La llengua bretona intenta remuntar el vol a les escoles

El bretó es troba en una situació delicada, tot i que intenta recupera terreny a través de l'educació escolar, a fi de compensar la pèrdua de la transmissió de la llengua entre generacions. Del milió de persones que s'expressaven en bretó a principis del segle XX, s'ha passat, cent anys després, a 200.000 parlants. Amb l'oficialitat negada en la darrera reforma constitucional, les institucions continuen el combat perquè París defensi la identitat bretona i doni recursos per finançar els cursos de llengua. 'No demanem autonomia, no volem fronteres, només poder conservar la identitat; és la nostra batalla constant', explica el president de l'Institut Cultural de Bretanya (ICB), Bernard Delhaye.

Segons les dades de l'Oficina de la Llengua Bretona, a la Bretanya històrica –àrea cultural que inclou la regió administrativa de Bretanya més el departament de Loira Atlàntic-, només 206.000 persones dels més de 4 milions d'habitants parlen aquesta llengua celta. Les dades posen de relleu la preeminència del francès, històricament l'idioma d'aprenentatge en un sistema escolar unificat que no distingeix entre regions ni entre les sensibilitats culturals de cada territori.

Malgrat tot, la llengua comença a "guanyar terreny" en l'educació i ja són més de 13.000 els nens que estudien en un sistema bilingüe en algunes escoles públiques i en centres catòlics. A més, funciona des de fa uns anys unes escoles d'immersió total, en què tota l'ensenyament és en bretó.

"Cal penetrar a nivell de tot l'Estat; és un sistema poc flexible, és complicat entrar-hi, però anem guanyant presència gràcies als moviments socials i polítics que fan pressió", explica Delhaye. Per al president de l'ICB, la llengua és un element estructural per defensar la identitat bretona', que també es manifesta a través de la gastronomia –amb els crêpes i la sidra com a plats forts- i de la música, d'inspiració cèltica.

Sense oficialitat

Els defensors de les llengües minoritàries com el bretó, el basc o el català, van tenir un bri d'esperança en la reforma de la Constitució francesa l'any 2008, però finalment aquests idiomes no van aconseguir el rang d'oficialitat.

"De moment és una batalla perduda, però cal recomençar, les generacions canvien i, amb la mundialització, veiem que les regions millor que se'n surten son les que tenen una identitat forta", comenta Delhaye.

De mica en mica les autoritats estatals i regionals cada cop tenen més sensibilitat amb les llengües minoritàries i tenen més en compte que el sistema polític, força centralitzat a França, "també ha d'oferir la possibilitat als territoris de defensar la identitat".

Un exemple és la recent creació del Consell Cultural de la Bretanya, un òrgan que assessora el Consell Regional de Bretanya –govern regional- en assumptes culturals, entre ells la llengua.

El gran problema, però, és que els consells regionals tenen poques competències i poc pressupost per endegar projectes. Tampoc els francesos se senten atrets per aquests consells, vista l'abstenció rècord en les eleccions regionals del passat març.

"Cal que l'estat doni mitjans per pagar als professors i que proporcioni cursos pels que ja han sortit de l'escola i vulguin aprendre'l, així com per aquells que l'havien après i l'han oblidat a força de no usar-lo", explica Delhaye.

Els inconvenients del nacionalisme extremista

Tot senyalant que l'ICB és un òrgan apolític, Delhaye reconeix que el moviment nacionalista ha estat "alguna vegada extremista" –alguns grups armats, en l'actualitat inactius, van protagonitzar atemptats els anys noranta-, un fet que "no ens ha ajudat a avançar".

Ara els grups de defensa del bretó treballen "de forma constructiva per tenir diàleg i entesa" ja que és la manera d'assolir progressos, subratlla el president del ICB, qui admet segueix amb gran atenció el que passa a Catalunya. "És un exemple a seguir, ja que fins i tot té un govern que no tenim els bretons", conclou.

Fonte: Nació Digital