El Conseyu d'Europa denuncia la marxinación llingüística n'Irlanda del Norte

El Consell d'Europa acusa Londres i Belfast de marginar les parles pròpies nord-irlandeses i els insta a aprovar-ne una llei de protecció, tal com preveuen els acords de pau.
Una moció unionista impedeix l'ús del gaèlic a Stormont.

Documents relacionats:
Informe del Consell d'Europa sobre la situació del gaèlic a Irlanda del Nord.
Hi ha realitats lingüístiques que, per més allunyades que semblin, no deixen de tenir punts en comú. Ho demostra una frase del recent informe emès pel comitè d'experts del Consell d'Europa que vetlla pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Un dictamen que aborda com els governs de Londres i Belfast menystenen la llengua irlandesa i l'Ulster-scots o escocès de l'Ulster, la parla dels descendents d'escocesos establerts a Irlanda del Nord.
La frase diu: “Aquesta mena d'accions són, a parer del comitè d'experts, contràries a l'objectiu de crear una comprensió, respecte i tolerància mutus cap als parlants de llengües regionals o minoritàries”. Una de les accions que critica l'informe, la mateixa a què fa referència la sentència reproduïda, és la prohibició de l'ús del gaèlic a Stormont (Parlament d'Irlanda del Nord), a causa d'una moció presentada el 2007 per un diputat del Partit dels Unionistes de l'Ulster (PUU).
“Westminster ha d'intervenir”

Aquest fet és un més dels molts que fan quasi impossible la normalització lingüística –i política– a l'Ulster, un aspecte que destacaven els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) i de St. Andrews (2006) en el pacte entre les parts en conflicte per superar les diferències.
Els acords insten la promulgació d'una llei de protecció de la llengua pròpia del territori irlandès, llei que no s'ha promulgat i que els experts consideren fonamental. Igualment consideren clau per avançar en la pau l'ús de l'irlandès davant dels tribunals de justícia.
Si el Parlament de Stormont no legisla a favor de la llengua de l'illa, bàsicament per l'actitud contrària dels unionistes, “l'executiu de Westminster hauria d'intervenir”, indiquen els especialistes, acollint-se a la resolució de la comissió de drets humans d'Irlanda del Nord, que també apunta que el gaèlic i l'escocès de l'Ulster haurien de tenir legislació específica. En un ambient de conflicte i enfrontament, aquest fet contribuiria a “aconseguir la reconciliació”, creu la comissió.

D'acord amb el cens de 2006 de la República d'Irlanda, hi ha 1,6 milions de persones que parlen o coneixen l'irlandès en diversos graus. A Irlanda del Nord, les dades disponibles es remunten a 2001 i mostren que hi ha unes 170.000 persones que el parlen. Tot i que aquest és un nombre molt menor que els milions de catalanoparlants ciutadans de la Unió Europea, l'irish, a diferència del català, és llengua oficial de la Unió.
La situació de l'escocès de l'Ulster és més feble que la del gaèlic. No hi ha, de fet, cap cens que en reculli el nombre de parlants. Les xifres, aproximatives, de què es disposa són del 1999. Aleshores es calculava que entre 30.000 i 35.000 persones el parlaven a Irlanda del Nord, mentre que a la resta de l'illa s'arribava a 100.000 parlants.
Una altra de les recomanacions significatives del comitè d'experts es que s'augmenti el suport governamental als mitjans de comunicació impresos en gaèlic. Igualment, es recorda que als acords de St. Andrews es preveu l'adopció d'estratègies polítiques que permetin enfortir l'escocès de l'Ulster. La normalització lingüística, però, ha d'anar de la mà de la voluntat política necessària per implementar-la.
170.000 persones parlen el gaèlic a Irlanda del Nord. A la República d'Irlanda, 1,6 milions.

Fonte: Avui