L’Atles UNESCO de les Llingües en Pelligru contién datos actualizaos de más de 2.500 idiomes en pelligru en tol mundiu.
Dellos datos del informe esmolecen: de los más de 6.000 idiomes esistentes nel mundiu, más de 200 s’estinguieron nel cursu de les tres caberes xeneraciones, 538 tán en situación crítica, 502 seriamente en pelligru, 632 en pelligru y 607 en situación vulnerable.
La metada de les 6.700 llingües falaes anguaño cuerren pelligru de desapaecer enantes de que fine’l presente sieglu. Esti procesu namái puede frenase si los gobiernos y les comunidaes de falantes tomen midíes urxentes. D’estos grupos depende que l’asturianu, que ta “en pelligru” seya oficial y llueu xuba a la categoría de “vulnerable” (como l’euskera) o que tienda a baxar a “seriamente en pelligru” (como’l bretón).
Dellos datos del informe esmolecen: de los más de 6.000 idiomes esistentes nel mundiu, más de 200 s’estinguieron nel cursu de les tres caberes xeneraciones, 538 tán en situación crítica, 502 seriamente en pelligru, 632 en pelligru y 607 en situación vulnerable.
La metada de les 6.700 llingües falaes anguaño cuerren pelligru de desapaecer enantes de que fine’l presente sieglu. Esti procesu namái puede frenase si los gobiernos y les comunidaes de falantes tomen midíes urxentes. D’estos grupos depende que l’asturianu, que ta “en pelligru” seya oficial y llueu xuba a la categoría de “vulnerable” (como l’euskera) o que tienda a baxar a “seriamente en pelligru” (como’l bretón).
Les llingües son los instrumentos cimeros de que disponen los seres humanos pa la interaición y la espresión d’idegues, sentimientos, conocencies, memories y valires. Tamién son vectores esenciales de les espresiones culturales y del padrimoniu cultural inmaterial, que ye un elementu fundamental de la identidá de tou individuu y grupu. La xera de salvaguardar les llingües en pelligru de desapaición ye crucial pal caltenimientu de la diversidá cultural nel mundiu.
Nesi sen, dende Asturies, remembramos el catálogu UNESCO y encamentamos la oficialidá del asturianu una vegada más pa llograr la so sobrevivencia acullá del sieglu XXI.
Nome de la llingua
astur-lleonés (na llingua)Asturian-Leonese (en); астурийско-леонский (ru)
Nomes alternativos
Bable; Mirandese (local name in Portugal); Extremaduran (dialect); Cantabrian (dialect)
Vitalidá
en pelligru
Númberu de llocutores
150,000 (rough estimate based on various sources; a few thousand speakers in Portugal)
Ubicación(es)
Asturias and northwestern Castile and León, Cantabria and Extremadura, Spain; and the municipalities of Miranda do Douro and Vimioso in north-eastern Portugal
País o area
España - Portugal
Coordenaes
llat = 42.7954; llonx = -5.6689
Referencies
Códigos ISO 639-3 rellacionaos: ast; ext; mwlReferencia: 00486
El dissabte comentàvem amb un amic si hi havia cap llengua d'estat en perill. Les quatre úniques que se'ns van acudir van ser el català a Andorra (degut a l'alta immigració castellana i portuguesa), l'occità a Mònaco, l'irlandès a Irlanda (per l'ocupació anglesa fins al segle XX) i el romanx a Suïssa. Per contra, tenim l'exemple de l'hebreu, llengua litúrgica ressuscitada. O el francès del Quebec, on tot i tenir tota la pressió de l'anglès es manté gràcies a la protecció extrema per part del govern federal. Però el que estava clar i no en vam tenir cap dubte ni discussió és en que qualsevol llengua amb un estat a la contra, amb una mínima pressió demogràfica o cultural pot desaparèixer en un termini de poques dècades.
ResponderEliminarEl comentariu ye de llibru. Nun hai dubia denguna de qu'ensin algamar la oficialidá, nun esisten les garantíes mínimes de vitalidá pal asturianu a mediu plazu.
ResponderEliminarLa oficialidá del asturianu paez que nun se va a llograr enxamás, este Gobiernu nun tá por la llabor, nunca tuvo interés por la oficialidá, ni por Academia de la Llingua Asturiana ni por na de na sobre el tema. Ye un tema tabú, nun entendemos porqué, pero ye asína. Ánimu y a seguir la llucha por la oficialidá de la nosa llingua asturiana.
ResponderEliminarDoncs si el govern no està per l'oficialitat, cal treballar a nivell de la societat civil per tal que la gent valori la seva llengua com a llengua normal. Recordo que el Suàrez va dir l'any 1977 que el català no servia per a fer ciència i alta cultura. La resposta va ser monumental a nivell popular. Mutatis mutandis, cal convèncer tothom que en asturià es pot fer ciència i alta cultura perquè així vegin que és completament absurd que una llengua normal cal que rebi el tractament normal que reben totes les llengües.
ResponderEliminar"que és completament absurd que una llengua normal cal que rebi el tractament normal que reben totes les llengües."
ResponderEliminarhauria de dir
"que és completament absurd que una llengua normal *NO* rebi el tractament normal que reben totes les llengües."