27/12/10

La nueva llei d'educación boliviana afita como llingua vehicular la que predomine en cada fastera


Bolívia aprova una llei d'educació que estableix com a llengua vehicular aquella que predomini a cada zona.
A les poblacions on el quítxua, l'aimara o el guaraní hi sigui predominant, l'educació passarà a fer-se en aquella llengua, en comptes del castellà · La llei estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària · L'església catòlica s'hi oposa frontalment perquè estableix la laïcitat de l'educació.

El govern de Bolívia, presidit per Evo Morales, va aprovar la nova llei d'educació, denominada "Avelino Siñani-Elizardo Pérez", que estableix que "la llengua predominant serà la que s'usarà a les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" s'hi parli de manera predominant, l'educació s'hi farà en aquella llengua, en comptes de fer-se en castellà, com fins ara. Contràriament, si el castellà és predominant, continuarà sent la llengua vehicular. A les comunitats on se n'hi parlin més de dues, els consells comunitaris definiran quina s'utilitzarà preferentment a l'escola.

Ara per ara, a Bolívia s'hi parla castellà, quítxua, aimara, guaraní i més de trenta llengües indígenes més, tot i que compten amb molt pocs parlants. Estadístiques oficials apunten que un 87,4% de la població entén i parla el castellà; un 34,4%, pot entendre i parlar el quítxua, i un 23,5%, l'aimara. En les regions on aquestes llengües minoritzades siguin predominants, la nova llei els permetrà ara ser també llengua predominant a l'escola.
La llei -que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament fins al batxillerat i no només fins a primària, com fins ara- també té cura de les llengües en perill d'extinció, afirmant que "s'implementen polítiques lingüístiques de recuperació i desenvolupament amb participació directa dels parlants d'aquestes llengües, motiu pel qual es dissenyaran estratègies pedagògiques i lingüístiques específiques per a cada regió o comunitat".
Quant a l'ensenyament d'idiomes estrangers, estableix que s'ensenyaran "des dels primers nivells d'escolaritat de manera gradual", per bé que no especifica quin o quins seran aquests idiomes.

Conscientment, la llei s'anomena "Avelino Siñani-Elizardo Pérez" en honor als dos mestres pioners en l'educació per a indígenes a principi del segle XX, que van assajar un tipus d'educació intercultural que promovia el coneixement i els drets dels pobles indígenes des d'una perspectiva alliberadora.
Educació "alliberadora"Morales va afirmar que la llei pretén "descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alineada, sotmesa i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar Morales.
Tot i haver-se elaborat de manera participativa, implicant-hi tant educadors com famílies, experts i autoritats, perquè fos el més consensuada possible, compta amb l'oposició frontal de l'església catòlica i de les escoles confessionals, perquè proposa una formació laica i no-confessional, per bé que garanteix "la llibertat de consciència i de fe, i de l'ensenyament de la religió."

La llei compta de 92 articles i 12 disposicions transitòries. Com a eixos estratègics, hi destaca l'educació productiva, l'equitat de gènere, l'enfortiment de la qualitat educativa i la qualitat de l'ensenyament.

Fonte: Nationalia

3 comentarios:

  1. La nueva ley de lenguas boliviana constituye un gran avance especialmente en lo que tiene que ver con el quechua y el aimara entre otras lenguas en peligro y también se comprende bien lo de ley revolucionaria en cuanto que la promueve un gobierno revolucionario y progresista. Pero teniendo en cuenta que el castellano es la lengua vehicular que permitió durante algunos siglos, permite y seguirá permitiendo a todos los bolivianos entenderse entré sí, o sea lengua vehicular común, no se comprende bien lo de ley liberadora a no ser que sea por lo de que nunca se permitió hasta ahora que cada lugar o etnia tenga la suya propia como lengua oficial. También nos hace pensar, otra vez más, que en una autonomía española tan "desarrollada", en comparación con Bolivia, como se supone que es Asturias no haya modo de oficializar la lengua propia también en peligro como es el asturiano ¿en qué están pensando nuestras autoridades, tan democráticas ellas, pero que se niegan a atender las reiteradísimas demandas de los ciudadanos que los eligieron para servirlos y administrarlos democráticamente?

    ResponderEliminar
  2. Home, é verdá qu'el castellano é a llingua que permite a os bolivianos de distinta llingua comunicarse, peró tamén é verdá qu'eso é asina debido á colonización. Al fin, el prestixo que tein el castellano frente ás demás llinguas bolivianas é debido á colonización, y al feito de qu'as comunidades d'orixe español señas as qu'ostentan el poder económico nel país. É d'ei a lo que creo que se refiren colo de llei lliberizadora y descolonización.

    A min lo que nun acaba de convencerme é lo de xenerar patriotismo na escola... Anque entendo qu'el contexto nun é el mesmo qu'en Europa, nun acaba de prestarme...

    Con respecto a Asturias, totalmente d'acordo contigo, "Un ciudadano". El problema é que en Asturias el Goberno nun tén nengún interés en promocionar a cultura propia d'aquí. El compromiso d'Evo Morales con Bolivia y cuas súas llinguas nun tén nada que ver col d'Areces con Asturias y as súas llingas...

    ResponderEliminar
  3. ¿qué dirá el PP bolivianu d'esta afrenta?28 de diciembre de 2010, 14:05

    lo que val pa Bolivia nun val pa les Comunidaes Autónomes estatales.Paez ser.Eso ye porque Areces nun ye indíxena como l'Evo.

    ResponderEliminar

Los comentarios tán pendientes de moderación. Espublizaránse lo primero dable.