Coleutivos de defensa de les llingües del Estáu francés reclamen los sos derechos a los candidatos eleutorales

por Pablo R. Guardado

Esti domingu van celebrase les eleiciones presidenciales en Francia. Los coleutivos de defensa de los idiomes d’esti Estáu pertenecientes a ELEN escribieron a los candidatos pa reclamar derechos llingüísticos, a esceición de Marine Le Pen, algamando respuesta d'Emmanuel Macron, Benoît Hamon y Philippe Poutou.

Según espliquen estos coleutivos de defensa del alsacianu, bretón, catalán, eusquera, occitanu, corsu, galó, champanés, borgoñón, santonxés, normandu, picardu y valón, el candidatu que más s’avera a les sos demandes ye Poutou (Nouveau Parti Anticapitaliste), que defende’l derechu de los pueblos a caltener y desarrollar les sos llingües de manera democrática, asina como contar coles sos propies instituciones, en referencia a la xunidá de Breizh. Mentes, Hamon (Parti Socialiste Français) y Macron (En Marche!) comprométense a ratificar la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.

El restu de candidatos nun respondieron a la carta unviada por estes organizaciones, que tienen critiques especiales pa Françoise Fillon (Les Républicains), condenando los so comentarios imperialistes de despreciu a los pueblos que conformen l’Estáu francés. D’igual forma, amuésense contraries a les postures defendíes por Marine Le Pen (Front National) y Jean-Luc Mélenchon (La France Insoumise) de salir de la Xunión Europea, dalgo que, opinen, diba a perxudicar a les llingües minoritaries del Estáu francés.

Fonte: Asturies.com

Dàvid Grosclaude, en vaga de fam per l'occità

El conseller regional d'Aquitània cerca de desblocar una situació creada per l'absència de resposta per part dels serveis de l'Estat francès pel que fa a l'Oficina Pública de la Llengua Occitana · El nou ens hauria de permetre de posar en marxa una política pública interterritorial a favor de l'idioma · Altres organismes similars existeixen al País Basc i a Bretanya

Dàvid Grosclaude, conseller regional d'Aquitània delegat de les llengües regionals, és en vaga de fam des d'ahir 27 de maig a la Seu de la Regió a Bordeus.

"Els signes de menyspreu per part de l'estat cap a la nostra llengua continuen i es multipliquen. Amb el darrer d'aquests signes, ja n'hi ha prou! He decidit de dur a terme una acció i demano el vostre suport. És una acció en favor de la dignitat i de la legitimitat del nostre compromís pel reconeixement de la llengua occitana", diu el representant occitanista al seu comunicat de premsa.

Grosclaude cerca de desblocar una situació creada per l'absència de resposta per part dels serveis de l'Estat francès pel que fa a l'Oficina Pública de la Llengua Occitana (ÒPLO). El projecte va ser votat per les assemblees regionals d'Aquitània i de Migdia-Pirineus el juny de 2014, però a hores d'ara es constata "un blocatge de l'estat central que és permanent quan es tracta d'encarar les qüestions de les llengües dites regionals", diu Grosclaude.

Perquè l'ÒPLO vegi oficialment la llum del dia, sols cal la publicació d'un decret al diari oficial de l'Estat francès. Així, l'ÒPLO es crearia sota la forma d'un Agrupament d'Interès Públic (GIP). Però sembla que hi ha reticències i menyspreu cada cop que la qüestió de les llengües és posada a debat.

L'Oficina Pública de la Llengua Occitana ha de ser un organisme públic que tindrà la tasca de definir una política pública a favor de l'occità a l'escala de més d'un territori, amb l'objectiu de fer treballar plegades les col·lectivitats i els operadors sobre el terreny. Organismes similars existeixen al País Basc i a Bretanya.

Manifestació a Carcassona

Avui divendres 29 de maig, el Partit Occità i el moviment ciutada País Nòstre han convocat una manifestació a Carcassona en suport de Dàvid Grosclaude. La concentració tindrà lloc a les 11 hores davant la prefectura.

(Aquest article és una traducció de l'original en occità a Jornalet).

Fonte: Nationalia

L'Assemblea de Còrsega aprova un pla d'ordenament que reconeix el poble cors i la cooficialitat

El PADDUC posa d'acord autonomistes i independentistes corsos i els partits de l'esquerra francesa a l'illa · El pla aprovat ara substitueix el de 2009, que ecologistes i nacionalistes corsos consideraven molt lesiu per al medi ambient i per a la societat illenca · La proposta queda pendent d'una votació final a la cambra corsa

El grup principal del nacionalisme cors a l'Assemblea de Còrsega (Femu a Corsica, 11 diputats de 51) ha qualificat de "victòria política del poble cors" l'aprovació del Pla d'Ordenament i Desenvolupament Sostenible de Còrsega (PADDUC, sigles en francès). El PADDUC va tenir 38 vots a favor, d'un total de 51, a la sessió de la cambra corsa del dia 31 d'octubre. A banda dels autonomistes de Femu a Corsica, hi van votar a favor els independentistes de Corsica Libera i gairebé tots els diputats dels partits de l'esquerra francesa a l'illa, que tenen la majoria relativa a la cambra. La dreta francesa es va retirar de la votació, argumentant que el pla és irrealitzable i que aturarà el desenvolupament de Còrsega.

El pla fixa les línies mestres del desenvolupament econòmic, social, cultural i turístic de Còrsega. L'objectiu de la proposta aprovada el dia 31 és fer compatible la preservació de l'entorn de l'illa, de la seva cultura i llengua i de la seva identitat, amb la urbanització i la gestió dels recursos naturals.

La proposta aprovada el dia 31 ara ha de ser analitzada per diverses instàncies públiques de l'illa, que podran donar recomanacions de modificació durant els propers tres mesos. Després, el pla tornarà a l'Assemblea de Còrsega, on es farà la votació definitiva.

Segons Femu a Corsica, hi ha quatre grans motius perquè el nacionalisme cors estigui satisfet amb el PADDUC aprovat: la inscripció de la noció de "poble cors" al si del text, l'esment de la cooficialitat del cors, una protecció ampliada per a zones agrícoles i espais naturals, i l'obertura "d'elements dinàmics de governança".

Per Corsica Libera, l'aprovació del PADDUC envia dos missatges. Un, cap a dins de l'illa: "No seran els especuladors i els mafiosos qui decidiran l'estratègia de desenvolupament", sinó "els representants escollits del nostre poble". I l'altre, cap a París: "Els corsos han demostrat que són capaços de decidir el seu futur ells mateixos".

Els partits nacionals corsos consideren que ara el govern francès hauria de respondre a aquestes demandes. La cooficialitat és un dels punts importants de discrepància. El maig de 2013, l'Assemblea corsa va votar una proposta a favor de la cooficialitat del cors i el francès, que ara repeteix al PADDUC. Però la cambra corsa no té capacitat legislativa, i el govern francès ha replicat que atorgar-li al cors caràcter de llengua oficial -cosa que s'hauria de fer a l'Assemblea Nacional francesa- "és impossible".

Fonte: Nationalia

La Carta Europea de les Llengües a França: a l'enèsima va la vençuda?

INFORME. El primer ministre francès ha anunciat que la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM) a França serà debatut en seu parlamentària l'any vinent. És un nou intent que passarà a la llarga llista d'incompliments, o ha arribat l'hora de la veritat? El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, ha dit que la via per a ratificar la Carta serà la proposició de llei constitucional que la majoria socialista va introduir la setmana passada a l'Assemblea Nacional francesa. El que proposa el PS és introduir un nou article a la Constitució que digui: "La República pot ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries adoptada a Estrasburg el 5 de novembre de 1992, completada per la seva declaració interpretativa". El redactat dels socialistes és exactament el mateix que va proposar un grup de diputats encapçalat per l'autonomista bretó Paul Molac el mes passat. La modificació donaria concreció a un altre article de la Carta Magna francesa, el 75.1, que diu que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França". La llengua francesa, no obstant això, continuaria sent l'única oficial. Per què vol ratificar el govern francès la Carta? La ratificació de la CELRM era una de les promeses electorals de l'actual president de la República, François Hollande. El moviment de la setmana passada, per tant, va en la direcció de donar compliment al compromís electoral d'Hollande. Experts en dret havien advertit l'any passat que abans calia canviar la Constitució. Poc temps després, el president de l'Assemblea Francesa, Claude Bertolone, admetia que els socialistes no podrien sumar tres cinquenes parts dels diputats per a modificar la Carta Magna i que, per tant, aquesta via estava enterrada. Ara, per contra, Ayrault anuncia que reprèn un camí que semblava descartat. Per què? L'únic eurodiputat francès que no forma part d'un partit d'àmbit estatal (François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa) considera que el govern francès s'ha sentit molt pressionat darrerament per a prendre mesures. Per un costat, diu Alfonsi, el Parlament Europeu va aprovar el setembre -per molt àmplia majoria- una moció a favor de les llengües amenaçades, moció que reclamava a tots els estats membres de la UE que no ho haguessin fet encara la ratificació de la CELRM. Per l'altre, les mobilitzacions dels bonnets rouges a Bretanya i la petició de l'Assemblea de Còrsega per a oficialitzar la llengua corsa. També els bascos han dut a terme diverses mobilitzacions enguany a favor d'un estatut de cooficialitat per a l'èuscar. Altres fonts consultades per Nationalia també apunten a la tesi de l'efecte de la mobilització bretona, i afegeixen que el context podria ser propici. En efecte, aquestes fonts recorden que el proper març hi ha eleccions locals a França i que el govern francès necessita que les coses "es calmin". La recuperació del compromís de ratificació podria ser una basa del govern davant de l'opinió pública bretona, corsa o basca i, alhora, traslladaria als diputats de l'oposició la responsabilitat de fer fracassar l'adopció de la CELRM. És el primer cop que França diu que assumirà la Carta? En absolut. En primer lloc, cal recordar que des de la dècada de 1980, diversos dirigents francesos -gairebé sempre de l'esquerra- han anat prometent reconeixements per a les llengües minoritzades. Les promeses, però, han estat incomplertes en nombroses ocasions. Es va haver d'esperar fins al 2008 per al seu reconeixement constitucional, i fins a enguany perquè una llei reconegués explícitament l'ensenyament bilingüe. El 1997, el socialista Lionel Jospin va comprometre's -també durant la campanya electoral- a fer-ho. Jospin va aconseguir el càrrec de primer ministre i, el 1999, va signar la Carta. Signar-la i ratificar-la, però, no és el mateix, i només quan es ratifica es considera que l'instrument té vigència. Jospin va intentar arribar a la presidència de França el 2002 -potser des d'aquella posició hauria pogut impulsar la ratificació-, però en una campanya terrible per als seus interessos va ser derrotat en primera volta per Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen. La ratificació de la CELRM va quedar desada en un calaix, tant durant el mandat de Chirac com durant el del seu successor, Nicolas Sarkozy. Per a la dreta francesa -i per a una part de l'esquerra, també-, la ratificació de la Carta és inassumible, perquè segons la seva visió això trencaria el principi d'igualtat republicana i d'indivisibilitat de la nació francesa. Els socialistes, en canvi, tenen una posició més matisada: entenen que es poden atorgar alguns espais a les llengües minoritzades sempre i quan quedi clar que l'única llengua oficial continuï sent el francès. Quins avantatges atorga la Carta a les llengües minoritzades? La CELRM és un instrument del Consell d'Europa aprovat el 1992 i que, d'ençà, ha estat ratificat per 25 estats. Cada estat pot escollir quin grau de protecció atorga a cadascuna dels idiomes que es parlen en el seu territori. Entre les mesures contingudes hi ha la introducció de les llengües minoritzades al sistema educatiu i als tribunals, el seu ús a l'administració i l'impuls als mitjans de comunicació i a les manifestacions culturals en aquelles llengües. Igualment, la Carta també preveu que els estats afavoreixin els contactes entre els grups lingüístics que parlen una mateixa llengua però que estan dividits per una frontera estatal. Si França acabés ratificant la Carta -i assumís aquest punt-, això seria aplicable a llengües com el basc, el català i l'occità, donat que Espanya també l'ha ratificada. Fonte: Nationalia

L’asturianu nuna manifestación polos drechos llingüísticos en Francia

La organización Xunta Moza tuvo apoyando una manifestación a favor de los drechos de les llingües minorizaes en Francia. L’actu reivindicativu foi’l sábadu 31 de marzu baxo l’eslogan «Nos langues, un droit, une loi» y trescurrió en varies ciudaes del Estáu francés, ente les que taben Tolosa, Kemper, Straassburg, Perpinyá, Ajacciu, Metz, Rijsel y Baiona, que foi’l llugar a onde s’acercó la delegación de Xunta Moza encargada de representar a Asturies en solidaridá coles otres fales minoritaries que tán nuna situación asemeyada a la del asturianu.

La manifestación convocábase “col envís de reclamar, per un llau, el reconocimientu de la diversidá y de los drechos de los falantes de llingües minorizaes; per otru, la ratificación francesa de la Carta Europea de les Minoritaries y, p’acabar, la cooficialidá d'estes llingües nos sos territorios”.

Na manifestación de Baiona, onde tuvo Xunta Moza participaron alredor de 8.000 persones con pancartes, banderes y gritos. Llucía Menéndez, miembru de Xunta Moza -plasmada al ver tanta xente nuna manifestación llingüística- dicía: «Cuando tuviemos en Bretaña nel alcuentru de llingües minorizaes, Ai’ta, organización de referencia na defensa del bretón, taba celebrando una asamblea xeneral, xustamente, pa preparar esta manifestación. Nun podíemos faltar». La protesta que duró cuasi dos hores, con un percorríu de dos quilómetros, anduvo la parte antigua de la ciudá vasca.

Xunta Moza llevó una pancanta col llema: «Yá, yá, yá: oficialidá. La mocedá en llucha pola llingua asturiana». Les ocho persones que diben aguantándola asitiáronse nun furaquín qu’había na llarga filera de públicu y, como nun podía ser d’otra manera, sobre ellos y elles recayó l’almiración de los locales y de los periodistes: «¡cuándo se vio que dende tán llueñe s’allegase un grupu de manifestantes p’apoyar un tema llingüísticu!» Dalgún reporteru entrugó-y a Marina Pangua, integrante de Xunta Moza, por qué tábemos ellí; la respuesta foi clara: «Tamos equí porque n’Asturies vivimos nuna situación bien paecía a esta: nun se nos reconocen los drechos a los falantes y nun tenemos un compromisu institucional que nos asegure la oficialidá de la nuesa llingua. Tamos equí pa solidarizanos cola vuestra causa porque, a fin de cuentes, somos compañeros na llucha».

A la fin de la manifestación, los miembros de Xunta Moza aprovecharon pa estrenchar llazos y pa intercambiar opiniones coles persones de la organización del eventu, y con xente qu’asistía dende Occitania, Euskal Herria, Catalunya y otros llugares. Ye pa destacar la conversación con Fermín Muguruza, conocíu activista vascu, quien punxo’l so granín d’arena al posicionase d’alcuerdu cola oficialidá del asturianu, y quien manifestó la necesidá de texer redes solidaries y d’intercambiu ente falantes minusvaloraos pa, xuntos, entamar aiciones comunes, como yera nesti casu, l’asistencia de Xunta Moza a esti actu reivindicativu.

Fonte: Asturnews

Sarkozy refuga ratificar la Carta Europea de Llingües Minoritaries y Rexonales

Nicolas Sarkozy y su esposa, Carla Bruni, saludan a un grupo de seguidores del presidente tras su mitin electoral de ayer en Marsella

Sarkozy descartó ayer proponer la ratificación de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias y Regionales, que supondría el reconocimiento oficial del euskera, catalán,bretón, corso, alsaciano,occitano,.....

Nicolas Sarkozy acudió ayer a su primer gran mitin de la campaña electoral en Marsella, a falta de dos meses para la cita con las urnas. Ante más de 10.000 simpatizantes, el presidente y candidato pronunció un discurso marcado por la defensa de la unidad y la identidad de Francia con acentos patrióticos, que en muchos pasajes se convirtió en un sentido himno de amor a la nación por parte de un mandatario que se presentó como «candidato del pueblo y no de una pequeña élite». Entre un constante flamear de banderas francesas, el líder conservador enfatizó que las reformas adoptadas en los cinco años de su mandato habían permitido a los franceses «escapar a una catástrofe» a consecuencia de la crisis económica y financiera «más grave y peligrosa que el mundo ha conocido desde los años treinta».
«Si un solo francés duda de lo que acabo de decir y quiere saber de qué nos hemos librado, le pido que mire lo que le ocurre hoy a un obrero griego, a un jubilado italiano o un funcionario portugués y que imagine lo que puede sentir un parado español, que tiene muy pocas opciones de encontrar un empleo porque el paro es allí tres veces más elevado que en Francia», planteó. Desde su punto de vista, Francia ha resistido mejor a la crisis gracias a los valores de trabajo, responsabilidad y autoridad que preconiza para reconquistar el Elíseo, como ya hizo en 2007 con una estrategia de rebañar los votos del electorado más a la derecha.
Sarkozy también lanzó un guiño a los votantes del ultraderechista Frente Nacional al postular la introducción de una dosis de proporcionalidad en el mayoritario sistema electoral francés con la meta de permitir a todas las corrientes políticas contar con representación parlamentaria. Además de a los ecologistas, la medida beneficiaría al partido de Marine Le Pen, que solo tuvo diputados entre 1986 y 1988 gracias a una efímera reforma instada por el entonces presidente, el socialista François Mitterrand.
Con su tercera esposa, Carla Bruni, sentada en primera fila junto al primer ministro, François Fillon, el presidente-candidato defendió los conceptos de familia y matrimonio como referencias profundamente ancladas en la conciencia colectiva de Francia en un claro desmarque de la postura de Hollande a favor del matrimonio homosexual. En esta línea conservadora, se dejó querer por el lepenismo al reiterar su apuesta por la 'inmigración cero' pues, de lo contrario, «cuando el paro sigue tan elevado, nuestra protección irá derecha a la quiebra».
Sarkozy descartó ayer proponer la ratificación de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias y Regionales, que supondría el reconocimiento oficial del euskera, catalán y otros idiomas vernáculos. El presidente francés formuló este veto a una iniciativa a la que se muestra favorable su rival socialista, François Hollande.
En un discurso marcado por la defensa de la unidad y la identidad de Francia, Sarkozy opinó que ratificar la carta europea, adoptada por el Consejo de Europa en 1992 y firmada por París en 1999, no tiene la finalidad de vitalizar las lenguas regionales, «en las que creo». A su juicio cumplir ese trámite, que Francia es uno de los pocos países en tener pendiente, supondría «reconocer derechos lingüísticos a todas las minorías y ponerlos bajo el control de una Corte europea, que juzgará sin tener en cuenta nuestra historia nacional ni nuestras tradiciones republicanas».
Desde su óptica, enfocada en el jacobinismo centralista, la oficialización del euskera, catalán, corso, bretón o alsaciano conduce en último término al «comunitarismo y no a la defensa de un magnífico patrimonio de lenguas y culturas que forjan la riqueza de nuestro país». Esta idea sintoniza con la última reforma constitucional en la materia que en 2008 reconoció que esos idiomas pertenecen al patrimonio de Francia pero dejó intacto el artículo 2 de la Carta Magna que desde 1992 estipula que «la lengua de la República es el francés».

Fonte: la voz digital