Catalunya i Barcelona tornen a participar amb un estand únic a la Fira del Llibre de Frankfurt

Enguany es compleixen 10 anys de la participació de Catalunya com a convidada d'honor a la Fira

La marca Catalonia, land of books/ Barcelona city of literature, aixopluga la presència institucional i dels editors catalans

Catalunya i Barcelona repeteixen enguany la fórmula de l’estand únic a la Fira del Llibre de Frankfurt que es va estrenar fa tres anys amb excel·lents resultats. La Fira, que tindrà lloc del 11 al 15 d’octubre, és la mostra més important del món del llibre, sobretot pel que fa a comerç de drets d’explotació editorial. El Departament de Cultura hi serà present mitjançant un estand compartit amb l’Institut Ramon Llull (IRL), l’Ajuntament de Barcelona, el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. A més, el Govern de les Illes Balears tornarà a estar representat a l’espai de l’IRL.

 

La presència de les institucions de Catalunya a l’estand de Frankfurt queda identificada amb el lema Catalonia, land of books/ Barcelona city of literature. Sota aquest segell, Catalunya i Barcelona es presenten davant el sector editorial internacional amb una imatge de país conjunta i consolidada i evidencien que la capital és també ciutat literària de la UNESCO, amb una important potencialitat, creativitat i connexió internacional.

 

Les editorials que aixoplugarà l’estand són: 9 Grup Editorial, Barcanova, Barcelona Multimedia, Brau Edicions, Bromera, Enciclopèdia Catalana, La Galera, Eumo, Flamboyant, Grup 62, Millenniars, Aragón tiene talento, Norma Editorial, Pagès Editors i Zahorí de Ideas, a més de l’entitat FICÒMIC.

 

Aquest any, l’espai de treball de l’IRL posarà l’èmfasi en les 1.143 subvencions a la traducció a la promoció i les 843 subvencions a la mobilitat atorgades per l’Institut, així com en les llengües a les quals s’han traduït obres de literatura catalana gràcies al seu suport. Avui ja es compta amb una àmplia representació de traduccions a llengües (44) i països (48), així com un gran increment en llengües clau com l’anglès. L’Institut Ramon Llull (IRL) ha contribuït a aquest increment mitjançant subvencions a la traducció i a la promoció, a la literatura infantil i juvenil, la presència a fires del llibre, el suport als traductors i la cooperació amb les editorials i agències literàries catalanes. Dijous, a les 13 hores, s’oferirà una copa de cava a l’estand català amb la presència del director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano i la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats.

 

Enguany se celebra una dècada des que l’any 2007 la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. Aquesta participació va donar gran rellevància internacional a Catalunya i va significar un punt d’inflexió tant per l’augment del número de traduccions d’autors en llengua catalana a altres llengües, com pel reconeixement de la cultura catalana a l’estranger.

 

L’Institut Ramon Llull ja fa més de 15 anys que treballa en la creació d’una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l’exterior l’obra dels autors en llengua catalana. Per a l’ampliació d’aquesta xarxa de contactes internacionals viatjaran a la Fira del Llibre de Frankfurt el director de l’IRL, Manuel Forcano; la cap de l’àrea de Literatura, Izaskun Arretxe; la delegada de l’IRL a Berlín; Sílvia González i Misia Sert, Carles Navarrete i Julià Florit, tècnics de l’equip de literatura per mantenir al voltant de 150 cites.

Fonte: Govern.cat

La Setmana del Llibre en Català 2017 factura un 13,56% més que l'any passat

La venda de les novetats assoleix el 55%, mentre que el llibre de fons representa el 45% del total

La Setmana del Llibre en Català ha fet aquest dimarts el balanç definitiu. La facturació ha crescut un 13,56% respecte l'edició anterior, assolint la xifra de 402.000 euros. En les tres últimes edicions, La Setmana ha incrementat la facturació global en un 66,6%. El canvi de data ha afavorit l'afluència de públic a La Setmana i això s'ha traduït amb el nombre de participants en les activitats.

En total, quasi 26.000 persones han participat algun dels 270 actes programats -un 15% més que l'edició del 2016-, s’han venut 26.189 exemplars de revistes i llibres -un 17,44% més que l'any passat- i continua la tendència dels últims tres anys en relació al percentatge de venda de novetat, que assoleix el 55%, respecte el llibre de fons, del 45%. La Setmana del Llibre en Català també ha fet un pas més cap a esdevenir un Saló del Llibre, amb la visita de 16 editors i agents literaris estrangers, de 14 països diferents de la mà de l'Institut Ramon Llull.

El model actual de La Setmana, amb una ubicació que l'organització qualifica "d'excel·lent", l'aposta "en ferm" de tot el sector, i el suport de patrocinadors privats i institucions públiques han estat, al seu entendre, les "claus" de l'èxit d'aquesta edició. Enguany, l'esdeveniment ha comptat amb convidats internacionals del nivell de Paul Auster, a qui NacióDigital va fer aquesta entrevista.

Fonte: NacioDigital.cat

AENA comunica a l'ASM que els encarregats dels taulells d'informació tenen l'obligació de saber català

Responsables d'AENA a l'aeroport de Palma han rebut els representants de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que havia sol·licitat una entrevista arran dels fets ocorreguts el passat 11 d'agost quan una encarregada del servei d'informació va etzibar «hábleme en castellano» al president del Cercle Mallorquí de Negocis.

Els directius d'AENA han explicat que varen obrir una investigació i que la treballadora s'ha disculpat per la seva actitud. Han remarcat que el contracte amb l'empresa concessionària, de domini públic, estableix com a condició el coneixement del català, que ha de constar al perfil dels treballadors contractats.

Durant l'entrevista també s'ha tractat l'ús del català a la megafonia. Pel que fa als vols entre illes, des d'AENA s'han compromès a recordar i donar trasllat per escrit a les companyies concessionàries, Air Europa i Air Nostrum, la cooficialitat del català i la nostra petició perquè s’utilitzi en aquesta zona d’embarcament. «Varen dir que els avisos genèrics de l'aeroport, per exemple els que recomanen vigilar les pertinences, ja es fan en català».

Les locucions dins els vols són responsabilitat de cada companyia, per la qual cosa l'ASM estudiarà posar en marxa una campanya de reclamacions perquè s'hi respecti l'ús de la nostra llengua.

Respecte al rètol de la façana, que encara diu 'Aeropuerto de Palma de Mallorca', varen explicar que no hi ha cap data prevista per substituir-lo per la denominació aprovada pel Consell de Mallorca per unanimitat, si bé es mantenen en la idea que el cost ha d'anar a càrrec de la comunitat autònoma. «Des de l'ASM continuam reclamant que el canvi es faci de forma immediata i que el cost l'assumeixi el Ministerio de Fomento, atesos els beneficis multimilionaris que se'n du del nostre aeroport».

Fonte: DBalears.cat

El nombre de parlants d'aranès cau un 20% en els darrers deu anys

Desenes de persones s'han mobilitzat aquest diumenge a la Vall d’Aran en una jornada lúdica, esportiva i reivindicativa per defensar l'ús social de l'aranès. L'eix central és la cursa Aran per sa Lengua, que ja ha arribat a la vint-i-quatrena edició. Tres grups de participats s'han trobat a la plaça de l'església de Vielha. Les últimes dades de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s'han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua.
 

La cursa, organitzada per l'associació Lengua Viua, ha començat a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que ha triat l'opció més dura, la de passar el port del Vielha. Segons la portaveu de l'entitat, Angelina Cases, entre els participants hi ha veïns de la Vall però també turistes i occitans que se sumen a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases assegura que la jornada manté cada any el nivell de participació amb gent de totes les edats i destaca la implicació dels joves.

La portaveu de l'entitat admet que "a la Vall d'Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l'aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà". No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè "els joves la coneixen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant".

Els actes acabaran han acabat al vespre a Vielha amb la lectura d'un manifest i un concert del prestigiós grup occità Nadau. A la plaça de l'església de la capital aranesa s'hi solen reunir cada any un miler de persones. També s'entregarà el premi Lengua Viua, creat per lloar el treball de persones, col·lectius o institucions en defensa de l'aranès. Aquest 2017 es premia un mitjà de comunicació, Aran TV.

Fonte: NacioDigital.cat

Des-llenguats

JOSEP VALLVERDÚ - ESCRIPTOR

Vidal Vidal contava que Josep Maria Castellet, en el discurs que va fer quan va rebre el Premio Nacional de las Letras, va matisar la frase del jurat, que l’exalçava per haver fet de pont entre les literatures castellana i catalana. Castellet va fer constar que si era un pont, era de direcció única, perquè a Catalunya tots llegim també en castellà a més a més de fer-ho en català i, en canvi, allà, la nostra manifestació lingüisticoliterària no és incorporada.

Hi ha escoles a Catalunya on, perquè els pares d’un alumne han acudit al jutge exigint que una assignatura sigui impartida en castellà a un seu fill, i havent el jutge emès sentència favorable, aquella assignatura es dona en castellà a tots els nens de la classe.

Les llengües dites “regionals”, fora de la castellana, a Madrid i en quasi tots els altres territoris de la Pell de Brau no tenen validesa ni consideració, no desperten interès ni reben cap mostra de respecte. La Pell de Brau és una pell radicalment monolingüe.

L’educació que reben els espanyols no valora el fet diferencial pertocant les llengües –ei, els catalans també vam ser educats en les mateixes directrius escolars úniques i uniformes, durant dos segles, sense que mai se’ns digués, a l’escola, que teníem una llengua pròpia. I això a casa nostra. Potser per això al segle XVIII Baldiri Rexach ja preconitzava l’ús de la llengua catalana a les classes.

Nosaltres, que vam començar a anar a escola abans de la Segona República, trobàvem natural que els mestres se’ns adrecessin tothora en castellà. La llengua a l’aula era el castellà: les lectures eren en castellà, els problemes aritmètics eren en castellà, els butlletins del col·legi, també. Semblava que tota cosa oficial calia vehicular-la en aquella sonora llengua. El català el parlàvem molt majoritàriament, i una minoria d’alumnes el llegíem a En Patufet, de manera que si s’esqueia també l’escrivíem poc o molt. El castellà, però, era sagrat. Encara recordo com els Maristes, ens manaven llegir el Quixot: nosaltres, la mainada de nou anys, llegíem allò sense poder entendre la meitat de les coses que s’hi deien. I si ens feien llegir-ho en veu alta, el desgavell fonètic s’afegia a la confusió intel·lectiva.

Avui a Catalunya el català l’aprèn tothom, és un progrés. I aquí sí que s’ensenya la varietat de llengües de l’Estat espanyol. Però fora de Catalunya es dedica una ratlla del llibre de llengua –una ratlla, o poc més– per informar que al territori de l’Estat existeixen també altres idiomes que el castellà.

En una gira promocional de llibres juvenils, a la biblioteca escolar d’un poble manxec, el mestre, davant els alumnes, es va referir a mi com l’autor de Polvorón, la versió castellana de Rovelló, que els nens havien llegit. Ningú els havia dit que aquella novel·la originalment estava escrita en català, i quan jo els ho vaig anunciar no ho comprenien, no els cabia a la closca que un espanyol escrivís en una llengua estranya. I en pronunciar jo uns mots en català a invitació del mestre, es donaven cops de colze i feien ganyotes.

Aquest desconeixement de la realitat lingüística fa molt de mal, particularment als castellanoparlants, perquè no els acaba d’educar mai del tot. Només ajuda a perpetuar un estat de coses absurd. Però dins aquest univers de l’absurd hem viscut tant de temps...!