Y, cómo non, Asturies torna a ser protagonista al llevar una amplia representación de primera calidá compuesta por casi centenar y mediu d’artistes. A ello hai que sumar la instalación, nel muelle de los países celtes, del tradicional chigre con productos del país, el más animáu y favoritu de llocales y turistes.
Xuacu Amieva va ser el primer músicu asturianu en participar na programación del festival con una clase maxistral de gaita. Va ser mañana, a les 10 hores, nel Palais des Congrès xunto col gallegu Edelmiro Fernández. Trés hores depués, na Quai de la Bretagne, va actuar el grupu astur-bretón Amieva, formáu por el violinista Yann Le Nay, el batería Erwan Ganier, la cantante Clara Diez-Marquez y l’acordionista Fañch Loric, xunto coles bandes llocales Kerdebig, Majan y Robic-Guillarme.
A partir de les 15 hores, tamién nel Palais des Congrès, va celebrase’l tradicional troféu Mac Crimmon, que vive la so trixésima edición. Nesta ocasión, Asturies va tar representada por Álvaro Álvarez Fernández, ganador del añu pasáu, Daniel Meré, Fabián Fernández Fernández y Fernando Vázquez. Tendrán que competir ente ellos y con cuatro gaiteros gallegos tocando temes asturianos, bretones y del país vacín pa ver cuál ye’l meyor gaiteru mozu d’Asturies y Galicia.
Yá pela nueche, a les 22 hores, va celebrase la primer Nueche Máxica (tamién hai sesiones el domingu, el martes, el miércoles y el xueves), llamada anguaño Nuit Interceltique Bretagne, nel campu fútbol del Lorient. Asturies va tar representada nella pola Banda Gaitas El Trasno (Cuaña), la Banda Gaites LaKadarma (Nava) y l’Asociación de Baile y Danza Tradicional Filandón (Uviéu). Estes trés formaciones tamién van poner el sellu asturianu a le Gran Parade des Nations Celtes, el domingu a partir de les 10 hores, el desfile que percuerre les cais de la villa y atrai a una mayor cantidá de visitantes a An Oriant.
Tejedor, Cerezal y Alienda
Tamién el domingu, a les 21 hores nel Grand Théâtre, va actuar el primer de los trés grupos folk asturianos convidaos pola organización del festival, dirixíu por Lisardo Lombardía. Trátase de Tejedor, que va compartir escenariu con los escoceses Breabach.
El llunes, a les 17.10 hores, va tener llugar la proyeición del llargumetraxe en llingua asturiana ‘Bernabé’ nel Auditorium du Cercle St Louis, a lo que va siguir un alcuentru col so direutor, Pablo Casanueva. Mentes, a les 18 hores, va principiar na Quai de la Bretagne la primer sesión del Trophée de Musique Celtique Loïc Raison, enfocáu a grupos mozos, nel qu’Asturies va tar representada por Alienda. Esti certame va allargase hasta’l vienres, siempre a la mesma hora y nel mesmu llugar, siendo la final el sábadu.
El Trasno va participar el martes, a les 14.30 hores nel espectacular Espace Marine, nuna actuación xunto cola formación irlandesa Derryclavin Pipe Band y la escocesa Isle of Cumbrae Pipe Band. Yá de nueche, a les 21.30 hores nel Palais des Congrès, Xuacu Amieva y José Manuel Tejedor van ser los representanes asturianos de la gran nueche de la gaita xunto colos gaiteros Alberto Coya y Edelmiro Fernández (Galicia), Fred Morrison (Alba) y Patrick Molard (Breizh).
El miércoles, tamién a les 14.30 hores nel Espace Marine, va ser el turnu de LaKadarma, que va compartir escenariu cola Bagad de Lann Bihoué bretona y cola New Ross Pipe Band irlandesa. Mentes, el xueves, va actuar Cerezal a les 15 hores nel Palais des Congrès xunto coles irlandeses The Friel Sisters.
El día caberu con participación asturiana nel Festival Interceltique de Lorient va ser el vienres, xornada que Javier Tejedor va abrir a les 10 hores nel Palais des Congrès con una clase maxistral d’acordión xunto cola irlandesa Sharon Shannon. Dambos van protagonizar un conciertu a les 21.30 hores nel mesmu llugar. Mentes, los bailles de Filandón van animar la sesión del Espace Marine de les 14.30 hores, na que tamién participen los escoceses Keltika Highland Dancers, los córnicos Keskowethyans, los maneses Ny Fennee, los irlandeses Planxty O Rourke y los gallegos Trebede. Por último, Cerezal va actuar a les 22 hores na Quai de la Bretagne xunto con Kendirvi Orchestra y Silabenn Trio.
Otra manera, a toes estes actuaciones musicales y la proyeición de ‘Bernabé’ hai que sumar la participación de l’artista Helena Toraño, Premio Asturies Moza d'Artes Plástiques, na esposición Euro Celtic Art cola so obra ‘Las cosas’. Ésta va tener como sede l’Hôtel Gabriel mientres los díes del festival.
Fonte: Asturies.com

3/10/14

El conceyu de Nava anuncia les “II Xornaes de Música Tradicional”, que van tener llugar nel conceyu los díes 3, 4 y 5 d'ochobre
Cartelu de les "XII Xornaes de Música Tradicional" de Nava

   Les Xornaes van empezar la tarde del vienres con xuegos tradicionales asturianos, siguíos a les 18:00h. del actu de presentación de les mesmes y la mesa redonda “La gaita asturiana: nuevos repertorios pal sieglu XXI”, que xunirá pa falar sobre esta tema a gaiteros, compositores y luthiers del nuesu instrumentu.
   La mañana del sábadu va empezar cola presentación a les 11:00h na Casa de Cultura “Marta Portal” del llibru “Alborada II. Métodu de gaita asturiana”  de Flavio Benito, siguida a les 12:00h. de la charra “La música tradicional de Bretaña” y una masterclass de guitarra folk, al cargu de miembros del grupu bretón “Alambig Elektrik”.
   La tarde va empezar cola inauguración a les 16:00h del “II Alcuentru de Luthiers d'Instrumentos Tradicionales Villa de la Sidra siguíu de l'actuación del grupu folclóricu “La Flor del Pumar”.
   A les 18:00 va dar empiezu'l ”II Alcuentru de Bandes de Gaites LaKadarma”, nel que van participar les bandes  BG Xácara (Uviéu), BG Candás, el Grupu de Percusión Tocándar (Marinha Grande – Portugal) y la anfitriona, LaKadarma.
   A les 22:30 va dar empiezu la Nueche Folk colos asturianos Cerezal, siguíos del consagráu grupu Felpeyu. Van ciarrar la nueche el bretones Alambig Elektrik, una de les formaciones punteresdel momentu na Bretaña Francesa y atópase en plenu llanzamientu del so segundu trabayu discográficu “Vorlenn's Stomp”, onde van texendo la so música de base tradicional con blimes como'l hip hop, el funky o'l hardcore.
   Anguaño les II Xornaes de Música Tradicional de Nava rinden tributu asina a la música tradicional de Bretaña, nación cola que Nava caltien una estrecha rellación al traviés de la so hermanamientu col conceyu bretón de Cloars-Carnoët.
   Les Xornaes van rematar el domingu col “II Concursu La Kadarmada”, eventu festivu en clave d'humor pa gaita y percusiones.                                                                                                                                      Fonte: Infoasturies.net

2/12/12

Asturies gana'l Premiu del Públicu y Bretaña'l del Xuráu nun Liet marcáu pola reivindicación de la oficialidá


DAMIÁN BARREIRO .
La cantante bretona Lleuwen Steffan -orixinaria de Gales- ganó la final del Liet International 2012 col tema tituláu «Ar gouloù bev» («La lluz viva»), nuna gala qu'axuntó a numberosu públicu nel Teatru de Llaboral Ciudá de la Cultura, en Xixón. Amás, Asturiana Mining Company fíxose col Premiu del Públicu nun actu marcáu pola reivindicación de la oficialidá. Asina, los glayíos a coru de «L'asturianu llingua oficial» y unes lletrones que formaben la frase n'inglés «S.O.S. Asturian Language» tuvieron presentes nel eventu al qu'acudió la conseyera d'Educación, Cultura y Deporte, Ana González, y de la directora xeneral de Política Llingüística, Ana Fueyo.


La gran trunfadora de la nueche, Lleuwen, llevó pela primer vez el premiu del xuráu del Liet pa Bretaña. Trátase d'una cantante nacida y criada nel norte de Gales, pero que vive normalmente en Bretaña, onde aprendió a falar y cantar en bretón. Por eso, tien una perbona reputación tanto en Bretaña como en Gales y viaxa davezu ente les dos naciones celtes. Musicalmente, ye complicao etiquetar a Lleuwen y, anque tienen dicho d'ella que tien aires de jazz, a esta cantautora tamién-y presta'l rhythm and blues y el rock.

Per otru llau, l'Asturiana Mining Company fixo que'l premiu del públicu quedara en casa, convirtiéndose nel primer grupu en llingua asturiana que lleva dalgún de los premios d'esti prestixosu festival européu. Parez que «Si nun conoces Val.louta» prestó al públicu que votó per Internet a lo llargo de toa Europa y a la xente qu'enlleno les butaques del Teatru de la Llaboral -onde destacaben, amás de les d'Asturies, les banderes corses-. Y ye que'l grupu lideráu por Michael Lee Wolfe realizó una de les sos actuaciones en directo más potentes, onde resaltó la fuercia de la voz de Berto Varillas.

El resultáu del premiu del xuráu ye'l siguiente: Lleuwen (Bretaña), 87 puntos; Dopu Cena (Córcega) 86 puntos; The Voodoolectric (Frisia Oriental), 76 puntos; Asturiana Mining Company (Asturies), 66 puntos; Brian O hEadhra (Escocia), 64 puntos; Claudia Crabuzza and Claudia Gabriel Sanna (L'Alguer), 64 puntos; Yldau (Frisia), 52 puntos; Enkore (País Vascu), 41 puntos; Ivan B & 4CP (Udmurtia), 35 puntos; Inger Karoline Gaup (sami), 35 puntos; y Jonokognos (Friul), 32 puntos.

Amás, el grupu asturianu Dixebra dio un conciertu nel tiempu que duraron les votaciones del públicu y les deliberaciones del xuráu, conciertu qu'amás fixo llevantase y blincar a tol Teatru de Llaboral. Les consignes del líder de la banda, Xune Elipe, reivindicando los derechos llingüísticos de los asturianos valieron pa que la mayor parte del patiu de butaques glayara al empar «L'asturianu llingua oficial» o «Independencia, Puxa Asturies Dixebrá» nun eventu que se taba retresmitiéndose en directo per televisión y per Internet, con presencia de medios como Al-Jazeera o la televisión pública vasca, qu'amás va emitir el festival el sábadu próximu en diferíu.

Sicasí, Dixebra nun foron los únicos que reivindicaron un meyor marcu llegal pal nuestru idioma: el cantante del grupu vascu Enkore, Xabi Hoo, acabó la so actuación con un «munches gracies» y lleendo les lletres que formaben «S.O.S. Asturian Language» y que portaron dellos activistes llingüísticos dende les butaques del teatru.

L'añu que vien, el Liet International va celebrase en Córcega, anque van tener bien difícil llegar al nivel de la gala entamada pol Gobiernu d'Asturies, onde músicos, organización, públicu y el mesmu equipu que retresmitió la gala per TPA conxugáronse a la perfeición pa facer la que posiblemente foi, dexando a un llau lo musical, la meyor edición del festival de la canción nes llingües minoritaries europees.

Fonte: Les Noticies

26/5/12

Ciañu va acoyer la celebración de La Fiesta La Bretaña



El llugar llangreanu de Ciañu va acoyer la edición de la Fiesta La Bretaña, primer ocasión na qu’esti eventu lúdico-cultural va celebrase nel estáu español

Esti próximu sábadu 26 de mayu, Ciañu va acoyer la celebración de la Fiesta la Bretaña, una ocasión única de conocer de primer mano una cultura de gran valir y mui venceyada a l’asturiana. El Festival de La Bretaña va desenvolvese alrededor de la música y baille bretón con clases práctiques y una gran espicha-conciertu como remate final a la fiesta. Toles actividades son de baldre y p’asistir a les clases nun fai falta más qu’apuntase llamando al teléfonu 984282925 o al traviés del corréu electrónicu casadelosalberti@ayto-langreo.es
Les clases maxistrales d’acurdión y de baille tradicional bretón van ponese na Casa de los Alberti a les 16:30 y 18:30 hores y la espicha-conciertu va facese na cancha cubierta del IES La Quintana de Ciañu dende les 21:00 hores y va contar cola participación de los grupos Wipidoup, Kermabon-Kermabon, Fañch Loric y La Banda… LATIRA!

Fonte: asturnews

2/2/12

Asturies va protagonizar el XVI Festival Roue Waroch de Bretaña



Asturias protagoniza el XVI Festival Roue Waroch de Bretaña

La localidad de Pleskob acogerá en febrero las actuaciones de «DRD», «Tuenda», «La Bandina» y «Menaxatruá Cuartetu», además de múltiples actividades

La localidad bretona de Pleskob (Morbihan), cercana a Vannes, dedicará la decimosexta edición de su Festival Roue Waroch, promovido por la Asociación Petra Neue, a la música tradicional, cultura y lengua asturianas. Habrá un espacio especial dedicado a Asturias, donde los visitantes bretones y demás asistentes se encontrarán con productos gastronómicos típicos.

Entre los días 17 y 19 de febrero, «L'année des Asturies» contará con la presencia de los grupos «Tuenda», «La Bandina», «DRD» y «Menaxatruá Cuartetu», formación de pandereteras y voces que ha participado recientemente en la muestra de «Cantares de chigre de Gascona», además de la pareja de baile formada por Paulino García y María Vázquez. Estos representantes asturianos compartirán cartel con prestigiosos y reconocidos nombres del folk, jazz o folk-rock bretón, como Barou, Guichen, Delahaye, Ronan Robert, Frères Keravec, IMG, MoTa, Imosima, Hamon Martin, Kanerior Bro Boïo, Timothée Le Net Trío, Tremplin o «Vieux Farka Touré» (Malí).

Durante la primer jornada, el viernes 17 de febrero, «Menaxatruá Cuartetu» actuará en horario de tarde y el trío «Tuenda» con el grupo «DRD» lo harán en los conciertos de la noche. Xosé Ambás, Elías García y Pepín de Muñalén ofrecerán también durante esa primera jornada unos cursos de acercamiento a la música tradicional asturiana.

En la jornada del sábado 18 serán la danza y otras tradiciones asturianas las que protagonizarán los correspondientes cursos y clases que impartirá la reconocida y premiada pareja de baile María Vázquez Álvarez y Paulino García Santirso, que también forman parte del espectáculo de Muyeres y Factoría Norte «Inda suenen». Volverá a actuar «Tuenda», compartiendo escenario con el aclamado grupo «Vieux Farka Touré», de Malí, en horario de tarde. El gran concierto del festival, reservado para la noche de esta segunda jornada del Festival Roue Waroch, estará protagonizado por el grupo «La Bandina» y por «DRD», que compartirán escenario con el grueso del cartel bretón presente en el evento. «La Bandina» también estará acompañado en escena por «su propia banda bretona», compuesta por músicos de las magistrales Bagadous «Rose Mor-Local Mendon» y «Kevren Alre».

El domingo 19 la actividad de los asturianos se iniciará con la animación de la «xinta» tradicional que realizará «Menaxatruá Cuartetu», y por la tarde se celebrará la conferencia con participación sobre el tema «Breizh-Asturies», donde se hará comparación sobre el estado actual y evolución de las lenguas de estos dos países hermanados del Arco Atlántico.

Recientemente, la presencia del sonido tradicional asturiano por tierra bretonas, fuera de la gran cita de festivales como Lorient, Quimper o Saint Chartiér, fue protagonizada por el grupo «La Bandina», invitado a participar a finales del pasado año en homenajes y eventos. Allí grabaron para el último trabajo del dúo «Ciapolino-Roland Conq», titulado «Én Arbenn de....», la pieza «La rumba d'embarques Ciapolino & Associés», disco donde el gaitero Santi Caleya y la zanfonista Merce Santos comparten protagonismo con los también bretones Ronan Pinc, Nolwenn Runigo, Youenn Le Cam y el escocés Alasdair White, del grupo «Battlefield Band».

El Festival Roue Waroch también contará con actividades para niños, intercambios culturales «Nord-Sud», trofeo «Lancelot» para baile o parejas de biniou-kozh, las tradicionales Fest-Noz bretonas o talleres de fabricación de instrumentos.
Fonte: lne

3/12/11

Redadeg evit ar brezhoneg : parler du breton en courant



Rostrenen. « Redadeg evit ar brezhoneg » est une course à pied de 1 500 km, en relais, qui se courra du 12 au 19 mai 2012 sur l'ensemble de la Bretagne. Elle partira de Brest, lundi 12, à 16 h et terminera son périple à Douarnenez, lundi 19, à 17 h. En longeant la côte nord, la course passera à Saint-Malo, descendra sur Rennes, Redon et Nantes, poursuivra sa route par Vannes et Lorient, remontera par Pontivy, Rostrenen et Carhaix. À Rostrenen la course passera, samedi 17, à 19 h 40.

Les objectifs
Il s'agit d'abord de soutenir et de promouvoir la langue bretonne, élément de notre patrimoine à transmettre aux jeunes générations. Les participants courent aussi pour le plaisir d'être ensemble. Leur passage dans les bourgs rappelle que l'enseignement du breton existe et que les fonds recueillis au fil des kilomètres permettront de financer sept projets originaux qui profiteront au plus grand nombre.

Passage à Rostrenen et organisation
Les organisateurs souhaitent créer la fête autour du passage de la course dans les bourgs. Pour parvenir à donner un caractère festif au passage de la course dans les bourgs, les organisateurs s'efforcent d'associer le plus grand nombre d'acteurs locaux, clubs sportifs, associations, écoles, entreprises, collectivités. Contact au 06 87 70 01 92

Fonte: Ouest-France.fr

1/12/11

El movimientu llingüísticu bretón na tertulia Enrique García Rendueles



Esti xueves 1 d'avientu, la tertulia Enrique García Rendueles va falar sobre'l movimientu nacional Bretón. La charra entamarála Xesús Nel García, trabayador del metal, músicu, estudiante d'antropoloxía y militante de Conceyu Abiertu por Xixón, que fadrá una introducción al tema, pa darréu aldericar colos asistentes.

Trátase d'un averamientu a la realidá hestórica, llingüística y política de Bretaña. Diferencies y similitúes ente los movimientos nacionalistes de Bretaña y Asturies.

L'actu entamará a les 20:30 nel C.C L'Ayalga de Xixón (Prendes Pando 11. baxu) y la entrada ye llibre.

Fonte: ASTURNEWS

15/10/11

Presenten l’Atles Breizh



Mikaël Bodlore Penlaez, coauteur avec Divi Kervella de « Atlas de Bretagne-Atlas Breizh », à l'initiative de l'association Brezhoneg e Plouzane, est venu présenter son ouvrage ainsi que l'exposition associée, samedi au centre Mitterrand.

Un atlas de Bretagne n'avait pas été édité depuis vingt ans et il y avait un manque en la matière. C'est pour cette raison que les auteurs en deux ans de travail ont réuni toutes les informations nécessaires pour éditer un atlas de Bretagne. Il devait, pour les auteurs, répondre à cinq critères : prendre en compte la géographie de la Bretagne sous tous ses aspects ; être écrit dans les langues de la Bretagne, c'est donc un ouvrage bilingue breton-français ; aborder les thèmes de la culture, du sport, de la gastronomie, de l'histoire, de l'économie avec une visiin large et ouverte à tous ; être beau de part les cartes qu'il propose et entrer dans la démarche militante en mettant le breton au même niveau que le français, côte à côte sur chaque page.

Le pari est tenu puisque le livre édité à 3 550 exemplaires vient d'être réédité à 2 500 exemplaires. Les participants à la matinée ont été satisfaits des échanges bilingues en breton et français.

Fonte: Ouestfrance.fr