9/2/10

Los estudiantes de catalán xorrecen nun 13% nel caberu añu

Normalització Lingüística va muntar 5.000 cursos per a 126.000 alumnes el 2009. El 73% d'inscrits acaben el curs. Els llatinoamericans representen el 46% dels estrangers.

Més de 126.400 estudiants i 4.843 cursos és el balanç de l'activitat del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) 2008-2009. Són xifres que indiquen un creixement que ha estat constant en els vint anys de vida que té el Consorci: hi ha hagut un increment d'inscripcions del 13,5% respecte al 2007-2008 i un augment de cursos de gairebé el 6%.

"Una història d'èxit".
Aquesta és l'expressió que va utilitzar ahir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, per resumir els vint anys de promoció de l'ensenyament del català per a adults, amb una xifra d'alumnes que supera el milió. S'ha intentat afinar les xifres més que mai i la directora de Planificació i Foment de la secretaria, Paquita Sanvicén, va explicar que el 73% dels inscrits van acabar el curs.
La incidència dels plans d'acolliment lingüístic per a persones immigrants es fa evident en les xifres, perquè més de 3.000 dels 4.800 cursos són dels nivells inicials i bàsics. S'hi van apuntar 79.061 persones, gairebé un 16% més que en el curs anterior. El col·lectiu llatinoamericà representa el 46% del total d'alumnat estranger, i l'africà, el 26%.

Conscient de les crítiques que ha generat la priorització dels nivells bàsics, perquè es considera més urgent la incorporació de la població immigrada, en detriment del nivell D, per al qual és una odissea aconseguir una plaça, Joan va insistir ahir en el paper de la llengua com a eina de cohesió: "La política lingüística és una política social de primer ordre que garanteix la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits de la societat". Va afegir, a més, que en temps de crisi com els actuals, l'aposta per la formació és bàsica.
Sense negar els arguments del màxim responsable de la secretaria, alguns professors del Consorci fan sentir les seves queixes des de fa mesos, perquè defensen que la possibilitat d'aprendre una llengua s'ha d'oferir en tots els nivells i consideren que escapçar els cursos superiors no té cap sentit.

Parelles lingüístiques
Altres eines d'ensenyament i difusió del català són les 10.510 parelles lingüístiques que van funcionar l'any passat i els 40.626 usuaris de la plataforma Parla.cat, procedents de 91 països.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va explicar que 40.088 persones han estudiat català a la ciutat el 2009, un 9% més que el 2008. El 72% eren persones nascudes a l'estranger. Hi són presents 168 nacionalitats, però les més nombroses són la boliviana (3.128), la peruana (1.458) i la colombiana (1.749).
En la mateixa línia que Bernat Joan, Martí va destacar que "la llengua compartida és un instrument de cohesió social" i va subratllar que entendre i parlar català obre a qualsevol persona instal·lada a Catalunya un ventall més ampli d'oportunitats.
Sònia Pau

Fonte: Avui

2 comentarios:

  1. Felicidaes a Bernat Joan, a Paquita Sanvicén y collacios. La política del palu y la zanahoria, o seya la del palu y tente tiesu, ye perbona: artículu primeru, si non deprendes catalá nun fay trabayu pa naide.

    ResponderEliminar
  2. Exacte, artículu, però t'oblides que l'article primer també obliga a parlar castellà, no? O et penses que algú pot trobar feina sabent només català? Em feu gràcia tots aquests que us queixeu que aquí s'ha de saber parlar català però us sembla d'allò més normal que el castellà sigui obligatori.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.