9/4/14

L'InformeCat alerta del paper d'Espanya en la regressió del català

Josep Anton Fernàndez i Daniel Mundet i Foto: Xevi Freixa

L'estudi de Plataforma per la Llengua remarca que l'Estat espanyol és l'únic de l'Espai Schengen a no reconèixer les minories lingüístiques

"Catalunya està progressant en molts àmbits però allà on intervé l'Estat, el català recula claríssimament, i on no intervé, flueix". És la principal conclusió de l'InformeCat exposada per Josep-Anton Fernàndez, membre de l'Executiva de laPlataforma per la Llengua, l'organització que publica aquest estudi anual des del 2012. Segons l'informe, el català és una llengua en expansió i sovint amb més presència de la que li pertocaria per pes demogràfic, però rep ofensives per part dels governs autonòmics i el de l'Estat espanyol.

"El català ha incorporat 750.000 nous parlants", ha exposat Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua, a la presentació de l'estudi aquest dimarts al Centre Cívic Pati d'en Llimona de Barcelona. De manera que se superen els deu milions de parlants. Mundet ho atribueix, però, als nouvinguts de Catalunya i "no tant al País Valencià". "La parla de la llengua està més generalitzada que mai, amb internet, les noves tecnologies, però hi ha aquesta actitud ofensiva i de conflicte de mantenir el català com una llengua de segona", diu en referència a l'Estat espanyol.

Regressió fora de Catalunya

L'InformeCat també alerta de la regressió de la llengua al País Valencià, la Franja de Ponent i les Illes Balears. En l'àmbit de l'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren el perill de ser eliminades el curs 2014-2015, per exemple. També cal destacar el TIL i la Llei de Llengües d'Aragó que fa anomenar LAPAO al català. "El que està passant al País Valencià ens pot passar a nosaltres", ha alertat Fernàndez. D'altra banda, aquest 2013 hi ha hagut 13 discriminacions lingüístiques greus a l'administració, algunes amb implicació dels cossos de seguretat i amb agressions físiques. "En un estat democràtic això no és tolerable", ha dit Fernàndez.

Pel que fa a la justícia, "la situació està empitjorant", segons Fernàndez. És un dels àmbits històrics, juntament amb el cinema i el joc i la joguina, en què la llengua catalana no acaba d'arrelar. En el marc europeu, el català és la 14a llengua més parlada i la 7a més apresa entre els joves de la Unió Europea. Però com avisa Fernàndez, "l'Estat espanyol té el trist rècord de ser l'únic dels 32 estats de l'Espai Schengen que no reconeix les minories lingüístiques parlades per més del 10% dels ciutadans".

Internacionalització de l'informe

Aquest és el tercer informe sobre l'estat del català que fa Plataforma per la Llengua. Es tracta d'un estudi en profunditat a través de 50 dades sobre la llengua extretes de notícies, estudis propis i altres fonts com l'IDESCAT, però no d'una panoràmica amplia i exhaustiva, com ha explicat Mundet. Hi ha dades del 2012, les més actives, però s'hi han afegit els canvis.

Aquest any, l'any en què la Plataforma en compleix 20, a banda d'entregar-lo a 200 personalitats catalanes, l'InformeCat es traduirà per fer-lo arribar al món anglosaxó i a organitzacions internacionals. I és que "anem a explicar què és la llengua catalana i ens trobem amb un desconeixement absolut", ha assegurat Mundet. Fins al punt que han de respondre preguntes com si és un dialecte, si es parla o si està reconegut.

1 comentario:

  1. Y na regresión del asturianu, gallegu, eusquera y aragonés.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.